{"id":16533,"date":"2014-08-18T16:03:01","date_gmt":"2014-08-18T14:03:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=16533"},"modified":"2014-08-18T16:03:01","modified_gmt":"2014-08-18T14:03:01","slug":"tertulies-a-la-fresca-dalcampell-3-misteris-fantasmes-i-malediccions-per-jaume-garcia-tertulies-a-la-fresca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=16533","title":{"rendered":"Tert\u00falies a la fresca d’Alcampell: 3 \u2018Misteris, fantasmes i malediccions\u2019, per Jaume Garcia | Tert\u00falies a la fresca"},"content":{"rendered":"

3 \u2018Misteris, fantasmes i malediccions\u2019, per Jaume Garcia | Tert\u00falies a la fresca<\/a>.<\/p>\n

3) \u2018Misteris, fantasmes i malediccions\u2019, per Jaume\u00a0Garcia<\/h1>\n

\"IMG_6461<\/a><\/p>\n

La nit del divendres 15 d\u2019agost<\/strong>, a l\u2019ermita en runes de Santa Margarita<\/em><\/strong>, una multitud arraulida tremolava mentre escoltava les tremendes hist\u00f2ries de \u2018Misteris, fantasmes i malediccions<\/strong><\/em>\u2019 relatades per Jaume Garcia<\/strong>, un narrador extremament efectiu a l\u2019hora de transmetre sensacions d\u2019inquietud, perplexitat, incredulitat, angoixa i temor. Una vetllada irrepetible i intensa.<\/p>\n

Les visibles tremolors del p\u00fablic d\u2019aquella nit podrien atribuir-se a la narraci\u00f3 de les inquietants hist\u00f2ries, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una alta probabilitat que fossen producte de l\u2019adversa climatologia que vam patir al tossal de l\u2019ermita de Santa Margarita<\/em> (o del Fossar Vell, com tothom lo coneix tamb\u00e9). Una tercera opci\u00f3 podria ser que tothom tremol\u00e9s per la por, per\u00f2 que per dissimular ho atribu\u00efssen al fred. Mai no ho sabrem.<\/p>\n

\"IMG_6506<\/a><\/p>\n

Jaume Garcia<\/strong>, periodista i especialista en Hist\u00f2ria de l\u2019Art, \u00e9s el Director de La Litera Informaci\u00f3n<\/strong><\/a>, un dels recents i pujants mitjans de comunicaci\u00f3 on-line que en els \u00faltims temps han aparegut a la comarca de la Llitera. Podeu llegir di\u00e0riament les seues estupendes cr\u00f2niques i not\u00edcies fresques a la web: http:\/\/www.laliterainformacion.com\/<\/a><\/p>\n

Jaume Garcia<\/strong> t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria com a comunicador i ha treballat durant m\u00e9s de 20 anys com a locutor a mitjans radiof\u00f2nics de primer ordre, com Onda Cero<\/em>, la cadena Ser<\/em>, Antena 3 Radio<\/em>, Radio Nacional de Espa\u00f1a<\/em> o R\u00e0dio L\u2019Hospitalet<\/em>, entre altres. Una de les coses en les que es va especialitzar \u00e9s la realitzaci\u00f3 de programes culturals i nocturns, d\u2019aquells que comencen a les tres o les quatre de la matinada, on explicava hist\u00f2ries de misteris, crims i assassinats, esperits i coses inexplicables, sovent truculentes. Ell en seleccionava les hist\u00f2ries, les editava i feia de narrador, i en finalitzar rebia nombroses trucades d\u2019oients amb un esglai a la veu, espantats, encara tremolant (m\u00e9s que naltres aquella nit a l\u2019ermita).<\/p>\n

