{"id":22236,"date":"2016-05-09T18:28:38","date_gmt":"2016-05-09T16:28:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=22236"},"modified":"2016-05-09T18:28:38","modified_gmt":"2016-05-09T16:28:38","slug":"o-adamuz-sobre-la-unio-de-catalunya-i-arago-raco-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=22236","title":{"rendered":"\u00d2. Adamuz: Sobre la uni\u00f3 de Catalunya i Arag\u00f3 &#8211; Rac\u00f3 Catal\u00e0"},"content":{"rendered":"<p>Origen: <em><a href=\"http:\/\/www.racocatala.cat\/opinio\/article\/39199\/sobre-unio-de-catalunya-arago\">Sobre la uni\u00f3 de Catalunya i Arag\u00f3 &#8211; Rac\u00f3 Catal\u00e0<\/a><\/em><\/p>\n<div class=\"capsa-fil capsa-opinador\"><\/div>\n<header class=\"nav-up\">\n<h4 class=\"sr-only\">Opini\u00f3 \u00d2scar Adamuz<\/h4>\n<div class=\"nav-meta element-meta\"><span class=\"categoria\"><a href=\"http:\/\/www.racocatala.cat\/opinio\/oscar-adamuz\">\u00d2SCAR ADAMUZ<\/a> <time datetime=\" 03-05-2016 05:00\">03.05.2016 05.00 h<\/time><\/span><\/div>\n<\/header>\n<section class=\"noticia-cos\">\n<div><strong>La creaci\u00f3 de la Corona d\u2019Arag\u00f3, fru\u00eft de la uni\u00f3 din\u00e1stica d\u2019ambd\u00f3s territoris, sota quines circumst\u00e0ncies va ser? Quins s\u00f3n els antecedents de cada pa\u00eds abans d\u2019aquesta uni\u00f3? Qui n&#8217;exercia el predomini?<\/strong><\/div>\n<div>\nPrimer de tot, la uni\u00f3 dels territoris que formaven el regne d\u2019Arag\u00f3 i el Principat de Catalunya va ser una uni\u00f3 din\u00e1stica, mantenint cada territori els seus privilegis, costums i r\u00e8gim jur\u00eddic propi. La uni\u00f3 formal fou el 1137, quan el rei aragon\u00e8s Ramir II <em>el Monjo<\/em>va donar al Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (dit el Sant) la sobirania i cust\u00f2dia del regne en el seu nom i la seva filla Peronella en matrimoni. El casament, per\u00f2, hauria d\u2019esperar el 1150, quan Peronella compl\u00ed els 14 anys \u201creglamentaris\u201d llavors per formalitzar les noces.\n<\/div>\n<div>Per\u00f2 anem a pams, i retrocedim un xic en el temps. Sota quines circumst\u00e0ncies es f\u00e9u aquesta uni\u00f3? Per con\u00e8ixer-ho millor, hem de desgranar el context de l\u2019\u00e8poca i quina situaci\u00f3 es vivia a cada territori:\n<\/div>\n<div>Al primer ter\u00e7 de segle XII, el context era el d\u2019uns pobles hisp\u00e0nics que batallaven contra un poder musulm\u00e0 (ja en declivi) per guanyar, pam a pam, el territori peninsular que creien que els pertanyia per llei i hist\u00f2ria. Aquesta lluita solia ser de r\u00e0tzies, o sigui, dirigint internades r\u00e0pides dins de zona \u201cenemiga\u201d per aconseguir un vassallatge o el pagament de tributs. Tot i ax\u00ed, mica en mica, la idea de \u201creconquesta cristiana\u201d definitiva anava prenent forma, tamb\u00e9 impulsada pel Papa de Roma i amb l\u2019exemple latent de les Croades a Terra Santa.\n<\/div>\n<div>El Principat de Catalunya era aleshores un conjunt de comtats que reconeixien la sobirania del Comte de Barcelona sobre els dem\u00e9s, sota la f\u00f2rmula de <em>primus inter pares<\/em>, el primer entre iguals, de manera que aquesta sobirania o premin\u00e8ncia no volia dir tenir una posici\u00f3 m\u00e9s elevada que la resta de nobles d\u2019altres comtats. La base d\u2019aquest territori la formaven, junt amb el de Barcelona, els comtats de Girona i Osona i d\u2019altres que retien vassallatge a Barcelona. El Principat tamb\u00e9 tenia una intensa relaci\u00f3 (amb freq\u00fcents disputes) amb els comtats de llengua d\u2019\u00d2c de l\u2019altra banda dels pirineus, com el de Proven\u00e7a.