{"id":1959,"date":"2009-11-20T11:22:59","date_gmt":"2009-11-20T09:22:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=1959"},"modified":"2009-11-20T11:22:59","modified_gmt":"2009-11-20T09:22:59","slug":"de-iosif-bergxenko-a-francesc-seres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=1959","title":{"rendered":"De Iosif Bergxenko a Francesc Ser\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n\n\n
\n
DIMARTS, 17\/11\/2009 – 06:00h<\/div>\n

<\/h1>\n

Llegiu el conte ‘Els genets’ que forma part de l’\u00faltim llibre de Francesc Ser\u00e9s, ‘Contes russos’ (Quaderns Crema)<\/h2>\n
\n

Al final es va imposar l’autor. Al final Francesc Ser\u00e9s<\/a> va avenir-se a posar el nom al seu darrer llibre, ‘Contes russos’ (Quaderns Crema<\/a>), una pretesa antologia de relats d’escriptors russos contemporanis. Us n’oferim un, d’aquests contes, ‘Els genets<\/a>‘, de Iosif Bergxenko (Tern\u00f2pil, 1891- Stalingrad, 1942), l’autor m\u00e9s antic dels cinc que es presenten. ‘Els genets’ sorgeix d’un altre relat, ‘El desig de ser pell-roja’ de Franz Kafka.<\/div>\n

\n

Diu Ser\u00e9s: ‘Utilitzar elements de la literatura forma part de la noblesa de la literatura.’ Dels altres contes, n’hi ha que es basen en arguments a l’estil de Jane Austen, hi ha la reelaboraci\u00f3 d’un conte de Salinger, i un altre que neix de ‘Les \u00e0nimes mortes’ de G\u00f2gol…<\/p>\n

Tamb\u00e9 explica que, despr\u00e9s de la trilogia ‘De fems i de marbres<\/a>‘ (formada per ‘Els ventres de la terra’, ‘L’arbre sense tronc’, ‘Una llengua de plom’, publicats a Quaderns Crema), de ‘La mat\u00e8ria primera’ (Emp\u00faries) i de ‘La for\u00e7a de la gravetat’ (Quaderns Crema), va comen\u00e7ar a fer provatures, escrivint en estils diversos i escrivint textos a partir de textos d’uns altres autors, transformant arguments dels grans cl\u00e0ssics… ‘Eren exercicis d’estil per a trobar nous camins, per a no restar encaixonat ni estil\u00edsticament ni tem\u00e0ticament. I, sense esperar-m’ho, aquests treballs van agafar una volada que no m’imaginava. For\u00e7o el llenguatge, for\u00e7o l’estil…’ L’editor, Jaume Vallcorba, que t\u00e9 fama d’home exigent, sentenciava: ‘\u00c9s un llibre que m’ha deixat clavat a la cadira.’<\/p>\n

Per\u00f2, per qu\u00e8 R\u00fassia? Segons Ser\u00e9s, ‘tenim un concepte de R\u00fassia bastant el\u00e0stic, tant en el marc f\u00edsic com en el temporal. \u00c9s un pa\u00eds amb una pres\u00e8ncia fluctuant (durant la Guerra Freda apareixia constantment a la televisi\u00f3, ara hi t\u00e9 molta menys pres\u00e8ncia). A R\u00fassia penses que tot podria ser. \u00c9s un espai paradigm\u00e0tic. Podria haver triat Su\u00e8cia, \u00e9s clar, per\u00f2 l’\u00e8pica sueca no \u00e9s l’\u00e8pica russa… R\u00fassia m’oferia un camp enorme. \u00c9s un terreny abonat per a la ficci\u00f3.’<\/p>\n

Vist pel Casal Jaume I de Fraga<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.vilaweb.cat\/www\/noticia?p_idcmp=3656302
\nEls cinc autors que s’inventa tenen en com\u00fa una relaci\u00f3 estranya amb el partit, amb el poder, amb el pa\u00eds.’Tots aquests escriptors volen i dolen: creuen en algunes coses, per\u00f2 tamb\u00e9 es distancien i s\u00f3n cr\u00edtics, refractaris, amb el poder.’<\/p>\n

I sabent que al final un conte ha de funcionar per si sol, i que la versemblan\u00e7a no havia de ser un m\u00e8rit del llibre, Ser\u00e9s no va poder deixar de fer la prova per veure si era una lectura cre\u00efble: de primer va fer llegir l’antologia a uns amics, despr\u00e9s a una gent de Belgrad i, finalment, a una persona d’Ucra\u00efna i a una altra de R\u00fassia. Resultat: prova superada.<\/p><\/div>\n<\/td>\n

<\/td>\n\n
\n\n\n\n
\"\"<\/p>\n
Francesc Ser\u00e9s<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\"\"<\/div>\n
Francesc Ser\u00e9s amb el seu editor Jaume Vallcorba.<\/div>\n

+ <\/span>Not\u00edcies anteriors: ‘Francesc Ser\u00e9s escriu teatre<\/a>‘.<\/span>
\n+ <\/span>‘Francesc Ser\u00e9s: La meva literatura \u00e9s com un motor di\u00e8sel antic’ (v\u00eddeo<\/a>) de la s\u00e8rie ‘La paraula viva’.<\/span>
\n+ <\/span>‘Les realitats de l’home del carrer<\/a>‘ (inclou el relat ‘L’escuma i l’estrella’).<\/span>
\n+ <\/span>‘Francesc Ser\u00e9s, la for\u00e7a de l’observaci\u00f3<\/a>‘.<\/span>
\n\"tornar\"<\/a><\/div>\n

<\/div>\n