\"IMG_6446<\/a><\/p>\n

La nit del 15 d\u2019agost<\/strong> una nodrida multitud es va distribuir pel davant de l\u2019ermita en runes de Santa Margarita<\/em>, tot esperant escoltar les hist\u00f2ries del nostre narrador. En Jaume Garcia<\/strong> va apar\u00e8ixer de cop a trav\u00e9s del portal sense porta de l\u2019ermita, en un ambient fantasmag\u00f2ric, il\u00b7luminat per un potent llum que els organitzadors de l\u2019acte hi havien situat estrat\u00e8gicament. La seua camisa clara enlluernava i dibuixava un pertorbador esclat de llum en mig de la penombra del lloc. Tot va anar lligat: Va ser apar\u00e8ixer ell i autom\u00e0ticament tothom es va posar a tremolar.<\/strong><\/p>\n

\"IMG_6451<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s de les salutacions rituals, en Jaume Garcia<\/strong> va comen\u00e7ar a desgranar les seues hist\u00f2ries de \u201cMisteris, fantasmes i malediccions<\/strong><\/em>\u201c. L\u2019aire havia bufat durant l\u2019hora pr\u00e8via, per\u00f2 a poc a poc s\u2019havia anat calmant. Vam pensar que encara potser tindr\u00edem un clima agradable aquella nit. Una ingenu\u00eftat, \u00e9s clar, perqu\u00e8 no vam comptar que mos trob\u00e0vem al Fossar Vell i que era quasi mitja nit. Les forces del m\u00e9s enll\u00e0 no mos deixarien estar tan tranquils.<\/p>\n

La idea original era aproximar-se a algun dels programes que en Jaume Garcia<\/strong> feia a la r\u00e0dio, amb la intenci\u00f3 de fer un debat posterior sobre les circumst\u00e0ncies i caracter\u00edstiques de la r\u00e0dio nocturna, de la feina de guionista i locutor, de les afeccions populars pels temes misteriosos i morbosos, etc.<\/p>\n

\"IMG_6455<\/a><\/p>\n

Ell va comen\u00e7ar amb el relat d\u2019una hist\u00f2ria de viatges en el temps<\/strong> que ja va deixar l\u2019auditori amb un intens sentiment d\u2019intriga i perplexitat<\/strong>. Un estat an\u00edmic perfecte per al que vindria despr\u00e9s: una bonica col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries plenes d\u2019erudici\u00f3, amb un ric anecdotari, documentades amb rigor hist\u00f2ric, amb una bona dosi d\u2019ironia i amb una rellevant pres\u00e8ncia d\u2019elements de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, de batalles i geopol\u00edtica, d\u2019armes secretes i de refer\u00e8ncies cinematogr\u00e0fiques (Spielberg, Scorsese, Hitchcock, etc.). Aix\u00ed, a continuaci\u00f3 mos va contar una curiosa hist\u00f2ria<\/strong> d\u2019exploradors \u00e0rtics i d\u2019inventors cient\u00edfics relacionats amb la caiguda d\u2019un meteorit a Sib\u00e8ria, una hist\u00f2ria plena de connexions insospitades que mos va transportar a la ciutat de Nova York enmig d\u2019una intriga sci-fi i amb un final inquietant. Una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019esdeveniments dispars que en Jaume Garcia<\/strong> va lligar amb mestria i va deixar a la interpretaci\u00f3 oberta del p\u00fablic. Alguns encara hi rumiem\u2026 Altres han anat a consultar la wikip\u00e8dia per\u00f2 continuen sense resoldre el misteri\u2026<\/p>\n

\"IMG_6469<\/a><\/p>\n

En veure\u2019ns a tots tan paralitzats a causa del fred, en Jaume Garcia<\/strong> va reflexionar sobre la idea que, en aquell mateix moment, probablement a Sib\u00e8ria hi devia haver alg\u00fa que explicava relats a una multitud a l\u2019aire lliure encara m\u00e9s congelada que naltres. Efectivament, sempre hi ha alg\u00fa que ho passa pitjor. Per\u00f2 esta vegada el consol comparatiu no va ser suficient per a escalfar-mos. Aix\u00ed, el narrador va continuar amb una hist\u00f2ria d\u2019ovnis<\/strong> a la Segona Guerra Mundial, plena d\u2019intriga militar, d\u2019armes secretes, invasions i batalles, boles de foc i avions en lluita, etc. El vent, que una mica antes pareixia que anava disminuint, va revifar fins a convertir-se en una suau ventolera sostinguda i m\u00e9s aviat freda. Decididament, lo tossal de l\u2019ermita no era lo millor lloc per a passar la nit. L\u2019aire travessava de manera suau els cossos de la gent i, a vegades, se\u2019n portava algunes paraules del narrador. Lo moll de l\u2019os. Calia evitar que el fred arrib\u00e9s al moll de l\u2019os.<\/p>\n

