{"id":14434,"date":"2014-02-05T08:11:05","date_gmt":"2014-02-05T06:11:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=14434"},"modified":"2014-02-01T11:26:46","modified_gmt":"2014-02-01T09:26:46","slug":"al-miknasiyya-el-moti-mequinensa-de-1861-en-els-origens-de-monts-comuns","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=14434","title":{"rendered":"Al-Miknasiyya: El mot\u00ed mequinens\u00e0 de 1861. En els or\u00edgens de Monts Comuns."},"content":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: El mot\u00ed mequinens\u00e0 de 1861. En els or\u00edgens de Monts Comuns.<\/a>.<\/p>\n

Per: Jacinto Bonales.<\/em><\/p>\n

Els crits d’homes i dones es van escampar per tota la vila. Aquell dia de tradicional visita al cementiri, aquell dia de Tots Sants de 1861, seria recordat durant d\u00e8cades. La gent recorria els carrers del poble vell en diferents grups, dirigint-se cap a la pla\u00e7a de l’Ajuntament, mentre male\u00efen a unes quantes fam\u00edlies. L’alcalde, en Mariano Vall\u00e9s, advertit per l’immens clam, man\u00e0 avisar al comandant militar del castell, que no va tenir temps d’arribar a la pla\u00e7a abans que ho fessin els enfurismats ve\u00efns. Els crits ho omplien tot, i no es van apagar quan l’alcalde sort\u00ed de la casa de la vila i, aixecant els bra\u00e7os, deman\u00e0 tranquil\u00b7litat a tothom. Paraules de serenor, el t\u00edpic “tot s’arreglar\u00e0”, manant a les gents que tornessin a ca seua ja que, tot plegat, havia de ser un malent\u00e8s. Paraules f\u00fatils que no es deixaven sentir ja que els ve\u00efns van baladrejar no sols contra algunes fam\u00edlies del poble sin\u00f3 tamb\u00e9 contra el govern a Madrid i contra el propi alcalde, que era vist per molts com un pol\u00edtic corrupte davant la “desaparici\u00f3” de 6.000 reals extrapressupostaris que l’empresa de la canalitzaci\u00f3 de l’Ebre havia “regalat” a l’ajuntament per tal de distribuir entre els pobres de la vila.(1)<\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Mequinensa el 1928.
\nArxiu Nacional de Catalunya 203359_412012.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
L’arribada del comandant a la pla\u00e7a, acompanyat del petit destacament del castell, va asserenar una mica l’esvalot, i molts ve\u00efns van marxar cap a casa amb la imatge de les baionetes muntades en els obsolets fusells d’espurna del 36. Encara caldrien unes quantes amenaces de les autoritats per tal que els m\u00e9s reticents abandonessin la pla\u00e7a. Per\u00f2 la serenor de les amenaces i de les armes no va durar gaire. Negra nit, cap a les deu, els descontents van tornar a sortir al carrer formant un gran esvalot, una “gran rondalla” com diu la premsa d’aquell moment, carregats de bastons, forques i torxes, en una veritable revolta que ara no va poder ser aturada per l’alcalde. Van baixar al riu i van calar foc al lla\u00fct de Pedro Antonio Alonso P\u00e9rez, una llanxa del saragoss\u00e0 Alejandro Sagrist\u00e1n, i van tallar la comunicaci\u00f3 amb el cap del partit en barrinar la barca de pas sobre l’Ebre. El consistori municipal, custodiat pels soldats del castell, va quedar tancat a Ca la Vila esperant refor\u00e7os.<\/div>\n
<\/div>\n
Al dia seg\u00fcent, diferents “vecinos honrados y de orden” van acudir a l’ajuntament per tal d’intervenir com a mediadors i trobar una soluci\u00f3, situaci\u00f3 que no s’assoliria fins l’arribada al poble d’un destacament de la Gu\u00e0rdia Civil procedent de Saragossa acompanyat del jutge de Casp. La premsa nacional de seguida es va fer ress\u00f2 dels esdeveniments; aix\u00ed el peri\u00f2dic del Partit Liberal, “El Clamor P\u00fablico<\/em>” va demanar, en to ir\u00f2nic, que s’establ\u00eds a Mequinensa un Consell de Guerra durant uns mesos per fer “neteja” com s’estava duent a terme a M\u00e0laga; iniciativa a la que sense cap sarcasme tamb\u00e9 s’apuntava el diari “La Correspondencia de Espa\u00f1a<\/em>” (2), que dies despr\u00e9s demanar\u00e0 que “esperamos que la accion de la ley se dejar\u00e1 sentir pronto, y que los revoltosos, cualquiera que sea su n\u00famero, sufrir\u00e1n el castigo \u00e1 que se han hecho acreedores<\/em>” (3); opini\u00f3 que contrastava amb la d’altres diaris que el que demanaven era transpar\u00e8ncia sobre l’esdevingut (4).<\/div>\n
