{"id":13721,"date":"2013-11-04T10:02:46","date_gmt":"2013-11-04T08:02:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=13721"},"modified":"2013-11-04T14:30:48","modified_gmt":"2013-11-04T12:30:48","slug":"viatge-al-cor-del-lapao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=13721","title":{"rendered":"Viatge al cor del LAPAO"},"content":{"rendered":"

Viatge al cor del LAPAO<\/a>.<\/p>\n

\n

Ruta per cinc pobles de la Franja despr\u00e9s de la reforma de la llei de lleng\u00fces de les Corts aragoneses<\/p>\n<\/div>\n

\n
FERRAN GRAU<\/span><\/small><\/address>\n
\"'La <\/a><\/address>\n

| Actualitzada el 03\/11\/2013<\/abbr> 00:00<\/abbr><\/small><\/p>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n

‘La Benem\u00e9rita’ | FERRAN GRAU<\/em><\/span><\/span><\/p>\n

Un vermut entre crits | SANTI IGLESIAS<\/em><\/p>\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n

El catal\u00e0 que es parla a la Franja de Ponent s’anomena LAPAO (llengua aragonesa pr\u00f2pia de l’\u00e0rea oriental) des que les Corts aragoneses van aprovar la reforma de la llei de lleng\u00fces. Aquesta nova nomenclatura va passar a ser oficial el 24 de juny i, malgrat el rebuig de part de l’opini\u00f3 p\u00fablica i d’algunes administracions, de moment en aquesta zona fronterera ja no parlen catal\u00e0, o almenys ja no se’n diu aix\u00ed. Passa el mateix amb els pobles de l’antiga fabla<\/em> aragonesa: ara parlen LAPAPYP.<\/p>\n

Els habitants de la Franja s’han sentit tradicionalment oblidats com a territori per part de Catalunya i per part d’Arag\u00f3. La majoria ho atribueixen al fet que aquesta zona fa de l\u00edmit entre dos comunitats amb interessos contraposats i que, molts cops, ha servit d’excusa per crear discussions pol\u00edtiques. Durant cinc dies hem viatjat per la Franja, de sud a nord, fent cinc parades (Mequinensa, Said\u00ed, Tamarit de Llitera, el Campell i Pont de Montanyana), per copsar com bateguen les opinions, els pensaments i els sentiments d’aquests ciutadans aragonesos que parlen catal\u00e0. Un viatge que intenta demostrar que el nom no fa la cosa.<\/p>\n

Dilluns, Mequinensa<\/strong><\/p>\n

Lo poble<\/strong><\/p>\n

La gent de Mequinensa no en diuen Mequinensa. En diuen “lo poble”. Se senten com l’anunci d’Ikea: una rep\u00fablica independent. “Jo parlo catal\u00e0 i el parlo com se parla al meu poble i el seguir\u00e9 parlant aix\u00ed. Tampoc vull parlar el catal\u00e0 normalitzat, mai”, diu l’alcaldessa Magdalena G\u00f2dia (PSOE). L’1 de juny G\u00f2dia va reunir al seu ajuntament 30 alcaldes m\u00e9s de la Franja en una trobada extraordin\u00e0ria per intentar derogar la nova nomenclatura per al catal\u00e0 que enraonen: el LAPAO. Va ser una seq\u00fcela de la que ja hi va haver el 1984 al mateix empla\u00e7ament i amb unes urg\u00e8ncies id\u00e8ntiques. Encara no n’han obtingut resposta. “Des de fora, mai s’ha tingut clar lo que parlem. Veig que jo parlo aix\u00f2 que ara en diuen LAPAO i tu deus parlar catal\u00e0 i ens entenem. Tu i jo devem parlar lo mateix, no?” La posici\u00f3 dels mequinensans \u00e9s precisa. No tenen ganes que cap administraci\u00f3, ni de Catalunya ni de l’Arag\u00f3, els imposi res, i l’alcaldessa aix\u00ed ho palpa dels seus conciutadans: “Problema? Los pobles de frontera s’han d’entendre com una riquesa i no com un problema. A causa de la llengua no n’hem creat mai cap. Ni un ni mig”. No volen que se’ls tracti amb inferioritat ni que la seva idiosincr\u00e0sia serveixi per aconseguir vots ni d’una banda ni de l’altra. G\u00f2dia obre els ulls indignada quan hi pensa: “Jo a\u00e7\u00f2 ho parlo de des sempre, los meus pares ho parlaven de sempre. No em puc creure que la representant del PP a les Corts digu\u00e9s que s’havia de \u00ab liberar a los aragoneses de la imposici\u00f3n de hablar lo que no hablan y de sentir lo que no sienten<\/em> \u00bb. Los sentiments no es legislen. \u00bfNo estem parlant de llengua? Lo que interessa \u00e9s barrejar les coses”.<\/p>\n

