{"id":17289,"date":"2014-11-04T09:48:09","date_gmt":"2014-11-04T07:48:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=17289"},"modified":"2014-11-04T09:48:09","modified_gmt":"2014-11-04T07:48:09","slug":"francesc-seres-la-festa-de-la-diversitat-es-una-altra-cosa-vilaweb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=17289","title":{"rendered":"Francesc Ser\u00e9s: ‘La festa de la diversitat \u00e9s una altra cosa’ – VilaWeb"},"content":{"rendered":"

Francesc Ser\u00e9s: ‘La festa de la diversitat \u00e9s una altra cosa’ – VilaWeb<\/a>.<\/p>\n

Autor\/s: Montserrat Serra<\/strong><\/p>\n

Francesc Ser\u00e9s: ‘La festa de la diversitat \u00e9s una altra cosa’<\/h1>\n
\n

Acaba de publicar ‘La pell de la frontera’ sobre l’efecte de la immigraci\u00f3 en la identitat de la Franja<\/p>\n<\/div>\n

Bona not\u00edcia. Francesc Ser\u00e9s<\/a> acaba de publicar un llibre: ‘La pell de la frontera<\/a>‘. I Quaderns Crema l’ha col\u00b7locat en la col\u00b7lecci\u00f3 vermella amb franja negra, ‘D’un dia a l’altre’, que fa frontera entre la literatura i el periodisme. Va de fronteres. Aquesta nova obra de Ser\u00e9s, liter\u00e0ria com les que m\u00e9s, mostra una realitat enganxada a la seva vida: l’arribada de la immigraci\u00f3 africana al seu poble, Said\u00ed, i a m\u00e9s pobles de la Franja, com Alcarr\u00e0s, Soses, Torres de Segre, Aitona… Pobles d’immigrants oblidats, lloc de pas o de final de molts marroquins, malians, senegalesos…\u00a0que han influ\u00eft en la identitat de la Franja.<\/p>\n

Aquest llibre s’emparenta amb ‘La mat\u00e8ria primera<\/a>‘ (premi Octavi Pellissa, Emp\u00faries 2007), relats de no-ficci\u00f3 sobre el m\u00f3n laboral a Catalunya, i amb ‘La for\u00e7a de la gravetat<\/a>‘ (Quaderns Crema, 2005), que afronta la mateixa tem\u00e0tica a trav\u00e9s de la ficci\u00f3. La difer\u00e8ncia \u00e9s que ‘La pell de la frontera’ es publica ara, quan la crisi cou, mentre que els altres ja parlaven de la bombolla immobili\u00e0ria, perqu\u00e8 el 2005 i el 2007 ja hi era, per\u00f2 no havia esclatat i no es volia veure.<\/p>\n

Comencem l’entrevista mirant com ‘La pell de la frontera’ escruta el ‘nosaltres’ davant dels ‘altres’. Perqu\u00e8 l’ess\u00e8ncia d’aquest llarg projecte de Ser\u00e9s, segons que explica, \u00e9s entendre com els ‘altres’ han incidit i han transformat el ‘nosaltres’.<\/p>\n

\u2014Aquest llibre \u00e9s el darrer que vau fer de dalt a baix amb en Jaume Vallcorba. Vau tenir un dubte fins al final: si pass\u00e0veu el segon cap\u00edtol al principi i el convert\u00edeu en una mena de p\u00f2rtic. No ho vau tocar. Trobo que comen\u00e7ar amb ‘La petita hist\u00f2ria de les hist\u00f2ries sense hist\u00f2ria’ \u00e9s un gran encert. Aquesta primera pe\u00e7a cont\u00e9 humanisme i literatura.<\/strong>
\n<\/strong>\u2014\u00c9s una hist\u00f2ria que he guardat des del 2005, quan la vaig escriure. \u00c9s la primera hist\u00f2ria que explica l’efecte de l’altre en tu mateix. No explica qu\u00e8 li passa a l’altre ni d\u00f3na veu a l’altre, sin\u00f3 que apunta la gran reflexi\u00f3 que considero que ens manca: l’efecte que l’altre provoca en nosaltres. Parlem molt de la immigraci\u00f3, i \u00e9s clar que ho hem de fer, per\u00f2 a mi des del punt de vista literari m’interessa com la immigraci\u00f3 acaba representant un canvi en la pr\u00f2pia identitat, a trav\u00e9s de la identitat dels altres. Fent caricatura, t’ho explicaria d’una altra manera: s\u00ed que hi ha una festa de la diversitat, per\u00f2 \u00e9s tot el contrari del que es pretenia: \u00e9s un canvi pol\u00edtic, \u00e8tic, fins i tot \u00e9s un canvi d’actitud davant el m\u00f3n.<\/p>\n

