{"id":24607,"date":"2017-01-16T10:01:54","date_gmt":"2017-01-16T08:01:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=24607"},"modified":"2017-01-16T10:01:54","modified_gmt":"2017-01-16T08:01:54","slug":"moviment-franjoli-per-la-llengua-quim-arrufat-la-independencia-de-catalunya-no-suposara-un-tall-de-relacions-afectives-amb-els-nostres-origens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=24607","title":{"rendered":"Moviment Franjol\u00ed per la Llengua: Quim Arrufat: \u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya no suposar\u00e0 un tall de relacions afectives amb els nostres or\u00edgens\u201d"},"content":{"rendered":"

Origen: Moviment Franjol\u00ed per la Llengua: Quim Arrufat: \u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya no suposar\u00e0 un tall de relacions afectives amb els nostres or\u00edgens\u201d<\/a><\/em><\/p>\n

Quim Arrufat: \u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya no suposar\u00e0 un tall de relacions afectives amb els nostres or\u00edgens\u201d<\/h3>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n
Quim Arrufat \u00e9s membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formaci\u00f3 al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare \u00e9s de Valljunquera i la seva mare d’Alcany\u00eds, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres fam\u00edlies de la zona.<\/div>\n
\u00a0<\/span><\/b><\/div>\n
Marcel Pena<\/span><\/b><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/b><\/div>\n
-Quina relaci\u00f3 tens amb el Matarranya?<\/span><\/b><\/div>\n
Queda molt poca gent de la fam\u00edlia de Valljunquera perqu\u00e8 la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarranya. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en s\u00f3n 360. A m\u00e9s que \u00e9s una poblaci\u00f3 molt envellida.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Segueixes l’actualitat pol\u00edtica del Matarranya?<\/span><\/b><\/b><\/div>\n
La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove t\u00e9 m\u00e9s vinculaci\u00f3 amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel\u00b7lectual i pol\u00edtica de la comarca. El Matarranya no \u00e9s el centre de res; est\u00e0 en mig d’Alcany\u00eds i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castell\u00f3. Costa molt centrar esfor\u00e7os en una situaci\u00f3 com aquesta<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-El Matarranya \u00e9s una mica com la Franja, per\u00f2 a petita escala: territori hist\u00f2ric dividit en comarques i prov\u00edncies que no respecten els l\u00edmits culturals.<\/span><\/b><\/div>\n
El proc\u00e9s de comarcalitzaci\u00f3 de l’Arag\u00f3 va voler imitar les comarques de Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0, per\u00f2 ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles catalanoparlants fora del Matarranya. D’aquesta manera van a\u00efllar encara m\u00e9s la realitat cultural. Van considerar que la llengua no era un element determinant a l’hora de cohesionar una comarca per donar-li m\u00e9s entitat.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Qu\u00e8 falta a la Franja per enfortir la seva vinculaci\u00f3 pol\u00edtica amb el Principat?<\/span><\/b><\/div>\n
Durant el franquisme \u00e9s va construir una l\u00ednia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcany\u00eds, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, \u00e9s una via verda preciosa. Aquest \u00e9s un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarranya respecte al Principat, i que ha provocat l’\u00e8xode massiu que pateix.<\/span><\/div>\n
Per altra banda, pol\u00edticament hi ha un component de rebuig a Catalunya pel fet del xoc de nacionalismes que al Matarranya s’ha alimentat molt. \u00c9s una comarca molt conservadora, on el marc de socialitzaci\u00f3 nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a Espanya. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de “a nosaltres ens va malament perqu\u00e8 als catalans els hi va b\u00e9”. No, el Matarranya no s’enfonsa per culpa dels catalans, sin\u00f3 per la pol\u00edtica franquista envers l’apropiaci\u00f3 de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res… En canvi, aquell discurs ha quallat i dificulta molt l’enlla\u00e7 popular i sociol\u00f2gic amb la resta de PPCC.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Quin paper hi hauria de jugar l’Esquerra Independentista, com a moviment que t\u00e9 els Pa\u00efsos Catalans com a refer\u00e8ncia, en aquesta recuperaci\u00f3?<\/span><\/b><\/div>\n
Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i ling\u00fc\u00edstics. Reivindicar la unitat de la llengua i defensar el mateix cos cultural, social i pol\u00edtic. Per\u00f2 l’Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gr\u00e0cia que al Matarranya, perqu\u00e8 la realitat \u00e9s molt m\u00e9s prec\u00e0ria: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures… A la Franja, el moviment socio-pol\u00edtic que intenti recuperar el territori econ\u00f2micament, cultural i educativa, \u00e9s qui s’endur\u00e0 els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada \u00e9s l’\u00fanic que pot reconstruir la idea dels Pa\u00efsos Catalans a la Franja.<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
