{"id":14441,"date":"2014-02-10T08:00:48","date_gmt":"2014-02-10T06:00:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=14441"},"modified":"2014-02-01T11:29:23","modified_gmt":"2014-02-01T09:29:23","slug":"al-miknasiyya-els-limits-medievals-del-terme-de-mequinensa-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=14441","title":{"rendered":"Al-Miknasiyya: Els l\u00edmits medievals del terme de Mequinensa"},"content":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Els l\u00edmits medievals del terme de Mequinensa<\/a>.<\/p>\n

Per Jacinto Bonales.<\/b><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Avui en dia el terme d\u2019un municipi t\u00e9 un caire b\u00e0sicament administratiu, per\u00f2 en el transcurs dels segles medievals i moderns assolia unes connotacions i implicava unes relacions humanes for\u00e7a diferents. El terme era un espai viscut, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 un marc jur\u00eddic de primer ordre car cada terme tenia un senyor que hi administrava just\u00edcia per compte propi. A m\u00e9s, el terme era un espai sobre el que s\u2019exercien activitats econ\u00f2miques comunes: les pastures, per exemple, eren d\u2019\u00fas col\u00b7lectiu per a tot el poble, aix\u00ed com les fustes i llenyes extretes individualment dels espais comunals. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s per aix\u00f2 que el \u201ccontrol\u201d del terme, i dels seus l\u00edmits, era una constant tant per part de les autoritats municipals com dels ve\u00efns singularment. Aix\u00ed per exemple a finals del segle XVIII i principis del segle XIX es van produir nombrosos problemes amb Almatret ja que tot sovint els mequinensans entraven al terme ve\u00ed a tallar llenya (1). L\u2019establiment i la consolidaci\u00f3 d\u2019uns l\u00edmits f\u00edsics estables fou un proc\u00e9s llarg i labori\u00f3s, no exempt de problemes i conflictes entre els diferents pobles.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
El primer document relatiu a un l\u00edmit f\u00edsic de Mequinensa \u00e9s la ja coneguda Carta de Partilla<\/i> feta entre els prohoms de Fraga i el senyor de Mequinensa \u2013Pere de Montcada\u2013 l\u2019any 1246, publicada per Jos\u00e9 Salarrullana el\u00a0 <\/span>1921 (2). Aquest document \u00e9s for\u00e7a singular, per quant qui arriba a l\u2019acord d\u2019establiment dels l\u00edmits no \u00e9s la Universitat<\/i> o conjunt d\u2019habitants de Mequinensa, sin\u00f3 el seu senyor jurisdiccional. I no \u00e9s d\u2019estranyar ja que en aquest, Pere de Montcada renuncia a part del terme mequinens\u00e0 en favor de Fraga a canvi de cent morabatins d\u2019or. Per\u00f2 el m\u00e9s interessant \u00e9s que s\u2019indiquen els l\u00edmits d\u2019ambdues poblacions a la Vallporquera en explicar pas a pas el proc\u00e9s d\u2019instal\u00b7laci\u00f3 de fites. Paga la pena copiar aqu\u00ed el fragment: <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u201cad descendendum podii Gelli usque in uno cingulo lapidum ad honbriam de valle Porchera. Secundam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Terciam, vero, fitam in alio podio ad hombriam de valle Porchera. Quartam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Quintam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera, quo est super viam, quam vadit ad bassam Porchi. Sextam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Septimam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Octavam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi unum pinum sicum. Nonam, vero fitam in alio podio ad honbriam de Valle Porquera in visione fluvii Hebri. Decimam, vero, fitam in rocha ad descendendum de valle Porquera usque in flumine Hebri, qui habet ibi tamari\u00e7es<\/i>\u201d<\/span><\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Fita n\u00fam. 5 de la trenca de termes amb Torrent<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\u00c9s a dir, una l\u00ednia de fites aixecades a l\u2019obaga de la Vall Porquera que des del terme de Torrent descendeix fins al riu Ebre, amb ben poques refer\u00e8ncies i \u2013a m\u00e9s\u2013 ef\u00edmeres: un grup de pins, un pi sec… Malgrat tot, aix\u00f2 no significa que perduts els pins, la l\u00ednia desaparegu\u00e9s, ja que habitualment els homes d\u2019ambd\u00f3s pobles \u201cseguirien\u201d peri\u00f2dicament la l\u00ednia de fites per assegurar el seu manteniment.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