\"IMG_6458\"<\/a><\/p>\n

Per tal de portar-mos cap a territoris m\u00e9s c\u00e0lids, en Jaume Garcia<\/strong> va encetar una hist\u00f2ria eg\u00edpcia<\/strong>. Les pir\u00e0mides i l\u2019esfinx van ser les protagonistes d\u2019un altre misteri hist\u00f2ric, i aix\u00ed mos vam veure transportats mentalment cap a l\u2019altipl\u00e0 del Giz\u00e0. El narrador va suggerir que les pir\u00e0mides complien al desert la mateixa funci\u00f3 que el far d\u2019Alexandria al mar: eren un punt de refer\u00e8ncia per la gent que circulava pel desert, amb les puntes met\u00e0l\u2022liques (recobertes d\u2019or) per a que la gent les vei\u00e9s de molt lluny i pogu\u00e9s orientar-se. Alg\u00fa del p\u00fablic va comentar que la sirena del campanal d\u2019Alcampell<\/strong> tamb\u00e9 fa ixa funci\u00f3. Una altra persona va expressar paraules d\u2019escepticisme, per\u00f2 el fort vent se les va endur cap a la foscor. Una altra persona va dir que ho miraria a Internet. Cal dir que arribats a esto punt, l\u2019atenci\u00f3 del p\u00fablic va ser capturada de manera irreversible per les imatges del narrador<\/strong>. Algunes persones van comen\u00e7ar a suar mentre pensaven en com els egipcis arrossegaven les pedres de les pir\u00e0mides a trav\u00e9s del desert\u2026 Finalment el narrador havia aconseguit abstreure-mos de la nostra dura i freda realitat concreta i portar-mos cap a les c\u00e0lides latituds de l\u2019aventura i el misteri. Va ser llavors quan los esperits del Fossar Vell van decidir incrementar la velocitat de l\u2019aire i, enmig de remolins que s\u2019enduien part\u00edcules del terra, desactivar la sensaci\u00f3 de caloreta que el narrador mos havia transm\u00e8s. El vent va revifar amb for\u00e7a i la sensaci\u00f3 t\u00e8rmica va caure dr\u00e0sticament.<\/p>\n

\"IMG_6492<\/a><\/p>\n

Ara Jaume Garcia<\/strong> s\u2019enfrontava a un repte encara m\u00e9s gran: amb l\u2019\u00fanic ajut de les seues paraules, havia d\u2019aconseguir fer de les seues hist\u00f2ries el recer on aixoplugar-mos de les inclem\u00e8ncies del fred de la nit. I a fe-de-deu que ho va aconseguir.<\/p>\n

