{"id":19777,"date":"2015-09-03T11:36:26","date_gmt":"2015-09-03T09:36:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=19777"},"modified":"2015-09-03T11:36:26","modified_gmt":"2015-09-03T09:36:26","slug":"adeu-al-lapao-griselda-oliver-i-alabau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=19777","title":{"rendered":"Ad\u00e9u al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau"},"content":{"rendered":"

Origen: Ad\u00e9u al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau<\/a><\/em><\/p>\n

\n
Griselda Oliver i Alabau<\/a>. Barcelona<\/a>.<\/div>\n
\/ 3.09.2015<\/div>\n<\/header>\n

Aquest dimecres el president\u00a0aragon\u00e8s,\u00a0Javier Lamb\u00e1n<\/strong>, ha anunciat que \u201ctan r\u00e0pid com sigui possible\u201d el Govern d\u2019Arag\u00f3 presentar\u00e0 una iniciativa per derogar<\/a> l\u2019actual\u00a0Llei de Lleng\u00fces (3\/2013)<\/strong>\u00a0aprovada per l\u2019anterior govern i que va causar una gran pol\u00e8mica per evitar el terme\u00a0catal\u00e0<\/em>\u00a0i\u00a0aragon\u00e8s<\/em>\u00a0per referir-se a aquestes lleng\u00fces. Aquest anunci s\u2019ha fet despr\u00e9s que el president socialista s\u2019hagu\u00e9s reunit amb el socialista catal\u00e0 Miquel Iceta.<\/p>\n

\"Vall<\/a><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, Lamb\u00e1n ha aclarit que el seu objectiu \u00e9s tornar a anomenar\u00a0castell\u00e0<\/em>,\u00a0catal\u00e0<\/em> i\u00a0aragon\u00e8s<\/em> les tres lleng\u00fces del territori despr\u00e9s que el govern del PP i del PAR haguessin fet \u201cel r\u00eddicul m\u00e9s espant\u00f3s\u201d, d\u2019acord amb\u00a0El heraldo<\/em>. Segons el president d\u2019Arag\u00f3, aquesta \u00e9s una realitat que cal recon\u00e8ixer. A m\u00e9s a m\u00e9s, ha afegit que cal que es faci \u201cun exorcisme de vells fantasmes\u201d i de \u201cvells complexos d\u2019inferioritat\u201d alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s\u2019han negat a recon\u00e8ixer \u201crealitats absolutament palm\u00e0ries\u201d.<\/p>\n

D\u2019aquest anunci se\u2019n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el soci\u00f2leg Natxo Sorolla, el fet que l\u2019anunci s\u2019hagi fet al costat d\u2019un pol\u00edtic catal\u00e0 t\u00e9 una molta rellev\u00e0ncia, ja que es tracta d\u2019un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Per\u00f2 a m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019anunci de la derogaci\u00f3 \u201cse situa m\u00e9s aviat en direcci\u00f3 a un p\u00fablic exterior a Arag\u00f3 que no pas a la resoluci\u00f3 del conflicte pol\u00edtic que viu Arag\u00f3 en la gesti\u00f3 de les minories ling\u00fc\u00edstiques\u201d, afirma Sorolla.<\/p>\n

Per a ell, doncs,\u00a0obrir un altre debat parlamentari sobre les lleng\u00fces \u00e9s innecessari: \u201cAmb una definici\u00f3 clara que LAPAO \u00e9s catal\u00e0 i que LAPAPYP \u00e9s aragon\u00e8s, es disposa de del cos legislatiu b\u00e0sic que donava la Llei del 2009, per\u00f2 no es far\u00e0 aix\u00ed i segurament hi haur\u00e0 un debat p\u00fablic i parlamentari\u201d. En aquests moments, obrir un debat pol\u00edtic sense un consens previ\u00a0\u201cpot provocar debats p\u00fablics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les lleng\u00fces\u201d. Sorolla \u00e9s de\u00a0l\u2019opini\u00f3 que \u201ccal normalitzar la difusi\u00f3 medi\u00e0tica de la pres\u00e8ncia i vitalitat de les dues lleng\u00fces per evitar els conflictes com els que s\u2019iniciaran una altra vegada\u201d, perqu\u00e8 aquests debats no nom\u00e9s\u00a0\u201ccreen inseguretat i transporten les pol\u00e8miques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sin\u00f3 que empitjoren la normalitzaci\u00f3 de les dues lleng\u00fces\u201d.<\/p>\n

Situaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a Arag\u00f3<\/h2>\n

De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s\u2019ha formulat la primera llei que s\u2019ocupar\u00e0 de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l\u2019Arag\u00f3, tal com subratlla\u00a0Miquel \u00c0ngel Pradilla<\/strong>\u00a0a\u00a0La catalanofonia<\/em>. \u201c\u00c9s important destacar que l\u2019anomenada \u00abLlei de Lleng\u00fces\u00bb es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovaci\u00f3, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb unclima de for\u00e7a tensi\u00f3 social i pol\u00edtica impulsat pels partits a l\u2019oposici\u00f3 del Goern aragon\u00e8s, el PP i el PAR\u201d, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substitu\u00efda per la nova Llei de Lleng\u00fces impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l\u2019origen de la famosa denominaci\u00f3 del LAPAO i LAPAPYP per al catal\u00e0 i l\u2019aragon\u00e8s, respectivament.<\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, encara que la derogaci\u00f3 de la Llei de Lleng\u00fces \u00e9s una bona not\u00edcia, tanmateix, la situaci\u00f3 del catal\u00e0 a la Franja continua sent molt delicada. \u00c9s cert que les dades demostren, tal com va exposar\u00a0Natxo Sorolla<\/strong>\u00a0durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, que l\u2019\u00fas del catal\u00e0 i del castell\u00e0 es troba en una mesura equilibrada, per\u00f2\u00a0\u201c\u00e9s essencial posar l\u2019accent en les lleng\u00fces en el sistema educatiu, perqu\u00e8 en el cas del catal\u00e0 les noves generacions estan iniciant processos de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que nom\u00e9s amb el sistema educatiu podran ser gestionats\u201d, sost\u00e9 Sorolla.\u00a0\u201cA m\u00e9s a m\u00e9s, en el cas de l\u2019aragon\u00e8s, cal resoldre el consens sobres les normatives ling\u00fc\u00edstiques i engegar sistemes d\u2019alfabetitzaci\u00f3 en les zones d\u2019\u00fas hist\u00f2ric\u201d.<\/p>\n

Segons les \u00faltimes dades de l\u2019Enquesta d\u2019Usos Ling\u00fc\u00edstics<\/em>\u00a0del 2013, el catal\u00e0 \u00e9s la llengua inicial del 52,2% de la poblaci\u00f3, el 51,4% s\u2019hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Aix\u00ed mateix, el catal\u00e0 es mant\u00e9 estable en la transmissi\u00f3 intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara b\u00e9, segons els percentatges d\u2019\u00fas de la llengua, nom\u00e9s el 9,4% l\u2019utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.<\/p>\n

Tot i que aix\u00f2 demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia<\/em>, 2015: 98). \u201cVal a dir que la sobtada activitat legislativa contempor\u00e0nia ocasionada per l\u2019aprovaci\u00f3 de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordin\u00e0riament la gesti\u00f3 de les lleng\u00fces a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal\u00b7lats, doncs, en un escenari gens propici per a l\u2019activaci\u00f3 de pol\u00edtiques favorables a la rehabilitaci\u00f3 del catal\u00e0 en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge ling\u00fc\u00edstic quotidi\u00e0 contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Ad\u00e9u al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau Griselda Oliver i Alabau. Barcelona. \/ 3.09.2015 Aquest dimecres el president\u00a0aragon\u00e8s,\u00a0Javier Lamb\u00e1n, ha anunciat que \u201ctan r\u00e0pid com sigui possible\u201d el Govern d\u2019Arag\u00f3 presentar\u00e0 una iniciativa per derogar l\u2019actual\u00a0Llei de Lleng\u00fces (3\/2013)\u00a0aprovada per l\u2019anterior govern i que va causar una gran pol\u00e8mica per evitar el terme\u00a0catal\u00e0\u00a0i\u00a0aragon\u00e8s\u00a0per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9,172,11,4,8,10,25,5,7,26],"tags":[],"class_list":["post-19777","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca","category-lapao","category-llei-de-llengues","category-llengues-a-arago","category-llitera","category-matarranya","category-mesqui","category-normalitzacio-del-catala","category-ribagorca","category-situacio-sociolinguistica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/19777","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=19777"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/19777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19778,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/19777\/revisions\/19778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=19777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=19777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=19777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}