Els bancs de davant del pant\u00e0, les aig\u00fces que amaguen l’antic poble, serveixen de refugi a un grup de jubilats. Solen ser sempre els mateixos. Gent que ha vist, fins i tot, com sorgien carrers nous amb noms de lletres i s’inundava, fa m\u00e9s de quaranta anys, el municipi on van n\u00e9ixer. Es fan dir “los millors de Mequinensa” i la fan petar de valent entre cr\u00edtiques a l’Ajuntament i insults al govern d’Espanya. Com a tot arreu, hi ha coses que no canvien.<\/p>\n

Dimarts, Said\u00ed<\/strong><\/p>\n

‘La Benem\u00e9rita’<\/strong><\/p>\n

ASaid\u00ed, el Bar Colombo \u00e9s un dels m\u00e9s concorreguts, especialment en les hores de sol m\u00e9s viu, quan l’ombra escasseja. La mestressa d’aquest local amb nom de detectiu privat televisiu \u00e9s a priori poc xerradora. Ara b\u00e9, t\u00e9 un Yorkshire a qui li diu cada dos per tres en catal\u00e0 “Vine cap ac\u00ed!”, ja que el gosset t\u00e9 ganes d’explorar els carrers mig buits de la vila. Els que no deixen sols els carrers i les places de Said\u00ed s\u00f3n els agents de la Gu\u00e0rdia Civil que resideixen a la caserna de la part m\u00e9s elevada del poble. Fins i tot interrompen l’hora de la migdiada perqu\u00e8 han vist un foraster, potser un reporter, fent fotos per diferents racons i que potser fa massa estona que es passeja amunt i avall. Sospit\u00f3s?<\/p>\n

El millor que un pot fer per alliberar tensions amb la Benem\u00e9rita<\/em> \u00e9s conversar de manera natural i explicar qu\u00e8 hi ha vingut a fer a Said\u00ed. “\u00bfUn reportaje sobre el LAPAO? Esto es pol\u00edtica. Nosotros no tenemos nada que decir. Mientras no haya ning\u00fan conflicto…<\/em> “, comenta el primer agent.<\/p>\n

De sobte, el segon agent, m\u00e9s jove i impulsiu, diu, com si hagu\u00e9s estat extret d’un gui\u00f3 de Rafael Azcona: “ DNI, por favor<\/em> “. Sembla que no se’n refia d’alg\u00fa amb accent catal\u00e0 i amb una c\u00e0mera penjada. “ \u00bfY has venido solo? \u00bfEn coche? Dame la matr\u00edcula. \u00bfDe qu\u00e9 es el reportaje?<\/em> “, demana amb un clar to interrogant, i sense esperar resposta etziba: “ Quiz\u00e1s te llamar\u00e1n para declarar<\/em> “. Sobta que la Gu\u00e0rdia Civil no entengui qu\u00e8 \u00e9s fer un reportatge si se’ls hi explica en castell\u00e0, educadament i a poc a poc. Ning\u00fa els ha parlat en xin\u00e8s… ni en LAPAO.<\/p>\n

