{"id":24394,"date":"2016-12-16T21:37:26","date_gmt":"2016-12-16T19:37:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=24394"},"modified":"2016-12-16T21:37:26","modified_gmt":"2016-12-16T19:37:26","slug":"llengua-llemosina-lo-finestro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=24394","title":{"rendered":"Llengua llemosina | Lo Finestr\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>Origen: <em><a href=\"https:\/\/finestro.wordpress.com\/2016\/12\/15\/llengua-llemosina\/\">Llengua llemosina | Lo Finestr\u00f3<\/a><\/em><\/p>\n<p><strong>\u00a0(A publicar al Diario de Teruel)<\/strong><\/p>\n<p>El llemos\u00ed o llengua llemosina \u00e9s un terme utilitzat a comen\u00e7aments del segle XVI per designar el catal\u00e0 com a parent de l\u2019occit\u00e0, i m\u00e9s concretament, mitjan\u00e7ant un dels seus dialectes propi de la regi\u00f3 de Limotges. Als regnes de Mallorca i Val\u00e8ncia s\u2019utilitzava per designar el catal\u00e0 arcaic o trobadoresc, tot i que en el transcurs dels segle XVI es va comen\u00e7ar a aplicar t\u00edmidament al catal\u00e0 contemporani.\u00a0 Al segle XIX, a les Illes i al Pa\u00eds Valenci\u00e0 va tenir un bon acolliment com a oportunitat de denominaci\u00f3 unit\u00e0ria de la llengua evitant susceptibilitats per refer\u00e8ncies geogr\u00e0fiques i dialectals. Alguns inclo\u00efen tamb\u00e9 l\u2019occit\u00e0. Tot i que, al segle XIX i principis del XX,\u00a0 els estudiosos de roman\u00edstica van anar desmuntant la identitat entre occit\u00e0 i catal\u00e0 i el mot llemos\u00ed caigu\u00e9 en des\u00fas per la seva inexactitud hist\u00f2rica, filol\u00f2gica i altres motius. El mateix Marcelino Men\u00e9ndez Pelayo, partidari del terme \u201clemosin\u201d, el 1889 va defensar el de catal\u00e0. Posar\u00e9 dos exemples de la utilitzaci\u00f3 del terme llemos\u00ed: quan Mariano de Pano (1883) parla dels fets miraculosos de la fundaci\u00f3 de Sixena a un illot enmig del pant\u00e0, format pel riu Alcanadre i del conveni entre les viles de Sena, Urgellet i Sixena per construir una capella, diu que l\u2019esmentat conveni de 1183 est\u00e0 escrit en \u201climusin\u201d, tal com es recull en la transcripci\u00f3 del Prior Moreno (Segle XVII), <em>\u201cRemembran\u00e7a de la convinen\u00e7a entre los omes de Xixena, sena y urgellet sobre la image de la verge santa maria madona nostra que puis no vol estar en la sglesia de Xixena\u201d[\u2026]poseula e monteu en la capella de madona santa maria, per \u00e7o veygue de lluny e se pusgue fer pregaries; pero be crehem ques miracle que vol star en Xixena en lo pantano, puis ally es posada<\/em>.\u201d Prova fefaent que al segle XII es parlava catal\u00e0 en aquelles viles<em>.<\/em> Un altre exemple m\u00e9s recent, per\u00f2 ja no tant: quan jo era petit, la se\u00f1ora Loretana Margel\u00ed Lorenzo de la Codonyera, amb certa il\u00b7lustraci\u00f3 autodidacta \u2013germana d\u2019Antonio Margel\u00ed, capell\u00e0, organista i music\u00f2leg a Madrid\u2013 amb la qual ten\u00edem una bona relaci\u00f3, perqu\u00e8 mon pare li treballava uns camps a mitges i ma mare li cosia, m\u2019explicava que la llengua de la Codonyera \u2013no deia catal\u00e0\u2013 era el \u201climusin\u201d o derivada d\u2019aquest. Tal vegada sense voler em deia que era catal\u00e0.<\/p>\n<p><strong>Jos\u00e9 Miguel Gr\u00e0cia<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Origen: Llengua llemosina | Lo Finestr\u00f3 \u00a0(A publicar al Diario de Teruel) El llemos\u00ed o llengua llemosina \u00e9s un terme utilitzat a comen\u00e7aments del segle XVI per designar el catal\u00e0 com a parent de l\u2019occit\u00e0, i m\u00e9s concretament, mitjan\u00e7ant un dels seus dialectes propi de la regi\u00f3 de Limotges. Als regnes de Mallorca i Val\u00e8ncia [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-24394","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24394","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=24394"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24394\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24396,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24394\/revisions\/24396"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=24394"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=24394"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=24394"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}