{"id":12930,"date":"2013-08-26T12:48:14","date_gmt":"2013-08-26T10:48:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=12930"},"modified":"2013-08-26T12:48:14","modified_gmt":"2013-08-26T10:48:14","slug":"3-licantropia-lautentica-historia-de-lhome-llop-a-les-nostres-terres-tertulies-a-la-fresca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=12930","title":{"rendered":"3) \u2018Licantropia\u2019: L\u2019aut\u00e8ntica hist\u00f2ria de l\u2019home llop a les nostres terres | Tert\u00falies a la fresca"},"content":{"rendered":"

3) \u2018Licantropia\u2019: L\u2019aut\u00e8ntica hist\u00f2ria de l\u2019home llop a les nostres terres | Tert\u00falies a la fresca<\/a>.<\/p>\n

\n
El dissabte 17 d\u2019agost<\/strong>, a les 22:30h, vam tindre el plaer d\u2019escoltar una xerrada de Carles Ter\u00e8s<\/strong>, autor del fabul\u00f3s llibre \u2018Licantropia\u2019<\/strong>, una de les sensacions liter\u00e0ries del rader any. La tert\u00falia es va fer a l\u2019ermita en runes de Santa Margarita, <\/em>un entorn apropiat per a la tem\u00e0tica (tot i que la lluna encara no estava plena).<\/span><\/h6>\n
\"406\"<\/a>Carles Ter\u00e8s<\/strong> resideix entre Torredarques (Matarranya) i Alcany\u00eds (Baix Arag\u00f3), on treballa com a dissenyador gr\u00e0fic i publicista. Tot i que ell va n\u00e0ixer a Barcelona, t\u00e9 unes arrels ben franjolenques, ja que son pare prov\u00e9 d\u2019Estopany\u00e0 (Ribagor\u00e7a) i sa mare de Queretes (Matarranya). Ara fa vint anys va decidir abandonar la seua Barcelona natal i instal\u00b7lar-se al Matarranya, on desenvolupa la seua activitat professional a l\u2019estudi \u2018Ter\u00e8s&Antol\u00edn<\/span><\/a>\u2018. Des de 1995 forma part del col\u00b7lectiu \u2018Viles i gents<\/strong><\/em><\/span><\/a>\u2018, que publica un article setmanal al diari La Comarca<\/strong><\/em> d\u2019Alcany\u00eds i al Diario de Teruel<\/strong><\/em>. Des de 2003 publica una columna mensual (\u2018L\u2019esmolet\u2019) a Temps de Franja<\/strong><\/em>, l\u2019\u00fanica revista en catal\u00e0 que es fa a l\u2019Arag\u00f3, de la qual tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s dissenyador gr\u00e0fic, maquetista i, des de fa un parell d\u2019anys, hi fa funcions de direcci\u00f3. Tamb\u00e9 mant\u00e9 un interessant blog: esmolet.wordpress.com<\/strong><\/em><\/span><\/a>.<\/span><\/h6>\n
\u00a0\"images2\"<\/span><\/a>\u2018Licantropia<\/strong><\/span><\/a>\u2018 \u00e9s la seua primera novel\u00b7la, tot i que abans ja havia publicat diversos contes en obres col\u00b7lectives i publicacions peri\u00f2diques. Amb el llibre \u2018Licantropia<\/strong>\u2018 va guanyar el premi Guillem Nicolau 2011<\/strong>, atorgat pel Govern d\u2019Arag\u00f3 a la millor obra liter\u00e0ria en catal\u00e0. Es d\u00f3na la circumst\u00e0ncia que esto llibre ha estat lo rader que ha rebut el premi Guillem Nicolau, ja que l\u2019any 2012 el Govern aragon\u00e8s va decidir deixar-lo en blanc, i no l\u2019ha convocat per a l\u2019edici\u00f3 del 2013. En les estranyes circunst\u00e0ncies politico-ling\u00fc\u00edstiques actuals hi ha massa possibilitats de que no es torne a convocar en una temporada llarga<\/a>. Carles Ter\u00e8s va aconseguir rescatar els drets d\u2019autor i publicar el llibre en una editorial comercial catalana: Edicions de 1984<\/span><\/a><\/strong>. Ja va per la segona edici\u00f3. Carles Ter\u00e8s<\/strong> mos va il\u00b7lustrar sobre les llegendes de l\u2019home llop al nostre context cultural, aix\u00ed com en totes les vicissituds passades fins a publicar el llibre dignament. Un llibre que realment s\u2019ho mereix. Llegiu-lo i ho comprovareu.<\/span><\/h6>\n

\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014-<\/p>\n

\"ponent<\/a><\/p>\n

Carles Ter\u00e8s a l\u2019inici de la seua xerrada<\/p>\n<\/div>\n

Lo passat dissabte 17 d\u2019agost<\/strong> vam fer petar la xerrada amb Carles Ter\u00e8s<\/strong>, un dels escriptors de la Franja<\/strong> amb m\u00e9s projecci\u00f3 en els temps que corren. Tot i que viu al Matarranya<\/strong>, Carles Ter\u00e8s<\/strong> mos va explicar que coneixia la nostra part de la Franja per motius familiars: son pare era d\u2019Estopany\u00e0<\/strong>, i la C\u00e8lia, la seua dona, t\u00e9 parents a Castellonroi<\/strong> i Altorric\u00f3<\/strong>; i ell va passar molts estius de joventut treballant a la fruita per la zona d\u2019Alfarr\u00e0s<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Carles Ter\u00e8s<\/strong> es va presentar a l\u2019ermita en runes de Santa Margarita<\/em> amb un exemplar de \u2018L\u2019home de Fran\u00e7a\u2019<\/em><\/strong>, el llibre publicat per l\u2019escriptor d\u2019Alcampell Josep A. Chauvell<\/strong><\/a> l\u2019any 1986, amb el que va ser guanyador de la primera edici\u00f3 del premi Guillem Nicolau<\/strong> convocat pel govern aragon\u00e8s. Es d\u00f3na la circumst\u00e0ncia que en Carles Ter\u00e8s<\/strong> \u00e9s lo rader guanyador del mateix premi (i possiblement ho siga durant bastant temps, ja que t\u00e9 un futur incert degut a l\u2019hostilitat dels actuals governants aragonesos vers la llengua catalana d\u2019Arag\u00f3), per la qual cosa els que vam ser aquella nit al parc de Santa Margarita<\/em> vam tindre l\u2019honor de ser en pres\u00e8ncia dels dos autors que van inaugurar i tancar la traject\u00f2ria d\u2019aquest prestigi\u00f3s certamen literari.<\/p>\n