\u2014Com us ha canviat el llibre?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014El llibre no m’ha canviat, per\u00f2 s\u00ed que m’ha canviat l’arribada de tota aquesta gent. Jo no seria el mateix si ells no hi haguessin estat. Ens han mostrat canvis substancials que ning\u00fa no ens ensenyava. Perqu\u00e8 conviure amb aquesta gent t’ensenya realitats que fins llavors desconeixies. B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s el discurs, diguem-ne oficial, per\u00f2 aix\u00f2 t\u00e9 nom: parlem d’estat del benestar, socialdemocr\u00e0cia, pol\u00edtica m\u00e9s o menys ajustada a dret\u2026 Per\u00f2 jo he nascut en un lloc on ha arribat una gent fugint de la mis\u00e8ria, de l’explotaci\u00f3, d’una malvestat incre\u00efble\u2026 Aquest contrast \u00e9s el que m’ha interessat.<\/p>\n

\u2014El contrast, quines idees establertes us va fer trontollar?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Aquesta idea del creixement sostingut, del progr\u00e9s sense fi, quedava desmentida amb l’arribada d’aquesta gent. I jo em preguntava: per qu\u00e8 ells s\u00ed i tu no? Aquesta pregunta l’he portada a sobre des de petit. Jo faig la mateixa pudor que ells despr\u00e9s de treballar al camp, per\u00f2 arribo a casa i em trobo els llen\u00e7ols nets i un plat a taula. En canvi, ells sovint han de dormir al ras. Aquesta realitat et posa en contacte amb la part pitjor del tercer m\u00f3n. \u00c9s clar, prens consci\u00e8ncia de la fragilitat de tot plegat.<\/p>\n

\u2014Quan va ser la primera vegada que vau prendre consci\u00e8ncia d’aquesta fragilitat?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014De la fragilitat de tot plegat en vaig prendre consci\u00e8ncia una vegada que a classe va entrar el director i va fer sortir un noi, perqu\u00e8 el seu pare s’havia matat. \u00c9s la primera vegada que s\u00f3c conscient de l’atzar macabre del m\u00f3n i que tu no n’ets excl\u00f2s, tot i que l’estat del benestar et faci pensar que hi ha una xarxa. Amb tot, s\u00f3c dels qui creu que el veritable avan\u00e7 \u00e9s la m\u00e0quina del TAC. No vull pas anar enrere. Que aquesta gent hagi vingut aqu\u00ed fa que tu encara valoris m\u00e9s all\u00f2 que aqu\u00ed s’ha aconseguit.<\/p>\n

\u2014En aquest context, mirar el ‘nosaltres’ davant els ‘altres’ tamb\u00e9 \u00e9s veure tots els prejudicis que hi aboquem.<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Un professor sempre em deia: no t’obsessionis massa. Que no vol dir que no t’obsessionis. Vull dir que el prejudici hi \u00e9s, per\u00f2 \u00e9s un fet cultural que \u00e9s rebatut. El prejudici racial \u00e9s f\u00e0cil de rebatre, per\u00f2 no podem amagar el prejudici social. Una de les coses que em preocupaven mentre escrivia el llibre era que hi hagu\u00e9s algun punt d’indignitat en el relat.<\/p>\n

\u2014El prejudici social es troba m\u00e9s enquistat?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014T’ho dir\u00e9 d’una altra manera: quantes s\u00e8ries de televisi\u00f3 ridiculitzen la gent m\u00e9s humil? I tenen molt d’\u00e8xit. S\u00f3n prejudicis culturals, econ\u00f2mics i socials tremends i molt m\u00e9s dif\u00edcils de detectar. En el llibre es mostren un conjunt d’actituds que no tan sols parlen d’ells sin\u00f3 tamb\u00e9 de nosaltres mateixos. Per aix\u00f2 volia que aquest llibre dialogu\u00e9s amb els llibres anteriors meus, ‘La for\u00e7a de la gravetat’ i ‘La mat\u00e8ria primera’.<\/p>\n

\u2014Si alguna cosa caracteritza la vostra literatura \u00e9s el gust per la incomoditat, per col\u00b7locar-vos en llocs de frontera, en territoris que incomoden.<\/strong>
\n<\/strong>\u2014\u00c9s clar. \u00c9s una actitud que se suposa. Perqu\u00e8, on t’has d’instal\u00b7lar, si no? Qu\u00e8 hi far\u00e0s en un lloc on et trobis b\u00e9? Has d’anar all\u00e0 on no va ning\u00fa. En aquest cas va ser una loteria: abans que es parl\u00e9s de globalitzaci\u00f3 jo ja tenia una gernaci\u00f3 d’arreu del m\u00f3n m\u00e9s desfavorit a la pla\u00e7a del meu poble. I aix\u00f2 contrasta tamb\u00e9 amb la gernaci\u00f3 de turistes que han anat arribant a Barcelona. \u00c9s tan tremendament evident, que et preguntes com \u00e9s que ning\u00fa no n’ha parlat. Jo m’ho he trobat i \u00e9s tan gros\u2026 com un elefant, com vols que no el munti? No ho podia pas esquivar. \u00c9s clar, \u00e9s el m\u00f3n vist pel forat de l’escriptor. Jo he treballat i menjat amb ells, els he recollit amb la furgoneta, he vist com es casaven i tenien fills\u2026 \u00c9s una part del meu ecosistema. \u00c9s el meu territori de naixen\u00e7a, conec perfectament com cruix la terra i com he de lliscar pels pendents. Vull dir que el tema no \u00e9s un m\u00e8rit, perqu\u00e8 no l’he pogut triar.<\/p>\n