-Tamb\u00e9 s’ha intentat fer des de Catalunya, per\u00f2 les iniciatives encetades mai han acabat d’assentar-se.<\/span><\/b><\/div>\n
L’aterratge d’institucions culturals catalanistes a la Franja sempre s’ha fet pensat des d’una \u00f2ptica catalana o valenciana, per\u00f2 no pas franjolina. En canvi, tamb\u00e9 hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja. El meu pare va ser membre fundador de l’Ascuma, l’Associaci\u00f3 Cultural del Matarranya, per\u00f2 se’n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Ell no reclamava que l’Ascuma form\u00e9s part de les institucions catalanes, perqu\u00e8 era conscient de la realitat, per\u00f2 tampoc volia supeditar-se a estructures provincials espanyoles com la Diputaci\u00f3 de Teruel. L’ideal seria mantenir una realitat aut\u00f2noma, defensar un punt de vista propi per a la Franja.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Per\u00f2 hi ha una mancan\u00e7a de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja.<\/span><\/b><\/div>\n
Costa molt perqu\u00e8 no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja. Un tipus d’iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja en l’exili, la emigraci\u00f3, fossin els grans promotors dels projectes culturals.<\/span><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Estaci\u00f3 de Valljunquera (Font<\/a>)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-La creaci\u00f3 d’estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?<\/span><\/b><\/div>\n
Tot el que t\u00e9 a veure amb la recuperaci\u00f3 de la cultura i l’activaci\u00f3 econ\u00f2mica hauria de passar els l\u00edmits comarcals per unificar poblacions catalanoparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que dif\u00edcilment ho faran, s’ha d’establir un moviment ciutad\u00e0 que reivindiqui la consci\u00e8ncia de ser part de la Franja.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-A part de la llengua, qu\u00e8 m\u00e9s uneix el Matarranya i les comarques ve\u00efnes?<\/span><\/b><\/div>\n
El paisatge, sens dubte. T\u00e9 un paisatge molt caracter\u00edstic, com definia molt b\u00e9 Desideri Lombarte en els seus poemes. Trobem un tipus d’agricultura molt t\u00edpic d’all\u00e0, arrelat en la cultura \u00e0rab. El paisatge marca la identitat.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragon\u00e8s de recon\u00e8ixer el catal\u00e0 com a llengua oficial?<\/span><\/b><\/div>\n
El seu discurs a favor del catal\u00e0 \u00e9s ret\u00f2rica. Els partits progressistes de l’Estat espanyol, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenci\u00f3 democr\u00e0tica a les demandes de diferents col\u00b7lectius, en aquest cas ling\u00fc\u00edstics i culturals. M’explico: ells no creuen que hi hagi d’haver plurinacionalitat, per\u00f2 com a dem\u00f2crates s\u00f3n m\u00e9s receptius a les demandes populars. Aix\u00f2 no \u00e9s plurinacionalitat. Si s’ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el comprom\u00eds de plurinacionalitat exist\u00eds, l’educaci\u00f3 del Matarranya hauria de ser tota en catal\u00e0. En canvi, cada hora de classe en catal\u00e0 que s’arrenca \u00e9s una vict\u00f2ria dels pares i mares davant un Govern que pot ser m\u00e9s o menys receptiu a la demanda. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s plurinacionalitat ni pluriculturalitat. Per tant, \u00e9s un recurs discursiu.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Per\u00f2 hi ha gent que reivindica que l’Arag\u00f3 \u00e9s triling\u00fce.<\/span><\/b><\/div>\n
Aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb entendre l’Arag\u00f3 com a multicultural. En realitat nom\u00e9s pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en catal\u00e0, per exemple. Aix\u00f2 nom\u00e9s s’aconseguir\u00e0 si es planta la pr\u00f2pia gent de la Franja.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-\u00c9s a dir, reivindiquen la cultura de la Franja nom\u00e9s ideol\u00f2gicament?<\/span><\/b><\/div>\n
Aix\u00f2 \u00e9s un problema que sobrepassa la Franja. A Espanya, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, per\u00f2 tenen zero credibilitat perqu\u00e8 no reconeixen les sobiranies m\u00faltiples. Com a m\u00ednim, existeixen tres realitats hist\u00f2ricament ratificades, que s\u00f3n Euskal Herria, Gal\u00edcia i els Pa\u00efsos Catalans, que han de tenir sobirania pr\u00f2pia\u00a0<\/span>encara que les seves decisions vagin en contra de l’Estat espanyol. Aix\u00f2 seria plurinacionalitat.<\/div>\n
I pluricultural seria que all\u00e0 on \u00e9s parla \u00e8uscar, gallec o catal\u00e0, l’idioma vehicular fos aquest. Arag\u00f3 \u00e9s una plasmaci\u00f3 d’aquesta negativa.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Per qu\u00e8 no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja?<\/span><\/b><\/div>\n
No n’hi ha a la Franja ni pr\u00e0cticament a la resta de Pa\u00efsos Catalans llevat del Principat per una ra\u00f3: l’acceleraci\u00f3 del proc\u00e9s independentista. La construcci\u00f3 dels Pa\u00efsos Catalans \u00e9s un proc\u00e9s lent. Quan al Principat s’activa l’independentisme, activa una acceleraci\u00f3 que deixa la resta de territoris pol\u00edticament desubicats.<\/span><\/div>\n
