{"id":23973,"date":"2016-10-27T11:01:39","date_gmt":"2016-10-27T09:01:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=23973"},"modified":"2016-10-27T11:01:39","modified_gmt":"2016-10-27T09:01:39","slug":"moviment-franjoli-per-la-llengua-la-franja-origens-catalans-integracio-a-arago-i-posteriors-intents-de-convergir-amb-el-principat-per-joaquim-torrent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=23973","title":{"rendered":"Moviment Franjol\u00ed per la Llengua: La Franja, or\u00edgens catalans, integraci\u00f3 a Arag\u00f3 i posteriors intents de convergir amb el Principat, per Joaquim Torrent"},"content":{"rendered":"

Origen: Moviment Franjol\u00ed per la Llengua: La Franja, or\u00edgens catalans, integraci\u00f3 a Arag\u00f3 i posteriors intents de convergir amb el Principat, per Joaquim Torrent<\/a><\/em><\/p>\n

\n
\n
\n
<\/a>La Franja,\u00a0 or\u00edgens catalans, integraci\u00f3 a Arag\u00f3 i posteriors intents de convergir amb el Principat<\/b><\/span><\/p>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 La pertinen\u00e7a de les terres de la Franja de Ponent a l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagor\u00e7a -el bressol inicial de la Franja-\u00a0es diferenciava dels nuclis cristians situats m\u00e9s a l\u2019oest per un feudalisme m\u00e9s vigor\u00f3s i una major influ\u00e8ncia franca, igual que la resta de comtats catalans. Concretament, en els primers temps Ribagor\u00e7a i Pallars estaven estretament entrelligats -tot i que els fets hist\u00f2rics feren que, posteriorment, el primer comtat entr\u00e9s en l\u2019\u00f2rbita navarroaragonesa i el segon en la del casal de Barcelona.\u00a0 I no es tractava nom\u00e9s de relacions pol\u00edtiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 eclesi\u00e0stiques, el bisbat de la Seu, depenent de Narbona, com tota la resta de bisbats catalans, arrib\u00e0 fins a les valls de Bielsa i Gistau. Evidentment la vinculaci\u00f3 ribagor\u00e7ana amb les terres situades al nord i a l\u2019est no \u00e9s aliena a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica, a banda que el Pirineu no ha estat mai un mur infranquejable, al contrari, ha esta una zona d\u2019incessant intercanvi cultural.\u00a0<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 Un cop format i consolidat el catal\u00e0\u00a0 fou transportat, b\u00e0sicament des de la zona pirinenca, cap al sud pels repobladors de les terres preses als musulmans, i igual pass\u00e0 a la Franja, fet que contribu\u00ed a una integraci\u00f3 ben r\u00e0pida del domini ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0. Cal tenir en compte a m\u00e9s, com a gran part de la Catalunya nova, l\u2019exist\u00e8ncia de poblaci\u00f3 moss\u00e0rab, que feia servir una parla molt acostada al catal\u00e0 i que aviat va ser assimilada. I tamb\u00e9, en el cas espec\u00edfic del Matarranya, fou important el paper exercit per poblaci\u00f3 procedent\u00a0 d\u2019altres territoris ja repoblats, com el Segri\u00e0.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 En la conquesta de les noves terres hi tingu\u00e9 una gran rellev\u00e0ncia Berenguer IV, comte de Barcelona, desposat amb Peronella i pare del rei Alfons I el Cast, qui tamb\u00e9 exerc\u00ed un paper for\u00e7a important en les conquestes. \u00a0Aix\u00ed, l\u2019any 1142 es va conquerir Tamarit de Llitera, i poc\u00a0 despr\u00e9s Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149). A partir de 1150 es va procedir a la conquesta de la zona del Matarranya, acabada definitivament el 1169 per Alfons I el cast.