{"id":25855,"date":"2017-06-19T19:36:01","date_gmt":"2017-06-19T17:36:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=25855"},"modified":"2017-06-19T19:36:01","modified_gmt":"2017-06-19T17:36:01","slug":"entrevista-a-octavi-serret-soc-el-llibreter-mes-agosarat-que-conec","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=25855","title":{"rendered":"Entrevista a Octavi Serret: “Soc el llibreter m\u00e9s agosarat que conec”\u00a0"},"content":{"rendered":"

Origen: Entrevista a Octavi Serret: “Soc el llibreter m\u00e9s agosarat que conec” (Jordi Nopca)<\/a><\/em><\/p>\n

\n
\n
\n
OCTAVI SERRET<\/span><\/p>\n

\u201cSoc el llibreter m\u00e9s agosarat que conec\u201d<\/h1>\n

Des de la petita per\u00f2 atape\u00efda llibreria Serret, instal\u00b7lada des de l\u2019any 1982 al poble de\u00a0Vall-de-roures \u2013a la comarca aragonesa del Matarranya\u2013, el seu fundador i propietari\u00a0treballa incansablement per difondre la cultura escrita: venent llibres i organitzant\u00a0presentacions, trobades i premis literaris. Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi<\/h2>\n<\/div>\n
\"\u201cSoc<\/a><\/span><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n

Vall-de-roures \u00e9s un poble menys tranquil des que Octavi Serret va comen\u00e7ar a atreure visitants -de municipis propers i no tan propers- a les presentacions de llibres i trobades que organitza a la llibreria que porta el seu cognom i que va aixecar la persiana per primera vegada el 1982, quan nom\u00e9s tenia 16 anys. S\u00f3n tres quarts de nou d\u2019un dimecres i Serret acaba d\u2019abaixar la persiana.<\/b><\/p>\n

Ja ha acabat tota la feina del dia?<\/strong><\/p>\n

La feina no s\u2019acaba mai. Plegar a aquesta hora \u00e9s normal, per\u00f2 hi ha dies que acabo m\u00e9s tard. Pr\u00e0cticament visc a la llibreria. Quan acabo pujo les escales i entro a casa. La tinc al pis de dalt.<\/p>\n

Suposo que tamb\u00e9 est\u00e0 plena de llibres.<\/strong><\/p>\n

No tant com podria. En tenim molts a les golfes. Sempre que pujo un llibre a casa la dona em diu: \u201cQuan l\u2019acabis el tornes a baix!\u201d Des de fa un temps, a casa nom\u00e9s s\u2019hi queden els t\u00edtols imprescindibles.<\/p>\n

Amb 51 anys ja ha rebut el Premi Nacional de Cultura (2009) i ara una Creu de Sant Jordi. S\u00f3n dos reconeixements molt importants.<\/strong><\/p>\n

Quan vaig rebre el Premi Nacional els ve\u00efns no sabien gaire qu\u00e8 era i va passar una mica desapercebut. Amb la Creu de Sant Jordi he quedat parat de veure que la reacci\u00f3 ha estat tan positiva: hi ha gent que m\u2019ha agra\u00eft la feina que he fet des de la llibreria, i d\u2019altres que tot i no compartir gaire o gens les meves idees se m\u2019han acostat i m\u2019han felicitat.<\/p>\n

Parli\u2019m dels inicis de la llibreria. Vost\u00e8 encara era menor d\u2019edat quan Serret va comen\u00e7ar a funcionar.<\/strong><\/p>\n

Als 13 anys vaig decidir que deixava l\u2019escola i al cap de poc vam comen\u00e7ar a voltar amb el meu pare per les papereries de la comarca per veure quin model ens agradava. La primera botiga, la del 1982, era m\u00e9s una papereria que una llibreria, per indicacions del pare.<\/p>\n

Per qu\u00e8 va triar el negoci dels llibres? \u00bfNo li van dir que era molt sacrificat?<\/strong><\/p>\n

