{"id":16479,"date":"2014-08-12T12:13:49","date_gmt":"2014-08-12T10:13:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=16479"},"modified":"2014-08-12T12:13:49","modified_gmt":"2014-08-12T10:13:49","slug":"la-catalanitat-de-la-franja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=16479","title":{"rendered":"La catalanitat de la Franja"},"content":{"rendered":"

La catalanitat de la Franja – VilaWeb<\/a>.<\/p>\n

\n
\n

Dimarts<\/span>\u00a0 12.08.2014<\/span>\u00a0 06:00<\/span><\/p>\n<\/div>\n

Autor\/s: Jordi Badia i Pere Card\u00fas<\/strong><\/p>\n

La catalanitat de la Franja<\/h1>\n
\n

Carta de Joan Sales a M\u00e0rius Torres del 2 de juny de 1937 \u00b7 VilaWeb publicar\u00e0 durant el mes d’agost una selecci\u00f3 de cartes bescanviades entre aquests dos intel\u00b7lectuals<\/p>\n<\/div>\n

\n

A Joan Sales li concedeixen una exced\u00e8ncia i torna de les terres aragoneses cap a Barcelona. Passa per Fraga i Lleida, d\u2019on \u00e9s fill M\u00e0rius Torres, i li explica les seves impressions de la ciutat i de la catalanitat de les comarques de la Franja de Ponent. Les descripcions panor\u00e0miques de Sales ajuden el poeta confinat al sanatori de Puigdolena a fer-se una idea de l\u2019estat d\u2019un pa\u00eds devastat per la guerra.<\/p>\n

\u00abTornant d\u2019Arag\u00f3 amb el cor que em dringava com un cascavell a causa de l\u2019exced\u00e8ncia que m\u2019acabaven de concedir, vaig travessar altra vegada aquelles terres tan estimades, les teves, on tamb\u00e9 jo tinc records; de bona gana m\u2019hauria deturat unes hores a Fraga, a Lleida, a Cervera o a T\u00e0rrega. Nom\u00e9s hi vaig passar de llarg; a Lleida, pel carrer de l\u2019Acad\u00e8mia, el de Catalunya, la Banqueta, el pont, els Camps Elisis i aquell cementiri cantat pel benem\u00e8rit Morera i Gal\u00edcia, per cert amb un final d\u2019una desesperan\u00e7a que sorpr\u00e8n en ell:<\/p>\n

Si et deleix l\u2019infinit, aqu\u00ed hi \u00e9s tot.<\/p>\n

D\u2019en\u00e7\u00e0 del temps que jo hi vivia, fa uns deu anys, Lleida ha crescut i ha millorat; ara a la Banqueta hi ha brolladors, parterres, arbres i moltes coses que en el meu temps no existien. Tamb\u00e9 m\u2019hi ha cridat l\u2019atenci\u00f3 la catalanitzaci\u00f3 total dels r\u00e8tols i cartells, anuncis, plaques i tota mena de p\u00fabliques inscripcions o mostres de comer\u00e7; cosa que encara no s\u2019ha aconseguit a la capital del Principat. El Segre i la Seu vella s\u00f3n, per\u00f2, els mateixos de sempre, i Lleida, totalment catalanitzada, m\u00e9s ‘cap i casal de Catalunya per terra ferma’ que mai.<\/p>\n

Fraga m\u2019havia semblat, hores abans, una Lleida en miniatura. Venint del desert dels Monegres ja s\u2019anuncia de lluny amb l\u2019olor espessa dels seus figuerals inacabables; el terme fragat\u00ed sorgeix de sobte com un oasi. Les ribes del Cinca, ombrejades pels xops, s\u00f3n plenes d\u2019ocells que no paren de xerrotejar. Les cigonyes van i v\u00e9nen del campanar al riu, on troben pesca abundosa. Arribant-hi des dels Monegres i procedent de la ‘columna Durruti’, tamb\u00e9 jo hauria exclamat amb tota l\u2019\u00e0nima: \u00a1o terra bene\u00efda, poblada de lleialtat! \u00bfPer qu\u00e8 el govern de Catalunya, en deu mesos que ja fa que els nostres ocupen aquell territori, no ha fet res per legalitzar-ne l\u2019annexi\u00f3? Els ve\u00efns de Fraga, Tamarit, Mequinensa i Vall-de-roures s\u00f3n tan catalans com els d\u2019Olot o els de Figueres.\u00bb<\/p>\n

[Podeu llegir la carta sencera ac\u00ed<\/a>.]<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

A M\u00e0rius Torres, 2 VI 1937 (75)<\/h1>\n
Publicat el <\/span>t<\/a><\/span><\/span><\/div>\n<\/header>\n