\u00a0 Ja a les constitucions de Pau i Treva del 1173 hom va definir Catalunya com a estesa \u00abde Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes\u00bb, i a les Corts de Lleida de 1214 s\u2019esmenta Catalunya com\u00a0 a compresa “de Salses fins al Cinca”. l a rel del testament de Jaume I es va tornar a \u00a0plantejar novament la q\u00fcesti\u00f3 dels l\u00edmits entre Arag\u00f3 i Catalunya, ja que s\u2019atribu\u00efen ambd\u00f3s territoris a dos fills del rei; el 1244 a les Corts de Barcelona, en les quals jur\u00e0 l\u2019infant Pere com a hereu de Catalunya, el mateix Jaume I va definir Catalunya com a compresa de \u201csalses al Cinca\u201d, amb l\u2019oposici\u00f3 dels aragonesos. Durant un cert temps aquest l\u00edmit es va mantenir, almenys de manera te\u00f2rica, per\u00f2 l\u2019any 1300 Jaume II, per les pressions aragoneses, declar\u00e0 que el Sobrarb, la Ribagor\u00e7a i part de la Llitera -la Llitera en concret fou partida per la clamor d\u2019Almacelles fins a la seva conflu\u00e8ncia amb el Cinca-\u00a0 eren d\u2019 Arag\u00f3 tot i l\u2019oposici\u00f3 catalana.\u00a0 Com per voler pal\u00b7liar els efectes d\u2019aquesta decisi\u00f3\u00a0 va donar, el 1322, al seu fill l\u2019infant Pere la Ribagor\u00e7a com a comtat independent i regit\u00a0pels Usatges i costums de Catalunya, el qual conserv\u00e0 aix\u00ed un r\u00e8gim d\u2019autonomia.\u00a0Al sud, i despr\u00e9s de moltes vacil\u00b7lacions i disputes protagonitzades per bisbats, ordes militars i nobles, calgu\u00e9 arribar a mitjan segle\u00a0XIV per donar \u00a0per plenament inclosa a l’Arag\u00f3 la comarca del Matarranya (compr\u00e8s el Baix Matarranya). Al\u00a0segle seg\u00fcent s\u2019hi inclogu\u00e9 Fraga i Mequinensa, i, finalment, el comtat de la Ribagor\u00e7a, despr\u00e9s d’un\u00a0seguit de revoltes, era incorporat a l’Arag\u00f3\u00a0per Felip II l’any I592.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 A penes mig segle despr\u00e9s, i en el transcurs de la Guerra\u00a0dels Segadors, la vila de Benavarri i alguns pobles dels voltants es lliuraven a les\u00a0forces francocatalanes amb la condici\u00f3\u00a0que el comtat de Ribagor\u00e7a es pogu\u00e9s unir a Catalunya.; tot i aix\u00f2 la uni\u00f3 va ser ef\u00edmera, ja que a finals del mateix any les tropes de Felip IV ocuparen tot el comtat.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0 \u00a0En el segle XVIII, durant la Guerra de Successi\u00f3, les comarques i poblacions de la Franja, van abra\u00e7ar majorit\u00e0riament la causa austriacista\u00a0i van renovar-se \u00a0els \u00a0lligams \u00a0amb \u00a0el \u00a0Principat. Algunes\u00a0localitats, com Benavarri,\u00a0 Mont-roig de Tastavins \u00a0i, sobretot, Calaceit van patir molt a mans de les forces borb\u00f2niques. Aquesta darrera vila el\u00a024 de gener de 1716 -fa\u00a0 exactament 300 anys-, despr\u00e9s de lluitar\u00a0 valerosament contra les tropes castellanes, fou incendiada i saquejada, i es calcula que, en la defensa de les seves llibertats, hi van morir 150 calaceitans .<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 El 1812, en el transcurs la Guerra del Franc\u00e8s, l’administraci\u00f3 gal\u00b7la va fer arribar Catalunya, novament, fins al Cinca;\u00a0es cre\u00e0 el\u00a0departament de les Boques de l\u2018Ebre, un dels quatre en qu\u00e8 fou dividida Catalunya \u00a0-formalment incorporada a Fran\u00e7a-, Lleida en fou la prefectura,, i Cervera, Tarragona i Tortosa les sotsprefectures. El departament desaparegu\u00e9 el 1814, quan Fran\u00e7a evacu\u00e0 la pen\u00ednsula. Hi foren incorporats exactament 6 municipis de la Franja, tres del Baix Cinca, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa, i tres del Baix Matarranya, Fai\u00f3, Nonasp i Favara.