{"id":22918,"date":"2016-07-11T19:13:45","date_gmt":"2016-07-11T17:13:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=22918"},"modified":"2016-07-11T19:13:45","modified_gmt":"2016-07-11T17:13:45","slug":"c-teres-franja-l-esmolet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=22918","title":{"rendered":"C. Ter\u00e8s: Franja | L’ esmolet"},"content":{"rendered":"

Origen: Franja | L’ esmolet<\/a><\/em><\/p>\n

Article aparegut a la revista M\u00e0rius n.20 (maig 2016)<\/a>, de l\u2019institut M\u00e0rius Torres<\/a>, de Lleida.<\/em><\/p>\n

El diccionari diu que una franja \u00e9s un tros llarg i estret d\u2019alguna cosa. Ben a prop de Lleida en teniu una, de Franja, la qual, depenent del criteri o del punt de vista, s\u2019anomena de Ponent, de Llevant o d\u2019Arag\u00f3. Tot \u00e9s correcte: \u00e9s el ponent del domini ling\u00fc\u00edstic del catal\u00e0, el llevant de les altres comarques aragoneses, i pol\u00edticament forma part d\u2019Arag\u00f3. Potser per aix\u00f2 m\u2019agrada dir-ne la Franja i prou, i que cadasc\u00fa li posi el cognom m\u00e9s adient segons el context.<\/p>\n

De fet hi ha persones, sobretot dins de l\u2019Arag\u00f3 m\u00e9s castellanitzat (i castellanitzant), que diuen amb certa vehem\u00e8ncia que la Franja no existeix, que \u00e9s un invent. Tenen ra\u00f3: totes les divisions geogr\u00e0fiques, socials o pol\u00edtiques s\u00f3n invents humans, alguns amb m\u00e9s fortuna que d\u2019altres. El fet, per\u00f2, \u00e9s que l\u2019\u00fanica cosa que uneix els territoris que la componen \u00e9s que s\u2019hi parla catal\u00e0. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 menor, per\u00f2 a efectes pr\u00e0ctics, la comunicaci\u00f3 econ\u00f2mica i social entre seus habitants a penes ha existit. Els del centre i nord de la Franja han tendit a venir a Lleida, i els del sud cap a Casp i Alcany\u00eds (abans a Tortosa).<\/p>\n

La Franja compr\u00e8n comarques de les tres prov\u00edncies aragoneses. Aquestes comarques funcionen administrativament de manera semblant a les catalanes. De nord a sud s\u00f3n: Ribagor\u00e7a, Llitera, Baix Cinca, Baix Arag\u00f3-Casp, Baix Arag\u00f3 i Matarranya. De totes elles nom\u00e9s el Matarranya est\u00e0 formada \u00edntegrament per municipis de llengua catalana. Les altres cinc tenen una proporci\u00f3 m\u00e9s o menys elevada de poblacions castellanoparlants o, en el cas de la Ribagor\u00e7a, aragon\u00f2fones. En aquesta divisi\u00f3 administrativa es pot veure que els criteris ling\u00fc\u00edstics no s\u2019han tingut en compte, o han tingut un pes m\u00ednim. No vull pensar que hi ha hagut una intenci\u00f3 deliberada de diluir la comunitat catalan\u00f2fona, per\u00f2 s\u00ed que demostra la manca de consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica dels propis habitants de la Franja, que no van fer gaire res per canviar aquesta distribuci\u00f3. Que jo s\u00e0piga, nom\u00e9s des de Benavarri es va intentar crear una Ribagor\u00e7a oriental que agrup\u00e9s els pobles de llengua catalana, per\u00f2 sense \u00e8xit.<\/p>\n

