{"id":14443,"date":"2014-02-09T08:00:00","date_gmt":"2014-02-09T06:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=14443"},"modified":"2014-02-01T11:29:04","modified_gmt":"2014-02-01T09:29:04","slug":"al-miknasiyya-lajuntament-medieval-de-mequinensa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=14443","title":{"rendered":"Al-Miknasiyya: L\u2019Ajuntament medieval de Mequinensa"},"content":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: L\u2019Ajuntament medieval de Mequinensa<\/a>.<\/p>\n

L\u2019Ajuntament medieval de Mequinensa<\/h3>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

Per Jacinto Bonales<\/i><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Despr\u00e9s de la conquesta definitiva de Miknesa a mans dels cristians l\u2019any 1149, es va plantejar la necessitat d\u2019organitzar aquest nou territori per part dels senyors de la guerra<\/i>. La vila, amb una poblaci\u00f3 b\u00e0sicament formada per sarra\u00efns, trigaria anys en poder atreure poblaci\u00f3 cristiana donada la gran \u201ccompet\u00e8ncia\u201d entre els nous territoris que, en pocs anys, van passar a dependre de l\u2019\u00f2rbita dels comtats catalans i del regne d\u2019Arag\u00f3: des de Lleida i Fraga fins a Tortosa.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La poblaci\u00f3 de Mequinensa, tant la isl\u00e0mica com la cristiana acabada d\u2019arribar, durant d\u00e8cades van dependre de les autoritats senyorials, els milites<\/i> que tenien el castell com a centre de poder i resid\u00e8ncia. Mostra d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la \u201cPartilla de t\u00e9rminos<\/i>\u201d de Mequinensa amb Fraga \u2013ja comentada en un altre article\u2013 signada l\u2019any 1246, gaireb\u00e9 cent anys despr\u00e9s de la conquesta, i on no participen les autoritats municipals de la nostra vila (a difer\u00e8ncia de les de Fraga, que s\u00ed que ho fan com a probi homines<\/i>). Efectivament, tot sembla indicar que el poder local, que emanava del senyoriu, encara estava en mans dels agents senyorials en aquest segle XIII. Aix\u00ed l\u2019any 1246, essent la senyoria de Pere de Montcada i de la seva esposa Sibil\u00b7la, el poder local era exercit pels \u201chomines suos<\/i>\u201d, els militars de la pla\u00e7a: Lloren\u00e7 de Terrassa, Joan Cubero, Cle\u00f3n Desp\u00e9s militis<\/i>, Fort\u00fan Garc\u00e9s militis<\/i>, Arnau de Mollet batlle<\/i>, Berenguer del Castillo montarii<\/i> i Ramon Cos\u00ed de Miquinencia, aquest darrer probablement ve\u00ed del poble.<\/span><\/div>\n
\"\"<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 ja a la segona meitat del segle XIII i perfectament consolidat al segle XIV, el car\u00e0cter militar de la pla\u00e7a no podria atura el moviment d\u2019autonomia municipal \u2013d\u2019altra banda general-, documentant-se ja la primera i principal forma d\u2019organitzaci\u00f3: el concilium<\/i> o Consell General, assemblea oberta de tots els ve\u00efns de la vila, amb personalitat jur\u00eddica i p\u00fablica reconeguda. I tamb\u00e9 els seus representants, els jurats<\/i>. Com hem dit, a Mequinensa vivien cristians i sarra\u00efns; junts per\u00f2 no barrejats. Aquests col\u00b7lectius formaven dos societats que convivien per\u00f2 amb r\u00e8gim jur\u00eddic, econ\u00f2mic, pol\u00edtic i social diferenciats; i per tant, amb dos sistemes de representaci\u00f3 totalment diferents i separats. Els cristians es reunien en consell general de la Universitat<\/i> dels cristians, i comptaven amb dos jurats, els seus representants. Les assemblees ve\u00efnals es celebraven per sol\u00b7licitud dels jurats, per manament del batlle \u2013del que ja en parlarem\u2013 i amb preg\u00f3 del nunci<\/i>, saig<\/i> o corredor<\/i> jurat de la vila, que comunicava la congregaci\u00f3 del consell a veu i a toc de les campanes de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria. L\u2019assemblea es reunia, normalment, dins la dita esgl\u00e9sia de Mequinensa. Els sarra\u00efns, per\u00f2, es reunien en consell general de l\u2019Aljama o moreria<\/i>, i comptaven tamb\u00e9 amb dos jurats<\/i>, els seus representants, aix\u00ed com un alam\u00ed<\/i> (documentat entre 1388 i 1485) o un alfaqu\u00ed<\/i> (documentat entre 1486 i 1490). L\u2019alam\u00ed<\/i>, segons la historiadora Marta Monjo (1) era la personalitat principal de l\u2019aljama, amb funcions similars a les que tenia el batlle cristi\u00e0, mentre que l\u2019afaqu\u00ed<\/i> era el que \u201cregula la vida legal i vetlla perqu\u00e8 s\u2019ajusti als preceptes isl\u00e0mics<\/i>\u201d. Aviat, per\u00f2 sobresortirien d\u2019entre els ve\u00efns els prohoms o probi homines<\/i>, caps de casa o ve\u00efns, tant cristians com sarra\u00efns, reconeguts com a principals ve\u00efns entre el conjunt de la poblaci\u00f3 i que gaudirien d\u2019un acc\u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent als c\u00e0rrecs municipals (2). Aquests ve\u00efns principals formaran el consell restringit de prohoms; una esp\u00e8cie de consell assessor dels jurats<\/i>. Sabem de la seva exist\u00e8ncia per un pergam\u00ed de l\u2019any 1363 que assenyala com a consellers cristians a Dom\u00e8nec Esteller, Guillem Gostan\u00e7, Bartomeu Ferrer, Guerau Alentorn, Dom\u00e8nec Pellicer, Dom\u00e8nec de Sentbetri\u00e0, Berenguer Gostan\u00e7, Ferrer Llop i Dom\u00e8nec Guifr\u00e9 (3).