{"id":21733,"date":"2016-03-07T20:34:56","date_gmt":"2016-03-07T18:34:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=21733"},"modified":"2016-03-07T20:34:56","modified_gmt":"2016-03-07T18:34:56","slug":"sobre-lorigen-del-simbol-de-les-quatre-barres-una-franja-dhistoria-amb-jacinto-bonales","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=21733","title":{"rendered":"Sobre l’or\u00edgen del s\u00edmbol de les quatre barres [Una Franja d’hist\u00f2ria, amb Jacinto Bonales]"},"content":{"rendered":"

Sobre l’or\u00edgen del s\u00edmbol de les quatre barres [Una Franja d’hist\u00f2ria, amb Jacinto Bonales]<\/a><\/h3>\n

El tema de la bandera de les quatre barres \u00e9s un dels m\u00e9s controvertits\u00a0 entre Arag\u00f3 i Catalunya (a m\u00e9s d’altres territoris de parla catalana). Moltes l\u00ednies s’han escrit i molts textos hist\u00f2rics s’han citat justificant la paternitat aragonesa o catalana de la senyera per\u00f2, quin \u00e9s l’origen d’aquest s\u00edmbol compartit entre tots els territoris de la Corona d’Arag\u00f3, i tal volta es pot vincular netament a un territori concret?<\/strong><\/p>\n

Jacinto Bonales<\/strong><\/p>\n

Els s\u00edmbols territorials, i en concret les banderes territorials, s\u00f3n creacions contempor\u00e0nies, fills de la modernitat pol\u00edtica que signific\u00e0 el liberalisme. Formen part del concepte modern d’estat, de p\u00e0tria, de naci\u00f3, i serveixen per diferenciar-se i ser diferenciats com a unitats respecte a altres unitats ve\u00efnes i -tot sovint- confrontades. L’exemple m\u00e9s clar \u00e9s la bandera francesa, s\u00edmbol inequ\u00edvoc del nou model d’estat diferenciat de la monarquia absolutista: la bandera tricolor com a referent de la Rep\u00fablica. Significatiu \u00e9s tamb\u00e9 l’\u00fas de la bandera com a element diferenciador dut a terme per la monarquia anglesa quan va regular, al segle XVII, el seu \u00fas als vaixells brit\u00e0nics per tal que els corsaris amb patent anglesa (i bandera vermella) poguessin diferenciar entre els propis i els altres per atacar-los.<\/p>\n

La bandera territorial, doncs, serveix per distingir entre la unitat (all\u00e0 on pertanyen) i els diferents, per\u00f2 sempre dins d’uns par\u00e0metres jurisdiccionals, \u00e9s a dir, quan la jurisdicci\u00f3 s’uneix. El millor exemple el proporciona Espanya, on no podem parlar d’una bandera estatal fins al segle XIX. I aix\u00f2 no perqu\u00e8 estigu\u00e9s formada per diferents reialmes, sin\u00f3 pel fet que el poder jurisdiccional, la jurisdicci\u00f3, la just\u00edcia, estava partida entre diferents senyors (milers). La idea, el concepte d’Espanya com a unitat diferenciada amb bandera territorial \u00e9s fruit del nou concepte d’estat liberal. No en debades l’actual disseny de bandera constitucional t\u00e9 el seu origen en el concurs convocat, l’any 1785, per dotar d’un nou estendard a la marina armada de la monarquia.<\/p>\n

Tot plegat no vol dir que les banderes siguin noves, ni molt menys. Podem parlar de dos tipus de banderes o “pendons”, els d’origen militar i els d’origen religi\u00f3s. Des d’antic -abans fins i tot dels romans- s’han creat s\u00edmbols, estendards i altres com a diferenciador b\u00e8l\u00b7lic. En \u00e8poca moderna cada unitat militar posse\u00efa la seva bandera, en aquest sentit s\u00f3n emblem\u00e0tics els ter\u00e7os de Flandes amb tot un ritual al voltant de la bandera tant en temps de pau com durant el transcurs de les batalles. Fruit d’aquest simbolisme, la legi\u00f3 espanyola, recollint les divisions dels m\u00edtics ter\u00e7os, es van subdividir en banderes com a unitats militars.<\/p>\n

