{"id":14430,"date":"2014-02-03T07:30:14","date_gmt":"2014-02-03T05:30:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=14430"},"modified":"2014-02-01T11:26:20","modified_gmt":"2014-02-01T09:26:20","slug":"al-miknasiyya-drets-senyorials-i-prestacions-vassallatiques-a-mequinensa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=14430","title":{"rendered":"Al-Miknasiyya: Drets senyorials i prestacions vassall\u00e0tiques a Mequinensa"},"content":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Drets senyorials i prestacions vassall\u00e0tiques a Mequinensa<\/a>.<\/p>\n

Per Jacinto Bonales<\/span><\/i>.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

En el transcurs de l’edat moderna els habitants dels pobles estaven obligats a pagar tot un seguit d’imposicions i a satisfer tota una s\u00e8rie de prestacions que tenien un origen feudal. Aquests es pagaven o es realitzaven a favor del senyor del terme o, en el seu cas, dels diferents senyors, aix\u00ed com a les autoritats eclesi\u00e0stiques locals. Mequinensa, igual que altres pobles d’Arag\u00f3 i de la pr\u00e0ctica totalitat dels de Catalunya, estava obligada a satisfer als seus senyors drets relatius a la senyoria territorial, a la senyoria jurisdiccional i als pagaments eclesi\u00e0stics. Veiem tot seguit les caracter\u00edstiques d’aquests drets al nostre terme.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

La senyoria territorial<\/span><\/b><\/div>\n

 <\/p>\n

En termes generals, el senyor tenia el domini sobre els homes (cristians i sarra\u00efns, per\u00f2 no jueus, que eren de la Corona) i sobre el conjunt del territori. Aquest domini no s’ha d’entendre, necess\u00e0riament, com una \u00abpropietat\u00bb plena com l’actual, sin\u00f3 com a una preemin\u00e8ncia sobre tot el terme. En tot cas, en la majoria dels casos de Catalunya i de la Franja d’Arag\u00f3, la senyoria territorial existia i estava en mans dels senyors, que mantenien el control de les \u00abvagants\u00bb (muntanyes, erms, sots dels rius), i deixaven als ve\u00efns el domini \u00fatil (la capacitat d’utilitzar, treballar, heretar i vendre) de certs b\u00e9ns (terres, edificis) a canvi d’un pagament anual (cens), ja fos anomenat emfiteusi (Catalunya), ja treudo (Arag\u00f3), i amb unes limitacions: la fadiga (temps que tenia el senyor per quedar-se el domini \u00fatil de la terra pagant la quantitat oferta pel comprador, normalment de 30 dies) i el llu\u00efsme (en la compra-venda s’havia de pagar al senyor un ter\u00e7 del valor de la transacci\u00f3).<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

A Mequinensa per\u00f2, la senyoria territorial era molt laxa, ja que des de la conquesta els senyors estaven interessats en \u00abrepoblar\u00bb de cristians el territori. Aix\u00ed doncs, la majoria de les terres eren \u00ablliures\u00bb dels ve\u00efns cristians que les posse\u00efen, encara que alguns b\u00e9ns (cases i terres) estarien subjectes a pagament de cens emfit\u00e8utic o treudo. No passava el mateix amb els b\u00e9ns dels musulmans; aquesta comunitat havia de pagar per cap d’any (ninou) la \u00absofra\u00bb, consistent en 16 sous per cada casa que tingu\u00e9s bestiar de treball, i 12 sous per cada casa que no en tingu\u00e9s (els bracers). Els drets i prestacions per senyoria territorial a Mequinensa eren els seg\u00fcents:<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Censos<\/span><\/i>: com hem dit algunes cases i masos pagaven censos al senyor (els Montcada i, despr\u00e9s, per her\u00e8ncia, els Medinaceli), i ho feien en gallines, pagant anualment al voltant de cinquanta parells. Amb aquest pagament simb\u00f2lic, que feien cristians i musulmans, es reconeixia el domini directe (o superior) del senyor sobre les cases, \u00e9s a dir, sobre el conjunt de les heretats. A m\u00e9s els musulmans havien de pagar l’onz\u00e8 dels productes d’horta del Sot de Viols, per concessi\u00f3 senyorial de 1307, reservant-se els Montcada el dret de fadiga nom\u00e9s de deu dies sobre aquestes terres en cas que les venguessin. <\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Les herbes i muntanyes<\/i>, com a \u00abvagants\u00bb, eren del senyor, i aquest havia de donar perm\u00eds per utilitzar-les, ja com a conreu, ja com a pastura, ja com a font de fusta per a \u00fas dom\u00e8stic. L’any 1355 els Montcada van concedir en emfiteusi el terme i la muntanya a la universitat de cristians i musulmans a canvi d’un cens anual de 300 sous, amb el que seria el poble el que decidiria qu\u00e8 fer amb aquestes terres, per\u00f2 l’establiment fou anul\u00b7lat pel senyor l’any 1362, veient que la poblaci\u00f3 no prosperava. Aix\u00ed aquell any va donar llibertat i franquesa a tots els habitants de Mequinensa per conrear, pasturar, fer llenya, carb\u00f3, ca\u00e7ar i fer foc a tot el terme, sense cap impedient senyorial. Ara b\u00e9, si el com\u00fa arrendava les herbes (les pastures), el senyor en percebria la meitat del preu. <\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

