{"id":13923,"date":"2013-11-21T20:27:40","date_gmt":"2013-11-21T18:27:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=13923"},"modified":"2013-11-21T20:27:40","modified_gmt":"2013-11-21T18:27:40","slug":"viles-i-gents-escena-humana-jordi-coca-el-teatre-de-josep-palau-i-fabre-november-2013","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=13923","title":{"rendered":"Viles i Gents :: Escena Humana\u2026 Jordi Coca: El Teatre de Josep Palau i Fabre. :: November :: 2013"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/vilesigents.blogsome.com\/2013\/11\/07\/escena-humana-jordi-coca-el-teatre-de-josep-palau-i-fabre\/\">Viles i Gents :: Escena Humana\u2026 Jordi Coca: El Teatre de Josep Palau i Fabre. :: November :: 2013<\/a>.<\/p>\n<p><strong>(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 de novembre del 2013)<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>La Tossuda coher\u00e8ncia de l\u2019Alquimista, t\u00edtol amb el que en Jordi Coca ha encap\u00e7alat el segon del cap\u00edtols de I. Aproximaci\u00f3 a la Dramat\u00fargia de Josep Palau i Fabre tot iniciant aquest estudi meticul\u00f3s, rigor\u00f3s i humanament respectu\u00f3s com el propi autor, que s\u2019ha pogut portar a terme gr\u00e0cies als recolzaments de la Fundaci\u00f3 Palau i l\u2019Institut del Teatre de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, ja ens dona una idea de la forta personalitat amb la que pot haver quedat impregnada l\u2019obra d\u2019un altre dels intel\u2022lectuals exiliats i malparats que s\u2019ha cobrat la situaci\u00f3 pol\u00edtica i social del s. XX a casa nostra.<br \/>\nJordi Coca subtitula el seu llibre Alqu\u00edmia i revolta (1935-1958) per a endinsar-se per primera vegada al nostre pa\u00eds en l\u2019obra dram\u00e0tica d\u2019aquest home de pensament i obra radical, pe\u00e7a perfectament encabida entre les diferents realitats dignes de reflexi\u00f3 a les que avui som tots deutors. Tal i com explica en Coca, aquest per\u00edode centre el pas dels 18 als 41 anys de Palau i Fabre amb la intenci\u00f3 de convidar al lector a fer-nos part\u00edcips dels anys d\u2019aprenentatge d\u2019un poeta que des de ben jove volia ser dramaturg i que a Catalunya es sentia descontextualitzat. Aix\u00f2 pel que fa al panorama cultural, que en el seu cas \u00e9s vital com cabria esperar en un home de la seva dimensi\u00f3, ja que pel que fa al personal, l\u2019any 1945, ofegat per les circumst\u00e0ncies familiars, m\u00e9s les de la dictadura, m\u00e9s les de la moral i l\u2019est\u00e8tica dominant, faran que Palau opti, finalment, per despla\u00e7ar-se a Par\u00eds on hi viur\u00e0 fins l\u2019any 1961.<br \/>\nArribat a aquest punt, no podem deixar de fer un cert paral\u2022lelisme en aquesta Escena Humana amb una part de l\u2019experi\u00e8ncia vital de Milan Kundera, per la centrifugaci\u00f3 que significa l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019exili tant territorial com cultural, aix\u00ed com la renuncia a expressar-se en la llengua materna i la coincid\u00e8ncia que tot i el poliglotisme d\u2019ambd\u00f3s autors, la seva tria els hagi portat a escriure en llengua francesa, segurament, per ser socialment una eina senzillament agra\u00efda.<br \/>\n\u00c9s ben interessant veure, tal i com ens acompanya a apreciar en Coca, que \u00e9s en la totalitat de l\u2019obra Palaufabriana, exhaustiva i ambiciosa en el m\u00e9s ple dels sentits, la poesia, els assaigs, l\u2019activisme cultural, la pr\u00f2pia Fundaci\u00f3 Palau, les traduccions, les versions lliures, el periodisme, la gran recerca Picassiana que passa a ser un dels seus principals eixos creatius aix\u00ed com el llegat del seu aprofundiment en l\u2019obra i la persona d\u2019Antonin Artaud en la seva Revolta del Teatre Modern, on podem trobar com l\u2019Alquimista cercava un teatre d\u2019idees i po\u00e8tic alhora, m\u00e9s proper a la tragicitat moderna de Garcia Lorca, i una dram\u00e0tica molt m\u00e9s influenciada per la rauxa de l\u2019existencialisme que va caracteritzar la seva generaci\u00f3, com en d\u2019altres dels m\u00e9s significatius autors de les nostres lletres, nomenant com exemples a Manuel de Pedrolo i a Maria Aur\u00e8lia Capmany, coincidint amb ells, si menys no en ess\u00e8ncia, en \u201cno tenir una idea reductora de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. L\u2019home no \u00e9s \u00fanicament un animal racional, social, ps\u00edquic o biol\u00f2gic. El seu \u00e9sser \u00e9s un constituir-se a si mateix, i d\u2019aqu\u00ed la import\u00e0ncia de la llibertat.\u201d<br \/>\nL\u2019elegant apropament que Jordi Coca ens ofereix en el seu estudi, publicat enguany a Gal\u00e0xia Gutenberg Cercle de Lectors, extret de la seva pr\u00f2pia tesi doctoral que duia per t\u00edtol El laberint del jo. Fonaments per a la interpretaci\u00f3 del primer teatre de Josep Palau i Fabre (1935-1958) enriqueix, certament, la nostra Escena Humana.<\/p>\n<p><strong>Marta Momblant<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Viles i Gents :: Escena Humana\u2026 Jordi Coca: El Teatre de Josep Palau i Fabre. :: November :: 2013. (Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 de novembre del 2013) &nbsp; La Tossuda coher\u00e8ncia de l\u2019Alquimista, t\u00edtol amb el que en Jordi Coca ha encap\u00e7alat el segon del cap\u00edtols de I. Aproximaci\u00f3 a la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[27,10],"tags":[],"class_list":["post-13923","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lo-cresol","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13923","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=13923"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13923\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13924,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/13923\/revisions\/13924"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=13923"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=13923"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=13923"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}