Cal aclarir que portava aquell exemplar de \u2018L\u2019home de Fran\u00e7a<\/strong><\/em><\/a>\u2019 per demanar-li a l\u2019autor que li escrigu\u00e9s una dedicat\u00f2ria. Carles Ter\u00e8s<\/strong> va explicar que t\u00e9 una relaci\u00f3 molt curiosa amb lo llibre de Chauvell: es veu que un home d\u2019Alcampell (que va resultar ser Miquel Ca\u00f1ades) el va regalar a son cos\u00ed de Barcelona, qui en llegir-lo el va donar a la germana de son iaio, la qual despr\u00e9s el va passar a son pare (Ramon Ter\u00e8s), qui posteriorment el va donar al propi Carles, qui finalment va decidir quedar-se\u2019l i no fer-lo c\u00f3rrer m\u00e9s. Com que cada propietari el va dedicar al posterior posse\u00efdor, la primera p\u00e0gina de l\u2019exemplar estava farcida de garbuixos de bol\u00edgrafs diversos, als que finalment, en acabar l\u2019acte, Chauvell<\/strong> hi va afegir la seua dedicat\u00f2ria (efectivament, Chauvell tamb\u00e9 era per all\u00e0). Amb tanta cal\u00b7ligrafia afegida l\u2019exemplar ja deu de par\u00e8ixer un incunable\u2026<\/p>\n

\"vista<\/a><\/p>\n

Una inquietant multitud aguaitava a la penombra\u2026<\/p>\n<\/div>\n

La perip\u00e8cia d\u2019escriure un llibre en catal\u00e0 (i publicar-lo!)<\/b><\/span><\/p>\n

Per a comen\u00e7ar la seua intervenci\u00f3, en Carles Ter\u00e8s<\/strong> mos va explicar la perip\u00e8cia viscuda per a escriure i publicar el seu llibre Licantropia<\/strong><\/em>. Es veu que, ara fa uns anys, la Diputaci\u00f3 de Terol va considerar que si una part del seu territori era catalanoparlant aix\u00f2 s\u2019havia de reflectir en les activitats culturals que impulsava la pr\u00f2pia Diputaci\u00f3. Per aix\u00f2 van impulsar una col\u00b7lecci\u00f3 de llibres en catal\u00e0, el coordinador de la qual va ser Artur Quintana<\/strong>, infatigable investigador sobre el catal\u00e0 i l\u2019aragon\u00e8s a la nostra regi\u00f3, i el disseny gr\u00e0fic el van encarregar a un professional solvent i contrastat del ram: el nostre ponent.<\/p>\n

\"montroig<\/a><\/p>\n

Lo llibre de Carr\u00e8galo que va desencadenar la hist\u00f2ria\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Aix\u00ed, quan l\u2019Artur Quintana<\/strong> li va fer l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019una obra de narrativa, se li va acudir que podria estirar del fil d\u2019aquella hist\u00f2ria de licantropia transformar-la en una novel\u00b7la. A m\u00e9s, va aprofitar per a reflexionar sobre les seues viv\u00e8ncies d\u2019home de ciutat que als trenta anys decideix anar-se\u2019n a viure a un poble tan petit com Torredarques, que ronda els 70 habitants. Ell diu que ho va fer per instint. I redobla el clau dient que tot quadra, perqu\u00e8 la \u2018licantropia\u2019 no \u00e9s altra cosa que l\u2019emerg\u00e8ncia dels instints que tothom portem a dins, de la nostra part m\u00e9s animal, en contraposici\u00f3 a la racionalitat que procura mantenir-los ocults. \u00c9s l\u2019instint el que el va portar cap a Torredarques (b\u00e9, i la seua dona).<\/p>\n

Total que en Carles<\/strong> es va posar a escriure a tot drap. Per\u00f2 quan ja tenia l\u2019obra molt avan\u00e7ada, un dia el va trucar el coordinador de la col\u00b7lecci\u00f3 i li va dir \u2018escolta, que els nous dirigents de la Diputaci\u00f3 han decidit que els temps no s\u00f3n gaire propicis per estes coses\u2026, aix\u00ed que segurament ja no publicarem m\u00e9s llibres en catal\u00e0<\/em>\u2019. Llavors, com que ja el tenia quasi acabat va decidir d\u2019enviar-lo al premi Guillem Nicolau<\/strong> de la DGA, que va guanyar en la seua edici\u00f3 del 2011 (malgrat que aquell any s\u2019hi van presentar altres obres d\u2019alta qualitat que esperem que vegen la llum aviat).<\/p>\n

El premi Guillem Nicolau<\/strong> implicava la publicaci\u00f3 del llibre per part del Govern d\u2019Arag\u00f3, per\u00f2 com que ja est\u00e0vem en plena crisi i als governants d\u2019aleshores aix\u00f2 del catal\u00e0 no els feia gaire gr\u00e0cia, en van fer una edici\u00f3 molt petita, d\u2019uns 250 exemplars (dels quals un centenar ja van marxar en actes de protocol). Total que en quatre dies es va vendre tota l\u2019edici\u00f3 (el van comprar tot els seus parents i amistats) i el llibre es va esgotar. Aix\u00f2 va ser providencial perqu\u00e8 li va permetre negociar amb el Centro del Libro Aragon\u00e9s<\/strong> el rescat dels drets d\u2019autor, per a intentar publicar-lo de nou per\u00f2 amb una editorial comercial.<\/p>\n

\"p\u00fablic<\/a><\/p>\n

El p\u00fablic il\u00b7luminat \u00e9s una mica menys inquietant\u2026 (o no)<\/p>\n<\/div>\n

