{"id":24582,"date":"2017-01-10T14:47:26","date_gmt":"2017-01-10T12:47:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=24582"},"modified":"2017-01-10T14:47:26","modified_gmt":"2017-01-10T12:47:26","slug":"este-i-aquest-pren-la-paraula-josep-lacreu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=24582","title":{"rendered":"Este i aquest \u2013 Pren la paraula (Josep Lacreu)"},"content":{"rendered":"

Origen: Este i aquest \u2013 Pren la paraula<\/a><\/em><\/p>\n

\"elegir-tu-casa\"<\/span><\/p>\n

\n

Hi ha paraules que, no se sap exactament per qu\u00e8, esdevenen s\u00edmbols: s\u00edmbols d\u2019unitat de la llengua, s\u00edmbols de genu\u00efnitat, s\u00edmbols de formalitat. Per\u00f2, en qualsevol disciplina cient\u00edfica \u2014i especialment en filologia\u2014, caldria assumir com a mesura profil\u00e0ctica que tots els s\u00edmbols, en major o menor mesura, s\u00f3n falsos. Les paraules no s\u00f3n m\u00e9s que simples cadenes de fonemes que emeten els parlants per a comunicar alguna cosa, i totes tenen la seua hist\u00f2ria particular, forjada per avatars i circumst\u00e0ncies diverses; per\u00f2 quan, en compte d\u2019aprofundir en el coneixement de les paraules, per a poder usar-les adequadament, les transformem en s\u00edmbols, sovint carregats de connotacions ideol\u00f2giques, i els atribu\u00efm un valor quasi sacre, en la pr\u00e0ctica les esclerotitzem. La rigidesa de plantejaments ens impedix que puguem utilitzar-les amb ductilitat i coher\u00e8ncia en contextos comunicatius variats.<\/p>\n

Probablement, les formes este<\/i> i aquest <\/i>en l\u2019actualitat s\u00f3n els grans t\u00f2tems del valenci\u00e0. Per motius diversos, que no \u00e9s pertinent explicar ara, perqu\u00e8 ens obligaria a fer una digressi\u00f3 massa llarga, estes paraules han esdevingut s\u00edmbols de confrontaci\u00f3. Amb tot, o precisament per aix\u00f2, val la pena repassar amb deteniment la hist\u00f2ria d\u2019estes paraules amb dades i raonaments filol\u00f2gics per a intentar dissipar idees esp\u00faries basades en informacions poc o gens contrastades.<\/p>\n

La forma este<\/i> prov\u00e9 de la paraula llatina \u012dste<\/i> (que significa \u2018el que est\u00e0 prop de tu\u2019), i aquest<\/i>, de eccum \u012dste<\/i> (que ve a ser una cosa aix\u00ed com \u2018vet ac\u00ed este\u2019). Des de les primeres manifestacions escrites de la llengua, les formes est<\/i> i aquest<\/i> s\u2019han usat amb relativa normalitat, i sovint alternant en el mateix text. Vegem, com a exemple il\u00b7lustratiu d\u2019esta pr\u00e0ctica, estos dos fragments extrets del Llibre de la Cort del Just\u00edcia d\u2019Alcoi<\/i>, de l\u2019any 1263: \u00abDemanat fo de temps e dix que a entorn d\u2019est Avent que avem passat\u00bb i, alhora, \u00abque restituesque XX sous de reals al dit Pere Figuera per messions e per destrics que \u00e0 feyt en aquest pleyt\u00bb. Esta duplicitat formal tamb\u00e9 existix en altres lleng\u00fces. En castell\u00e0, per exemple, les formes este<\/i> i aqueste<\/i> alternen de manera habitual en una determinada fase de la llengua, i de fet aqueste<\/i> s\u2019ha mantingut en el diccionari de la Real Academia Espa\u00f1ola<\/span> fins a l\u2019edici\u00f3 de 1992, amb la indicaci\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed, que \u00abya solo se usa en poes\u00eda<\/span>\u00bb. En itali\u00e0 coexistixen igualment les formes questo<\/i> i esto<\/i> en els diccionaris actuals.<\/p>\n