Per\u00f2 estem parlant d’ex\u00e8rcits moderns i contemporanis. En \u00e8poca medieval, per\u00f2, els ex\u00e8rcits estaven formats per l’aportaci\u00f3 d’homes per part dels nobles (l’estament militar), l’esgl\u00e9sia (com a senyors jurisdiccionals) i les ciutats, i es feia o b\u00e9 pagant cada noble una host, o utilitzant el dret feudal de l’host i cavalcada: l’obligaci\u00f3 dels vassalls d’acudir al clam del senyor per anar a la guerra. Un dret complex que normalment era discutit pels pobles, reclamant que nom\u00e9s estaven obligats a l’host i cavalcada dins del seu terme, dins els termes d’una baronia o comtat, o amb limitacions temporals (dos dies, per exemple). Altres pobles, per\u00f2, estarien obligats a fer host i cavalcada al seu senyor (fins i tot al rei), per\u00f2 nom\u00e9s fent-ho de forma gratu\u00efta un dia o dos, havent de pagar el senyor la despesa i el jornal la resta de dies. Uns ex\u00e8rcits estranys, doncs, pel nostre concepte actual d'”ex\u00e8rcit”. El senyor, com a noble, disposava d’un distintiu, el del llinatge, el de la condici\u00f3 de cavaller, bar\u00f3, comte, duc, vescomte, etc., i quan anava a la guerra, sota les ordres del seu monarca -o contra el seu monarca, com tantes voltes en la hist\u00f2ria- portava el seu escut, la seva marca de llinatge per diferenciar-se de la resta. I juntament amb ell, anava la seva host, que ben b\u00e9 que es cuidava que no li pass\u00e9s res al seu senyor, aquell que li havia de pagar per estar tan lluny de casa. Els camps de batalla, doncs, eren plens de diferents escuts, emblemes, estendards i senyeres ben diferents, encara que la principal era la pr\u00f2pia del monarca. La pr\u00f2pia del monarca i no la del territori de la monarquia.<\/p>\n

I les ciutats, en anar a combat -quan eren viles de la Corona- tamb\u00e9 portaven el seu propi emblema diferencial i diferenciador. En el cas de Barcelona, per posar un exemple, cal distingir entre l’estendard del comte de Barcelona i el propi de la ciutat.\u00a0 Al marge d’aquestes, n’hi havia altres banderes, els pendons religiosos que en \u00e8poca moderna van tenir una gran difusi\u00f3 a trav\u00e9s de les confraries. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n

Quan es creen les banderes territorials (institucionals i, doncs, contempor\u00e0nies), es busca un s\u00edmbol antic, excepte en el cas d’Espanya que, com hem dit, va sorgir d’un concurs. Una altra cosa \u00e9s l’escut “nacional” o “estatal”, que no \u00e9s altra cosa que l’adaptaci\u00f3 de l’escut din\u00e0stic, \u00e9s a dir, de l’escut de la fam\u00edlia que est\u00e0 al cap de la monarquia. L’escut actual d’Espanya, per exemple, est\u00e0 format pel s\u00edmbols de cinc corones (Castella, Lle\u00f3, Arag\u00f3, Navarra i Granada), sota l’emblema familiar dels borbons (les flors de lliri).<\/p>\n

A difer\u00e8ncia del cas d’Espanya, a les banderes institucionals d’Arag\u00f3, Catalunya, ses Illes Balears i Val\u00e8ncia, prima un s\u00edmbol que parteix d’un mateix origen: l’adopci\u00f3 de l’escut d’armes d’una nissaga en forma de quatre barres vermelles sobre fons groc. S\u00ed, d’una nissaga, per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s pas senzilla. Hi ha tres teories emprades pol\u00edticament (ja que nom\u00e9s pol\u00edticament t\u00e9 sentit aquest debat) que parlen del seu origen. Anem a veure-les:<\/p>\n

