{"id":18004,"date":"2015-03-05T11:00:46","date_gmt":"2015-03-05T09:00:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=18004"},"modified":"2015-03-05T11:00:46","modified_gmt":"2015-03-05T09:00:46","slug":"la-franja-de-ponent-territori-catala-durant-ledat-mitjana-i-el-renaixement-institut-nova-historia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=18004","title":{"rendered":"La Franja de Ponent, territori catal\u00e0 durant l’Edat Mitjana i el Renaixement – Institut Nova Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

La Franja de Ponent, territori catal\u00e0 durant l’Edat Mitjana i el Renaixement – Institut Nova Hist\u00f2ria<\/a>.<\/p>\n

\n

L\u2019historiador aragon\u00e8s Jer\u00f3nimo \u00c7urita ja va certificar que l\u2019anomenada Franja de Ponent formava part leg\u00edtima del Principat de Catalunya. I, fins i tot, la vila i castell de Monts\u00f3 tamb\u00e9 pertanyia al Bisbat de Lleida, ra\u00f3 per la qual els catalans hi podien celebrar Corts<\/h2>\n<\/div>\n
\"\"<\/a><\/div>\n
\n

 <\/p>\n

Sembla que, segons en Jeroni \u00c7urita, autor entre 1562 i 1580 dels famosos Anales de la Corona de Arag\u00f3n<\/em>, el rei Jaume I va disposar que el comtat de Ribagor\u00e7a i la Franja de Ponent (del Cinca cap a mar) fossin territoris pol\u00edticament catalans, segons la divisi\u00f3 que en va fer per als seus fills.<\/p>\n

Aix\u00f2 es despr\u00e8n del Tom I, Llibre III, i els fragments de cap\u00edtols que extractem:<\/p>\n

CAP\u00cdTULO XLIII<\/strong><\/p>\n

Saca de los l\u00edmites de Arag\u00f3n el condado de Ribagorza y lo que hab\u00eda ganado de la otra parte de Cinca; y h\u00e1celo Catalu\u00f1a, y d\u00e9jalo al infante don Pedro con el reino de Mallorca.<\/strong> Estos eran los l\u00edmites del reino de Arag\u00f3n en este tiempo, entre el reino de Valencia y Catalu\u00f1a, en el cual dejaba heredero al infante don Alonso,\u00a0excluyendo del reino de Arag\u00f3n el condado de Ribagorza y lo que se hab\u00eda ganado de la otra parte de Cinca que era de su conquista, que se adjudicaba a Catalu\u00f1a; y en ello dejaba heredero al infante don Pedro con el reino de Mallorca y con las islas adyacentes. <\/em><\/p>\n

CAP\u00cdTULO XLVI<\/strong><\/p>\n

De la segunda divisi\u00f3n que el rey hizo de sus reinos y se\u00f1or\u00edos entre los infantes don Alonso, don Pedro y don Jaime sus hijos.<\/strong><\/p>\n

El rey nombra de nuevo en cortes de Catalu\u00f1a al infante don Pedro por sucesor en Catalu\u00f1a, Ribagorza y Pall\u00e1s;\u00a0y le pone en posesi\u00f3n.\u00a0 Acabado esto, parti\u00f3 el rey para Catalu\u00f1a, por dar orden que los catalanes hiciesen homenaje al infante don Pedro y le recibiesen por se\u00f1or despu\u00e9s de sus d\u00edas (\u2026).<\/p>\n

Dins el Cap\u00edtol LXII<\/strong>, trobem que cap al 1260, Jaume I institueix una Germandat per netejar de bandolers i delinq\u00fcents les muntanyes i territoris d’Arag\u00f3 que recorda molt la Santa Hermandad<\/em> que Ferran II instituir\u00e0 el 1476 per pacificar i endre\u00e7ar Castella.<\/p>\n

La hermandad de las ciudades y sus estatutos<\/strong>.\u00a0 Las ciudades y villas de Zaragoza, Barbastro, Huesca, Jaca, Tarazona, Calatayud, Daroca y Teruel ordenaron tambi\u00e9n sus estatutos contra los malhechores y contra los que los receptasen, con graves penas; y se confederaron que se diese p\u00fablicamente favor y ayuda a los que fuesen desafiados de sus enemigos y no quisiesen estar con ellos a justicia.<\/p>\n