Dimecres, Tamarit de Llitera<\/strong><\/p>\n

Un vermut entre crits<\/strong><\/p>\n

Unade les millors maneres per fer-se una idea del tarann\u00e0 lliter\u00e0 \u00e9s caminar pel passeig Hortaz, l’art\u00e8ria m\u00e9s c\u00e8ntrica d’aquest poble d’Osca i una de les parades importants del Cam\u00ed de Sant Jaume. A l’hora del vermut, les terrasses estan plenes de gom a gom, s’hi barregen les converses i s’hi escampen veritats i mentides, com hauria pogut dir l’escriptor mequinens\u00e0 Jes\u00fas Moncada. I tamb\u00e9, com passa a Mequinensa, el sentiment localista \u00e9s molt fort: “Nosaltres parlem lo literano i no lo catal\u00e0, per molt que ho digui Pompeu Fabra”, diu l’Antonio, amb un gotet de cervesa a la m\u00e0 i un p\u00e8l molest. S’hi suma un altre Antonio, a qui li diuen Tono per diferenciar-lo, i el seu to \u00e9s molt m\u00e9s d’irritaci\u00f3 encara que reclama una certa catalanitat: “Los d’aquest poble pronunciem paraules catalanes millor que els catalans. Jo diria que el primer catal\u00e0 va n\u00e9ixer ac\u00ed, a Tamarite. Quin problema teniu los periodistes i los pol\u00edtics amb natros?”<\/p>\n

Que el catal\u00e0 de la Franja passi a dir-se LAPAO provoca malestar als ve\u00efns i ve\u00efnes d’aquesta zona que separa Catalunya i l’Arag\u00f3. A Tamarit de Llitera, enmig d’aquest concorregut aperitiu, es veu clar. El Juanet, el cambrer que va reposant les provisions, intenta posar pau i ser m\u00e9s did\u00e0ctic: “Fa anys que tenien ganes d’etiquetar-nos i al final ho han fet. Val m\u00e9s que no ho preguntis gaire. La gent m\u00e9s gran et responen per\u00f2 s’enfaden perqu\u00e8 no en volen sentir a parlar”. El consell del Juanet \u00e9s d’agrair, per\u00f2 potser arriba massa tard.<\/p>\n

Dijous, el Campell<\/strong><\/p>\n

Bressol de Duran i Lleida<\/strong><\/p>\n

ElCampell \u00e9s conegut per ser el lloc on va n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer Josep Antoni Duran i Lleida (UDC). Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de l’an\u00e8cdota, ho \u00e9s tamb\u00e9 per ser un dels pobles de la Franja m\u00e9s combatius a nivell cultural. L’exemple clar \u00e9s l’associaci\u00f3 La Bardissa, una agrupaci\u00f3 amb 130 socis d’edats compreses entre els tres i els vuitanta anys. El seu president, l’Ivan Facerias, t\u00e9 vint-i-dos anys i les idees molt clares: “El LAPAO \u00e9s un circ. \u00c9s una bomba de fum per amagar problemes m\u00e9s greus”. L’Ivan va estudiar publicitat a Barcelona i en acabar va decidir tornar al seu lloc d’origen perqu\u00e8 va considerar que calia potenciar-lo: “S’ha d’entendre que tenim un doble tret identitari. Som aragonesos que parlem catal\u00e0. Aquesta peculiaritat, en lloc d’enfortir-la perqu\u00e8 \u00e9s una riquesa, no l’han sabut resoldre i n’han creat un problema”.<\/p>\n