Tot i aix\u00ed, hi ha molta gent de la Franja que participa en l’Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representaci\u00f3 m\u00e9s alt que cap altre territori dels Pa\u00efsos Catalans.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Llavors el proc\u00e9s ha fet m\u00e9s evident la separaci\u00f3 pol\u00edtica autonomista?<\/span><\/b><\/div>\n
Ha fet evident la difer\u00e8ncia quant a estructures econ\u00f2miques i oportunitat pol\u00edtica. Les Illes i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de pa\u00eds contrari, i que fruit de perdre la compet\u00e8ncia, s’hagi fet independentista. A les Illes i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 la burgesia local es va afiliar al PP, i ha col\u00b7laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col\u00b7laborar amb Madrid durant diferents per\u00edodes hist\u00f2rics, per\u00f2 ha quedat al marge en els \u00faltims 40 anys on els han pres tot el poder econ\u00f2mic, pol\u00edtic i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Aquesta \u00e9s la diferenciaci\u00f3 amb la resta de Pa\u00efsos Catalans.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Com es pot tornar a equiparar la situaci\u00f3 pol\u00edtica entre Catalunya i la resta dels Pa\u00efsos Catalans?<\/span><\/b><\/div>\n
Primer s’ha de superar l’actual situaci\u00f3: esdevenint independents o b\u00e9 que perdi l\u2019opci\u00f3 independentista i hi hagi una crisi sociopol\u00edtica que torni a anivellar tots els Pa\u00efsos Catalans. Si s\u2019assoleix la independ\u00e8ncia de Catalunya, Espanya en pot sortit renovada o, com ha passat en els \u00faltims 500 anys, que es tanqui encara m\u00e9s i es torni menys democr\u00e0tica. Aix\u00f2 provocaria que molta gent a les Illes i al Pa\u00eds Valenci\u00e0 evidenci\u00e9s les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta Espanya o apropar-se al model de la Rep\u00fablica Catalana.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Molta gent de la Franja pensa que amb una frontera estatal d\u2019acabaran les relacions amb Catalunya.<\/span><\/b><\/div>\n
El concepte cl\u00e0ssic de l’estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Tenim l’exemple de l\u2019Hospital de la Cerdanya, que at\u00e9n pacients de la Catalunya Nord i de la del Sud.<\/span><\/div>\n
A no ser que Espanya prohibeixi per als territoris catalanoparlants tot all\u00f2 de la Catalunya independent, dubto molt que s\u2019arrib\u00e9s a la situaci\u00f3 que planteges.<\/span><\/div>\n
A m\u00e9s, que Catalunya va acollir molta emigraci\u00f3 aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independ\u00e8ncia suposar\u00e0 el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres or\u00edgens? No \u00e9s concebible.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-El que s\u00ed que podria passar \u00e9s que la independ\u00e8ncia de Catalunya sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris catalanoparlants.<\/span><\/b><\/div>\n
En aquest cas, tindrem una situaci\u00f3 molt curiosa: una Rep\u00fablica catalana amb nom\u00e9s la meitat de la poblaci\u00f3 catalanoparlant, constru\u00efda des de la pluralitat ling\u00fc\u00edstica, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aqu\u00ed l’Estat espanyol pot tenir un dels principals problemes, perqu\u00e8 Catalunya tensar\u00e0 positivament la resta de comunitats catalanoparlants.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
-Com per exemple?<\/span><\/b><\/div>\n
S’hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona \u00e9s la capital universit\u00e0ria, econ\u00f2mica i cultural no nom\u00e9s del Principat, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la resta de territoris. Per a la Franja ho \u00e9s bastant m\u00e9s que Saragossa. A la Rep\u00fablica catalana, Barcelona seguir\u00e0 exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, m\u00e9s drets socials que permetin l\u2019acc\u00e9s als estudis, una qualitat de l\u2019ensenyament m\u00e9s alta…<\/span>
\n
\n<\/b>-Gr\u00e0cies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca…<\/b><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Moviment Franjol\u00ed per la Llengua: Quim Arrufat: \u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya no suposar\u00e0 un tall de relacions afectives amb els nostres or\u00edgens\u201d Quim Arrufat: \u201cLa independ\u00e8ncia de Catalunya no suposar\u00e0 un tall de relacions afectives amb els nostres or\u00edgens\u201d Quim Arrufat \u00e9s membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[13,10],"tags":[],"class_list":["post-24607","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja-catalunya-pais-valencia","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24607","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=24607"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24607\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24610,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/24607\/revisions\/24610"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=24607"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=24607"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=24607"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}