En Carles<\/strong> va enviar el llibre a diverses editorials i va rebre resposta positiva d\u2019unes quantes, per\u00f2 finalment va ser Edicions de 1984<\/strong><\/a> la que es va fer amb la hist\u00f2ria i la va editar el gener del 2013. La versi\u00f3 publicada per Edicions de 1984<\/strong> \u00e9s lleugerament diferent de l\u2019editada pel Govern d\u2019Arag\u00f3 el 2011, ja que li van recomanar alguns canvis per a fer m\u00e9s flu\u00efda la narraci\u00f3, que ell va trobar perfectament assumibles. En els pocs mesos que fa que el llibre \u00e9s a les llibreries ha tingut molt bona acollida, ha tingut molt bones cr\u00edtiques i s\u2019est\u00e0 venent for\u00e7a b\u00e9, sobretot si es t\u00e9 en compte que \u00e9s un llibre editat per una editorial petita i escrit per un autor de la Franja (la perif\u00e8ria de la perif\u00e8ria, com tothom sap). \"images2\"<\/a>Ja est\u00e0 a punt d\u2019esgotar-se la segona edici\u00f3 i \u00e9s possible que en facen una tercera. Un \u00e8xit innegable. I una mostra paradigm\u00e0tica del que acostuma a passar a Arag\u00f3, on hi ha tantes coses aut\u00f2ctones que no es valoren i sempre acaben per ser los catalans los que les posen en valor.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de la licantropia<\/b><\/p>\n

El ponent va explicar que etimol\u00f2gicament el terme \u2018licantropia<\/em>\u2019 est\u00e0 compost per les paraules gregues \u2018lykos<\/em>\u2019 (llop) i \u2018anthropos<\/em>\u2019 (home), i b\u00e0sicament designa la facultat d\u2019una persona de convertir-se en llop. El nom prov\u00e9 del rei Lica\u00f3<\/strong> d\u2019Arc\u00e0dia, una zona que actualment se situaria per Gr\u00e8cia, i que es diu que tenia m\u00e9s de cinquanta fills. Intrigat per la seua enorme fecunditat, un dia Zeus<\/strong> va decidir anar-lo a veure disfressat de llaurador, per\u00f2 el rei Lica\u00f3<\/strong> va sospitar alguna cosa i va decidir esbrinar si es tractava d\u2019un D\u00e9u o no. Aix\u00ed que va matar un dels fills, el va cuinar i el va donar a Zeus<\/strong> per dinar. Evidentment, Zeus<\/strong> se\u2019n va adonar i com a c\u00e0stig va convertir-lo a ell i a tota la fam\u00edlia en llops<\/strong> rabiosos.<\/p>\n

\"ponent<\/a><\/p>\n

L\u2019autor a mesura que parla es va transformant\u2026<\/p>\n<\/div>\n

En Carles Ter\u00e8s<\/strong> va trobar una estranya coincid\u00e8ncia entre esta llegenda mitol\u00f2gica i una hist\u00f2ria que es conta de Morella, una ciutat molt propera a Torredarques, per on es diu que una vegada hi va passar Sant Vicent Ferrer<\/strong> predicant i es va quedar a dormir a una casa molt pobra. Com que aquella gent no tenia res per a donar-li, no se\u2019ls va acudir res m\u00e9s que matar un dels fills, cuinar-lo i donar-lo per sopar al Sant. Llavors, quan el Sant va obrir l\u2019olla i ho va veure, es va exclamar i li va tornar la vida. \u00c9s un dels primers miracles atribu\u00efts a Sant Vicent Ferrer<\/strong>, i va passar molt a prop de la Punta de la Samarreta<\/strong>, el top\u00f2nim que li va fer pensar en hist\u00f2ries de licantrops per la zona dels Ports i el Matarranya.<\/p>\n

En Carles<\/strong> explica que una altra faceta de la Licantropia \u00e9s la cl\u00ednica<\/em><\/strong>. Lo ponent va agafar una revista m\u00e8dica que portava i mos va llegir un fragment on es descrivia un tipus d\u2019esquizofr\u00e8nia consistent en que una persona es pensa que s\u2019ha convertit en un animal, totalment o parcial, i mentre li dura el brot actua com a tal. Tamb\u00e9 comenta que gr\u00e0cies als moderns instruments de neuroimatge s\u2019ha pogut observar quines \u00e0rees del cervell estan actives quan es pateixen estos s\u00edmptomes de licantropia cl\u00ednica, i s\u2019ha vist que les \u00e0rees del cervell m\u00e9s activades s\u00f3n aquelles involucrades en la representaci\u00f3 de la forma del cos. \u00c9s a dir, les persones afectades per esto tipus d\u2019esquizofr\u00e8nia es poden veure \u2018realment\u2019 a elles mateixes amb forma de llop. El cervell mos pot enganyar amb molta facilitat.<\/p>\n

\"Llops.<\/a><\/p>\n

Bruixot a cavall d\u2019un llop.
\nFont: Fons Josep Maria Massip<\/p>\n<\/div>\n

Uns personatges molt importants al llibre s\u00f3n los llobaters<\/strong>. Eren persones que tenien la capacitat d\u2019entendre\u2019s amb los llops. Est\u00e0 documentat que fins al segle XVIII la gent els contractava \u00a0per a que mantinguessin los llops allunyats dels ramats, a canvi d\u2019una quota o iguala, com la que es pagava als dotors o manescals. Tenien una relaci\u00f3 amb els llops molt \u00edntima, cosa que els feia sospitosos (encara que indispensables). En Carles Ter\u00e8s<\/strong> va trobar una extensa documentaci\u00f3 [a partir d’un article d’en Josep Maria Massip<\/strong> a la revista M\u00e8tode<\/strong><\/em>]<\/span> d\u2019un proc\u00e9s judicial que s\u2019havia fet a un llobater que es deia Pere Torrent<\/strong><\/a>, de la zona d\u2019Olot, a qui el 1619 el van penjar acusat de llobater i bruixot<\/strong>. Es veu que era un pobre home que tenia alguns llops ensinistrats, que un dia va amena\u00e7ar un sabater amb enviar-li els llops, i que va tindre la mala sort de que al cap de poc temps al sabater lo van atacar uns llops de veritat. Llavors lo sabater va denunciar-lo i la Inquisici\u00f3 el va torturar i condemnar per bruixot.<\/p>\n