En \u00c7urita especifica, a continuaci\u00f3, que el comtat de Ribagor\u00e7a estava excl\u00f2s d’aquesta Germandat pel fet de pert\u00e0nyer a la vegueria del Pallars. Tamb\u00e9 ens reporta els l\u00edmits geogr\u00e0fics de la jurisdicci\u00f3 d’aquesta vegueria.<\/p>\n

El condado de Ribagorza estaba fuera de esta hermandad, y por qu\u00e9; y lo que en este condado se usaba acerca de los fueros.<\/strong> El condado de Ribagorza estaba fuera de esta hermandad porque en lo antiguo se gobernaba por veguer\u00eda conforme a las constituciones de Catalu\u00f1a;\u00a0y aun con declararse en tiempo del rey don Pedro el tercero que Ribagorza estuviese sujeta al fuero de Arag\u00f3n como cosa tan principal de la corona, buena parte de aquel estado y de sus monta\u00f1as se inclu\u00eda en la veguer\u00eda de Pall\u00e1s.<\/em><\/p>\n

Veguer\u00eda de Pall\u00e1s: qu\u00e9 jurisdicci\u00f3n ten\u00eda.<\/strong> La cual se extend\u00eda hasta Caserras y se continuaba por el t\u00e9rmino de Viacamp. Y comprend\u00eda a Girueta, Monta\u00f1ana y Areyn. De all\u00ed se limitaba esta veguer\u00eda por la monta\u00f1a arriba, por encima de Barraves hasta los puertos del val de Ar\u00e1n.<\/p>\n

No hem comprovat si aix\u00f2 tindr\u00e0 variaci\u00f3 o no al llarg dels segles. Un indici podria ser la pres\u00e8ncia del comte de Ribagor\u00e7a \u2014l’Alfons d’Arag\u00f3, germanastre del Rei Cat\u00f2lic\u2014 com a membre electe del bra\u00e7 nobiliari a les Corts de Barcelona de 1481[1]<\/a>. Alfons, que no era catal\u00e0, no podia representar la noblesa catalana al parlament si no era en virtut d’un t\u00edtol nobiliari inscrit dins el marc territorial del Principat. Aquest arist\u00f2crata no tenia, que sapiguem, cap altre t\u00edtol de domini en territori catal\u00e0 que no fos aquest comtat. La majoria de fonts li atribueixen tamb\u00e9 el ducat de Vilafermosa, per\u00f2 els seus dominis pertanyen al regne de Val\u00e8ncia. Podria molt ben ser, aleshores, que aquesta divisi\u00f3 territorial que equival al domini ling\u00fc\u00edstic de l’anomenada Franja de Ponent es mantingu\u00e9s, entre 1276 i 1592, tal com ho dispos\u00e0 Jaume I fins que Felip II, amb l’excusa de la persecuci\u00f3 de l’Antonio P\u00e9rez, assassina el Just\u00edcia Lanu\u00e7a, empresona el vigent comte de Ribagor\u00e7a, En Ferran d’Arag\u00f3-Gurrea i de Borja, i desposseeix la seva nissaga d’aquest t\u00edtol per reincorporar-lo a la Corona i convertir-lo definitivament en territori del regne d’Arag\u00f3.<\/p>\n