L\u2019idioma com a patrimoni i problema<\/strong><\/p>\n

Llengua catalana d\u2019Arag\u00f3, vet aqu\u00ed una veritat filol\u00f2gica i un problema sociol\u00f2gic. Malgrat que totes les universitats del m\u00f3n sostenen que el catal\u00e0 \u00e9s el que parlem a l\u2019Arag\u00f3 oriental (nom\u00e9s cal veure que el primer document escrit en catal\u00e0 del que tenim const\u00e0ncia, del segle XI, prov\u00e9 d\u2019Areny de Noguera, a la Ribagor\u00e7a aragonesa), hi ha un tab\u00fa fomentat des dels estaments de poder per a negar aquesta evid\u00e8ncia. Encara ara, amb joves ben formats i oberts al m\u00f3n via xarxes socials i mitjans de comunicaci\u00f3, hi ha un nombre gens menyspreable de franjencs que sostenen que la llengua que parlen no \u00e9s catal\u00e0. La falsedat d\u2019aquesta afirmaci\u00f3 queda patent en el seu dia a dia, at\u00e8s que viuen (vivim) en contacte constant amb les comunitats ve\u00efnes. Ho vulguem o no, comprovem emp\u00edricament que, llevat dels modismes propis de cada variant (passa en totes les lleng\u00fces vives), parlem tots el mateix idioma. A la nostra comarca, que t\u00e9 frontera tamb\u00e9 amb el Pa\u00eds Valenci\u00e0, aix\u00f2 ho verifiquem per partida doble: si passem el riu Algars (el riu on vaig aprendre a nedar) entrem a Catalunya, i a pocs metres del mas on va n\u00e9ixer ma sogra, comen\u00e7a la prov\u00edncia de Castell\u00f3. La gent juga, lliga, festeja, comercia, es diverteix o es baralla en catalanesc del bo. Ni se\u2019ls ocorre de passar-se al castell\u00e0, malgrat haver creuat la ratlla auton\u00f2mica.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 pot acabar-se en molt poc temps. Despr\u00e9s de ser la zona de l\u2019\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic amb m\u00e9s proporci\u00f3 de parlants, les noves generacions estan comen\u00e7ant a abandonar el catal\u00e0. Matrimonis que parlen als fills en castell\u00e0 (encara que tots dos siguin catalanoparlants), guarderies, escoles i instituts on els mestres no coneixen la llengua del poble (ni senten la necessitat d\u2019aprendre-la), abs\u00e8ncia del catal\u00e0 a les aules si no \u00e9s de manera residual i, per qu\u00e8 negar-ho, l\u2019anticatalanisme que impregna una gran part de la societat aragonesa, atiat des de la majoria de mitjans de comunicaci\u00f3, i que fa poc desitjable que t\u2019identifiquin amb els catalans.<\/p>\n

Des de les associacions s\u2019intenta conscienciar a la gent que parlar catal\u00e0 \u00e9s la nostra manera de ser aragonesos. De fet el catal\u00e0 es parla a Arag\u00f3 des d\u2019abans que el castell\u00e0; \u00e9s, juntament amb l\u2019aragon\u00e8s, llengua patrimonial, tant important o m\u00e9s que el patrimoni material arquitect\u00f2nic o art\u00edstic.<\/p>\n

Acabar\u00e9 amb el fragment final del discurs<\/a> que vaig llegir el 8 de juny de 2012 a Saragossa, en castell\u00e0 i catal\u00e0, en la cerim\u00f2nia de concessi\u00f3 del premi Guillem Nicolau per la novel\u00b7la Licantropia<\/em>, davant el p\u00fablic i les autoritats aragoneses, que penso retrata el sentiment dels aragonesos que ens estimem la nostra llengua:<\/p>\n

\u201cFinalment, un agra\u00efment de tot cor per als meus pares: Ramon, d\u2019Estopany\u00e0 (a la Ribagor\u00e7a) i Roser, de Queretes (al Matarranya), perqu\u00e8 ells em van transmetre aquest idioma, em van ensenyar a estimar-lo i a respectar-lo. Aix\u00f2 \u00e9s el que intentem fer [\u2026] amb les nostres filles [\u2026]. Per aix\u00f2 confiem que el nostre Govern [d\u2019Arag\u00f3] far\u00e0 tot el possible per a qu\u00e8 elles no pateixin tamb\u00e9 aquest vergony\u00f3s analfabetisme en la llengua materna, com ha passat amb les generacions que vam n\u00e9ixer en altres temps, m\u00e9s hostils per a la cultura i la diversitat. Perqu\u00e8 si deixem perdre aquest patrimoni tan viu, tan ric, tan nostre que s\u00f3n el catal\u00e0 i l\u2019aragon\u00e8s, no podrem anar a reclamar-lo a cap museu ni autoritat competent.\u201d *<\/p>\n

Carles Ter\u00e8s Bell\u00e8s, <\/em>Coordinador de la revista Temps de Franja<\/em><\/p>\n

*(el text complet aqu\u00ed<\/a> )<\/p>\n

\n
\n
\n
\"http:\/\/es.calameo.com\/read\/0014219840f53cf3f2cdd\"\"http:\/\/es.calameo.com\/read\/0014219840f53cf3f2cdd\"<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Franja | L’ esmolet Article aparegut a la revista M\u00e0rius n.20 (maig 2016), de l\u2019institut M\u00e0rius Torres, de Lleida. El diccionari diu que una franja \u00e9s un tros llarg i estret d\u2019alguna cosa. Ben a prop de Lleida en teniu una, de Franja, la qual, depenent del criteri o del punt de vista, s\u2019anomena […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[13,10],"tags":[],"class_list":["post-22918","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja-catalunya-pais-valencia","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22918","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=22918"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22918\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22921,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22918\/revisions\/22921"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=22918"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=22918"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=22918"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}