L<\/b><\/span>a licantropia: un do o una maledicci\u00f3?<\/b><\/p>\n

\"222<\/a><\/p>\n

L\u2019autor en plena metamorfosi licantr\u00f2pica\u2026<\/p>\n<\/div>\n

En Carles<\/strong> explica que totes les llegendes sobre l\u2019home llop tenen un origen indoeuropeu<\/strong>, dels pobles que durant el Neol\u00edtic es van expandir des de l\u2019\u00cdndia fins Europa, i que per aix\u00f2 s\u00f3n compartits en tants pa\u00efsos. Tot i aix\u00f2, hist\u00f2ricament la valoraci\u00f3 social de la licantropia ha passat de ser considerada com un do a ser una maledicci\u00f3. El tret fonamental de la\u00a0licantropia<\/strong> \u00e9s que en la persona afectada es desperta una for\u00e7a sobrehumana, ferotge, que la pot dur a fer mal als seus propis estimats, i que si no sap controlar \u00e9s com una maledicci\u00f3, per\u00f2 si la controla \u00e9s com un do, com una benedicci\u00f3.<\/p>\n

\"c\u00fa<\/a><\/p>\n

c\u00fa chulainn<\/p>\n<\/div>\n

Entre els pobles preromans (ibers, celtes, etc.), que vivien molt integrats en la natura, era com una cosa normal. Per exemple, un dels herois celtes m\u00e9s importants C\u00fa Chulainn<\/strong> era una persona que quan entrava en batalla es transformava en una for\u00e7a descomunal, era un licantrop que podia controlar-ho (i els Pogues en fan fer una famosa can\u00e7\u00f3<\/a>). En canvi, posteriorment en la tradici\u00f3 greco-romana aquest mite ancestral deixa de ser un do del guerrer i es passa a considerar com una maledicci\u00f3.<\/p>\n

\"lobo<\/a>Al Satiric\u00f3<\/strong><\/em>, l\u2019obra cl\u00e0ssica de Petroni<\/strong>, hi apareix la hist\u00f2ria d\u2019un soldat que caminava de nit acompanyat d\u2019una altra persona. En arribar a un arbre concret, el soldat s\u2019atura, es despulla, es vesteix amb una roba que tenia amagada a dins del tronc i es transforma en llop i se\u2019n va corrent. L\u2019altra persona acaba de fer el cam\u00ed i l\u2019endem\u00e0 li conten els grangers que un llop ha atacat la granja i que l\u2019han pogut ferir, per\u00f2 quan lo van a veure el que troben \u00e9s el soldat ferit. \u00c9s un conte cl\u00e0ssic sobre la transmutaci\u00f3 de l\u2019home en llop, i \u00e9s una hist\u00f2ria que es va repetint per tots els pobles d\u2019Europa. En Carles<\/strong> remarca que des dels romans la licantropia es considera com una cosa negativa, i que el mite que coneixem avui dia s\u2019acaba de crear durant l\u2019Edat Mitjana, amb el cristianisme, on la licantropia ja passa a ser percebuda com una maledicci\u00f3 total.<\/p>\n

\"p\u00fablic<\/a><\/p>\n

Una part del p\u00fablic s\u2019anava situant all\u00e0 on comen\u00e7ava la foscor\u2026 potser a punt per a la metamorfosi\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Carles Ter\u00e8s<\/strong>, en canvi, al seu llibre hi introdueix una valoraci\u00f3 ambivalent: mentre que alguns dels protagonistes ho viuen en negatiu, altres ho interpreten com un do positiu. I aquest \u00e9s un dels motius de que el llibre resulte tan estimulant per als lectors. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 una de les coses que l\u2019autor ha intentat expressar \u00e9s ixa por irracional que sentim quan anem pel bosc. Per a ell, en el moment en que apareix el monstre les pel\u00b7l\u00edcules de por ja perden tota la gr\u00e0cia. Ell considera que \u201cla por real es d\u00f3na quan intueixes que hi ha alguna cosa per\u00f2 no saps el que \u00e9s<\/em><\/strong>\u201c. Per exemple, son pare li contava que, de petit, quan lo feien anar amb la somereta de la torre de defora cap a Estopany\u00e0, quan arribava al reguer hi havia un ginebr\u00f3 molt gran que tenia una mica de forma humana (o aix\u00ed ho veia ell) i, tot i que ell sabia que era un simple arbre, sempre li feia molta por passar per all\u00ed. En Carles<\/strong> ha abocat inconscientment molt d\u2019estes hist\u00f2ries de quan son pare feia de pastoret per Finestres i Estopany\u00e0 a la seua novel\u00b7la.<\/p>\n

\"ponent<\/a><\/p>\n

Carles Ter\u00e8s en plena dissertaci\u00f3, mentre ha recuperat la forma humana<\/p>\n<\/div>\n

A la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/strong> el lloc on hi ha m\u00e9s tradicions d\u2019homes llop \u00e9s a Gal\u00edcia<\/strong>, on sovent s\u00f3n presentats com bruixots que tenen la facultat de convertir-se en llops per a fer mal als altres o per a aconseguir els seus objectius. Entre les llegendes gallegues, Carles<\/strong> en cita una que diu que per a defensar-se de l\u2019atac d\u2019un home llop el que s\u2019ha de fer \u00e9s aprofitar quan t\u00e9 la boca oberta per posar-hi la ma i estirar-li la llengua, perqu\u00e8 llavors es transformar\u00e0 un altre cop en persona. Tot i que \u00e9s una llegenda gallega, en Carles<\/strong> diu que s\u2019ha trobat unes cer\u00e0miques ib\u00e8riques pel pa\u00eds valenci\u00e0 on es veu aquesta imatge: un home que agafa per la llengua un \u00e9sser que \u00e9s mig persona i mig llop. Tornem al fet que \u00e9s un mite molt est\u00e8s.<\/p>\n