La nissaga barcelonina<\/em>: La principal teoria sobre l’origen de les “quatre barres” \u00e9s la que assevera que procedeix de la nissaga o casal dels comtes de Barcelona. El primer cop que es documenta de forma indiscutible \u00e9s en un segell del comte Ramon Berenguer IV que validava un document de l’any 1150 Hi ha refer\u00e8ncies anteriors, com la decoraci\u00f3 de les tombes de Ramon Berenguer II i d’Ermessenda de Carcassona, per\u00f2 es desconeix si les barres s\u00f3n de l’\u00e8poca o d’unes reformes posteriors. Segons aquesta teoria, les barres vermelles sobre fons groc serien el s\u00edmbol her\u00e0ldic dels comtes de Barcelona, d’origen incert, i que, lligat a l’her\u00e8ncia de la nissaga, en produir-se la uni\u00f3 amb Arag\u00f3, l’hereu, rei d’Arag\u00f3 i comte de Barcelona, mantindria (per via paterna) el s\u00edmbol familiar, d’altra banda amb molt prestigi al migdia franc\u00e8s, on la fam\u00edlia tenia una gran influ\u00e8ncia. No podem parlar encara de quatre barres, ja que en la documentaci\u00f3 i en segells els futurs reis d’Arag\u00f3 apareixen indistintament amb escuts de quatre, tres i fins i tot dues barres. No ser\u00e0 fins el regnat de Jaume I quan es consolidaran els quatre pals. A partir d’aquest fet, apareix la llegenda, documentada ja al segle XVI i potenciada pel regionalisme catal\u00e0 del segle XIX, que indica que, despr\u00e9s d’una batalla contra els normands, el rei dels francs mull\u00e0 la seva m\u00e0 en la sang de les ferides del comte Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s (comte de Barcelona, Osona, Girona, Urgell, Cerdanya i Conflent) i dibuix\u00e0 les quatre barres en el seu escut daurat, donant origen a l’escut her\u00e0ldic del la nissaga nobili\u00e0ria principal del que en el futur seria Catalunya.<\/p>\n

Arag\u00f3 i la concessi\u00f3 papal<\/em>: Tot un conjunt d’autors i -fonamentalment- comentaristes, aporten idees diferents sobre l’origen aragon\u00e8s de l’escut per tal de negar la teoria anterior. Uns diuen que l’origen \u00e9s un refor\u00e7 de barres de ferro sobre els escuts de fusta, rodons, dels guerrers aragonesos, i que despr\u00e9s pintaven d’aquests colors. Altres assenyalen que l’escut fou una concessi\u00f3 papal si b\u00e9 no hi ha acord sobre quin papa ni sobre quin monarca aragon\u00e8s (des de Ramiro fins a Alfons II d’Arag\u00f3). En qualsevol cas, s\u00ed que coincideixen en buscar -i trobar- mil i una justificacions per negar l’origen per via de la nissaga dels comtes de Barcelona. El fet de tractar-se d’un reialme, d\u00f3na molta for\u00e7a a la consideraci\u00f3 de les quatre barres com a escut de la nissaga aragonesa, especialment si ho comparem amb la teoria barcelonina. \u00c9s l\u00f2gic pensar que l’hereu de Ramon Berenguer IV i de Peronella d’Arag\u00f3 adopt\u00e9s l’escut del reialme com a representatiu de la m\u00e0xima dignitat que posse\u00efa. El principal problema \u00e9s la manca d’antecedents, el predomini de l’arbre aragon\u00e8s com a marca dins la numism\u00e0tica aragonesa de l’\u00e8poca, i la contradicci\u00f3 amb les altres dos teories…<\/p>\n

L’origen proven\u00e7al de les quatre barres<\/em>: Segons un grup d’autors francesos, l’escut de les quatre barres era l’antic s\u00edmbol del reialme d’Arl\u00e9s, al segle X. La desfeta del reialme, la seva entrada dins el Sacre Imperi i la fragmentaci\u00f3 feudal, farien que, finalment, nom\u00e9s rest\u00e9s l’escut al comtat de Proven\u00e7a. La relaci\u00f3 d’aquest amb els territoris ib\u00e8rics \u00e9s innegable: a trav\u00e9s del matrimoni de Dol\u00e7a I de Proven\u00e7a amb Ramon Berenguer III de Barcelona (que seria comte de Proven\u00e7a fins 1131); i de Berenguer Ramon I de Proven\u00e7a (fill d’ambd\u00f3s, comte fins 1144), exercint de regent Ramon Berenguer IV de Barcelona (II de Proven\u00e7a) i, ja despr\u00e9s de la uni\u00f3 din\u00e0stica d’Arag\u00f3 i Barcelona, com a comte de Proven\u00e7a Alfons el Cast (entre 1167 i 1173). Seria amb el fill del rei d’Arag\u00f3, Alfons II de Proven\u00e7a, que aquest territori restaria definitivament separat del llinatge hisp\u00e0nic. Entre els propis heraldistes francesos es discuteix aquesta opci\u00f3, ja que la immensa majoria d’ells consideren que \u00e9s precisament a trav\u00e9s de Ramon Berenguer III de Barcelona que les quatre barres s’introduirien dins la Proven\u00e7a. Si fos aix\u00ed, la teoria aragonesa quedaria redu\u00efda al no res, ja que amb aquest comte barcelon\u00ed \u00e9s anterior a la uni\u00f3 din\u00e0stica.<\/p>\n