75<\/p>\n

Barcelona, dimecres 2 de juny de 1937<\/p>\n

Estimat M\u00e0rius:<\/p>\n

Per l\u2019Esperan\u00e7a he sabut que aquestes darreres setmanes havies fet llit amb febre alta i he atribu\u00eft a aix\u00f2 que no hagi rebut encara la carta teva que he esperat mentre era al front d\u2019Arag\u00f3. En vaig arribar ahir al mat\u00ed. Ara estic \u00abexpulsat\u00bb de la tristament famosa \u00abcolumna Durruti\u00bb i a disposici\u00f3 del general en cap de l\u2019Ex\u00e8rcit de Catalunya (o de l\u2019Est); confio que ben aviat podr\u00e9 servir en una unitat regular com vinc demanant des de comen\u00e7os de la guerra \u00a1ja fa m\u00e9s de deu mesos! Tot arriba en aquest m\u00f3n, si b\u00e9 de vegades de la manera m\u00e9s inesperada; ja t\u2019ho explicar\u00e9 de viva veu quan pujarem amb la Nuri al sanatori. Mentrestant haur\u00e9 tingut excel\u00b7lents ocasions de fer exercicis d\u2019humilitat i de paci\u00e8ncia, que sempre ens convenen. Tornant d\u2019Arag\u00f3 amb el cor que em dringava com un cascavell a causa de l\u2019exced\u00e8ncia que m\u2019acabaven de concedir, vaig travessar altra vegada aquelles terres tan estimades, les teves, on tamb\u00e9 jo tinc records; de bona gana m\u2019hauria deturat unes hores a Fraga, a Lleida, a Cervera o a T\u00e0rrega. Nom\u00e9s hi vaig passar de llarg; a Lleida, pel carrer de l\u2019Acad\u00e8mia, el de Catalunya, la Banqueta, el pont, els Camps Elisis i aquell cementiri cantat pel benem\u00e8rit Morera i Gal\u00edcia, per cert amb un final d\u2019una desesperan\u00e7a que sorpr\u00e8n en ell:<\/p>\n

Si et deleix l\u2019infinit, aqu\u00ed hi \u00e9s tot.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>D\u2019en\u00e7\u00e0 del temps que jo hi vivia, fa uns deu anys, Lleida ha crescut i ha millorat; ara a la Banqueta hi ha brolladors, parterres, arbres i moltes coses que en el meu temps no existien. Tamb\u00e9 m\u2019hi ha cridat l\u2019atenci\u00f3 la catalanitzaci\u00f3 total dels r\u00e8tols i cartells, anuncis, plaques i tota mena de p\u00fabliques inscripcions o mostres de comer\u00e7; cosa que encara no s\u2019ha aconseguit a la capital del Principat. El Segre i la Seu vella s\u00f3n, per\u00f2, els mateixos de sempre, i Lleida, totalment catalanitzada, m\u00e9s \u00abcap i casal de Catalunya per terra ferma\u00bb que mai.<\/p>\n

Fraga m\u2019havia semblat, hores abans, una Lleida en miniatura. Venint del desert dels Monegres ja s\u2019anuncia de lluny amb l\u2019olor espessa dels seus figuerals inacabables; el terme fragat\u00ed sorgeix de sobte com un oasi. Les ribes del Cinca, ombrejades pels xops, s\u00f3n plenes d\u2019ocells que no paren de xerrotejar. Les cigonyes van i v\u00e9nen del campanar al riu, on troben pesca abundosa. Arribant-hi des dels Monegres i procedent de la \u00abcolumna Durruti\u00bb, tamb\u00e9 jo hauria exclamat amb tota l\u2019\u00e0nima: \u00a1o terra bene\u00efda, poblada de lleialtat! \u00bfPer qu\u00e8 el govern de Catalunya, en deu mesos que ja fa que els nostres ocupen aquell territori, no ha fet res per legalitzar-ne l\u2019annexi\u00f3? Els ve\u00efns de Fraga, Tamarit, Mequinensa i Vall-de-roures s\u00f3n tan catalans com els d\u2019Olot o els de Figueres.<\/p>\n