La licantropia a les nostres terres<\/b><\/span><\/p>\n

\"lo<\/a>Curiosament, en Carles Ter\u00e8s<\/strong> no ha trobat quasi cap llegenda de licantropia per les nostres terres<\/strong> (tret de la de la \u2018Punta de la Samarreta<\/strong>\u2019, que ens va explicar cap al final de la seua intervenci\u00f3). S\u00ed que hi ha, en canvi, moltes hist\u00f2ries de llops<\/strong>. \"bllat<\/a>Per exemple, n\u2019apareixen moltes als indispensables volums de literatura popular oral \u2018Bllat Colrat<\/strong>\u2019 (que aplega contes i fac\u00e8cies de la Ribagor\u00e7a<\/em>, la Llitera<\/em> i el Baix Cinca, <\/em>en 3 volums)\u00a0 i a \u2018Lo Molinar<\/strong>\u2019 (que inclou en uns altres 3 volums hist\u00f2ries de l\u2019\u00e0rea de Mequinensa<\/em> i de tot el Matarranya<\/em>). I entre les nombroses hist\u00f2ries que li explicava son pare tamb\u00e9 n\u2019hi havia de llops.<\/p>\n

Per exemple, en Carles<\/strong> en va contar una d\u2019un parent d\u2019Estopany\u00e0 que es va quedar adormit a la porta de la cabana, a l\u2019era, i el va despertar el morro del llop mentre l\u2019ensumava. Mentre el llop se\u2019n va anar a avisar als altres llops, l\u2019home va aprofitar per a entrar cap a la cabana i tancar la porta. Quan van tornar tota la colla de llops, en veure que no hi havia menjar, van matar el llop que els havia avisat.<\/em><\/span> Carles diu que son pare ho explicava amb tant convenciment que pareixia que ho hagu\u00e9s viscut, per\u00f2 quan ell va llegir Lo Molinar<\/strong> va veure que ixa mateixa hist\u00f2ria l\u2019explicava una dona de Pena-Roja de Tastavins. Segur que es contava a molts pobles. O potser que era una cosa que passava m\u00e9s sovent del que mos pensem.<\/p>\n

\"firma<\/a><\/p>\n

Lo ponent escolta atentament les hist\u00f2ries sobre llops que li conta Roberto G.<\/p>\n<\/div>\n

Una persona del p\u00fablic, en acabar l\u2019acte, es va adre\u00e7ar al ponent per a explicar-li una hist\u00f2ria molt similar que, suposadament, va passar a prop d\u2019Alcampell. Diu aix\u00ed:<\/p>\n

\u201cUns pastors pujaven lo ramat des de Llitera cap a la muntanya i duien un rabad\u00e0 amb un someret cabaner que portava els estris i coses de menjar, la bota de vi, etc. Los pastors van dir-li al rabad\u00e0 que an\u00e9s ell primer per arribar abans al corral on es quedarien aquella nit, que estava a uns quants quil\u00f2metres i s\u2019havia d\u2019arreglar una mica. Lo rabad\u00e0 va anar-hi i tan bon punt hi va arribar va lligar lo someret a un arbre i es va posar a netejar lo corral, que era gran i tenia unes parets molt altes. Per\u00f2 quan va eixir a fora, va trobar lo someret mort per una mossada de llop, i va deduir que el llop que l\u2019havia matat devia haver anat a buscar els altres llops. Llavors al rabad\u00e0 se li va acudir entrar lo someret mort cap a dins del corral, va deixar la porta del corral oberta, li va lligar una corda i es va amagar a dalt de la t\u00e0pia. Al cap d\u2019una estona van arribar tots los llops i en veure que la carn estava a dins del corral van entrar en fila cap a dins. Lo rabad\u00e0 en va contar sis, i quan lo rader ja havia entrat va estirar la corda i la porta es va tancar, i llavors va marxar corrents a avisar els pastors i a uns ca\u00e7adors. Quan van tornar al corral, van pujar a la t\u00e0pia i van veure que efectivament\u00a0 hi havia sis llops tancats, per\u00f2 a un d\u2019ells l\u2019havien matat entre tots los altres per haver-los portat a aquella trampa<\/em><\/span>.\u201d<\/p>\n

\"ponent<\/a><\/p>\n

L\u2019autor va llegint contalles esfere\u00efdores\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Gr\u00e0cies a les presentacions del llibre, en Carles Ter\u00e8s<\/strong> ha descobert noves hist\u00f2ries de llops. Per exemple, un lector li ha descobert una llegenda sobre \u2018Els pastors del Canig\u00f3<\/strong><\/em>\u2019 que a ell personalment li agrada molt perqu\u00e8 hi ixen llobaters. La llegenda diu aix\u00ed:<\/p>\n

\u201cAlguns pastors del Canig\u00f3, per tal d\u2019aprendre l\u2019ofici de llobaters, el dia de Sant Joan a les dotze de la nit es despullaven i es tiraven nus a dins de l\u2019aigua de l\u2019Estany Negre, i quan eixien per l\u2019altra riba quedaven transformats en llops. All\u00e0 hi trobaven esperant un gran grup de llops que els rebia amb molta alegria. Estos homes durant set anys eren llops com els altres, aprenien les seues costums i es guanyaven la seua confian\u00e7a. Despr\u00e9s dels set anys, el mateix dia de Sant Joan i tamb\u00e9 a les dotze de la nit, es tornaven a tirar a l\u2019Estany Negre i, en eixir pel mateix lloc per on havien entrat set anys abans, trobaven la seua roba penjada tal com l\u2019havien deixat, i tan bon punt com se la posaven es tornaven a convertir en pastors, com abans. Per\u00f2 el m\u00e9s bo era que tornaven a tindre els mateixos anys que tenien abans de convertir-se en llops. No havien envellit gens, era com si per ells el temps no hagu\u00e9s passat. A partir de llavors els llops els estimaven i els obe\u00efen, i per aix\u00f2 es podien dedicar a l\u2019ofici de llobaters<\/em><\/span>.\u201d<\/p>\n

\"ombres<\/a><\/p>\n

Estranyes ombres ixen silencioses de la foscor de la nit\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Una altra llegenda que li han contat fa poc \u00e9s de Mora d\u2019Ebre, i en Carles<\/strong> mos en fa cinc c\u00e8ntims:<\/p>\n

\u201cAnys enrere el cruel senyor del castell de Mora va morir i la seua \u00e0nima es va convertir en un llop terrible i enorme, conegut com el Llop de Mora. Aquell llop sembrava el terror per aquelles terres, igual que havia feit aquell home quan estava viu. I tant fort era aquell llop que diuen que era capa\u00e7 de saltar d\u2019un bot d\u2019un costat a l\u2019altre del riu Ebre. Fins que diuen que un frare el va fer desapar\u00e8ixer\u2026 O alguna cosa aix\u00ed\u2026<\/em><\/span>\u201c<\/p>\n