<\/div>\n
La causa del mot\u00ed no era pol\u00edtica; era la desamortitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, la desaparici\u00f3 dels monts comuns. Per tal d’entendre el que va succeir cal que anem una mica enrere en el temps. A l’Espanya de mitjans de segle XIX ja s’havia produ\u00eft una aut\u00e8ntica reforma agr\u00e0ria liberal a partir de diverses mesures: l’abolici\u00f3 del r\u00e8gim senyorial, la supressi\u00f3 dels privilegis ramaders i dels municipis de l’Antic R\u00e8gim, la llibertat de tancaments i de conreu, la modificaci\u00f3 dels contractes agraris, la llibertat de preus i salaris, l’abolici\u00f3 del delme, la reforma fiscal i el nou codi de la propietat de la terra, la desvinculaci\u00f3 i la desamortitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica. Amb la llei de desamortitzaci\u00f3 civil del 1 de maig de 1855, coneguda com la “desamortitzaci\u00f3 de Madoz”, l’Estat va nacionalitzar tots els b\u00e9ns immobles dels ajuntaments i dels pobles, coneguts com a b\u00e9ns de propis (els que generaven renda per l’ajuntament) i b\u00e9ns comunals (els utilitzats pels ve\u00efns sense cap pagament al municipi). Les causes b\u00e0siques eren dos, una de te\u00f2rica i una altra de pr\u00e0ctica; la primera, que es considerava que els b\u00e9ns col\u00b7lectius (com les muntanyes comunals o monts comuns) eren arcaics i havien de desapar\u00e8ixer per tal que el capitalisme entr\u00e9s al camp en forma de “propietat perfecta”; la pr\u00e0ctica era solucionar la situaci\u00f3 de la Hisenda P\u00fablica de l’Estat en pr\u00e0ctica fallida, aportant molts diners per als pressupostos de l’Estat mitjan\u00e7ant la venda de les terres comunals. Si en un principi els comunals pr\u00f2piament dits quedaven exceptuats de la venda, a la pr\u00e0ctica es vendria la majoria d’aquests, ja que caldria demostrar el seu car\u00e0cter d’inter\u00e8s p\u00fablic quedant la gesti\u00f3 dels terrenys en m\u00e0 de l’ajuntament i la tutela de l’administraci\u00f3 perif\u00e8rica de l’Estat, que establiria els Plans d’Aprofitament anuals, concedint llic\u00e8ncies d’explotaci\u00f3 als ve\u00efns (de llenya per a foc, pastures pel bestiar i terra per conrear) previ acord de Foment (i d’Hisenda) i sota pagament d’una taxa.<\/div>\n
<\/div>\n
A Mequinensa, si la desamortitzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica no va tenir cap efecte, en no posseir l’esgl\u00e9sia pr\u00e0cticament cap terra (5), el caire de la desamortitzaci\u00f3 civil de 1855 va prendre un caire dram\u00e0tic. La major part de la terra del terme era comunal i aprofitada directament pels ve\u00efns a trav\u00e9s d’un conjunt de normes consuetudin\u00e0ries que van ser ben estudiades dins el context aragon\u00e8s pel c\u00e8lebre Joaquin Costa (6), i que es concretaven en la lliure pastura ve\u00efnal (amb normes d’explotaci\u00f3), la lliure recol\u00b7lecci\u00f3 de llenya per a foc, i el sistema de presura o aprisio de terra per conrear amb retorn al com\u00fa en cas de deixar el s\u00f2l sense treballar. La Hisenda P\u00fablica faria el seu “agost” al nostre poble. L’any 1855 entra en funcionament la llei fins l’any seg\u00fcent, quan es va suspendre amb el canvi de govern. Per\u00f2 el 1858 torna a aplicar-se i en 1859 es fa un inventari de monts comuns existents a tota Espanya. A Mequinensa Hisenda localitza la xifra de 40.800 hect\u00e0rees de terrenys comunals, una xifra del tot absurda ja que la superf\u00edcie total del terme municipal era i \u00e9s de 30.720 hect\u00e0rees.