![\"\"](\"http:\/\/www.elperiodicdandorra.ad\/images\/stories\/noticies\/20131015ODICP012525dae35c5b20.jpg\")
<\/a><\/div>\nJacinto Bonales<\/a> (Tremp, 1969), resident a Mequinensa, \u00e9s doctor en hist\u00f2ria i fa d\u00e8cades que es dedica a la recerca hist\u00f2rica i la gesti\u00f3 del patrimoni, sobretot en l’\u00e0mbit local i comarcal. Ha publicat diverses obres en aquesta tem\u00e0tica. Escriu sobre la hist\u00f2ria mequinensana al blog “Al-Miknasiyya”<\/a>\u00a0i a l’entrevista ens parla de llengua (oriental?), territori, hist\u00f2ria i franges amb rigorositat, arguments i bona dosi de sentit de l’humor<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
_A la Franja fa temps que veus autoritzades alerten del risc de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica degut al trencament generacional de la transmissi\u00f3 del catal\u00e0. Com trobes la salut de la llengua, avui dia, a Mequinensa i, en general, a la comarca del Baix Cinca (\u00fas al carrer i institucions, entitats en defensa de la llengua, etc\u00e8tera)?<\/b><\/span><\/div>\n
Mequinensa ha estat, des de fa segles, un nucli obert, un poble clarament migratori, tant pel flux emigratori que ha generat, com per la pot\u00e8ncia receptora d’immigraci\u00f3. Gent de tota Espanya hi ha fet cap pel comer\u00e7 fluvial primer, per les mines despr\u00e9s i finalment per les hidroel\u00e8ctriques. Avui dia, com a fet generalitzat en aquest m\u00f3n cada cop m\u00e9s globalitzat, l’arribada de gent continua per altres vies, i ara <\/span><\/span>s\u00f3n de l’estranger: tant emigrants dels “pa\u00efsos de l’est” com dels pa\u00efsos n\u00f2rdics. L’assimilaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en catal\u00e0 d’aquesta poblaci\u00f3 \u00e9s, doncs, dif\u00edcil, establint-se la comunicaci\u00f3 en castell\u00e0 o, qui pot, en angl\u00e8s. Tant en els anteriors processos immigratoris com en els actuals ens trobem el mateix resultat: la consolidaci\u00f3 del biling\u00fcisme entre la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona i la dificultat de donar aquest car\u00e0cter als arribats, malgrat que no en tots els casos \u00e9s aix\u00ed. Entre “els de casa” i potser la tercera generaci\u00f3 dels arribats, es parla catal\u00e0 intergeneracionalment i sense problemes. En aquest cas la salut de la llengua roman b\u00e9, i ho dic amb la consci\u00e8ncia de qui ha viscut en una societat plenament biling\u00fce. El catal\u00e0, a Mequinensa, est\u00e0 m\u00e9s dif\u00f3s i consolidat que en moltes ciutats catalanes, ja siguin grans -Barcelona i \u00e0rea metropolitana- com mitjanes i petites, com per exemple Figueres (Girona). El problema, per\u00f2, del catal\u00e0 a “lo poble”, es de la r\u00e8mora imposada al passat sobre el seu caire d'”inferior”. Et posar\u00e9 un exemple: en el important moviment associatiu local he copsat una substituci\u00f3 parcial del catal\u00e0 pel castell\u00e0 (si s’ha de dir res “d’important”, per exemple) quan hi s\u00f3n presents membres castellanoparlants. La situaci\u00f3 sembla, molts cops, quelcom de grotesc, ja que un grup de quinze o vint persones catalanoparlants parlen en castell\u00e0 per la pres\u00e8ncia de tan sols una persona que parla castell\u00e0, i m\u00e9s quan aquesta persona ha viscut al poble m\u00e9s de trenta anys, o fins i tot ha nascut aqu\u00ed. La ra\u00f3 addu\u00efda normalment \u00e9s el respecte. No \u00e9s res m\u00e9s que el resultat de la “campanya” sempiterna contra l’\u00fas social del catal\u00e0. Ning\u00fa se’n recorda del respecte degut de l’individu (a qui se li han donat i donen medis per adquirir la llengua) envers la seva pr\u00f2pia col\u00b7lectivitat. Malgrat tot, aix\u00f2 no sol passar en els grups d’amics on el catal\u00e0 encara roman s\u00e0 i estalvi.<\/span><\/span> <\/span> <\/span><\/div>\n
Una altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el catal\u00e0 a nivell institucional, on oficialment no existeix. Aqu\u00ed s\u00ed que trobem la imposici\u00f3 de la llengua castellana… A nivell comarcal no s\u00e9 ben b\u00e9 com est\u00e0 el catal\u00e0. La franja no \u00e9s una unitat territorial, no t\u00e9 connexions ni gaires lligams. Fins i tot les vies de comunicaci\u00f3, dissenyades amb la l\u00f2gica institucional centralista, dificu<\/span><\/span>lten la interacci\u00f3. Una relaci\u00f3 que no t\u00e9 m\u00e9s l\u00f2gica llevat de la situaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica car, quin lligam a m\u00e9s de la llengua es pot establir entre els de Montanui i els de Pena-roja? S\u00ed que puc parlar dels m\u00e9s propers, per exemple Fraga, on s\u00ed que es percep un doble proc\u00e9s amb un mateix dest\u00ed: la substituci\u00f3 generalitzada del catal\u00e0 pel castell\u00e0 (sembla que al carrer la majoria de la poblaci\u00f3 nom\u00e9s parli el segon), i la defensa del “fragat\u00ed” com a “llengua” diferenciada, que provoca un major retra\u00efment del seu \u00fas cap a l’\u00e0mbit purament dom\u00e8stic.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n