Finalment el Carles Ter\u00e8s<\/strong> mos va explicar la llegenda de la \u2018Punta de la Samarreta<\/strong>\u2019, que va ser el detonador de la narraci\u00f3 de Licantropia<\/strong><\/em>, tal com la va trobar al llibre de literatura oral coordinat per Carr\u00e9galo<\/strong>, i tal com la va posar despr\u00e9s al seu llibre. Diu aix\u00ed:<\/p>\n

\"pa31\"<\/a><\/p>\n

El pic de \u2018la Punta de la Samarreta\u2019. Font: http:\/\/www.monroyo.com<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\u201cEn relaci\u00f3 amb la Samarreta contava la gent gran de casa nostra que un dia, \u2018all\u00e0 pels temps de D\u00e9u\u2019, un pastoret que solia anar per les puntes de la serra de la Cogulla amb la seua rabera va desapar\u00e8ixer. La not\u00edcia va causar gran alarma degut al fet que la pres\u00e8ncia de llops era molt freq\u00fcent en aquella \u00e8poca. De seguida, la gent dels masos m\u00e9s pr\u00f2xims, i tamb\u00e9 molta de la vila, va organitzar una batuda per la zona. Horroritzats, van trobar algunes ovelles mortes, violentament espellissades i destrossades a bocins per les costes dels barrancs de la Man\u00e7ana i dels Noguers. I les que s\u2019havien salvat acabaren esgarriades pel bosc. Del pastoret no van poder trobar altra cosa que la seua samarreta, intacta, sense la m\u00e9s m\u00ednima mostra de viol\u00e8ncia i plegadeta davall d\u2019una pedra, al cim m\u00e9s alt de la serra. Tothom va estar conforme que els male\u00efts llops en tenien la culpa, d\u2019aquella horrible matan\u00e7a, de tan tremenda desgr\u00e0cia. Per\u00f2, de la criatura mai m\u00e9s no se\u2019n va saber res<\/em><\/span>.\u201d<\/p>\n

\"des-de-la-samareta\"<\/a><\/p>\n

Vista des del cim de la Samarreta (Font: ramonmur.wordpress.com)<\/p>\n<\/div>\n

La deducci\u00f3 natural del Carles Ter\u00e8s<\/strong> va ser que el pastoret s\u2019havia convertit en home llop. Per\u00f2 la seua sorpresa va ser que en comentar-ho amb altra gent (il\u00b7lustrada o presumptes savis) de la comarca, la majoria no volien admetre aquesta interpretaci\u00f3<\/strong><\/em>. Ni fil\u00f2legs, ni antrop\u00f2legs, ni soci\u00f2legs\u2026 que han furgat en tot tipus d\u2019arxius i tradicions de la comarca, no han caigut mai en el fet que els licantrops existien entre nosaltres<\/strong><\/em>.<\/p>\n

\"vista<\/a><\/p>\n

La vida \u00e9s a dins del cercle de la tert\u00falia, a fora nom\u00e9s hi queda la foscor m\u00e9s absoluta\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, lo ponent t\u00e9 la teoria que tot plegat ha estat una h\u00e0bil maniobra dels licantrops per a romandre invisibles davant la poblaci\u00f3 de la zona (de Torredarques i de Mont-roig, principalment, que s\u00f3n els pobles on se situa la serra en q\u00fcesti\u00f3). Si els licantrops locals aconsegueixen que la gent no pense en enllobats, les seues malifetes s\u2019atribuiran per defecte als pobres llops, sempre tan temuts i odiats. Curiosament, en el moment en que alg\u00fa se n\u2019ha fixat (concretament ell), en lloc de fer-ne una investigaci\u00f3 seriosa i rigorosa n\u2019ha feit una novel\u00b7la. Amb la qual cosa, els licantrops tranquils i a la seua. Que no t\u00e9 per qu\u00e8 ser dolent.<\/p>\n

Temps de debat<\/b><\/span><\/p>\n

En el temps de debat, diverses de les persones que conformen el Club de Lectura d\u2019Alcampell, <\/strong>entre altres, van prendre la paraula per a plantejar-li preguntes inc\u00f2modes:<\/p>\n

\"debat<\/a><\/p>\n

La c\u00e0lida nit s\u2019havia anat convertint en g\u00e8lida, tothom sentia l\u2019al\u00e8 dels llops al clatell\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Una persona li va preguntar per qu\u00e8 en Lloren\u00e7<\/strong>, el protagonista, una vegada que se\u2019n va a fer fotos troba un munt de sabates del peu esquerro d\u2019homes, per\u00f2 tamb\u00e9 una de dona. Despr\u00e9s d\u2019un intercanvi de parers entre l\u2019autor i la lectora, pareix que hi ha acord a considerar que les dones s\u00f3n les portadores de l\u2019enllobament i els homes els afectats, per\u00f2 sempre hi ha excepcions.<\/p>\n

\"debat<\/a><\/p>\n

El Club de Lectura dispara amb bala\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Una altra persona li demana qu\u00e8 pinta Steve Jobs<\/strong> a la hist\u00f2ria, a la qual cosa l\u2019autor va respondre que \u00e9s simplement una llic\u00e8ncia narrativa per a posar alg\u00fa conegut que sabia funcionar per instint. L\u2019autor buscava un personatge genial que fos conegut per tothom, i va pensar que Steve Jobs<\/strong> compliria b\u00e9 aquest paper, perqu\u00e8 al seu parer la seua vida es correspon bastant amb la d\u2019un personatge enllobat<\/strong><\/em>: era fill d\u2019uns immigrants pakistanesos o indis, un lloc on hi ha molta tradici\u00f3 de licantropia, que com que eren molt joves i sense recursos el van donar en adopci\u00f3\u2026 i tot i que va tindre una inf\u00e0ncia dif\u00edcil, va tirar endavant i va ser un visionari, va sabre preveure les necessitats de les persones en el futur. En Carles<\/strong> sost\u00e9 que seria veros\u00edmil que fos gr\u00e0cies al seu gran potencial instintiu. I per tant licantr\u00f2pic. El problema \u00e9s que es va morir just quan es va publicar el llibre, i aix\u00f2 ha pogut donar la impressi\u00f3 de que \u00e9s una llic\u00e8ncia narrativa massa oportunista, per\u00f2 en principi no ho era.<\/p>\n