<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Pla\u00e7a porxada de Mequinensa, lloc de reuni\u00f3 de la Universitat i l’Aljama.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
A Mequinensa, doncs, hi havia dues comunitats, amb dues assemblees o consells, i quatre jurats, dos per comunitat. Val a dir que per a les q\u00fcestions transcendentals de la vila \u2013com la sol\u00b7licitud de cr\u00e8dits per al municipi\u2013 es reunien junts, els cristians i sarra\u00efns, en el Consell general d\u2019Universitat i Alhama<\/i>, a toc de campana i preg\u00f3 del nunci jurat<\/i>, aplegant-se als soportals o porxos de la pla\u00e7a Major, amb la presid\u00e8ncia del batlle.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Dependents del senyor i, doncs, per sobre de les comunitats de Mequinensa, hi havia tres c\u00e0rrecs al poble: el notari de la vila, el nunci o corredor (pregoner), i el batlle. Aquest darrer, el batlle, que a partir del segle XV \u00e9s anomenat batlle y just\u00edcia<\/i>, no era altre que el jutge en primera inst\u00e0ncia, designat pel senyor del terme (els Montcada) o pel seu procurador de la baronia<\/i>, per tal d\u2019exercir la just\u00edcia b\u00e0sica i el poder pol\u00edtic. Es tractava generalment d\u2019un militi<\/i> o cavaller, oficial del senyor, de plena confian\u00e7a, encara que amb el temps passar\u00e0 a ser un dels principals ve\u00efns cristians del poble. Ajudat per un assessor jurisdiccional<\/i>, repartia just\u00edcia i s\u2019encarregava de la policia i de la tributaci\u00f3 senyorial, \u00e9s a dir, de vigilar i cobrar els diferents impostos que els ve\u00efns havien de pagar als Montcada.<\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n
Deixem tot seguit una llista amb els c\u00e0rrecs que hem pogut documentar als segles XIV i XV.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
1331<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
Joan de Cardona<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Guillem Gostan\u00e7, Joan de Sent Bretri\u00e0<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Agnit[..]d Corbet, Ab\u00e7a\u00fft Dabca\u00fft<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1340<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
? i Pere Soro<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Mahoma Daziz, Maffomado Atidatxo<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1340 (1341?)<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Guiyam\u00f3 de Sentbetri\u00e0, Domingo Spres<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Ffemado de Ma\u00e7ot, Acmet Porello<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1355<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Famado de Bassarrons, Azit fill de Braim Daziz<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1362<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Bernat de Manila, Jaume Cosit<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Famado de Barrassons, Azit de Braim Daziz<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1363<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Loren\u00e7 Steller, Vera Cavaller<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Jute Ferrabim, Famado Daltanoz<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1370<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Mafoma de Aziz, Mafoma de Foga\u00e7a<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1388<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
Blascho de Mur<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Bartholomeu de Biosca, Pedro de Soro<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Ferrigot de Ben\u00e7ala \/ Mofferig Aven\u00e7ala<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Culema de Caet de Aziz, Caet Aigadar \/ Homado de Ben\u00e7ala.<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1393<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Fferrargum de Ben\u00e7ala<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Acmet de Fferrebim, Calema Dazi\u00e7<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1400<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Feraiz de Ben\u00e7ala<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Juci Ferrabin, Ffamado Dalsuent<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1401<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