For\u00e7a diferent, pel que fa als actors del document, \u00e9s la divisi\u00f3 de termes que un segle despr\u00e9s es va efectuar entre Mequinensa i Favara (3). Efectivament, hagudes certes \u201craons\u201d entre els homes d\u2019ambd\u00f3s pobles, l\u2019any 1331 es van reunir els ve\u00efns de la nostra vila en Consell General<\/i> als porxos de la pla\u00e7a, i van decidir arribar a \u201cpau i conc\u00f2rdia<\/i>\u201d amb els de Favara, acte que es repet\u00ed en aquell poble amb assist\u00e8ncia del seu senyor Joan Galinde\u00e7 de Ses\u00e9. Els representants de tots dos pobles es van aplegar a Valclara<\/i>, lloc de les disputes, per tal d\u2019efectuar la partici\u00f3 dels termes. Per part de Mequinensa van assistir el batlle Joanot de Cardona, els jurats de la Universitat<\/i> de cristians Guillem Costan\u00e7 i Joan Sant Bravi\u00e0, aix\u00ed com dotze prohoms cristians, als que es van unir els jurats de l’Aljama de sarra\u00efns de Mequinen\u00e7a Agnit[..]d Corbet i Ab\u00e7ayt Dabcayt, acompanyats de tres estadants sarra\u00efns de la nostra vila. Per part de Favara van compar\u00e8ixer el seu senyor, els tres jurats de dita vila Guillem Fuse, Pere Gil i Ramon de Sosses, aix\u00ed com disset ve\u00efns. Es va procedir tot seguit a aixecar tota una s\u00e8rie de fites a la vall que completaven les creus picades a la roca que hi havia anteriorment. Paga la pena copiar tamb\u00e9 el text, redactat \u00edntegrament en catal\u00e0.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u201cPrimerament possam et fitam \u00b7I\u00b7 muyllo lo qual es de Miquinen\u00e7a et de Favara et de Casp […] al sol de la val de la Figuera en lestrem de la val de la Era que es el cami de Traves et de Casp, et del dit mull\u00fdo va a ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la punta del estrem de la val de la Era, et del dit mu\u00fdllo va a ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es enla p[…]sta val de la era, et daquell mu\u00fdllo va a una fita et mu\u00fdllo que es en lestrem de la ombr\u00eda de la val de la Era, et del dit mu\u00fdllo va a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la ombria en vista de la val de la Era et del dit mu\u00fdllo va a fe[rir a \u00b7I\u00b7 fita] et muyllo que es en lendret del barranch de les L[a]vanderes, et del dit mu\u00fdllo va ferir a una fita et mu\u00fdllo que es en dret de la cova de les Cabres et del dit muyllo va a fer[i]r a \u00b7I\u00b7 muyllo que es de sus la dita cova de les Cab[res, et de] dit muyllo va ferir a una fita et mu\u00fdllo que es entre ab dues les corali\u00e7es den Cardona, et del dit m\u00fayllo va a mu\u00fdllo de ius la corali\u00e7a de la val del Coxo et del dit mu\u00fdllo va a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la val del Coxo et [del dit muy]llo va \u00e1 ferir, a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la serra de la val de la Era, et va altre mu\u00fdllo que es en la dita serra et del dit mu\u00fdllo va ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en mig de la val de la Era la qual val del mu\u00fdllo an jus es terme de M[iqui]nen\u00e7a et del mu\u00fdllo an sus es terme de Favara lo qual mu\u00fdllo travese la dita val de la era et va a ferir a una creu et a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en lestrem de la val de la Era vers la serra de Miquinen\u00e7a et de la dita creu et mu\u00fdllo va f[erir an \u00b7I\u00b7] mu\u00fdllo que es en la serra de jus la val de la Era lo qual mu\u00fdllo es lo primer de la serra endret del mu\u00fdllo de mig de la val de la Era, et del dit mu\u00fdllo va ferir, a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la Solana de la dita vall y del dit muyllo va ferir, a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la punta Pedregosa et del dit mu\u00fdllo va ferir a \u00b7I\u00b7 mull\u00fdo que es en la serra de jus la val dels Cositz et del dit mu\u00fdllo va a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es de jus la val dit Pere Cosit que es endret de la Era veylla, et del dit mu\u00fdllo