\u00a0Els canvis pol\u00edtics i administratius que va introduir el r\u00e8gim napole\u00f2nic a Catalunya, per\u00f2, van ser intranscendents ja que van quedar en reformes de \u201cpaper\u201d que no van poder aplicar-se perqu\u00e8 els francesos no ocupaven efica\u00e7ment el territori<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0 \u00a0El 1833, com sabem, es va implantar la nova divisi\u00f3 provincial, la qual no va estar exempta de controv\u00e8rsies, i pol\u00e8miques a la Franja, tot i que finalment els l\u00edmits entre Catalunya i Arag\u00f3 -contra certa creen\u00e7a popular- no es van tocar.\u00a0Com explica el professor Jes\u00fas Burgue\u00f1o, a causa de les reclamacions de Barbastre per disputar-li la capitalitat provincial a Osca, el govern volgu\u00e9 consultar (1836) l\u2019opini\u00f3 dels diputats d\u2019Osca i Saragossa, els que optaren per Barbastre -la meitat- no dubtaren a dir, significativament, que on trobaria un millor lloc la part oriental d\u2019Arag\u00f3 seria\u00a0 la prov\u00edncia de Lleida, i afirmaren: \u201cFraga, cabeza de distrito judicial de uno de los que tiene la provincia de Huesca, dista muy poco de L\u00e9rida, con quien la naturaleza, el lenguaje (SIC) y a\u00fan las costumbres le unen estrechamente.” Posteriorment el 1842 -com tamb\u00e9 explica Burgue\u00f1o- es formularia un nou pla de divisi\u00f3 provincial, propugnat per Ferm\u00edn Caballero, on les comarques de Fraga i la Llitera eren agregades a Lleida, tot i que finalment fou desestimat.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0L’any 1919 en el projecte d\u2018Estatut d’Autonomia elaborat per l’assemblea de la Mancomunitat de Catalunya es feia esment de la possible\u00a0integraci\u00f3 al Principat de territoris ve\u00efns,\u00a0 segurament a causa de la vinculaci\u00f3 dels homes de la Mancomunitat amb la Franja, comen\u00e7ant pel mateix Puig i Cadafalch. Malauradament aquest projecte va ser rebutjat per les Corts Espanyoles..<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0\u00a0 Despr\u00e9s del gran par\u00e8ntesi que represent\u00e0 el llarg i repressiu per\u00edode franquista, instaurat a rel de la guerra civil, i amb l’adveniment de la democr\u00e0cia, es van produir\u00a0novament alguns fets ins\u00f2lits i for\u00e7a espectaculars en els pobles de la Franja. Per\u00a0exemple, en una famosa enquesta, publicada a\u00a0la revista Andal\u00e1n el 1978, feta\u00a0a l’Institut de Tamarit, va resultar que\u00a0dels seixanta-quatre alumnes de BUP consultats, tots menys uns es van decantar per sentir-se catalans; al Torric\u00f3, tamb\u00e9 aquell any, es van cantar Els Segadors i es van fer crits a favor\u00a0del pas a l’administraci\u00f3 catalana, i a\u00a0 Benavarri l’any 1981 es van recollir signatures a fi d’aconseguir el mateix objectiu..<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0El 1996 la premsa informava que vuit municipis de la Mancomunitat de la Ribagor\u00e7a Oriental, a\u00a0Osca, es plantejaven iniciar negociacions amb la Generalitat per estudiar la seva adscripci\u00f3 a Catalunya si el govern aragon\u00e8s no en reconeixia el fet diferencial en \u00a0el \u00a0projecte de divisi\u00f3 \u00a0comarcal \u00a0que preparava. La proposta, per\u00f2, no es materialitz\u00e0; malauradament la Ribagor\u00e7a Oriental no ha estat reconeguda i la comarca es regeix des de Graus.