\"debat<\/a><\/p>\n

Tothom volia fer comentaris (malgrat l\u2019aire fred que ja bufava a aquelles hores de la nit)<\/p>\n<\/div>\n

Una altra persona li va suggerir que vaja pensant a fer la segona part de la hist\u00f2ria<\/strong>, ja que ha deixat moltes portes obertes i aix\u00f2 genera inquietud entre un sector de lectors i lectores. En Carles Ter\u00e8s<\/strong> respon que la segona part s\u2019haur\u00e0\u00a0 d\u2019esperar perqu\u00e8 encara no s\u2019ha recuperat de l\u2019esfor\u00e7 de fer la primera, que li va xuclar molta energia. Tot i aix\u00f2, i malgrat que t\u00e9 altres hist\u00f2ries al cap, ell veuria la possibilitat de fer alguna Spin off<\/em><\/strong>, \u00e9s a dir, estirar algunes hist\u00f2ries o personatges. Per exemple, tota la vida de l\u2019Agust\u00ed<\/strong>\u2026. des que marxa del poble fins que torna\u2026 aqu\u00ed hi ha una gran hist\u00f2ria. Alguns lectors li han preguntat qu\u00e8 se\u2019n va fer de la dona pakistanesa\u2026 I tamb\u00e9 de moss\u00e8n Mag\u00ed<\/strong>\u2026 tot el que li va passar des que ix del Mas de la Roca fins que escriu el manuscrit donaria per a una bona hist\u00f2ria\u2026 Per\u00f2 de moment no ho t\u00e9 previst.<\/p>\n

\"debat<\/a><\/p>\n

Les membres del Club de Lectura mai no descansen\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Una altra dona del Club de Lectura<\/strong> li pregunta per qu\u00e8 la companya del Lloren\u00e7<\/strong> lo va triar a ell \u00bfperqu\u00e8 n\u2019estava enamorada o perqu\u00e8 era portador de la licantropia? En Carles<\/strong> respon que, de la mateixa manera que els licantrops saben per instint a quins llocs han d\u2019anar per a transformar-se (travessant un riu, o passant per llocs concrets\u2026), les persones tamb\u00e9 s\u2019ajunten per instint (en bona part). El ponent apel\u00b7la als experiments cient\u00edfics de neuroci\u00e8ncia que es fan per a saber per qu\u00e8 la gent s\u2019enamora de la seua parella, que demostren que hi tenen molt temps factors aparentment poc racionals com l\u2019olor, per exemple\u2026<\/p>\n

El xoc de viure a un poble petit, aragon\u00e8s i catalanoparlant<\/b><\/span><\/p>\n

\"p\u00fablic<\/a>En el temps de debat, un individu li agraeix la interessant reflexi\u00f3 que fa al llibre sobre les interrelacions entre els aut\u00f2ctons del poble i els que v\u00e9nen de fora<\/strong>, i li pregunta si aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la seua experi\u00e8ncia com a barcelon\u00ed instal\u00b7lat a Torredarques. L\u2019autor respon que hi ha abocat les seues experi\u00e8ncies, per\u00f2 nom\u00e9s parcialment.<\/p>\n

Des del seu punt de vista, es podria dir que avui dia no hi ha gaires difer\u00e8ncies entre la cultura urbana<\/strong> i la rural<\/strong>, ja que tothom t\u00e9 acc\u00e9s a gaireb\u00e9 les mateixes coses, a la mateixa informaci\u00f3 i models d\u2019estils de vida. Tanmateix, on s\u00ed que hi troba difer\u00e8ncies \u00e9s en les relacions interpersonals, que per a alg\u00fa que prov\u00e9 d\u2019un entorn urb\u00e0 poden constituir un xoc molt fort<\/strong>. B\u00e0sicament per dos motius:<\/p>\n

\"torredarques\"<\/a><\/p>\n

Vista de Torredarques (Font: https:\/\/www.facebook.com\/Festival.Torredarques<\/a>)<\/p>\n<\/div>\n

Per un costat<\/strong>, al poble hi ha una solidaritat entre ve\u00efns enorme, brutal, que es d\u00f3na de manera natural. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que quan es va instal\u00b7lar a Torredarques el va sorprendre molt gratament i ho considera un valor fonamental per a viure en els temps que corren.<\/p>\n

Per un altre costat<\/strong>, en ser una societat petita les interrelacions socials s\u00f3n molt r\u00edgides i estan molt predeterminades, cosa que no tothom pot suportar. Ell explica que, per exemple, a Barcelona tenia la seua colla d\u2019amics on tots compartien m\u00e9s o menys certes prioritats, ideologies, aficions, etc. \"vista<\/a>En canvi, al poble aix\u00f2 no \u00e9s possible, la colla d\u2019amics no es tria sin\u00f3 que et toca generacionalment, i aix\u00f2 implica conviure i fer coses amb gent de tots els colors pol\u00edtics i ideol\u00f2gics, amb personalitats molt diferents i pensaments molt dispars. Aix\u00f2 fa que la conviv\u00e8ncia no sigue tan f\u00e0cil (com b\u00e9 sabem tots los que som o vivim en llocs petits), per\u00f2 en Carles<\/strong> considera que t\u00e9 sort, ja que si s\u2019aconsegueix que funcioni \u00e9s molt positiva perqu\u00e8 tothom acaba per ser m\u00e9s tolerant amb els altres. \u00c9s una cosa que ell diu trobar a faltar en altres \u00e0mbits, despr\u00e9s de la seua ja llarga experi\u00e8ncia rural.<\/p>\n