I vet aqu\u00ed que torno a ser a Barcelona al cap de quinze dies d\u2019haver-ne sortit. \u00a1Que canviada m\u2019ha semblat! La revoluci\u00f3 va madurant per la mateixa for\u00e7a de les coses, sense que cap geni pol\u00edtic hi influeixi ni poc ni gaire. L\u2019aniversari de la guerra, que s\u2019escaur\u00e0 el 19 del mes vinent, ho trobar\u00e0 tot de tota una altra manera; les hordes canibalesques que es van fer mestresses de la ciutat i del pa\u00eds i que en poc m\u00e9s de trenta dies van cometre una quantitat incalculable d\u2019incendis, robatoris, assassinats i saqueigs, ara estan bandejades de la cosa p\u00fablica. Tant de bo els nacionalistes i els socialistes, les dues grans forces de la nova Catalunya, s\u2019associessin per alliberar-nos de les \u00faltimes restes que encara queden de l\u2019anarquisme analfab\u00e8tic i ves\u00e0nic; s\u00f3n els dos \u00fanics partits combatius i disciplinats amb qu\u00e8 comptem ara per encarar-nos a circumst\u00e0ncies tan extraordin\u00e0ries. La guerra es lliura en darrer terme entre renaixen\u00e7a i antirenaixen\u00e7a; i ara la renaixen\u00e7a catalana nom\u00e9s pot confiar en els dos grans cor\u00adrents d\u2019idees del nostre segle, el nacionalisme i el socialisme. Potser s\u2019acosten dies de benedicci\u00f3 per al nostre pa\u00eds desventurat; fa esgarrifar de pensar com un dirigent pol\u00edtic, si el tingu\u00e9ssim, podria aprofitar el cataclisme per engrandir la nostra terra; enmig d\u2019un hurac\u00e0 un navegant auda\u00e7 pot fer avan\u00e7ar m\u00e9s que mai la seva nau. Prat de la Riba s\u2019hagu\u00e9 d\u2019acontentar amb un ventet somort que a penes inflava les veles \u00bfde qu\u00e8 no seria capa\u00e7 amb la ventada d\u2019ara? Per\u00f2 els nostres actuals dirigents s\u00f3n d\u2019una mediocritat que estaborneix. Sabent-me a Barcelona ens vingu\u00e9 a veure en Joaquim Xirau, que hi est\u00e0 ficat; ens explic\u00e0 que corrien rumors que les pot\u00e8ncies estrangeres, veient que la \u00abguerra d\u2019Espanya\u00bb s\u2019eternitzava i els fronts s\u2019estabilitzaven, parlaven d\u2019obligar-nos a pactar un armistici indefinit conservant cada b\u00e0ndol el territori que actualment ocupa: Espanya continuaria existint en teoria per\u00f2 en la pr\u00e0ctica hi hauria dues Espanyes, la de llevant i la de ponent. Vaig exclamar que aix\u00f2 seria una soluci\u00f3 mag\u00adn\u00edfica, en primer lloc per posar fi al carnatge repel\u00b7lent que \u00e9s la guerra i en segon lloc perqu\u00e8 a l\u2019Espanya de llevant podr\u00edem aspirar a una mena d\u2019hegemonia com sigui que la gent de llengua catalana hi som majoritaris o almenys una bona meitat; podr\u00edem convenir \u2014vaig afegir engrescant-me com si ja em trob\u00e9s a la confer\u00e8ncia de plenipotenciaris\u2014 una barata de territoris amb el general Franco: li donar\u00edem Madrid amb la \u00abbossa\u00bb que forma a l\u2019Espanya central a canvi de Mallorca i Eivissa i del que ens falta d\u2019Arag\u00f3 amb Navarra; aix\u00ed els respectius territoris tindrien una forma m\u00e9s coherent i, mentre ells estarien content\u00edssims amb l\u2019ocupaci\u00f3 de Madrid, nosaltres, amb la de Mallorca, a m\u00e9s d\u2019alliberar un pa\u00eds de llengua catalana de la dominaci\u00f3 castellano-feixista, eliminar\u00edem el perill de bombardeigs aeris i navals sobre Barcelona, i amb la de Navarra i del que ens manca d\u2019Arag\u00f3 establir\u00edem per fi contacte amb els bascos.<\/p>\n

Seria en una paraula, anava dient, la resurrecci\u00f3 de les dues Corones, la catalana-aragonesa i la basco-navarresa, ara fraternalment unides enfront d\u2019un enemic com\u00fa.<\/p>\n

A mesura que jo m\u2019anava engrescant en Xirau s\u2019alterava; per fi no pogu\u00e9 m\u00e9s i esclat\u00e0. \u00a1De poc que no s\u2019esquin\u00e7a les vestidures! La partici\u00f3 d\u2019Espanya, em digu\u00e9 fora de si, seria una monstruositat; cometr\u00edem una covardia sense nom si accept\u00e9ssim \u00abaquesta soluci\u00f3 infame que ens volen imposar les pot\u00e8ncies estrangeres\u00bb. Abans que consentir el trosseig d\u2019Espanya, conclogu\u00e9 heroicament, ens hem de batre com lleons als fronts de guerra \u00abfins a la dar\u00adrera gota de la nostra sang\u00bb. Li vaig fer remarcar, amb tota la delicadesa possible, que de nosaltres dos era jo qui, sense ser \u00abun lle\u00f3\u00bb, es batia al front o almenys, des dels comen\u00e7os de la guerra, intentava fer-ho, mentre ell no es movia de la reraguarda; em replic\u00e0, desconcertat, que degut a un accident d\u2019autom\u00f2bil, que sofr\u00ed l\u2019estiu passat, anava ranco i que era per aix\u00f2 \u00abi \u00fanicament per aix\u00f2\u00bb que no se n\u2019havia vingut als fronts amb la jovenalla. Vaig fer veure que m\u2019ho creia i donant per bona l\u2019excusa vaig girar full.<\/p>\n

