{"id":14432,"date":"2014-02-04T08:00:08","date_gmt":"2014-02-04T06:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=14432"},"modified":"2014-02-01T11:26:51","modified_gmt":"2014-02-01T09:26:51","slug":"al-miknasiyya-mequinensa-i-les-vies-catalanes-del-segle-xviii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=14432","title":{"rendered":"Al-Miknasiyya: Mequinensa i les vies catalanes del segle XVIII"},"content":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Mequinensa i les vies catalanes del segle XVIII<\/a>.<\/p>\n

Per Jacinto Bonales<\/span><\/em><\/div>\n
<\/div>\n
La modernitat de la nostra societat ha creat una xarxa de camins que ha transformat radicalment les rutes de transport tradicionals. Al segle XVIII, quan tothom havia de moure’s a peu, en cavalleria o en lla\u00fct, les comunicacions eren lentes i obligaven a fer constants aturades per descansar en els llargs trajectes. Viatges, per\u00f2, que molt poca gent feia, acontentant-se d’anar als pobles dels voltants i, potser, a una de les ciutats m\u00e9s properes. Aix\u00ed doncs, la major part de la poblaci\u00f3 vivia al poble, i en poques ocasions sortien a veure “m\u00f3n”. Per\u00f2 de Mequinensa estant, aquests homes arrelats a la terra veien passar constantment a navegants (molts d’ells nats o ve\u00efns de Mequinensa) Ebre amunt i avall, i fins i tot, en comptades ocasions, Segre amunt. \u00c9s ben conegut el paper central de Mequinensa dins la xarxa de transport fluvial de l’Ebre, tema sobre el qual s’ha escrit for\u00e7a; per\u00f2 menys conegut \u00e9s el seu car\u00e0cter de nucli vertebrador de xarxes de transport per via terrestre. No en debades, aqu\u00ed es cobrava l’impost senyorial de la lleuda tant al transport fluvial com al terrestre. Fem-ne cinc c\u00e8ntims.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
A la Mequinensa del segle XVIII no n’hi havia cap pont, ni sobre el Segre ni sobre l’Ebre, per\u00f2 n’hi havia dos passos de barca. \u00c9s sabut que aquests passos s’empraven per tal que els ve\u00efns poguessin anar a treballar les seves terres a l’altra banda d’aquests rius, per\u00f2 no \u00e9s tan sabut que fins a principis del segle XIX formaven part de la xarxa principal de vies de comunicaci\u00f3 entre Catalunya i Arag\u00f3.<\/span><\/div>\n
\"\"<\/span><\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Des de Mequinensa sortia el cam\u00ed que anava cap a Fraga i Tamarit, tot vorejant el riu Segre i Cinca, per travessar aquest darrer a la mateixa pla\u00e7a de Fraga. En la mateixa direcci\u00f3 nord, per\u00f2 passant per dalt de Monegre, estava el cam\u00ed que des del poble arribava a Monts\u00f3, baixant de la terra alta a l’al\u00e7ada de Ballobar, i creuant el Cinca a Alcolea per travessar Alf\u00e1ntega i el Pueyo. A dalt de Monegre, per\u00f2, estava tamb\u00e9 el desviament que duia a Candasnos. Finalment, en aquest quarter de terme sortia el cam\u00ed a Saragossa que anava vorejant l’Ebre per la riba nord. Dell\u00e0 Segre dos camins enlla\u00e7aven Mequinensa amb la Granja d’Escarp i amb Almatret, pujant vora el Segre el primer i riu Ebre avall el segon. I al migdia de l’Ebre tres camins s’obrien com un ventall per anar a Fai\u00f3 (primer vorejant l’Ebre i despr\u00e9s pujant la serra), a Fabara i Nonasp, i el tercer a Casp.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta xarxa, paer s\u00ed sola tan sols ens parla de la connexi\u00f3 del nostre poble amb termes ve\u00efns, per\u00f2 en realitat eren unes vies transitades per nombrosos traginers que anaven des d’Arag\u00f3 a Catalunya (i a l’inrev\u00e9s) portant bestiar i mercaderies. Coneixem algunes d’aquestes vies (pel que fa a la xarxa de camins catalans) que mostren la import\u00e0ncia de Mequinensa com a nus de comunicacions terrestres; veiem aquests camins:<\/span><\/div>\n
\"\"<\/span><\/a><\/div>\n
<\/div>\n
– Cam\u00ed de Cervera a Mequinensa<\/strong>: en realitat enlla\u00e7ava el nord-est de Catalunya amb les viles de Terol a trav\u00e9s de Casp i Alcany\u00eds. Sortia de Cervera per l’actual N-II passant pel Talladell, T\u00e0rrega, Anglesola i Bellpuig, on es desviava cap a Vilanova de Bellpuig i seguia vers Juneda travessant les Garrigues per Aspa fins Alcan\u00f3. Des d’aquest poble s’arribava a Torres de Segre, on s’agafava la barca per guanyar el riu Segre, i s’entrava a Aitona, on s’ajuntava al cam\u00ed que des de Mequinensa anava a Lleida, travessant Ser\u00f2s fins arribar a Aviganya i al monestir d’Escarp. Aqu\u00ed s’havia de travessar el riu Cinca a gual, enlla\u00e7ant amb el cam\u00ed que de Mequinensa anava a Fraga. Al segle XVIII es considerava com a cam\u00ed carreter, \u00e9s a dir, prou ample i en condicions per passar carruatges, i l’\u00fanic inconvenient que tenia era la incomoditat de passar el riu Cinca a gual.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
