{"id":14436,"date":"2014-02-06T08:12:07","date_gmt":"2014-02-06T06:12:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=14436"},"modified":"2014-02-01T11:27:03","modified_gmt":"2014-02-01T09:27:03","slug":"al-miknasiyya-cartografia-historica-de-mequinensa-primera-part-segles-xiv-xvii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=14436","title":{"rendered":"Al-Miknasiyya: Cartografia hist\u00f2rica de Mequinensa. Primera part: segles XIV-XVII"},"content":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Cartografia hist\u00f2rica de Mequinensa. Primera part: segles XIV-XVII<\/a>.<\/p>\n

Per Jacinto Bonales<\/em><\/p>\n

Mequinensa surt als mapes? Evidentment, avui en dia quan tot el globus terraqui est\u00e0 cartografiat s\u00ed, per\u00f2 al llarg de la hist\u00f2ria la “pres\u00e8ncia” de Mequinensa a la cartografia ha estat molt fluctuant com a resultat de l’evoluci\u00f3 econ\u00f2mica, social i pol\u00edtica del nostre poble, de la regi\u00f3 on s’ubica i del conjunt de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica. Quan va apar\u00e8ixer per primera volta en un mapa? Per qu\u00e8 va apar\u00e8ixer i desapar\u00e8ixer als mapes posteriors? A aquestes preguntes volem donar resposta, ja que aquesta ens ajuda a comprendre les transformacions que ha patit Mequinensa al llarg dels segles, i per comen\u00e7ar ens centrarem en els inicis, \u00e9s a dir, entre els segles XIV i XVII.<\/div>\n
La cartografia medieval s’inicia de mans del m\u00f3n \u00e0rab, restant l’occident cristi\u00e0 poc observat pels ge\u00f2grafs fins que, al segle XIII esclata el comer\u00e7 de les ciutats italianes, franceses i de la Corona d’Arag\u00f3 per tota la Mediterr\u00e0nia. \u00c9s per aix\u00f2 que a finals del segle XIII i al XIV apareixen diferents escoles o tallers de cartografia que es dedicaven a confeccionar portolans, \u00e9s a dir, cartes n\u00e0utiques on es detallaven les costes de la Mediterr\u00e0nia i l’Atl\u00e0ntic, aix\u00ed com els diferents ports constru\u00efts en elles. Van destacar ge\u00f2grafs com el mallorqu\u00ed Angel\u00ed Dulcert (a les d\u00e8cades de 1330 i 1340), els venecians Domenico i Francesco Pizzigano (a la d\u00e8cada de 1360) i el mallorqu\u00ed cristi\u00e0 Guillem Soler (a la d\u00e8cada de 1370), si b\u00e9 cap d’aquests inclour\u00e0 Mequinensa en les seves cartes n\u00e0utiques.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Mapa d’Angel\u00ed Dulcert, Mallorca, 1330.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Carta\u00a0de Dulcert, Mallorca, 1339, Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a (BNF).
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Carta de Pizzigano, Ven\u00e8cia, 1367.
\nMapa complert AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Carta de Guillem Soler, Mallorca, 1370.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Per\u00f2 al darrer ter\u00e7 del segle XIV, i dins el taller mallorqu\u00ed d’Abraham Cresques, es van comen\u00e7ar a elaborar unes cartes n\u00e0utiques for\u00e7a decorades, veritables joies d’art, on apareix Mequinensa per primer cop. La causa sembla l\u00f2gica. L’escola mallorquina coneixia molt b\u00e9 el territori de la Corona d’Arag\u00f3, i la pla\u00e7a de Mequinensa apareix com a estrat\u00e8gica dins la ruta de navegaci\u00f3 fluvial de l’Ebre i del seu afluent, el Segre.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Mequinensa a l’Atles catal\u00e0 d’Abraham Cresques, 1375. BNF
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
L’Atles catal\u00e0 de Cresques va tenir una continu\u00eftat en forma de simples cartes n\u00e0utiques on continua apareixent el nostre poble, de forma continuada, fins la segona d\u00e8cada del segle XV.<\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Portol\u00e0 an\u00f2nim de factura catalana, principis del segle XV. BNF.
\nEl mapa complert AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Carta N\u00e0utica de Meci\u00e0 de Viladestes, Mallorca, 1413. BNF.
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Una altra carta n\u00e0utica de l’escola mallorquina de l’any 1413.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Per\u00f2 el segle XV fou un per\u00edode especialment negre per la Corona d’Arag\u00f3; de crisi, de p\u00e8rdua de flotes i de mercats mediterranis; una \u00e8poca de decad\u00e8ncia que tamb\u00e9 va afectar directament el nostre poble i tota la contrada a trav\u00e9s de les onades epid\u00e8miques de la pesta. En termes generals, Mequinensa desapareixer\u00e0 de la cartografia europea i peninsular, i tan sols retornar\u00e0 a finals de segle de mans de C. Ptolemeu, L. Holle, Nicolaus Germanus, Berlinghieri i Todescho, en el seu mapa general de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. Aquest era de caire totalment diferent a les cartes n\u00e0utiques ja que contenia informaci\u00f3 geogr\u00e0fica (encara que molt rudiment\u00e0ria) de l’interior peninsular.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Hispania nova tabvula”, de Ptolemeu, Holle i altres, 1482.
\nInstitut Cartogr\u00e0fic de Catalunya (ICC)
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
De caire modern, al segle XVI, es comencen a elaborar de forma massiva mapes geogr\u00e0fics propis de les monarquies autorit\u00e0ries, per\u00f2 tan sols hem documentat dos mapes hisp\u00e0nics on apareix el poble de Mequinensa. El primer \u00e9s el mapa de Dominicus Zenoni de 1560, i el segon fou editat l’any 1586 per Abraham Ortelii, apareixent Mequinensa com Octogesa en tractar-se d’una reconstrucci\u00f3 de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica en \u00e8poca romana.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Hispaniae descriptiu” de Dominicus Zenoni, 1560. BNF.
