El cas d’Arag\u00f3<\/p>\n
Una situaci\u00f3 semblant es donava a Arag\u00f3, amb l’elaboraci\u00f3 del projecte estatutari, a principis de 1980, s’obria el debat de les lleng\u00fces a Arag\u00f3 amb una crispaci\u00f3 visceral creada a la Franja per xicotets grups reaccionaris vinculats a AP i al PAR, que es negaven a recon\u00e9ixer el catal\u00e0, mentre la UCD des de Saragossa s’encarregava d’incitar la catalanof\u00f2bia amb postures ambig\u00fces o contr\u00e0ries cap a la llengua catalana i de menyspreu cap a l’aragon\u00e9s.<\/p>\n
Diverses associacions pseudoculturals, alcaldes conservadors… alertaven de la catalanitzaci\u00f3 i colonitzaci\u00f3 de la Franja (“quieren colonizar la Franja e impedir que se desarrollen las variedades propias de la zona”), mentre s’elaboraven pintoresques ortografies i teories secessionistes per al catal\u00e0 parlat en eixe territori, anomenat primer “baish aragon\u00e9s”, despr\u00e9s “aragon\u00e9s oriental” o fins i tot “chapurriau”.<\/p>\n
Les aferrissades pol\u00e8miques front al tema ling\u00fc\u00edstic van aconseguir el que en un principi es pretenia, que l’Estatut d’Autonomia no parlara de cap llengua concreta, ni d’aragon\u00e9s ni del catal\u00e0, per\u00f2 que anomenara i deixara clara l’oficialitat del castell\u00e0… “el castell\u00e0 i les diverses modalitats ling\u00fc\u00edstiques d’Arag\u00f3…<\/p>\n