La lleuda<\/i> era un impost que pagaven els \u00abestranys\u00bb, \u00e9s a dir, els forasters, i que gravava les mercaderies que circulaven per riu i per terra. Sens dubte era el m\u00e9s important dels impostos senyorials ja que el riu, en aquella \u00e8poca, era el principal mitj\u00e0 de transport de mercaderies. A finals del segle XV es va arribar a cobrar 7000 sous anuals.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

El senyor, a m\u00e9s, controlava en monopoli els molins, forns, carnisseria i pesqueries que serien cedits (el forn, la carnisseria i les pesqueries) a alguns vassalls del senyor sota pagament anual en moneda i, posteriorment, al com\u00fa.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Finalment trobem un altre conjunt de drets de la senyoria territorial que consisteixen en prestacions personals: la jova<\/i> i la guarda<\/i>. La guarda consistia en pujar al castell, en \u00e8poques determinades, a fer aix\u00f2, guarda, essent escollits un n\u00famero d’homes cada dia i havent de passar per aquesta tasca tot el poble per tanda. <\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

La jova era, en canvi, una prestaci\u00f3 vassall\u00e0tica en treball. Un cert n\u00famero de dies a l’any els ve\u00efns, cristians i musulmans, havien d’anar a fer jova, \u00e9s a dir, a treballar a les terres del senyor (quan aquest encara disposava de patrimoni al terme i el posava en conreu), a fer obra al castell (continuada aquesta jova, per ordre de l’ajuntament, despr\u00e9s de finalitzat el r\u00e8gim senyorial), i a fer obres de neteja i manteniment a les basses del sec\u00e0, i a les s\u00e8quies del rec.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

La senyoria jurisdiccional<\/span><\/b><\/div>\n

 <\/p>\n

El govern del terme i l’administraci\u00f3 de just\u00edcia, eren prerrogatives del senyor jurisdiccional que, en aquestes comarques, coincidia en la figura del senyor territorial. \u00c9s veritat que existien les figures dels consellers i jurats, posteriorment alcalde i regidors, per\u00f2 depenien directament del senyor jurisdiccional i del seu procurador o governador. D’altra banda, la just\u00edcia, en primera inst\u00e0ncia, l’executava un ve\u00ed, el batlle, que era designat pel mateix senyor jurisdiccional. Aquest dret jurisdiccional es tradu\u00efa no nom\u00e9s en l’exercici de la just\u00edcia (i en el cobrament de les corresponents taxes judicials, que percebia en part el batlle i en part el senyor), sin\u00f3 tamb\u00e9 en tres impostos: la qu\u00edstia, el fogatge i els bans.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

La Qu\u00edstia<\/span><\/i>, altrament dita qu\u00e8stia o q\u00fc\u00e8stia, \u00e9s el m\u00e9s com\u00fa dels impostos per la \u00abjurisdicci\u00f3 civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi\u00bb. Es podia pagar en com\u00fa, \u00e9s a dir, que l’ajuntament pagava al senyor un valor determinat per tot el poble, havent fet el com\u00fa el repartiment; o b\u00e9 individualment, pagant una quantitat fixa cada casa \u00abantiga\u00bb del poble, restant exemptes les cases noves, per\u00f2 quedant aquestes al marge de la participaci\u00f3 en les institucions municipals. En el pagament d’aquest impost senyorial podem entreveure que Mequinensa tenia un r\u00e8gim for\u00e7a especial, essent molt lleu la pressi\u00f3 del senyor sobre el poble. Des de l’edat mitjana nom\u00e9s pagaven la qu\u00edstia els musulmans a ra\u00f3 de 6 lliures jaqueses cada any. Despr\u00e9s de l’expulsi\u00f3, al segle XVII, l’impost va desapar\u00e8ixer, per\u00f2 el senyor va incrementar les rendes ja que va crear un nou delme sobre aquestes terres que pagarien els nous possessors.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