<\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Zona de la mina Andresita l’any 1934.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Les primeres privatitzacions de terres es van produir ja l’any 1859, i consistien en petites parcel\u00b7les d’horta propietat de l’Estat procedents de la fortificaci\u00f3 de la vila, i diverses edificacions del poble que pertanyien a l’ajuntament. Per\u00f2 les vendes importants, les de les muntanyes comunals, van comen\u00e7ar l’any 1860 quan Jos\u00e9 Poblador, ve\u00ed de Casp, a trav\u00e9s dels seus intermediaris a Madrid, en Anselmo Sanz i en Valent\u00edn Tenorio, va comprar les muntanyes de Matarranya (396,09 hect\u00e0rees) i lo Moro (826,59 hect\u00e0rees) pel preu conjunt de 154.000 reals. Venda que es sumava a la realitzada per Jos\u00e9 Maria Andreu del terreny conegut com “Valls” (les Deses), de 565,1 hect\u00e0rees pel preu de 70.200 reals. La reacci\u00f3 de l’ajuntament i de la poblaci\u00f3 no es va fer esperar. El primer va intentar aturar les subhastes de les terres comunals demanant ser exceptuades de la desamortitzaci\u00f3 com a comunals, per\u00f2 fou infructu\u00f3s. Els ve\u00efns per\u00f2, van veure que la \u00fanica soluci\u00f3 per evitar perdre aquests terrenys comunals era aplicar all\u00f2 que s’estava fent a molts pobles de tot Arag\u00f3, part de Castella i a Catalunya: crear societats ve\u00efnals per comprar els comunals i poder, aix\u00ed, mantenir-los sota els criteris d’\u00fas tradicionals. Dit i fet, es va formar una “societat” que va pactar la compra col\u00b7lectiva de les muntanyes, per tots els ve\u00efns que volguessin (o poguessin, ja que s’havien de pagar fortes quantitats de diners i no tots els ve\u00efns podien fer-ho) participar. Aix\u00ed, l’any 1861 es van anunciar a Saragossa i a Madrid la subhasta de diferents muntanyes i deveses del municipi de Mequinensa, i van ser adquirides per diferents particulars: Raimundo F\u00e0bregas les muntanyes Riber Alt (218 HA per 6.660 reals), Campells (232 HA per 6.396 reals) i Tapioles (159 HA per 5.010 reals); Domingo Gra\u00f1\u00e9n de Mequinensa la serra de la Porxina (172,07 HA per 7.200 reals), el Barranc de Mat (372 HA per 11.000 reals), Roda (536 HA per 20.500 reals) i les Carrasques (211 HA per 6.300 reals); Cosme Jarauta la serra de Monegre (572 HA per 18.000 reals); Pedro Rod\u00e9s de Mequinensa la serra de Verp (571 HA per 17.500 reals); els Molinars (407 HA per 15.000 reals), Dell\u00e0 Segre (466 HA per 17.500 reals) i Vesecr\u00ed (495 HA per 17.100 reals); Jos\u00e9 Soro de Mequinensa el mont Llosa (289 HA per 8.000 reals) i Ramon Tormo tamb\u00e9 de Mequinensa el mont Agudet (o Audet, 194 HA per 5.700 reals) i els Auts (186 HA per 6.000 reals)(7). Aix\u00ed Mequinensa va ser el poble amb m\u00e9s vendes de muntanyes comunals del partit judicial de Casp i el tercer en import\u00e0ncia de tota la prov\u00edncia de Saragossa, sumant la privatitzaci\u00f3 de 7.440 hect\u00e0rees (el 24,22% de la superf\u00edcie del municipi). El principal comprador va ser el mequinens\u00e0 Pedro Rod\u00e9s en adquirir 1.939 hect\u00e0rees i pagar 70.059 reals, encara que no era un dels principals contribuents del municipi, ja que ni tan sols tenia dret de vot al cens electoral de 1864 (nom\u00e9s tenien dret de vot els majors contribuents de la vila). Encara quedarien terres comunals sense privatitzar, i l’any 1877 la delegaci\u00f3 d’Hisenda de Saragossa provaria de vendre “Verp i Plana” (els plans de Dins i Defora?) sense \u00e8xit.<\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Conflu\u00e8ncia de l’Ebre i el Segre, a Mequinensa, l’any 1928.