\"IMG_6484<\/a><\/p>\n

Fins el moment, les hist\u00f2ries que mos havia anat contant eren b\u00e0sicament misteris no resolts. Era hora de passar a les hist\u00f2ries de fantasmes<\/strong>. En Jaume Garcia<\/strong> va preguntar si alg\u00fa hi creia. Ell va dir que no, per\u00f2 que coneix molta gent que s\u00ed. Segons ell, els fantasmes acostumen a apar\u00e8ixer als llocs on hi ha hagut morts violentes, i per aix\u00f2 mos va contar la hist\u00f2ria d\u2019un fantasma que s\u2019apareixia a un lloc de Turquia (com a complement recomana veure la pel\u00b7l\u00edcula Gallipoli<\/strong>, protagonitzada per Mel Gibson; curiosament alg\u00fa del p\u00fablic li diu que aquella nit l\u2019havien em\u00e8s per la televisi\u00f3, casualitat que li va servir per a fer una breu digressi\u00f3 dedicada a la cr\u00edtica cinematogr\u00e0fica, tema sobre el qual en Jaume \u00e9s un reconegut mestre) (els organitzadors mentrestant es van acordar de l\u2019estupenda i desoladora versi\u00f3 de la can\u00e7\u00f3 que The Pogues<\/a> van dedicar als australiats massacrats all\u00e0). Aleshores mos va contar una hist\u00f2ria ambientada a les Terres de l\u2019Ebre, amb un centenar de fantasmes que s\u2019apareixien a un matrimoni que passava per all\u00e0. I va finalitzar amb una altra hist\u00f2ria localitzada als Estats Units, una hist\u00f2ria tr\u00e0gica i que posa els cabells de punta, amb fantasmes de nens que obren i tanquen portes\u2026 En aquell prec\u00eds moment, una persona del p\u00fablic va recordar en veu alta all\u00f2 que tothom pensava i no s\u2019atrevia a dir: que mos trob\u00e0vem al \u2018fossar vell\u2019!!!<\/strong> De cop, una r\u00e0fega d\u2019aire mos va assotar amb viol\u00e8ncia, va fer un remol\u00ed a la vora del narrador i va desapar\u00e8ixer en la foscor de la nit. Entre el p\u00fablic es van sentir alguns crits d\u2019esglai. Les mirades de la gent denotaven una creixent preocupaci\u00f3. O potser fred. (Mai no ho sabrem\u2026).<\/p>\n

\"IMG_6499<\/a><\/p>\n

En Jaume Garcia<\/strong> anuncia que mos aproximem al final de la sessi\u00f3 amb una hist\u00f2ria de malediccions<\/strong>. \u00c9s una hist\u00f2ria llarga i molt ben constru\u00efda sobre una maledicci\u00f3 relacionada amb un diamant que s\u2019encomana a un vaixell, la hist\u00f2ria del qual \u00e9s una aut\u00e8ntica acumulaci\u00f3 de desgr\u00e0cies, morts, mutilacions i p\u00e8rdues de tot tipus al llarg d\u2019una s\u00e8rie d\u2019anys. \u00c9s una hist\u00f2ria que porta molt ben documentada, sobre el que va ser el barco m\u00e9s gran del m\u00f3n en la seua \u00e8poca, a mitjans del segle XIX. Des del primer dia que van comen\u00e7ar la seua construcci\u00f3 les desgr\u00e0cies no van parar, i el narrador mos les explica amb una habilitat discursiva envejable. Amb esta hist\u00f2ria va desplegar tots els seus recursos narratius, es va posar el p\u00fablic a la butxaca i ja no el va deixar eixir, fins el punt que podia fer el que volia amb la nostra atenci\u00f3. Controlava el tempo, dosificava les an\u00e8cdotes, real\u00e7ava les contradiccions narratives que portaven a situacions tan tr\u00e0giques com absurdes, enlla\u00e7ava amb habilitat una col\u2022lecci\u00f3 d\u2019an\u00e8cdotes capaces de deixar el p\u00fablic amb tanta perplexitat com inquietud alhora. Una narraci\u00f3 amb un crescendo final que deix\u00e0 tothom bocabadat, hipnotitzat, amb espasm\u00f2dics esclats de riure davant la permanent trag\u00e8dia humana. Una hist\u00f2ria exemplar, amb nombroses bifurcacions i amb oportuns mcguffins<\/em> que li permetien retornar l\u2019atenci\u00f3 del p\u00fablic cap a la hist\u00f2ria principal.<\/p>\n