– Cam\u00ed de Lleida a Mequinensa<\/strong>: Enlla\u00e7ava Lleida, Balaguer i els Pirineus d’aquesta prov\u00edncia amb les terres de Terol. Sortia de Lleida cap a Alcarr\u00e0s per l’actual N-II i all\u00ed es separava del cam\u00ed de Fraga seguint cap a Aitona, enlla\u00e7ant amb el cam\u00ed carreter de Cervera a Mequinensa travessant Ser\u00f2s, els monestirs d’Aviganya i d’Escarp, i creuant el Cinca per gual, arribant a Mequinensa. Aquest cam\u00ed tamb\u00e9 era carreter, i com l’anterior, durant determinats mesos en arribar al gual d’Escarp els viatgers havien de “dar la buelta \u00e0 la Puente de Fraga” perqu\u00e8 baixava molta aigua pel riu Cinca.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
– Cam\u00ed de Montblanc a Mequinensa<\/strong>: Cam\u00ed carreter que enlla\u00e7ava Saragossa i Casp amb el camp de Tarragona estalviant-se alguna jornada de viatge respecte al pas per Lleida. Sortia de Montblanc passant pel terme de Blancafort i travessant els pobles de Vimbod\u00ed, Tarr\u00e9s i Alb\u00ed fins arribar a Arbeca; i des d’aqu\u00ed es dirigia cap a Castelldans, Granyena i Torrebesses per sortir directe a la Granja d’Escarp, seguint el riu Segre avall fins que es travessava el Segre amb barca o a gual.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\"\"<\/span><\/a><\/div>\n
– Cam\u00ed de Prades a Mequinensa<\/strong>: De fet \u00e9s una variant de l’anterior que uneix les muntanyes de Prades amb l’alt Arag\u00f3 voltant el riu Ebre. Sortia de Prades baixant a Vilanova de Prades i, des d’aqu\u00ed, anava al Vilosell i fins a Alb\u00ed, on s’unia a l’anterior fins a Granyena i “Suchs”, on canviava de direcci\u00f3 cap al terme d’Almatret i cap a Mequinensa. Aquest, per\u00f2, no era carreter sin\u00f3 que en la part inicial era “barrancoso, desfilado y cubierto de arboles”.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\"\"<\/span><\/a><\/div>\n
– Cam\u00ed de Tortosa a Mequinensa per la ribera<\/strong>: aquesta gran ruta terrestre anava paral\u00b7lela a la via fluvial. Sortia de Tortosa, anava dret a Bitern i Tivenys; pujava les costes de Som fins baixar de nou a Benifallet i Ginestar; passava els masos de Mora, Garcia, i despr\u00e9s de fer el petit port conegut com “el pas de l’Asa” es sortia a Vinebre, girant cap al nord entrava al terme de Bovera i girava vers Maials. D’aqu\u00ed recte a la Granja d’Escarp a l’ombra del Montmaneu, creuant el Segre amb barca.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\"\"<\/a><\/div>\n

– Cam\u00ed nou de Tortosa a Mequinensa<\/strong>: A difer\u00e8ncia de l’anterior, aquest era m\u00e9s transitat ja que no hi havia els inconvenients de les costes de Som i el pas de l’Asa que impedien el pas amb carros. A Tortosa es travessava el riu Ebre pel pont i es pujava riu amunt afins a Xerta, pujant despr\u00e9s al pas de les “Trinxeres” i dret a Pinell. D’aqu\u00ed es travessava la serra de P\u00e0ndols fins a un mes\u00f3 conegut amb el nom de Camposines i s’arribava a Corbera, per continuar fins a Batea. Continuant cap al nord-oest s’entrava a Arag\u00f3 per Fabara i seguint pels alts s’arribava a l’Ebre davant Mequinensa, creuant-lo amb barca. Aquest cam\u00ed era tot ell carreter i nou, ja que es va construir l’any 1708 per ordre del Duc d’Orleans en el transcurs de la guerra de Successi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Nota<\/strong><\/em>. (14\/01\/14), He localitzat un mapa del corregiment de Lleida on s’aprecien alguns d’aquests camins, concretament el cam\u00ed de Tortosa a Mequinensa per la Ribera.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/div>\n
Font: ICC, fragment del mapa del comte Darnius, 1716.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Mequinensa i les vies catalanes del segle XVIII. Per Jacinto Bonales La modernitat de la nostra societat ha creat una xarxa de camins que ha transformat radicalment les rutes de transport tradicionals. Al segle XVIII, quan tothom havia de moure’s a peu, en cavalleria o en lla\u00fct, les comunicacions eren lentes i obligaven a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-14432","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14432"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14432\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14433,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14432\/revisions\/14433"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}