\nAl centre de la imatge la Plana i Monegre.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Muntanyes, o m\u00e9s ben dit, terrenys de sec\u00e0 privatitzats? Evidentment s\u00ed, ara rebien un nou estatus jur\u00eddic en deixar de ser comunals i municipals; per\u00f2 no tots els compradors eren els destinataris finals dels terrenys, ja que alguns d’ells, com els adquirits per Pedro Rod\u00e9s, van ser escripturats a nom d’una nova societat, de caire ve\u00efnal per\u00f2 basada en accions heredit\u00e0ries. Naixia la Societat de Monts Comuns de Mequinensa.<\/div>\n
<\/div>\n
I \u00e9s aqu\u00ed que ens trobem al mes de novembre de 1861 quan, despr\u00e9s de les subhastes, alguns dels terrenys es van escripturar a nom dels compradors a t\u00edtol personal. La resta de ve\u00efns del poble va reclamar en diverses ocasions que s’escripturessin a nom de la societat, per\u00f2 no es va dur a terme fins que, tement perdre els diners que havien dipositat per comprar les muntanyes, i de perdre el dret d’aprofitar-se dels antics comunals, es van amotinar. Tal i com deia el peri\u00f2dic “La Correspondencia de Espa\u00f1a<\/em>” la revolta era motivada “por algunos que se consideran como socios de los compradores de dichos montes comunes, y \u00e1 cuyo favor querian que se estendiese la correspondiente escritura<\/em>“.<\/div>\n
<\/div>\n
L’espoli de la Hisenda P\u00fablica al conjunt de mequinensans va desembocar en la creaci\u00f3 d’una societat restringida. Els usos sobre els terrenys es van mantenir inalterats, per\u00f2 els comunals que es venien gaudint per tots els homes i dones de Mequinensa d’en\u00e7\u00e0 que l’any 1362 els Montcada, senyors del terme, va donar les muntanyes a tots els habitants, ara desapareixien i eren la propietat d’uns socis amb caire hereditari, restant els nouvinguts i part de la poblaci\u00f3 al marge dels drets d’\u00fas. S’iniciava una nova era per al m\u00f3n agrari mequinens\u00e0…<\/div>\n
<\/div>\n
Notes:<\/em><\/div>\n
(1) Al respecte estem preparant una nova entrada al bloc sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/div>\n
(2) “El Clamor P\u00fablico<\/em>” del 9 de novembre de 1861; i “La Correspondencia de Espa\u00f1a<\/em>” de la mateixa data.<\/div>\n
(3) “La Correspondencia de Espa\u00f1a<\/em>” del 11 de novembre de 1861.<\/div>\n
(4) “El Contemporaneo<\/em>” del 8 de novembre de 1861.<\/div>\n
(5) P. Marteles: La desamortizaci\u00f3n de Mendiz\u00e1bal en la provincia de Zaragoza (1836-1851)<\/em>. Tesi doctoral, 1990.\u00a0A: http:\/\/www.biopsychology.org\/tesis_pascual\/index.htm<\/a>.<\/div>\n
(6) Entre d’altres: Derecho consuetudinario y economia popular de Espa\u00f1a<\/em>, o Oligarquia y caciquismo. Colectivismo agrario y otros escritos<\/em>.<\/div>\n
(7) Encarna Moreno del Rinc\u00f3n: La desamortizaci\u00f3n de Madoz en la provincia de Zaragoza (1855-1875)<\/em>. Tesi doctoral, 1991. A: http:\/\/www.biopsychology.org\/tesis_encarna\/tesis_encarna_ind.htm<\/a><\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: El mot\u00ed mequinens\u00e0 de 1861. En els or\u00edgens de Monts Comuns.. Per: Jacinto Bonales. Els crits d’homes i dones es van escampar per tota la vila. Aquell dia de tradicional visita al cementiri, aquell dia de Tots Sants de 1861, seria recordat durant d\u00e8cades. La gent recorria els carrers del poble vell en diferents […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-14434","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14434"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14435,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14434\/revisions\/14435"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}