va ferir a una fita que es en mig de la val den Pere Cossit et de la dita fita va ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la serra de sus la val del Pere Cossit et del dit mu\u00fdllo va de mu\u00fdllo en mu\u00fdllo ferir a una fita del sol de la val de la Escoba et de la dita fita va ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la serra sobre la vall de la Escoba, et del dit mu\u00fdllo va ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la serra de la val de la Era en ves Miquenen\u00e7a, et del dit mu\u00fdllo va ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es en la punta Pedregosa prop del cap de la val de la Era et del dit mu\u00fdllo va ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo que es de jus lo to\u00e7al de la val de la Era, et del dit mu\u00fdllo va a ferir a \u00b7I\u00b7 mu\u00fdllo lo qual es el To\u00e7al de la Escoba que es mu\u00fdllo dels termens de Miquenen\u00e7a et de Favara et de Nonasp prop lo camp den Pontz Ferrer estadant de Nonasp\u201d<\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n
Totes dues poblacions es van comprometre a mantenir aquests l\u00edmits sense cap disputa, sense poder traspassar la l\u00ednia amb els respectius ramats; i s\u2019imposaven, en cas d\u2019incompliment, una multa de mil morabatins d\u2019or alfonsins<\/i>, que hauria de percebre el rei. <\/span><\/div>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Les Tres Fites, trenca de termes amb Torrent i Fraga.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
<\/div>\n
\u00c9s segur que, com en aquests dos casos, al seu dia es van establir conc\u00f2rdies o pactes pels l\u00edmits entre Mequinensa i la Granja d\u2019Escarp, Almatret, Fai\u00f3, Nonasp, Caspe i Torrent de Cinca, per\u00f2 malauradament ores d\u2019ara no disposem dels documents. Uns l\u00edmits que es plasmen sobre els pergamins, per\u00f2 que en molts casos tenen un origen molt anterior, ja isl\u00e0mic, ja rom\u00e0, com \u00e9s el cas de la trenca de termes entre Mequinensa i Torrent. Resten, emper\u00f2, els s\u00edmbols d\u2019aquells pactes entre els pobles: fites i creus repartides per tots els l\u00edmits que en alguns casos han estat modernitzats \u2013en la l\u00ednia de trenca de prov\u00edncies entre Torrent i Mequinensa, per exemple\u2013 i en d\u2019altres s\u2019han pogut conservar encara que lluny del seu lloc d\u2019origen, com la pedra de les tres creus custodiada per l\u2019associaci\u00f3 Coses del Poble<\/i>. Nom\u00e9s una nota final: paga la pena atansar-se a les Tres Fites<\/i>, lloc carregat de simbolisme i amb m\u00e9s de dos mil anys d\u2019hist\u00f2ria.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Notes: <\/span><\/b><\/div>\n
(1) Arxiu Hist\u00f2ric de Lleida, Protocols notarials, n\u00fam. 1181. Plec documental sobre el proc\u00e9s judicial entre Almatret i Ser\u00f2s a la Reial Audi\u00e8ncia de Catalunya, any 1830. Informaci\u00f3 testimonial. Multes aplicades a ve\u00efns de Mequinensa.<\/span><\/div>\n
(2) Jos\u00e9 Salarrullana de Dios: \u201cLa Aljama de Moros Fraga\u201d dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos<\/i>, n\u00fam. 7-9, 1921, p\u00e0gines 364-369.<\/span><\/div>\n
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergam\u00ed n\u00famero 5. Agra\u00efm a l\u2019Ajuntament les facilitats per accedir al fons de pergamins municipals.<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: Els l\u00edmits medievals del terme de Mequinensa. Per Jacinto Bonales. Avui en dia el terme d\u2019un municipi t\u00e9 un caire b\u00e0sicament administratiu, per\u00f2 en el transcurs dels segles medievals i moderns assolia unes connotacions i implicava unes relacions humanes for\u00e7a diferents. El terme era un espai viscut, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 un marc jur\u00eddic de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-14441","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14441","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14441"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14441\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14442,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14441\/revisions\/14442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}