{"id":19479,"date":"2015-08-12T10:53:59","date_gmt":"2015-08-12T08:53:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=19479"},"modified":"2015-08-12T10:54:50","modified_gmt":"2015-08-12T08:54:50","slug":"en-la-propia-pell-i-en-la-dels-altres-montserrat-clua-i-faine","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=19479","title":{"rendered":"En la pr\u00f2pia pell i en la dels altres | Montserrat Clua i Fain\u00e9"},"content":{"rendered":"

Origen: En la pr\u00f2pia pell i en la dels altres | Montserrat Clua i Fain\u00e9<\/a><\/em><\/p>\n

Montserrat Clua i Fain\u00e9, professora d\u2019antropolgia de la UAB, llegeix \u2018La pell de la frontera\u2019 de Francesc Ser\u00e9s, que ha guanyat amb aquest llibre el premi de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or. Clua equipara l\u2019aportaci\u00f3 de Ser\u00e9s a la que en el seu moment va fer Francesc Candel amb \u2018Els altres catalans\u2019.\u00a0<\/strong><\/p>\n

\"Francesc<\/a><\/p>\n

Ara que cau aquest sol de justicia que desf\u00e0 les pedres, \u00e9s el millor moment per llegir la darrera obra de Francesc Ser\u00e9s<\/strong>, La Pell de la Frontera<\/em> (Quaderns Crema, 2014). No pas perqu\u00e8 l\u2019obra de Ser\u00e9s sigui una lectura refrescant per fer vora la piscina, desconnectant de la realitat i dels maldecaps que arrosseguem durant l\u2019any. Tot el contrari. El llibre de Ser\u00e9s \u00e9s un veritable cop de puny a la boca de l\u2019est\u00f3mac, un llibre amarg i sec, com la realitat que descriu: l\u2019exist\u00e8ncia (superviv\u00e8ncia) de centenars d\u2019homes perduts en una terra de ning\u00fa que s\u2019est\u00e9n entre Lleida i els Monegres. Homes vinguts de diferents parts del m\u00f3n, d\u2019Arg\u00e8lia fins a Ucra\u00efna, de Mali, Senegal o Guinea Conakry, de la Xina a Bulg\u00e0ria, perduts en un territori de frontera que sembla la fi del m\u00f3n. Ser\u00e9s no escriu una novel\u00b7la de ficci\u00f3: tot el que relata forma part de la seva experi\u00e8ncia de m\u00e9s de 15 anys vivint i recorrent les terres del Segri\u00e0 i el Baix Cinca. \u00c9s el paisatge de la seva infantesa, l\u2019espai que coneix i que intenta recon\u00e8ixer malgrat els canvis que s\u2019hi han produ\u00eft en els darrers anys. I com un veritable etn\u00f2graf fent treball de camp, Ser\u00e9s observa, pregunta, entrevista, comparteix i pren nota de les diferents traject\u00f2ries recorregudes per individus gaireb\u00e9 invisibles per a la resta del m\u00f3n que estem tant lluny, f\u00edsicament i vivencialment, d\u2019aquesta realitat corprenedora. No \u00e9s pas que no ho sab\u00e9ssim que a Lleida hi ha molta immigraci\u00f3 arribada per la demanda de bra\u00e7os en la recollida de fruita. Aquest estiu mateix tornen a sortir algunes not\u00edcies a la premsa sobre la situaci\u00f3 dels temporers de Lleida. Tamb\u00e9 aquest agost est\u00e0 essent excepcional per l\u2019\u00e8xode de refugiats que intenten arribar a les costes de l\u2019Europa salvadora. Cada dia ens arriben les terribles imatges del drama migratori per terra i mar, en canoes o en camions. Per\u00f2 les imatges s\u2019acaben aqu\u00ed, en el relat del rescat o de la detenci\u00f3. I ning\u00fa ens explica qu\u00e8 passa despr\u00e9s, en els Centres d\u2019Internament d\u2019Estrangers (CIE), en les devolucions en calent, o amb els que aconsegueixen quedar-se. Aix\u00f2 \u00e9s precisament el qu\u00e8 ens explica el llibre de Ser\u00e9s i per aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s imprescindible que mai llegir-lo ara: la realitat d\u2019alguns d\u2019aquests immigrants arribats a Said\u00ed, Alfarr\u00e0s o Fraga en la darrera d\u00e8cada. Les petites hist\u00f2ries dels que no tenen hist\u00f2ria, en un m\u00f3n en constant canvi i transformaci\u00f3, lenta per\u00f2 implecable; un m\u00f3n que quan es mou, \u201cs\u2019acarona i s\u2019esgarrapa\u201d.<\/p>\n