Fruit d\u2019esta tradici\u00f3, les formes est <\/i>i aquest <\/i>han estat permanentment en tots els diccionaris de la nostra llengua. Per\u00f2 la formaeste<\/i>, <\/i>amb l\u2019afegiment d\u2019una \u00ad\u00ad\u2011e<\/i> epent\u00e8tica a final de mot, durant molt de temps es va creure que era fruit de la influ\u00e8ncia del castell\u00e0. I encara n\u2019hi ha molts que s\u2019ho pensen. Per\u00f2 no \u00e9s cert. En realitat, es tracta d\u2019un recurs espontani de la llengua per a facilitar-ne la pronunciaci\u00f3 en determinats contextos. \u00c9s el mateix proc\u00e9s que es va seguir en la primera persona del present d\u2019indicatiu dels verbs de la primera conjugaci\u00f3. Antigament, de fet, es deia jo <\/i>protest<\/i> a tot arreu (com encara es diu actualment a les illes Balears) i, a partir d\u2019un moment determinat, en valenci\u00e0 es pass\u00e0 a dir jo <\/i>proteste <\/i>o jo protesto<\/i>, segons les zones. Amb les formes est <\/i>i este <\/i>va oc\u00f3rrer exactament igual. Sant Vicent Ferrer, en 1413, ja utilitza la forma este<\/i>: \u00abe no sabeu que si no fos de D\u00e9u, no poria fer este miraccle?\u00bb. La seq\u00fc\u00e8ncia \u00abest miraccle\u00bb \u00e9s impronunciable. O b\u00e9 s\u2019havia d\u2019emmudir la t<\/i> final de est <\/i>o b\u00e9 s\u2019havia d\u2019afegir una vocal de suport a fi de mot. La disjuntiva es resolgu\u00e9 a trav\u00e9s d\u2019esta segona via, afegint una \u2011e<\/i> a l\u2019antiga forma est<\/i>, primer nom\u00e9s en certs contextos, per\u00f2 gradualment esta nova variant amb \u2011e<\/i> final (este<\/i>) es generalitz\u00e0 en tots els casos.<\/p>\n

En un proc\u00e9s paral\u00b7lel, les formes refor\u00e7ades dels demostratius de primer i segon grau (aquest<\/i> i aqueix<\/i>) comen\u00e7aren a decaure fins a desapar\u00e9ixer totalment del valenci\u00e0 oral. Fou a finals del segle XIX, en el per\u00edode literari anomenat Renaixen\u00e7a<\/i>, que alguns autors recuperaren molts recursos de la llengua cl\u00e0ssica per a l\u2019\u00fas literari contemporani, entre altres q\u00fcestions els demostratius refor\u00e7ats. Per\u00f2 esta recuperaci\u00f3 no supos\u00e0 de cap manera el bandejament dels demostratius simples en la literatura. Unes formes i altres alternaven indistintament en el mateix text. Teodor Llorente, per exemple, com a m\u00e0xim representant d\u2019este moviment literari, en el conjunt de la seua obra po\u00e8tica utilitza 117 vegades les formes refor\u00e7ades dels demostratius i 389 les formes simples. Estes mateixes pautes d\u2019\u00fas es mantenen durant la primera mitat del segle XX. A partir de la d\u00e8cada dels seixanta, per\u00f2, es va produir un canvi radical en la concepci\u00f3 de la llengua liter\u00e0ria. Els models de refer\u00e8ncia passen a ser autors catalans, i aix\u00f2 f\u00e9u que s\u2019impulsara aclaparadorament l\u2019\u00fas dels demostratius refor\u00e7ats, aix\u00ed com moltes altres variants l\u00e8xiques estranyes en la hist\u00f2ria del valenci\u00e0. Per\u00f2 la hist\u00f2ria de la llengua est\u00e0 plena de vaivens. La implantaci\u00f3 del valenci\u00e0 en el sistema educatiu i la posada en marxa de la radiotelevisi\u00f3 valenciana f\u00e9u que, en part, es recuperaren moltes formes tradicionals valencianes, entre altres els demostratius simples. La Generalitat i altres administracions p\u00fabliques, aix\u00ed com molts escriptors, tamb\u00e9 passaren a utilitzar-los amb naturalitat. I tots els diccionaris \u2014tant els valencians com els catalans\u2014, de manera un\u00e0nime, han incorporat les formes este <\/i>i eixe<\/i>.<\/p>\n