Se senten aragonesos perqu\u00e8 aix\u00ed ho marca la l\u00ednia divis\u00f2ria entre comunitats, per\u00f2, si m\u00e9s no, el jovent com ell esperen una rectificaci\u00f3 d’aquesta nomenclatura: “Culturalment \u00e9s l\u00f2gic defendre lo catal\u00e0. El que parlem \u00e9s catal\u00e0. Quan l’aprens dins d’un sistema educatiu, t’adones que sols en parles una varietat, igual que ho fa un giron\u00ed o un lleidat\u00e0”. Com molts habitants de la Franja, fa setmanes que se senten utilitzats per aquells a qui han posat al capdavant de les institucions amb els seus vots: “S’ha fet el rid\u00edcul a costa nostra. Se’ns ha utilitzat com a instruments. Som l’aneguet lleig i al final ning\u00fa pensa en nosaltres. El nostre territori sols interessa per q\u00fcestions pol\u00edtiques”.<\/p>\n

Al Campell rebutgen altres noms (sigui LAPAO o sigui chapurriau<\/em> ) per referir-se a la llengua que parlen. Fins i tot el mateix ajuntament s’ha encarregat de fer cicles de confer\u00e8ncies per informar-ne. L’Ivan Facerias ho veu del mateix color: “Alguns aragonesos defensen el chapurriau<\/em> perqu\u00e8 no han anat a l’escola. L’educaci\u00f3 \u00e9s b\u00e0sica. Nosaltres sols f\u00e8iem dos hores de catal\u00e0 a la setmana i una assignatura optativa, per\u00f2 aix\u00ed ja l’apren\u00edem i ens en adon\u00e0vem”. La conversa acaba amb resignaci\u00f3 i, fins i tot, un punt de desesperan\u00e7a: “Lo greu ser\u00e0 quan suprimeixin lo catal\u00e0 a la Franja. Llavors s\u00ed que demostraran de veritat que no el consideren una llengua”.<\/p>\n

Divendres, el Pont de Montanyana<\/strong><\/p>\n

Del LAPAO al LAPAPYP<\/strong><\/p>\n

ElPont de Montanyana \u00e9s un lloc de pas de camioners, transportistes i algun turista a la recerca del Pirineu lleidat\u00e0. La carretera que va a Viella talla literalment el poble en dos bocins.<\/p>\n

La Lourdes\u00e9s filla de tota la vida d’aquesta vila que no arriba als cent cinquanta habitants. Despr\u00e9s de fer les feines dom\u00e8stiques, cada mat\u00ed s’asseu davant de la porta de casa en una cadira de c\u00e0mping. \u00c9s la seva manera d’entrenenir el temps mentre espera que els homes “vingon a retiro per dinar”. El Pont de Montanyana \u00e9s l’\u00faltim poble on es considera que el catal\u00e0 t\u00e9 influ\u00e8ncia, per tant, on des de fa uns mesos es parla LAPAO. El seg\u00fcent municipi, de cara als Pirineus, ja se situa dins de l’\u00e0rea del LAPAPYP (llengua aragonesa pr\u00f2pia de les \u00e1rees pirenaica i prepirenaica). \u00c9s a dir, s’hi parla el que es coneixia com la fabla<\/em> aragonesa.<\/p>\n

Mentre mira com passen alguns cotxes sense respectar el l\u00edmit de velocitat, la Lourdes sentencia: “Si en volen dir LAPAO que en diguin LAPAO. \u00c9s com quan diuen que no \u00e9s una guerra i \u00e9s una guerra. Toquen la una. Marxo que m’acudeixen a dinar”. Poques vegades es diuen tantes coses amb tan poques paraules.<\/p>\n

\"Un<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Viatge al cor del LAPAO. Ruta per cinc pobles de la Franja despr\u00e9s de la reforma de la llei de lleng\u00fces de les Corts aragoneses FERRAN GRAU | Actualitzada el 03\/11\/2013 00:00 ‘La Benem\u00e9rita’ | FERRAN GRAU Un vermut entre crits | SANTI IGLESIAS El catal\u00e0 que es parla a la Franja de Ponent s’anomena […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172,11,5],"tags":[],"class_list":["post-13721","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lapao","category-llei-de-llengues","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13721","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=13721"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13721\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13728,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13721\/revisions\/13728"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=13721"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=13721"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=13721"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}