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Per la seva banda, el regne d\u2019Arag\u00f3 (que abarcava part de l\u2019actual Navarra i de la provincia castellana de S\u00f2ria) perd\u00e9 el seu sobir\u00e0 el 1134, quan Alfons I <em>el bataller<\/em> mor\u00ed a prop de Fraga en una de les batalles contra els sarra\u00efns. Aquest rei mor\u00ed deixant un testament d\u2019all\u00f2 m\u00e9s ins\u00f2lit, ja que atorgava el regne i les seves possessions de foma equitativa a tres ordes religioses diferents: la del Sant Sepulcre de Jerusalem, la del Hospital i la del Temple. La noblesa aragonesa es neg\u00e0 a acceptar aquest esquarterament del regne i abog\u00e0 perqu\u00e8 el germ\u00e0 del rei, Ramir, que exercia de Monjo al monestir San Pedro el Viejo d\u2019Osca, ocup\u00e8s el tro. Davant d\u2019aquest buit de poder el territori navarr\u00e8s va deslliurar-se d\u2019Arag\u00f3 i les tropes castellanoleoneses ocuparen S\u00f2ria,\u00a0 Saragossa i la part de la Vall de l\u2019ebre aragonesa, per fer valdre la seva influencia. El regne aragon\u00e8s, empetitit i afeblit, en un principi ced\u00ed a les pretensions castellanes i entreg\u00e0 Peronella perqu\u00e8 fos criada a la Cort castellana. R\u00e0pidament, per\u00f2, l\u2019Arag\u00f3, molt presionada pels anhels territorials de castellans i navarresos, va girar la mirada cap a l\u2019est i estab\u00ed una alian\u00e7a matrimonial i un trasp\u00e0s de sobirania en la figura del comte Ramon Berenguer IV. En aquell moment, aquella uni\u00f3 din\u00e1stica significava pel Principat la plena entrada\u00a0 en els plets territorials del m\u00f3n peninsular hisp\u00e0nic, ja que fins llavors la seva pol\u00edtica d\u2019interessos estava orientada, a grans termes, cap als comtats occitans.\n<\/div>\n<div>El 1137 Ramir II <em>el Monjo<\/em> va fer cessi\u00f3 del regne i de la seva hereva al comte Ramon Berenguer IV, que pass\u00e0 a ser <em>pr\u00ednceps i dominator<\/em> d\u2019Arag\u00f3 i exercia la sobirania a tot el territori. Despr\u00e9s del \u201ctrasp\u00e0s de poders\u201d, el rei Ramir torn\u00e0 al seu retir espiritual del monestir.\n<\/div>\n<div>Les dificultats que es trob\u00e0 el nou sobir\u00e0 no van ser menors, ja que va haver d\u2019enfrontar-se a les ambicions castellanes (tot i els lla\u00e7os familiars que l\u2019unien amb Alfons VII), per una banda havent de jurar vassallatge al rei castellanoleon\u00e8s pel territori de Caesaraugusta (Saragossa) i la vall de l\u2019ebre, i hagu\u00e9 d\u2019exercir grans dots de diplom\u00e0tic per tal que els ordes religiosos renunciaren (a canvi de contrapartides monet\u00e0ries i possessions)\u00a0 al tros de regne que els pertocava pel testament d\u2019Alfons <em>el Bataller<\/em>, per l\u2019altra. El seu nomenament fou discutit pr\u00e0cticament fins consumar el casament amb Peronella l\u2019any 1150 a Lleida.\n<\/div>\n<div>Ramon Berenguer IV, doncs, va ser un monarca clau en la historia tant de Catalunya com d\u2019Arag\u00f3, que evit\u00e0 la fragmentaci\u00f3 del regne aragon\u00e8s i consolid\u00e0 la formaci\u00f3 del Principat amb les conquestes de Tortosa, Lleida, Fraga, Mequinensa, Miravet, Siurana,\u2026a costa dels emirats.\n<\/div>\n<div>El comte tamb\u00e9\u00a0 f\u00e9u una compilaci\u00f3 dels Usatges de Barcelona, que dotava d\u2019un cos jur\u00eddic estatal a un Principat de Catalunya en estat embrionari.\n<\/div>\n<div>Ramon Berenguer IV mai es va intitular rei d\u2019Arag\u00f3, motiu d\u2019\u00e0gries pol\u00e8miques modernes de caire pol\u00edtic, ni despr\u00e9s de mort el seu sogre Ramir II, fet que s\u2019ha atribu\u00eft habitualment, com narra Bernat Desclot a la seva cr\u00f3nica, a la voluntat del comte de no ser m\u00e9s que els seus antepassats, i perqu\u00e8 preferia ser el millor dels comtes que el menor dels reis.<\/div>\n<div>Aquest argument, present en textos contemporanis del comte, podr\u00eda no ser l\u2019\u00fanic per prendre aquesta decisi\u00f3. La sobirania dels comtats catalans va ser franca formalment fins el segle XIII, quan Jaume I sign\u00e0 el Tractat de Corbeil renunciant a les seves ambicions i possessions al nord dels pirineus a canvi de la renuncia dels reis de Fran\u00e7a sobre el Principat. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 hauria fet que el sobir\u00e0 catal\u00e0 no podria exercir de rei al terriori del Principat.\n<\/div>\n<div>En qualsevol cas, les interpretacions quant a aquest tema, encara avui dia, s\u00f3n obertes i, en molts casos, interessades.