Cal apuntar tamb\u00e9, en relaci\u00f3 precisament amb la forma eixe<\/i>, que l\u2019afegiment de la \u2011e<\/i> epent\u00e8tica al demostratiu de segon grau es produ\u00ed prou m\u00e9s tard que en el de primer grau, este<\/i>. No t\u00e9, per tant, cap fonament ling\u00fc\u00edstic considerar que eixe<\/i> \u00e9s una forma genu\u00efna i este<\/i> un castellanisme. Les coincid\u00e8ncies amb el castell\u00e0 s\u00f3n simplement aix\u00f2: coincid\u00e8ncies; per\u00f2 no haurien de servir de base per a marcar les pautes d\u2019\u00fas del valenci\u00e0. Rebutjar la forma este<\/i> perqu\u00e8 coincidix amb el castell\u00e0 i usar eixe<\/i> perqu\u00e8, al ser diferent de la forma ese<\/i>, no es percep com a castellanisme \u00e9s simplement absurd. I passar a utilitzar sistem\u00e0ticament les formes refor\u00e7ades dels demostratius en un est\u00e0ndard valenci\u00e0 \u00e9s una soluci\u00f3 dubtosa. Les formes refor\u00e7ades de segon grau (aqueix<\/i>, aqueixa<\/i>, aqueixos<\/i>, aqueixes<\/i>) s\u00f3n arcaismes a tot arreu. Un est\u00e0ndard<\/a> constitu\u00eft per formes antigues \u00e9s una contradicci\u00f3in terminis<\/i>.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 fonamental que cal dirimir en estos moments \u00e9s precisament el paper que es vol assignar al valenci\u00e0 en la societat actual. La literatura \u00e9s important, sens dubte. Per\u00f2 el cam\u00ed de la normalitat passa per assumir que la llengua ha de ser usada amb naturalitat en els usos interpersonals, en les botigues, en les comunicacions de les administracions p\u00fabliques, en els mitjans de comunicaci\u00f3, en l\u2019escola. La llengua culta no pot quedar reclosa en l\u2019expressi\u00f3 liter\u00e0ria, amb resson\u00e0ncies medievalitzants i desvinculada de la resta d\u2019usos formals.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la cohesi\u00f3 de la llengua no queda fragmentada per l\u2019\u00fas dels demostratius simples enfront dels refor\u00e7ats. Aix\u00f2 \u00e9s un preju\u00ed derivat de la projecci\u00f3 simb\u00f2lica que els hem atribu\u00eft. Els demostratius s\u00f3n simplement una determinada categoria gramatical. Com els possessius o com els verbs. La unitat de la llengua no es trenca perqu\u00e8 en uns llocs s\u2019utilitze meua<\/i> i en uns altres meva<\/i>. Tampoc passa res perqu\u00e8 en uns territoris es diga siga<\/i> i en uns altres sigui<\/i>. I no hauria de resultar tampoc cap problema que uns parlants usen este<\/i> i uns altres aquest<\/i>. Unes formes s\u00f3n tan dignes com les altres. No hi ha cap ra\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que justifique el relegament de les variants actuals dels demostratius a registres informals. Hem de saber construir una llengua adaptada a les nostres necessitats globals, coherent i assumible pel conjunt de ciutadans que tenen voluntat d\u2019utilitzar el valenci\u00e0 amb normalitat en qualsevol situaci\u00f3.<\/p>\n

\"Josep<\/div>\n

Josep Lacreu<\/h3>\n

Cap de la Unitat de Recursos Ling\u00fcisticot\u00e8cnics de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua.<\/p>\n

Reflexions sobre llengua, normativa i socioling\u00fc\u00edstica. Per a construir, des del di\u00e0leg, un valenci\u00e0 adaptat a les necessitats de la societat actual.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Este i aquest \u2013 Pren la paraula Hi ha paraules que, no se sap exactament per qu\u00e8, esdevenen s\u00edmbols: s\u00edmbols d\u2019unitat de la llengua, s\u00edmbols de genu\u00efnitat, s\u00edmbols de formalitat. Per\u00f2, en qualsevol disciplina cient\u00edfica \u2014i especialment en filologia\u2014, caldria assumir com a mesura profil\u00e0ctica que tots els s\u00edmbols, en major o menor mesura, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-24582","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estudis-linguistics"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24582","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=24582"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24585,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24582\/revisions\/24585"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=24582"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=24582"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=24582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}