\"p\u00fablic<\/a>En Carles Ter\u00e8s<\/strong> exemplifica aquest \u00a0xoc amb el tema ling\u00fc\u00edstic<\/strong>, una q\u00fcesti\u00f3 que encara ara no deixa de sorprendre\u2019l, tot i que ja la coneixia perqu\u00e8 els estius sempre els havia passat a Queretes<\/strong>. Ara fa vint anys, en Carles<\/strong> es va instal\u00b7lar a un poble on el 99% dels habitants s\u00f3n catalanoparlants, per\u00f2 es va trobar amb que el preg\u00f3, el bingo i tot tipus d\u2019actes p\u00fablics\u2026 es feien en castell\u00e0. Encara que tothom siga catalanoparlant, quan la gent agafa un micr\u00f2fon per a dirigir-se a un auditori p\u00fablic nom\u00e9s parla en castell\u00e0 (tret d\u2019algunes excepcions a\u00efllades).<\/p>\n

\"firma<\/a><\/p>\n

L\u2019autor li firma un llibre al dotor de Peralta, qui tamb\u00e9 coneixia unes quantes hist\u00f2ries de llops.<\/p>\n<\/div>\n

Per a ell, com per a qualsevol observador extern, esta estranya situaci\u00f3 va ser motiu de perplexitat i sorpresa, tot i que ell provenia d\u2019un barri de Barcelona format principalment per poblaci\u00f3 immigrant castellan\u00f2fona. En Carles<\/strong> relata que en el seu edifici els anomenaven \u2018los ma\u00f1os<\/strong><\/em>\u2019 perqu\u00e8 tant el pare com la mare venien d\u2019Arag\u00f3, per\u00f2 resulta que eren els \u00fanics que parlaven catal\u00e0<\/strong>. En tot el bloc de pisos ning\u00fa m\u00e9s parlava catal\u00e0! A la gent de la Franja<\/strong> mos persegueix un estol de paradoxes ling\u00fc\u00edstiques sempre all\u00e0 on anem. Ho portem incorporat. Sempre pareixem estar fora de lloc, assetjats per una estranya complexitat que no tothom sap digerir. Per\u00f2 que a escala local ell ha apr\u00e8s a manejar com un surfista exemplar.<\/p>\n

\"firma<\/a><\/p>\n

\u00c0vids lectors fan fila per a comprar el llibre o fer-lo signar<\/p>\n<\/div>\n

Carles<\/strong> mos explica que va viure bona part de la seua educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria entre el franquisme i el postfranquisme, un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 el catal\u00e0 no existia ni a l\u2019escola ni en molts \u00e0mbits p\u00fablics. Ell va viure els moviments de reivindicaci\u00f3 de la llengua a la Catalunya<\/strong> dels anys 70 i 80, i va fer el possible per aprendre a escriure en la seua llengua (pel seu compte), en un context social i hist\u00f2ric de recuperaci\u00f3 de l\u2019autoestima dels parlants. Per\u00f2 a principis dels anys 90 se\u2019n va anar a viure Torredarques<\/strong> i es va trobar amb la paradoxa de que la gent era totalment catalanoparlant, per\u00f2 pocs reconeixien parlar catal\u00e0. D\u2019aix\u00f2 a la Llitera<\/strong> tamb\u00e9 en sabem molt, ho hem viscut ac\u00ed igual que all\u00e0. Li diven que parlaven xapurreau, quan, com tothom sap, xapurrear una llengua no vol dir altra cosa que parlar-la malament.\u00a0 Tot i que ell ja coneixia esta situaci\u00f3 des dels estius passats a Queretes<\/strong>, un cop es va instal\u00b7lar all\u00e0 el tema se li va presentar amb tota la seua cruesa. Despr\u00e9s de molts anys de donar-li voltes, i sense renunciar a intentar dignificar l\u2019\u00fas de la llengua, la reflexi\u00f3 que fa \u00e9s \u2018que li diguen com vulguen, per\u00f2 que el parlen\u2019. I ja est\u00e0. Una persona que vol viure en estos pobles s\u2019hi ha d\u2019adaptar, ha de fer una mica de licantrop.<\/p>\n

\"240<\/a><\/p>\n

Joves licantrops rumiaven la millor ocasi\u00f3 per a mossegar\u2026<\/p>\n<\/div>\n

Ja passaven de les dotze de la nit i vam donar per acabada la tert\u00falia, tot i que en Carles<\/strong> va estar una bona estona firmant llibres i atenent a moltes persones que li volien explicar hist\u00f2ries de llops i llobaters. A la fi entre el p\u00fablic hi havia m\u00e9s licantrops del que pareixia<\/strong>!<\/p>\n

\"cantautor<\/a><\/p>\n

Rafael Casas en plena actuaci\u00f3<\/p>\n<\/div>\n

La nit, com \u00e9s habitual durant esto estiu, va acabar amb la interpretaci\u00f3 del cantautor local Rafael Casas<\/strong>, qui va tocar les can\u00e7ons \u2018Lo i Los<\/em>\u2018 (una reivindicaci\u00f3 del catal\u00e0 nordoccidental), \u2018Libertad<\/em>\u2018 (un tema filos\u00f2fic i pol\u00edtic de gran actualitat), \u2018Poes\u00eda<\/em>\u2018 (una can\u00e7o in\u00e8dita), i una versi\u00f3 d\u2019una can\u00e7\u00f3 popular catalana molt reivindicativa (la versi\u00f3 de The Pogues esmentada m\u00e9s amunt no va ser possible, per\u00f2 l\u2019alternativa mos va fer prou profit). Un cop m\u00e9s, la m\u00fasica va ser el colof\u00f3 d\u2019una nit ideal (i sense tronades!).<\/p>\n

Com cada vegada que hi ha tert\u00falia al parc de Sant Margarita, hem d\u2019agrair als de cas de Polet la llum el\u00e8ctrica proporcionada per a fer-la possible. Los haurem de convidar a algun sopar\u2026<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

3) \u2018Licantropia\u2019: L\u2019aut\u00e8ntica hist\u00f2ria de l\u2019home llop a les nostres terres | Tert\u00falies a la fresca. El dissabte 17 d\u2019agost, a les 22:30h, vam tindre el plaer d\u2019escoltar una xerrada de Carles Ter\u00e8s, autor del fabul\u00f3s llibre \u2018Licantropia\u2019, una de les sensacions liter\u00e0ries del rader any. La tert\u00falia es va fer a l\u2019ermita en runes […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[149,8,5],"tags":[],"class_list":["post-12930","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-llitera","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12930","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12930"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12930\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12931,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12930\/revisions\/12931"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12930"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12930"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12930"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}