{"id":13491,"date":"2013-10-11T09:59:48","date_gmt":"2013-10-11T07:59:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=13491"},"modified":"2013-10-11T09:59:48","modified_gmt":"2013-10-11T07:59:48","slug":"viles-i-gents-escena-humana-alies-gospodin-august-2013","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=13491","title":{"rendered":"Viles i Gents :: Escena Humana\u2026 \u00c0lies Gospodin :: August :: 2013"},"content":{"rendered":"

Viles i Gents :: Escena Humana\u2026 \u00c0lies Gospodin :: August :: 2013<\/a>.<\/p>\n

M. Momblant<\/b> Categoria: Article Viles i Gents<\/a>, Lo Cresol<\/a><\/div>\n
\n

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 24 d\u2019agost del 2013)<\/strong><\/p>\n

Quan tenim la sort que se\u2019ns tradueix un bon text per a l\u2019escena a la nostra llengua, ho hem d\u2019emfasitzar. Encara avui. O potser, m\u00e9s i tot, avui. I en traduir-lo, no nom\u00e9s ens referim al benaurat llegat que suposa per a la nostra idiom\u00e0tica la transposici\u00f3 dels trets caracter\u00edstics d\u2019una parla d\u2019una llegua determinada a una altra, la nostra, amb tots els elements que els di\u00e0legs teatrals exigeixen, com ara son, tot pensant-ne uns pocs, els d\u2019esventar els girs caracter\u00edstics d\u2019uns sectors socials en particular, o l\u2019aportaci\u00f3 viva, a tot oient, de les expressions pr\u00f2pies d\u2019una gerga, o l\u2019assumpci\u00f3 diferencial oral que els micro-contextos socials i culturals ens transmeten en tant al ritme i la cad\u00e8ncia que emprin\u2026 Aix\u00ed i tot, i complint-se el que s\u2019ha apuntat fins aqu\u00ed en el cas que avui ens ocupa, per traducci\u00f3 d\u2019un text teatral volem dir, tamb\u00e9, que d\u2019una sola detonaci\u00f3 en surtin reeixides diverses dianes a l\u2019hora. Posem per cas, la de la possibilitat magn\u00edfica que se\u2019ns ofereix de portar un text a escena; d\u2019un text d\u2019altres terres i cultures que no son la nostra, cap a l\u2019escena de casa; d\u2019un, que de primer \u00e9s restringit a la comprensi\u00f3 d\u2019uns pocs privilegiats pels quals el seu original no els \u00e9s cr\u00edptic, a arribar fer-lo accessible per a tothom que hi estigui interessat sense cap m\u00e9s esfor\u00e7 que el de sortir de casa seva i despla\u00e7ar-se a un teatre. I adonar-se aleshores, que de lluny\u00e0, aquell text, no en t\u00e9 tant. O fins i tot, en el cas d\u2019\u00c0lies Gospodin, gens. I tot plegat pel m\u00f2dic preu d\u2019una taquilla inversa que el passat mes de febrer la Sala Beckett de Barcelona-Obrador Internacional de Dramat\u00fargia en coproducci\u00f3 amb Bohemia\u2019s, l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3 i tota la companyia al ple que s\u2019havia embarcat en l\u2019agosarada aventura de posar dempeus aquest text, van instaurar de manera pionera entre el p\u00fablic al capdamunt d\u2019aquesta crisi esperp\u00e8ntica que estem vivint. Per aix\u00f2 mateix paga la pena fer-ne refer\u00e8ncia retornant a la mem\u00f2ria aquesta pe\u00e7a del jove dramaturg alemany Philipp L\u00f6hle, autor de l\u2019obra que en la seva llengua original fou estrenada al 2007 a l\u2019escenari del Schauspielhaus de Bochum, devent aquesta complaent traducci\u00f3 a l\u2019Anna Soler Horta en la honesta producci\u00f3 dirigida per Mois\u00e8s Maicas i multiinterpretada per Mireia Aixal\u00e0, Pau Sastre i Jacob Torres, tot rotant els dotze m\u00e9s u personatges que s\u2019hi debaten. I d\u2019aix\u00f2 mateix, de debat es tracta, i aqu\u00ed \u00e9s on apropem aquest argument al primer\u00edssim ordre del dia: de q\u00fcestionar-nos el sistema capitalista, quan en Gospodin decideix optar una forma de vida que suposi \u201cagafar al capitalisme pels ous\u201d. I per tal d\u2019aconseguir-ho desenvolupa un dogma que s\u2019estampa escrit a una paret de casa seva, per a no perdre\u2019n la refer\u00e8ncia cada dia del mon en aixecar-se pel mat\u00ed:
\nN\u00fam. 1: Marxar no resol res!
\nN\u00fam. 2: Els diners no han de ser necessaris!
\nN\u00fam. 3: S\u2019ha de renunciar a les propietats!
\nN\u00fam. 4: La llibertat \u00e9s no haver de prendre decisions!
\nEn clau propera al teatre de l\u2019absurd, les escenes es succeeixen en l\u2019alternan\u00e7a de di\u00e0legs sempre entre Gospodin i un sol dels altres personatges, i de mon\u00f2legs de qualsevol dels altres, tot exposant en trepidants imatges descriptives \u2013 prou belles, m\u00e9s pr\u00f2pies de la narraci\u00f3 que no pas de la dramatitzaci\u00f3- les trifurques i el desempar de G\u00f2spodin en la seva cerca per aconseguir materialitzar el seu dogma. I en aquesta cursa desenfrenada, talment f\u00e9ssim saltirons damunt c\u00f2dols decurs avall quan no volem que la riuada ens enxampi, a voltes de puntetes, a voltes relliscant i banyant-nos fins el genoll- aquesta hist\u00f2ria ens fa passar com aquell qui no vol la cosa per sobre de tots els punts forts i els punts febles que el capitalisme ha deixat en la nostra actual forma de vida. Agra\u00efm, doncs, a tots els implicats, l\u2019esfor\u00e7 que ha suposat compartir aquesta Escena Humana amb tots nosaltres, tot comunicant-vos a trav\u00e9s d\u2019aquesta producci\u00f3.<\/p>\n

Marta Momblant <\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Viles i Gents :: Escena Humana\u2026 \u00c0lies Gospodin :: August :: 2013. M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol (Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 24 d\u2019agost del 2013) Quan tenim la sort que se\u2019ns tradueix un bon text per a l\u2019escena a la nostra llengua, ho hem d\u2019emfasitzar. Encara avui. O […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-13491","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lo-cresol"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13491","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=13491"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13491\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13492,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13491\/revisions\/13492"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=13491"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=13491"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=13491"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}