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Hispaniae veteris descriptiu” d’Abraham Ortelli, 1586. BNF.
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
El segle XVII es correspon a una nova era en la cartografia territorial d’Europa. La impremta va facilitar la difusi\u00f3 de mapes a l’abast de m\u00e9s gent (encara que de forma encara molt restringida), tant en format de l\u00e0mines com en mapes impresos com a il\u00b7lustracions de llibres. Aix\u00f2, juntament amb la consolidaci\u00f3 dels descobriments colonials i als conflictes i interessos dels estats moderns, va ajudar a multiplicar l’inter\u00e8s pels mapes i la multiplicaci\u00f3 d’edicions. Apareixeran, doncs, nombrosos mapes, c\u00f2pies amb petites modificacions, que repeteixen una i altra vegada els errors inicials; i noves confeccions cartogr\u00e0fiques que aniran perfeccionant la ubicaci\u00f3 d’elements geogr\u00e0fics (b\u00e0sicament els rius) i de les poblacions. Mequinensa apareixer\u00e0 de nou de forma continuada en la cartografia gr\u00e0cies al seu\u00a0paper, no ja econ\u00f2mic per la ruta de l’Ebre, sin\u00f3 estrat\u00e8gic en la pol\u00edtica militar de les monarquies. De poble passar\u00e0 a ser fortificaci\u00f3 i castell.<\/div>\n
Exemples de tot aix\u00f2 en trobem for\u00e7a; aix\u00ed el mapa de J. B. Vrients, de 1608, situava Fai\u00f3 i la conflu\u00e8ncia del riu Matarranya amb l’Ebre a l’oest de Mequinensa, \u00e9s a dir, abans de la conflu\u00e8ncia amb el Segre, repetint-se l’error als mapes de Mercator (1619), Keere (1632), Sparke (1635), Hondius (1638), Blaeu (1642) i Janssonius (1652), veritables c\u00f2pies de l’original de Vrients.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Cataloniae Principatus nov\u00edssima et accurata descriptiu” de J.B. Vrients, 1608. ICC
\nPer veure el mapa complet cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Cataloniae Principatus descriptiu nova” de Gerard Mercator, 1619, ICC.
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Catalonia” de P. Kaerius, P. Keere, G. Mercator, J. van Cloppenburg, 1632. ICC
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Un altre mapa amb importants errors i repetit en noves edicions al llarg del segle fou el de Gerard Mercator i Jodocus Hondius de 1609, d’Arag\u00f3 i Catalunya, reiterat en noves edicions de 1619, 1628 i 1630, i amb algunes variacions un de nou aquest darrer any. En ells Mequinensa estava situada a la conflu\u00e8ncia dels rius Cinca i Segre, mentre que a l’embocadura del Segre i de l’Ebre situaven Flix.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Arragonia et Catalonia” de Gerard Mercator i Jodocus Hondius, 1609. ICC.
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Aragonia et Catalonia” de Janssonius, Hondius i Mercator, 1630. ICC
\nPer veure el mapa complert cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Aragonia et Catalonia” de Gerard Mercator, 1630. ICC.
\nPer veure el mapa sencer cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Per\u00f2 no tots van tenir el mateix car\u00e0cter; cal destacar els treballs de Juan Bautista Laba\u00f1a, concretament els seus mapes de 1622 i 1633 que situen correctament, i amb gran qualitat de disseny, els diferents rius i poblacions, destacant la pres\u00e8ncia ja permanent de Mequinensa.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Aragon” de Juan Bautista Laba\u00f1a, 1622. BNF.
\nPer veure el mapa sencer cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Nov\u00edssima Arragoniae regni tabula” de Juan Bautista Laba\u00f1a, 1633. BNF
\nPer veure el mapa sencer cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Per acabar amb aquest primer article sobre cartografia hist\u00f2rica, destacar la pres\u00e8ncia de Mequinensa en alguns dels mapes del conjunt de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, com el de Sanson i Winter de 1648.<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
“Espagne” de N. Sanson fill i A. de Winter, 1648. ICC
\nPer veure el mapa sencer cliqueu AQUI<\/a>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
La finalitzaci\u00f3 de la guerra de Secessi\u00f3, altrament coneguda com a guerra dels Segadors, l’any 1652, va suposar un canvi transcendental per a Mequinensa. La pla\u00e7a es fortificaria i es convertiria en una de les principals places militars de Catalunya i Arag\u00f3, nus de comunicacions entre el mar i l’interior i entre el Reialme i el Principat, formar\u00e0 part de l’eix de defenses de la Corona hisp\u00e0nica davant la seva rival Fran\u00e7a. A nivell cartogr\u00e0fic es produir\u00e0 un revulsiu, i Mequinensa ser\u00e0 objecte d’observaci\u00f3 per part dels cart\u00f2grafs i ge\u00f2grafs militars… per\u00f2 aix\u00f2 ja ho veurem en una altra entrada.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Cartografia hist\u00f2rica de Mequinensa. Primera part: segles XIV-XVII. Per Jacinto Bonales Mequinensa surt als mapes? Evidentment, avui en dia quan tot el globus terraqui est\u00e0 cartografiat s\u00ed, per\u00f2 al llarg de la hist\u00f2ria la “pres\u00e8ncia” de Mequinensa a la cartografia ha estat molt fluctuant com a resultat de l’evoluci\u00f3 econ\u00f2mica, social i pol\u00edtica del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-14436","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14436","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14436"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14436\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14437,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14436\/revisions\/14437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14436"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14436"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14436"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}