(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 d\u2019octubre del 2013)<\/p>\n
10 d\u2019octubre de 2013. Avui fa 200 anys que va n\u00e9ixer Verdi.<\/p>\n
Al principi de Novecento de Bertolucci, un buf\u00f3 (s\u00edmbol del secular endarreriment de la pagesia italiana) anuncia: \u201cVerdi \u00e8 morto\u201d. Amb ell, moria el XIX. Avui celebrem el seu naixement, la seva vida i la seva obra. La vida i la obra d\u2019un home que, amb l\u2019acr\u00f2nim del seu cognom, va donar il\u2022lusi\u00f3 a la nova It\u00e0lia, i que representa els valors i la mentalitat de tot el seu segle.<\/p>\n
Les obres de Verdi s\u00f3n plenes de turbul\u00e8ncies i d\u2019humanitat. De vegades es critica el seu tremendisme, per\u00f2\u2026 qu\u00e8 es podia esperar d\u2019una persona que, als 26 anys, havia perdut a la seva estimada muller i als seus dos fills? A punt de tirar la tovallola, un gran \u00e8xit el catapultar\u00e0 a la fama: Nabucco. El seu cor d\u2019esclaus esdev\u00e9 tot un cant a la llibertat. El mestre Muti l\u2019utilitza avui per protestar contra les retallades a la cultura i reivindicar l\u2019\u00f2pera com s\u00edmbol i ess\u00e8ncia d\u2019It\u00e0lia.<\/p>\n
Partint del melodrama belcantista i rom\u00e0ntic, que feia furor en aquella \u00e8poca, Verdi inicia un viatge que el dur\u00e0 cinquanta anys m\u00e9s tard a la culminaci\u00f3 de l\u2019\u00f2pera italiana: les dos peces shakespearianes de maduresa: Otello (74 anys) i Falstaff, (80 anys), un drama i una com\u00e8dia humana com mai s\u2019havien vist a l\u2019\u00f2pera, amb una continuitat dram\u00e0tica sorprenent i una riquesa musical totalment al servei de l\u2019expressi\u00f3 dram\u00e0tica. Ni rastre de l\u2019\u00f2pera de n\u00fameros per a llu\u00efment dels \u201cdivos\u201d de torn; ni rastre del virtuosisme belcantista. El vell Verdi ens deixa a les portes del teatre l\u00edric contemporani. Mai un compositor madur havia arribat tan lluny. Entremig Macbeth, obscura, innovadora e incompresa; la Traviata, principi de l\u00b4\u00f2pera realista (cr\u00edtica a la hip\u00f2crita i conservadora burgesia); la humanitat de Rigoletto; frescos hist\u00f2rics com el regicidi de Ballo in Maschera o la llegenda negra espanyola en Don Carlo; la s\u00edntesi entre l\u2019exotisme rom\u00e0ntic i la Grand \u00d2pera francesa en Aida, i especialment la original\u00edssima adaptaci\u00f3 a la tradici\u00f3 italiana de les innovacions del drama musical wagneri\u00e0.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, en un dia com avui, volem brindar per Verdi.<\/p>\n
Antoni Bengochea<\/p>\n