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0 Finalment, creiem que \u00e9s important ressenyar l\u2019\u00e8xit que va tenir, l’agost del 2013, la cadena humana que es va\u00a0 fer entre Calaceit (Matarranya) i Caseres (Terra Alta), amb l\u2019assist\u00e8ncia de m\u00e9s de quatre-centes persones per reclamar la unitat de la llengua i contra la denominaci\u00f3 LAPAO; i tamb\u00e9 la recent aprovaci\u00f3 el 6 d\u2019octubre d\u2019enguany (2016)\u00a0pel \u00a0Parlament de Catalunya , amb els vots de la CUP i JxS\u00ed, d\u2019una proposta on es\u00a0manifesta que \u00a0el conjunt dels Pa\u00efsos Catalans tenen dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 \u00a0-Franja inclosa- i a decidir\u00a0el seu estatus pol\u00edtic. Cal recalcar que en la resoluci\u00f3 esmentada s\u2019especifica que el Principat mantindr\u00e0 una relaci\u00f3\u00a0priorit\u00e0ria amb els territoris dels Pa\u00efsos Catalans,\u00a0amb els quals comparteix llengua,\u00a0cultura i altres vincles forjats al llarg de la hist\u00f2ria, i tamb\u00e9 s’apunta, en relaci\u00f3 a \u00a0la\u00a0Franja de Ponent, que \u201ccal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb\u00a0Catalunya\u00a0que, m\u00e9s enll\u00e0 de la llengua, tamb\u00e9 es manifesta en q\u00fcestions relatives al\u00a0patrimoni hist\u00f2ric i l\u2019acc\u00e8s a la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 p\u00fabliques\u201d.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00a0 No podem amagar, per\u00f2, que, malgrat el desvetllament cultural i d’autoconscie\u00e8ncia col\u00b7lectiva que s\u2019ha produ\u00eft a la Franja des de l\u2019adveniment de la democr\u00e0cia, hi ha hagut, com a contrap\u00e8s, alguns fets i processos bastant negatius des del punt de vista territorial, com han estat el desmembrament del bisbat de Lleida \u00a0\u00a0-amb precedents, no per casualitat,\u00a0durant el franquisme- i \u00a0la \u00a0divisi\u00f3 en comarques poc respectuoses amb la realitat ling\u00fc\u00edstica i cultural, com es despr\u00e8n del fet que l\u00b4\u00fanica comarca oficial plenament de parla catalana \u00e9s el Matarranya, i encara mutilat. I si anem a altres \u00e0mbits hi haur\u00edem de sumar la reclamaci\u00f3 sense atendre a raons dels b\u00e9ns, la instauraci\u00f3 de la LAPAO, afortunadament derogada, i, darrerament, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019inquietants\u00a0s\u00edmptomes de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. I si a m\u00e9s hi afegim la potenciaci\u00f3 de les barreres i fronteres auton\u00f2miques \u00e9s inevitable que tot plegat ens ompli d\u2019intranquil\u00b7litat. Tot i aix\u00f2, per\u00f2, no podem deixar de banda l\u2019exist\u00e8ncia -com hem vist- de\u00a0 fets positius i la constataci\u00f3 que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les \u00a0persones, especialment gent jove, que tenen ben clara quina \u00e9s\u00a0la seva veritable pertinen\u00e7a.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n
\u00a0<\/b><\/div>\n
Joaquim Torrent<\/b>, ge\u00f2graf i membre del Moviment Franjol\u00ed per la Llengua<\/b><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Moviment Franjol\u00ed per la Llengua: La Franja, or\u00edgens catalans, integraci\u00f3 a Arag\u00f3 i posteriors intents de convergir amb el Principat, per Joaquim Torrent La Franja,\u00a0 or\u00edgens catalans, integraci\u00f3 a Arag\u00f3 i posteriors intents de convergir amb el Principat \u00a0\u00a0 La pertinen\u00e7a de les terres de la Franja de Ponent a l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 ve de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-23973","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja-catalunya-pais-valencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/23973","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=23973"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/23973\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24038,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/23973\/revisions\/24038"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=23973"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=23973"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=23973"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}