Seguint les passes del Candel que fa 50 anys ens regalava Els altres catalans<\/em>, Ser\u00e9s es converteix aix\u00ed en el cronista d\u2019una realitat que ten\u00edem invisibilitzada aquells que no som de la terra, no pas pels que hi viuen dia a dia. Curiosament (tristament?), Candel i Ser\u00e9s s\u00f3n els dos autors que sense ser antrop\u00f2legs han escrit les millors etnografies de dues realitats que cap antrop\u00f2leg\/a ha abordat amb la mateixa proximitat i profunditat. Si en el cas de Candel era la inmigraci\u00f3 espanyola dels anys 50-60, Ser\u00e9s ens parla de la immigraci\u00f3 no-comunit\u00e0ria dels 90 i 2000. La difer\u00e8ncia \u00e9s que Candel en parlava des de la viv\u00e8ncia de ser un d\u2019ells, fill ell mateix de la immigraci\u00f3. Ser\u00e9s en canvi, ens ho relata des de la perspectiva dels \u201cnadius\u201d que es troben el seu m\u00f3n alterat per aquesta pres\u00e8ncia vinguda de cop no s\u00e9 sap d\u2019on. Ens explica com es conviu amb la mis\u00e8ria, amb la brut\u00edcia, amb la veritable multiculturalitat constru\u00efda en la quotidianitat, sense recursos i deixada de la m\u00e0 de les administracions. Llegint sota aquest sol que cau a plom aquests dies, una sent en pr\u00f2pia pell la calor asfixiant que despr\u00e8n el llibre, pot empatitzar amb aquesta gent que viu la duresa de la terra seca i gaireb\u00e9 pot sentir fins i tot la pudor descrita en alguns fragments.<\/p>\n

Per\u00f2 Ser\u00e9s tamb\u00e9 \u00e9s capa\u00e7 de fer-nos arribar les petites hist\u00f2ries d\u2019il\u00b7lusions i decepcions dels que coneix sense con\u00e8ixer del tot, dels que han passat per aqu\u00ed, dels que s\u2019hi han quedat i dels que s\u2019hi han perdut. En aquesta modernitat l\u00edquida globalitzada i et\u00e8ria, Ser\u00e9s no est\u00e0 tant allunyat d\u2019aquests homes en moviment, de les seves experi\u00e8ncies de desarrelament, precarietat i incertesa. Sense pretendre parlar en cap moment en nom d\u2019ells, la seva capacitat de descriure els detalls de les seves petites vides (feta des d\u2019una capacitat de dist\u00e0ncia i empatia envejables per qualsevol antrop\u00f2leg), ens acaba oferint un relat de com viuen i entenen el seu pas per les nostres terres aquestes persones vingudes d\u2019arreu. I de com les petites accions de compassi\u00f3, de solidaritat, perqu\u00e8 \u201cfa dol\u201d, entre ve\u00efns, han fet que aquesta zona no es convert\u00eds en un aut\u00e8ntic Far West.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera Ser\u00e9s es converteix en un Candel 2.0, un testimoni de la (nova?) inmigraci\u00f3 del segle XXI. Com el mestre, descriu les causes estructurals i conjunturals de la situaci\u00f3 sense perdre la humanitat dels seus protagonistes. Personatges entranyables com en Juli i la seva solitud; hist\u00f2ries terribles com la d\u2019en Majeed, empresonat a Said\u00ed com un Tom Hanks a la terminal per\u00f2 sense un final feli\u00e7 com els de Hollywood; la frustrant hist\u00f2ria dels diferents Changs que han passat per les aules d\u2019acollida d\u2019Olot\u2026 Personatges i paisatges que passen, que es mouen, en una realitat postmoderna flu\u00efda, malgrat que Ser\u00e9s sigui tant cr\u00edtic (i amb ra\u00f3) amb els seus te\u00f2rics. Per\u00f2 si en el relat de Candel hi havia un punt d\u2019optimisme, d\u2019esperan\u00e7a en la capacitat d\u2019acollida i adaptaci\u00f3 dels inmigrants i els seus descendents, en el text de Ser\u00e9s la visi\u00f3 \u00e9s completament pessimista: no hi ha espai per a l\u2019adaptaci\u00f3 per a la gent que est\u00e0 de pas, ja sigui f\u00edsicament o vivencialment. I malgrat tot, s\u00f3n aqu\u00ed. Omplint els pobles despoblats. Rejovenint els pobles envellits. Ser\u00e9s descriu, no jutja. Per\u00f2 en el seu relat potser hi manca obrir una mica m\u00e9s el focus per incloure uns protagonistes dels fets que no acaben d\u2019apar\u00e8ixer: aquells qui contracten els treballadors, motiu pel qual els altres han vingut.<\/p>\n

El llibre de Ser\u00e9s \u00e9s dif\u00edcil de classificar. No \u00e9s novel\u00b7la de ficci\u00f3 ni un reportage period\u00edstic, malgrat que inclou refer\u00e8ncies a altres novel\u00b7listes i unes fotografies tant o m\u00e9s expl\u00edcites que el propi text. Escrit en un llenguatge prec\u00eds i preci\u00f3s, sec com la terra descrita, adust per\u00f2 profundament po\u00e8tic, en alguns fragments ens recorda al Conrad m\u00e9s inquietant. En d\u2019altres podries fer un paral\u00b7lelisme entre Said\u00ed i la Mequinensa de Moncada. Per\u00f2 sobretot, per les seves formes i per la seva narraci\u00f3 impecable i implacable de la p\u00e8rdua d\u2019un m\u00f3n conegut a causa de les transformacions de la postmodernitat, el seu llibre es converteix en el Tristos Tr\u00f2pics<\/em> del lluny\u00e0 finis terrae<\/em> lleidet\u00e0.<\/p>\n

Nom\u00e9s em resta donar-li les gr\u00e0cies per haver-lo escrit.
\n