El Fogatge<\/i> \u00e9s un impost procedent dels \u00abmals usos\u00bb medievals que a Catalunya va ser suprimit amb la sent\u00e8ncia de Guadalupe al segle XV, si b\u00e9 va continuar en molts pobles ja amb aquest nom, ja canviant-se a qu\u00edstia. Es tracta d’un pagament fix, anual, que havia de satisfer cada casa. A Mequinensa no es va pagar mai.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Els Bans<\/i> s\u00f3n l’equivalent a les multes, i les imposava el batlle i fins i tot els jurats o regidors, a tot aquell que incomplia alguna norma local. Com arreu, els bans no podien arribar a 3 lliures, \u00e9s a dir, que les multes podien ser des d’un sou fins a 59 sous. Els diners es repartien de forma diversa entre el senyor, el batlle i el com\u00fa. <\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/div>\n

 <\/p>\n

El delme i la prim\u00edcia<\/span><\/b><\/div>\n

 <\/p>\n

El delme<\/span><\/i> era un tribut eclesi\u00e0stic de caire universal que, en teoria, estava destinat a subvenir les necessitats de l’esgl\u00e9sia; per\u00f2 en la realitat normalment pertanyia als senyors gr\u00e0cies a una concessi\u00f3 de la Santa Seu. A Mequinensa, el caire de conquesta tardana sobre els musulmans, i la necessitat de repoblar de cristians i d’adoctrinar als musulmans, feu que els conqueridors donessin el delme al rector del poble que, durant uns segles ho seria el de Fraga. Amb la segregaci\u00f3 parroquial el delme rest\u00e0 a mans del rector de Mequinensa. Els musulmans no pagaven delme ja que el senyor els va eximir del pagament. A principis del segle XVII, en expulsar als musulmans, el ple domini de les seves terres van retornar a mans del senyor, que les conced\u00ed a diferents cristians havent de pagar-li a ell el delme del que produ\u00efssin. Aix\u00ed als segles XVII i XVIII a Mequinensa hi havia dos delmes, el delme en general, que cobrava el rector del poble, i el delme \u00abde les terres dels moros\u00bb que cobraven els Montcada i per her\u00e8ncia els Medinaceli. Es pagava delme de blat, s\u00e8gol, ordi, civada, c\u00e0nem, lli, oli, vi i corders, i la quantitat era de cada deu unitats collides, una per al delme i 9 franques per al productor.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

La prim\u00edcia<\/i> era una esp\u00e8cie de delme \u00abmenor\u00bb que es cre\u00e0 per a pagar als rectors dels pobles, ja que normalment el delme estava en mans dels senyors. A Mequinensa, com el delme s’havia concedit al rector, els senyors van atorgar aquest dret al Com\u00fa, al conjunt del poble, \u00e9s a dir, a l’ajuntament. Aquest emprava els diners per \u00abl’obra\u00bb de l’esgl\u00e9sia: el com\u00fa o universitat de ve\u00efns i singulars cristians de Mequinensa eren els propietaris de l’edifici, i l’ajuntament esmer\u00e7ava la prim\u00edcia en el manteniment de l’edifici i, en ocasions, en la llumin\u00e0ria. Es pagava prim\u00edcia de tots els fruits que pagaven delme, i la quantitat era de cada trenta parts de collita, una per a prim\u00edcia, pagament que, com el delme, estaven obligats a efectuar tots els ve\u00efns de Mequinensa, aix\u00ed com els terratinents que treballaven terres del terme.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Un conjunt de prestacions que desapareixerien \u00edntegrament al segle XIX amb la revoluci\u00f3 liberal.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/div>\n

Nota: Aquesta aportaci\u00f3 es basa en documentaci\u00f3 consultada per l’autor i amb l’extraordin\u00e0ria obra de recerca de Marta Monjo publicada amb el t\u00edtol Sarra\u00efns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV<\/i>. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2004.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Drets senyorials i prestacions vassall\u00e0tiques a Mequinensa. Per Jacinto Bonales.   En el transcurs de l’edat moderna els habitants dels pobles estaven obligats a pagar tot un seguit d’imposicions i a satisfer tota una s\u00e8rie de prestacions que tenien un origen feudal. Aquests es pagaven o es realitzaven a favor del senyor del terme […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-14430","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14430","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14430"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14430\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14431,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14430\/revisions\/14431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14430"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14430"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14430"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}