Comentari.<\/u><\/strong><\/p>\n

La formaci\u00f3 de les banderes territorials, i els debats sobre els seus or\u00edgens \u00e9s un interessant tema d’estudi ja des de la hist\u00f2ria centrada al segle XIX o ja des de la sociologia. Una cosa est\u00e0 clara: ni podem asseverar l’origen de les quatre barres, ni aquest t\u00e9 un gran inter\u00e8s historiogr\u00e0fic. \u00c9s un debat propi de la historiografia decimon\u00f2nica, que ha estat repr\u00e8s per part de la societat dins dels debats nacionalistes (catalanista i anticatalanista) sense aportar ni utilitzar cap suport cient\u00edfic de pes (en hist\u00f2ria, com en el futbol, tothom t\u00e9 la seva opini\u00f3). I \u00e9s que aquella hist\u00f2ria entesa com a “successi\u00f3 successiva de successos succe\u00efts successivament”, o altrament dit la cr\u00f2nica m\u00e9s o menys novel\u00b7lada del rei “tal” o el comte “qual”, ha passat, afortunadament a “la hist\u00f2ria”. I diem afortunadament perqu\u00e8 la historia actual, com a ci\u00e8ncia social, aprofundeix amb t\u00e8cnica, m\u00e8tode i marc te\u00f2ric, en l’an\u00e0lisi del passat per la comprensi\u00f3 del present i la projecci\u00f3 del futur. Projecte social, per\u00f2 ja tamb\u00e9 mediambiental. Hem passat d’estudiar l’escut, el comte, el rei o el primer ministre, per analitzar les estructures socials i econ\u00f2miques (i per conseq\u00fc\u00e8ncia pol\u00edtiques), la formaci\u00f3 i transformacions de les mentalitats, l’empremta humana en l’espai, a teoritzar sobre els models de poblament, d’explotaci\u00f3 dels recursos, i a criticar, quan cal, els processos econ\u00f2mics de concentraci\u00f3 i distribuci\u00f3 en las fases de crisi i creixement.<\/p>\n

Una cosa ha de quedar clara: els conceptes, en hist\u00f2ria, canvien. D’on venen les quatre barres? doncs del sistema feudal, amb tot el que suposa. L’\u00fas pol\u00edtic territorial del s\u00edmbol va a gustos. Arag\u00f3? Catalunya? Proven\u00e7a? Escolliu el que vulgueu, que aix\u00f2 no canviar\u00e0 la hist\u00f2ria…<\/p>\n

Jacinto Bonales, historiador, documentalista i expert en gesti\u00f3 de patrimoni cultural<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sobre l’or\u00edgen del s\u00edmbol de les quatre barres [Una Franja d’hist\u00f2ria, amb Jacinto Bonales] El tema de la bandera de les quatre barres \u00e9s un dels m\u00e9s controvertits\u00a0 entre Arag\u00f3 i Catalunya (a m\u00e9s d’altres territoris de parla catalana). Moltes l\u00ednies s’han escrit i molts textos hist\u00f2rics s’han citat justificant la paternitat aragonesa o catalana […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[31,13],"tags":[],"class_list":["post-21733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arago-i-catalunya","category-franja-catalunya-pais-valencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/21733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=21733"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/21733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21734,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/21733\/revisions\/21734"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=21733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=21733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=21733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}