\u2014\u00c9s un llibre de llarg recorregut. Recordo que l’any 2005 ja hav\u00edeu penjat a internet una p\u00e0gina amb fotografies del projecte. Ja transmetien un ambient.<\/strong>
\n<\/strong>\u2014El llibre ha costat de fer, perqu\u00e8 se’m va desfer: hi havia parts que no eren prou bones. Hi vam coincidir amb el Jaume Vallcorba. Li vaig portar ‘La pell de la frontera’ al mateix temps que els ‘Contes russos’. Parlo del 2009. L’un va anar endavant i l’altre, aquest, el vaig haver de treballar m\u00e9s.<\/p>\n

\u2014En aquell moment ja hav\u00edeu publicat ‘La for\u00e7a de la gravetat’ i ‘La mat\u00e8ria primera’, que coment\u00e0veu abans, sobre com malda la gent per tirar endavant.<\/strong>
\n<\/strong>\u2014S\u00f3n llibres que van sortir abans de la crisi, per\u00f2 ja en tocava tots els aspectes, i contrastava molt amb la descripci\u00f3 medi\u00e0tica triomfalista que se’n donava el 2007. Per\u00f2 aleshores la bombolla immobili\u00e0ria ja hi era. Nom\u00e9s calia anar als llocs per veure-la. ‘La pell de la frontera’ s’ent\u00e9n encara millor amb la crisi. \u00c9s evident. \u00c9s dif\u00edcil d’entendre la crisi dels altres sense entendre la teva. Perqu\u00e8 aquest \u00e9s el tema: com pod\u00edem cr\u00e9ixer indefinidament mentre l’altra meitat del m\u00f3n s’enfonsava indefinidament?<\/p>\n

\u2014Una de les dificultats a l’hora d’afrontar projectes com ‘La pell de la frontera’ \u00e9s trobar el punt de vista. Us va costar?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014T’enfrontes a una realitat molt complexa. Per\u00f2 jo he fet antropologia i en aquesta disciplina el punt de vista \u00e9s un tema clau. I, de fet, la dist\u00e0ncia entre els punts de vista de l’etn\u00f2graf i el de l’escriptor \u00e9s m\u00ednima o inexistent. D’aquests g\u00e8neres confusos tamb\u00e9 en parla la literatura. Pensa que parlo de mi, de nosaltres i dels altres. No em deixo res. Per aix\u00f2 has de tenir clar on et situes en cada moment i on poses els l\u00edmits.<\/p>\n

\u2014Aquest llibre encara el vau fer de cap a cap amb en Jaume Vallcorba. El darrer. Com valoreu la figura de Vallcorba?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Em quedo amb moltes coses. Tinc la sensaci\u00f3 que he perdut una part d’una paret mestra que ell m’ajudava a construir. Hi posava totxanes i era aixopluc. Em feia de paraigua literari, est\u00e8tic, te\u00f2ric, cr\u00edtic\u2026 \u00c9s una gran putada des d’un punt de vista personal. L’altra part, on en Jaume Vallcorba em sembla insubstitu\u00efble, \u00e9s el cat\u00e0leg de Quaderns Crema. Sempre dic a la gent que entri a la web de l’editorial i vagi desplegant col\u00b7leccions: la Narrativa blanca, l’Assaig de color blau, la S\u00e8rie Gran groga amb la poesia de Carner i Gabriel Ferrater, l’Obra Catalana d’Eugeni d’Ors, l’Obra Po\u00e8tica de J.V. Foix\u2026, i la vermella i negra D’un dia a l’altre, on s’ha col\u00b7locat aquesta ‘La pell de la frontera’.<\/p>\n

\u2014Com va anar aquesta decisi\u00f3 de canviar de col\u00b7lecci\u00f3 un dels vostres llibres?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Em penso que aquesta \u00e9s la primera decisi\u00f3 de la Sandra [la dona de Jaume Vallcorba] a Quaderns Crema, i em sembla encertad\u00edssima.<\/p>\n

\u2014I ara qu\u00e8?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Doncs aix\u00f2 em fa pensar que ara continuem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francesc Ser\u00e9s: ‘La festa de la diversitat \u00e9s una altra cosa’ – VilaWeb. Autor\/s: Montserrat Serra Francesc Ser\u00e9s: ‘La festa de la diversitat \u00e9s una altra cosa’ Acaba de publicar ‘La pell de la frontera’ sobre l’efecte de la immigraci\u00f3 en la identitat de la Franja Bona not\u00edcia. Francesc Ser\u00e9s acaba de publicar un llibre: […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9,13,149,5],"tags":[],"class_list":["post-17289","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca","category-franja-catalunya-pais-valencia","category-literatura","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17289","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17289"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17289\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17290,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17289\/revisions\/17290"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17289"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}