Hi ha, per altra banda, el fet que la vila de Monts\u00f3 fou la seu d’unes quantes Corts generals de la Corona Catalana al llarg dels regnats de Ferran II, Carles I i Felip II. \u00c9s sabut que les Corts de Catalunya no es podien celebrar m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres del Principat. De fet, aquesta seria una de les raons per les quals els diputats catalans es negaren a acudir a la convocat\u00f2ria de Corts generals que el Rei Cat\u00f2lic va fer a Tarassona (1484)[2]<\/a>. L’Ernest Belenguer remarca la “il\u00b7legalitat d’una convocat\u00f2ria feta [des de] fora dels seus regnes”[3]<\/a>, en refer\u00e8ncia al fet que Ferran II les convoc\u00e0 des de Vit\u00f2ria el desembre de 1483 perqu\u00e8 fossin celebrades a Tarassona, per\u00f2 m\u00e9s aviat creiem que la il\u00b7legalitat, per als diputats catalans, era sortir a tenir parlaments fora dels l\u00edmits estrictes de Catalunya. En canvi, els veurem acudir repetidament a Monts\u00f3 al llarg de tot el segle XVI. I aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 aquest vell enclavament templer es trobava dins les fronteres pol\u00edtiques i religioses del Principat. Ens ho confirmen els comentaris que el 1949 feia l’historiador Josep Igl\u00e9sies de la Geografia<\/em> de Catalunya<\/em> del jesu\u00efta Pere Gil (1551-1622). Escriu Igl\u00e9sies: “La darrera de les demarcacions comarcals de la divisi\u00f3 del pare Gil \u00e9s la comarca de Lleida, la qual compr\u00e8n el territori situat entre la Noguera Ribagor\u00e7ana i el Cinca fins a les localitats de Monts\u00f3 i Peralta de la Sal”[4]<\/a>. El mapa que il\u00b7lustra aquest article procedeix del mateix llibre d’en Josep Igl\u00e9sies i ens permet de veure clarament com les fronteres de la comarca de Lleida \u2014i per tant, pertanyents al Principat\u2014 inclouen les viles a la riba catalana del Cinca.<\/p>\n

De tot plegat es despr\u00e8n, entre d’altres coses, que els territoris que avui coneixem com a Franja de Ponent tenien com a parla quotidiana l’idioma de la Naci\u00f3 a la qual pertanyien, i aquesta no era altra que la catalana. Per tant, ara podem sumar les raons hist\u00f2riques als arguments filol\u00f2gics per entendre que el fantasi\u00f3s dialecte aragon\u00e8s oriental que s’acaba d’empescar la Junta<\/em> de Arag\u00f3n<\/em> no \u00e9s altra cosa que catal\u00e0 de la Franja, contemplat per segles de vinculaci\u00f3 pol\u00edtica, religiosa i cultural al Principat de Catalunya.<\/p>\n

Pep Mayolas<\/strong><\/p>\n

\n

\n

NOTES I BIBLIOGRAFIA
\n<\/strong><\/p>\n

[1]<\/a> SOPHIA MENACHE, \u00abUna personificaci\u00f3n del ideal caballeresco en el medievo tard\u00edo: don Alonso de Arag\u00f3n<\/a>\u00bb. Universidad de Haifa<\/em>, Barcelona, 1983.<\/p>\n
\n

http:\/\/rua.ua.es\/dspace\/bitstream\/10045\/7037\/1\/HM_06_01.pdf<\/a><\/p>\n

[2]<\/a> MARQU\u00c9S DE LOZOYA, Historia de Espa\u00f1a<\/em>, Salvat Editores SA, Barcelona, 1967, Tom III, p. 65.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> ERNEST BELENGUER, Ferran el Cat\u00f2lic<\/em>, Edicions 62, Barcelona, 1999, p. 147-148.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/a> JOSEP IGL\u00c9SIES,\u00a0 Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya<\/em>, Quaderns de Geografia, I, Barcelona, 1949, p. 109-110.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Franja de Ponent, territori catal\u00e0 durant l’Edat Mitjana i el Renaixement – Institut Nova Hist\u00f2ria. L\u2019historiador aragon\u00e8s Jer\u00f3nimo \u00c7urita ja va certificar que l\u2019anomenada Franja de Ponent formava part leg\u00edtima del Principat de Catalunya. I, fins i tot, la vila i castell de Monts\u00f3 tamb\u00e9 pertanyia al Bisbat de Lleida, ra\u00f3 per la qual […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[31,13],"tags":[],"class_list":["post-18004","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arago-i-catalunya","category-franja-catalunya-pais-valencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18004","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=18004"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18004\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18005,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/18004\/revisions\/18005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=18004"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=18004"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=18004"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}