Joan de Campos<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Dominico Soro, Bernat Cerd\u00e0<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Farranot de Ben\u00e7ala<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Nice de Ferrabim, Famadono del Font<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1404<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
Joan de Brota<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Joan Soro, Ferrer de Blivar<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Ffamado de Foga\u00e7a, Juci Ferrabin<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1406<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Ali Dazys<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Juri de Ffarrabin, Ffaraig Algiram<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1430<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Fferiget de Ben\u00e7ala<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Adura\u00e7me de Foga\u00e7a, Phumado (…)<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1443<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Mafoma Daziz de Daziz, Brafim Feduam<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1453<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
Joan de Broca<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Guillem Nadal, Joan Lop<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Famado de Foga\u00e7a<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Mahoma Alfaqui, Brahim Algaravi, Fomoduc de Focet<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1485<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alam\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Juci Mossegui<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1486<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alfaqu\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Maffoma Levi<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Maffoma Absayt, Maffoma Fogassa<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1488<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alfaqu\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
Mahoma Levi<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Mahoma Daziz, Mahoma Foga\u00e7a. Lloctinent: Gali Foga\u00e7a<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1490<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Alfaqu\u00ed<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
Mohama Absidacho, Daziz bin Cayt (a) Lo Moro.<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
1493<\/div>\n<\/td>\n
\n
Batlle<\/div>\n<\/td>\n
\n
Joan Lop<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats cristians<\/div>\n<\/td>\n
\n
Bertholomeu de Sant Bitran, Joan Serrano<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Jurats sarra\u00efns<\/div>\n<\/td>\n
\n
?<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
(1) Marta Monjo: Sarra\u00efns sota el domini feudal. La Baronia d\u2019Aitona al segle XV<\/i>. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2004.<\/span><\/div>\n
(2) \u00c9s el que es despr\u00e8n de l\u2019acte de divisi\u00f3 de termes entre Mequinensa i Favara de l\u2019any 1331, quan s\u00f3n presents \u2013a m\u00e9s dels jurats<\/i>\u2013 dotze cristians i tres sarra\u00efns.<\/span><\/div>\n
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergam\u00ed 15. Agra\u00efm a l\u2019Ajuntament de Mequinensa les facilitats per accedir als pergamins que cust\u00f2dia.<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al-Miknasiyya: L\u2019Ajuntament medieval de Mequinensa. L\u2019Ajuntament medieval de Mequinensa   Per Jacinto Bonales Despr\u00e9s de la conquesta definitiva de Miknesa a mans dels cristians l\u2019any 1149, es va plantejar la necessitat d\u2019organitzar aquest nou territori per part dels senyors de la guerra. La vila, amb una poblaci\u00f3 b\u00e0sicament formada per sarra\u00efns, trigaria anys en poder […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-14443","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14443","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14443"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14443\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14444,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14443\/revisions\/14444"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14443"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}