Com a principals novetats, sembla que el nou govern de Catalunya, un cop esbandida la FAI, es proposa de res\u00adtablir l\u2019ordre a les empreses que aquesta havia \u00abcol\u00b7lectivitzat\u00bb. Es procura que se\u2019n tornin a fer c\u00e0rrec els mateixos empresaris; el mal \u00e9s que molts d\u2019ells qui sap on paren, despr\u00e9s de tants mesos de desori en qu\u00e8 els anava la pell, i als qui queden no els acaba de fer pe\u00e7a tornar-se\u2019n a encarregar despr\u00e9s de la gesti\u00f3 anarquista. Ha \u00adestat, segons diuen, un desastre que supera tot el que ja ens imagin\u00e0vem; se n\u2019havien apoderat creient que els \u00abamos\u00bb tenien amagada una moma inexhaurible i es van trobar amb la sorpresa que ben aviat ja no sabien amb qu\u00e8 pagar la n\u00f2mina del personal: \u00a1els diners dels comptes corrents s\u2019havien volatilitzat i l\u2019empresa, dirigida pel comit\u00e8 anarquista, era incapa\u00e7 de guanyar-ne! Un anunci aparegut en els diaris resumia pintorescament la situaci\u00f3; deia exactament: \u00abEmpresa col\u00b7lectivitzada cerca soci capitalista\u00bb.<\/p>\n

Resulta que de moltes d\u2019elles se n\u2019havien constitu\u00eft dirigents, no pas els t\u00e8cnics ni tan sols els obrers qualificats, sin\u00f3 els sense ofici, els manobres, forasters en majoria. \u00bfPodia haver-hi ja res de m\u00e9s manicomial que una revoluci\u00f3 de manobres sud-espanyols? \u00abLos m\u00e1s miserables e imb\u00e9ciles de la naci\u00f3n\u00bb els anomenava no pas menys que un home tan d\u2019esquerra com Castelar en un d\u2019aquells discursassos que tanta forrolla feien a la seva \u00e8poca. Els obrers qualificats, tots ells catalans i enemics de la FAI, es veu que haurien volgut en general que els patrons continuessin en el seu lloc, si ja no com a tals almenys com a directors o t\u00e8cnics; per\u00f2 els de la FAI els ca\u00e7aven. \u00bfNo \u00e9s doncs indecent tirar-los ara en cara, com fan alguns, que s\u2019amaguessin o emigressin? \u00bfPodem exigir d\u2019un burg\u00e8s que sigui al mateix temps un heroi i un m\u00e0rtir? Ja fa prou duent el p\u00f2ndol del negoci, que \u00e9s el seu ofici; \u00e9s aix\u00ed que serveix la societat quan el deixen tranquil. A mans dels \u00abcomit\u00e8s\u00bb de la FAI la producci\u00f3 industrial catalana \u00ads\u2019havia estimbat vertiginosament; tota la revoluci\u00f3 que saben fer \u00e9s matar la gallina dels ous d\u2019or. Molts d\u2019ells havien vingut fugint d\u2019una terra sense patrons ni empreses, on es morien de gana per manca de jornals a guanyar, i un cop aqu\u00ed exigien l\u2019extermini dels patrons i no haurien parat fins a la destrucci\u00f3 de les empreses. Prop de deu mesos haur\u00e0 durat la revoluci\u00f3 failangista a c\u00e0rrec de \u00ablos m\u00e1s miserables e imb\u00e9ciles de la naci\u00f3n\u00bb; si n\u2019arriba a durar deu m\u00e9s, haurien fet de Catalunya un pa\u00eds nord-afric\u00e0 com el seu \u00bfpotser era aix\u00f2 el que es proposaven?<\/p>\n

Vindr\u00e9 a Puig d\u2019Olena no s\u00e9 si diumenge vinent o l\u2019altre.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La catalanitat de la Franja – VilaWeb. Dimarts\u00a0 12.08.2014\u00a0 06:00 Autor\/s: Jordi Badia i Pere Card\u00fas La catalanitat de la Franja Carta de Joan Sales a M\u00e0rius Torres del 2 de juny de 1937 \u00b7 VilaWeb publicar\u00e0 durant el mes d’agost una selecci\u00f3 de cartes bescanviades entre aquests dos intel\u00b7lectuals A Joan Sales li concedeixen […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9,13],"tags":[],"class_list":["post-16479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca","category-franja-catalunya-pais-valencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=16479"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16480,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16479\/revisions\/16480"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=16479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=16479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=16479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}