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Conclusions:<\/strong><\/div>\n<div><\/div>\n<div>La uni\u00f3 de Catalunya i Arag\u00f3 a la primera meitat del XII origin\u00e0 les bases del que seria una Corona molt plural formada per diferents regnes sobirans, i es f\u00e9u en un context que beneficiava ambd\u00f3s pa\u00efsos. Per una banda, Arag\u00f3 venia, despr\u00e9s de la mort i el testament d\u2019Alfons <em>el Bataller<\/em>, d\u2019un buit de poder que va fragmentar el regne perdent part del territori, com Pamplona, S\u00f2ria i vei\u00e9 com creixia la voluntat d\u2019influ\u00e8ncia des de la Corona castellanoleonesa, que ja havia enva\u00eft Saragossa i la vall de l\u2019ebre aragonesa. Per la seva part, el Principat encara era en proc\u00e9s de formaci\u00f3 al voltant del poder\u00f3s Comte de Barcelona, i no havia format les seves fronteres de forma estable davant el m\u00f3n isl\u00e0mic, a m\u00e9s que els seus interessos anaven cap a l\u2019altre banda dels Pirineus.\n<\/div>\n<div>La figura de Ramon Berenguer IV, Pr\u00edncep d\u2019Arag\u00f3 i Comte de Barcelona, result\u00e0 clau per a la consolidaci\u00f3 dels dos territoris en un moment dif\u00edcil, on mostr\u00e0 les seves dots com a diplom\u00e0tic i conquer\u00ed zones clau per a l\u2019expansi\u00f3 de la Corona. El fet de no intitular-se com a rei sempre ha donat molt a parlar, per\u00f2 no nega que n\u2019era el sobir\u00e0 indiscutible\u00a0de la mateixa.\n<\/div>\n<div>Tot i aquesta uni\u00f3 din\u00e0stica, ambd\u00f3s pa\u00efsos conservaren la seva sobirania i posarien en aquells temps la llavor de les futures institucions pr\u00f2pies que regiran la cosa p\u00fablica en un futur.\n<\/div>\n<div>En alguns casos les noves conquestes, en un principi, no s&#8217;aclararira si pertanyien a un o altre estat, i la fixaci\u00f3 (i les disputes) de les fronteres no arribarien fins m\u00e9s tard, amb uns codis jur\u00eddics m\u00e9s diferenciats i amb la necessitat d\u2019establir l\u00edmits territorials on aplicar tributs.\n<\/div>\n<div>Si \u00a0b\u00e9 el Principat de Catalunya podia partir d\u2019una certa situaci\u00f3 d\u2019avantatge en dita uni\u00f3 davant un Arag\u00f3 afeblit, l\u2019acord respect\u00e0 unes porcions de poder molt repartides i els nous sobirans de la Casa de Barcelona (per via masculina) establiren un poder dual amb molt de cerim\u00f2nia que, tot i la preemin\u00e8ncia creixent catalana, permet\u00e8 un equilibri de forces que anir\u00e0 generant en el futur, amb les noves conquestes i reparticions, punts de fricci\u00f3 entre els dos pa\u00efsos fundadors de la Corona d\u2019Arag\u00f3.\n<\/div>\n<div>Per\u00f2 aix\u00f2 ja forma part d\u2019una altra hist\u00f2ria\u2026<\/div>\n<div>\u00a0*Assessorament hist\u00f2ric: Marcel A. Farinelli<\/div>\n<\/section>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Origen: Sobre la uni\u00f3 de Catalunya i Arag\u00f3 &#8211; Rac\u00f3 Catal\u00e0 Opini\u00f3 \u00d2scar Adamuz \u00d2SCAR ADAMUZ 03.05.2016 05.00 h La creaci\u00f3 de la Corona d\u2019Arag\u00f3, fru\u00eft de la uni\u00f3 din\u00e1stica d\u2019ambd\u00f3s territoris, sota quines circumst\u00e0ncies va ser? Quins s\u00f3n els antecedents de cada pa\u00eds abans d\u2019aquesta uni\u00f3? Qui n&#8217;exercia el predomini? Primer de tot, la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[31],"tags":[],"class_list":["post-22236","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-arago-i-catalunya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22236","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=22236"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22236\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22237,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22236\/revisions\/22237"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=22236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=22236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=22236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}