\"IMG_6502<\/a><\/p>\n

Mentre parlava, el vent que bufava al tossal de Santa Margarita (o fossar vell) era ja un corrent huracanat propi de les expedicions polars<\/strong>. La gent arraulida, amb ulls vidriosos i tapada tant com podia, seguia asseguda concentrada en aquella estranya hist\u00f2ria com si fos l\u2019\u00fanica cosa que import\u00e9s al m\u00f3n. En Jaume Garcia<\/strong> tenia les nostres voluntats a la seua butxaca mentre anava desgranant detalls incre\u00efbles d\u2019aquella quilom\u00e8trica hist\u00f2ria. Fins que la va rematar i va donar per acabada la xerrada. Nom\u00e9s llavors vam podre ser plenament conscients de com havien empitjorat les adversitats climatol\u00f2giques que mos envoltaven.<\/p>\n

\"IMG_6452<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019una llarga tanda d\u2019aplaudiments ben merescuts<\/strong>, la multitud es va llevar com impulsada per un ressort ocult i va marxar cames-ajudeu-me. Sense p\u00e8rdua de temps, iaies, xicarrons, dones ben mudades i padrins amb ganxo corrien tossal avall a empentes i rodolons, per tal de fugir d\u2019aquell inclement vent glaciar que mos assotava. Els esperits del fossar vell es devien haver emprenyat de deb\u00f2 i, finalment, mos havien foragitat del tossal<\/strong>. Per\u00f2 no van podre evitar que pass\u00e9ssem una estupenda vetllada. De feit, el m\u00e9s probable \u00e9s que mos van voldre oferir la seua col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019ambientaci\u00f3 de l\u2019acte. Salut germans!<\/p>\n

\"IMG_6457<\/a><\/p>\n

Recolzat a la paret de l\u2019ermita, en Jaume Garcia<\/strong> bufava exhaust per la tensi\u00f3 acumulada durant la seua intervenci\u00f3 p\u00fablica. En aquells moments ell era l\u2019\u00fanic que no tenia fred<\/strong>. I gr\u00e0cies a ell vam tindre una aut\u00e8ntica nit de misteris, fantasmes i malediccions<\/em>, que inesperadament es va convertir en una de les \u2018tert\u00falies a la fresca\u2019 m\u00e9s fresques que hem tingut mai<\/strong>. Esta vegada vam batre el r\u00e8cord. Enhorabona als supervivents. I gr\u00e0cies a Jaume Garcia<\/strong> per oferir-nos unes hist\u00f2ries tan hipn\u00f2tiques com inquietants, que a m\u00e9s conviden a la reflexi\u00f3. Un aut\u00e8ntic plaer tant per les emocions com per l\u2019intel\u00b7lecte.<\/p>\n

Com haureu endevinat, el debat posterior no es va podre celebrar<\/strong>. Tothom tenia massa pressa per a posar-se a cobert. Tamb\u00e9 el narrador. I tamb\u00e9 naltres. Hi havia previst tamb\u00e9 un mini-concert final del cantautor local Rafael Casas<\/strong>, per\u00f2 a ell tamb\u00e9 se\u2019l va veure va marxar a pas r\u00e0pid amb la guitarra al coll en el prec\u00eds moment que el narrador posava punt final a la radera hist\u00f2ria. Un altre dia ser\u00e0 (millor amb el perm\u00eds dels esperits del Fossar Vell).<\/p>\n

\"IMG_6507<\/a><\/p>\n

<\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

3 \u2018Misteris, fantasmes i malediccions\u2019, per Jaume Garcia | Tert\u00falies a la fresca. 3) \u2018Misteris, fantasmes i malediccions\u2019, per Jaume\u00a0Garcia La nit del divendres 15 d\u2019agost, a l\u2019ermita en runes de Santa Margarita, una multitud arraulida tremolava mentre escoltava les tremendes hist\u00f2ries de \u2018Misteris, fantasmes i malediccions\u2019 relatades per Jaume Garcia, un narrador extremament efectiu […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[8,5],"tags":[],"class_list":["post-16533","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llitera","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16533","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=16533"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16533\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16534,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/16533\/revisions\/16534"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=16533"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=16533"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=16533"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}