Vaig voler obrir una llibreria perqu\u00e8 havia llegit tots els llibres de casa i l\u2019\u00fanica manera de poder llegir m\u00e9s i gratis era muntant el meu propi negoci. Una de les primeres novel\u00b7les d\u2019adults que havia llegit -i de la qual no devia entendre gaire cosa- era\u00a0\u00bfArde Par\u00eds?<\/em>, de Dominique Lapierre i Larry Collins. M\u00e9s endavant vaig al\u00b7lucinar amb\u00a0Tibur\u00f3n<\/em>, de Peter Benchley. I vaig passar una etapa en qu\u00e8 m\u2019encantava tot el que tingu\u00e9s a veure amb el Triangle de les Bermudes, amb l\u2019Atl\u00e0ntida i els ovnis. La literatura que m\u00e9s m\u2019ha agradat \u00e9s la d\u2019aventures, la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i la fantasia. Hi ha hagut temporades que he llegit molta filosofia i psicoan\u00e0lisi, d\u2019altres que m\u2019ha picat per la hist\u00f2ria… La meva curiositat per llegir no s\u2019acaba mai. L\u2019\u00fanic m\u00f3n en qu\u00e8 m\u2019ha costat entrar \u00e9s el dels cl\u00e0ssics grecs.<\/p>\n

La llibreria Serret se li devia fer petita de seguida.<\/strong><\/p>\n

Vaig canviar de local el 1986. Per\u00f2 la llibreria Serret d\u2019ara tamb\u00e9 \u00e9s menudeta. T\u00e9 46 metres quadrats plens de llibres. Hi tinc entre 40.000 i 50.000 t\u00edtols de fons, dels quals n\u2019hi ha uns 15.000 sobre les Terres de l\u2019Ebre i el Matarranya, la meva gran especialitzaci\u00f3. A part d\u2019aix\u00f2 tinc un magatzem ple de llibre vell: quan hi ha fires i festes els trec i intento vendre\u2019ls a dos o tres euros.<\/p>\n

Serret, per\u00f2, fa temps que tamb\u00e9 \u00e9s una llibreria virtual.<\/strong><\/p>\n

Fa m\u00e9s de 20 anys que vaig muntar la p\u00e0gina web i vaig comen\u00e7ar a vendre-hi llibres. Hi tinc m\u00e9s de 160.000 t\u00edtols classificats i els puc servir f\u00e0cilment, perqu\u00e8 tinc eines per localitzar els que estan descatalogats. Soc molt bo perseguint tota mena de llibres.<\/p>\n

\u00bfPodr\u00edem dir que \u00e9s una esp\u00e8cie de detectiu literari?<\/strong><\/p>\n

La comparaci\u00f3 m\u2019agrada! Diguem que els hiverns donen per a molt, quan ets en un poble com el meu. Tinc clients de l\u2019Arag\u00f3, de Catalunya, de Val\u00e8ncia i tamb\u00e9 de Madrid. Normalment es posen en contacte amb mi a trav\u00e9s de la web o per tel\u00e8fon.<\/p>\n

Expliqui\u2019m un dels seus casos.<\/strong><\/p>\n

Fa un parell de setmanes un home va entrar a la llibreria buscant un assaig del 1992 sobre els jueus. Mentre sortia per la porta ja l\u2019hi havia trobat. El vaig comprar a un particular que el tenia en venda i el vaig revendre al meu client.<\/p>\n

\u00bfLa persecuci\u00f3 de llibres \u00e9s un volum de negoci important?<\/strong><\/p>\n

Dos anys enrere vaig estar a punt de tancar i una s\u00e8rie de comandes de llibre descatalogat em van salvar.<\/p>\n

Serret t\u00e9 una bona representaci\u00f3 de la producci\u00f3 en llengua catalana, per\u00f2 no sempre ha sigut aix\u00ed.<\/strong><\/p>\n

Els primers llibres que em van arribar en catal\u00e0 de les publicacions del govern d\u2019Arag\u00f3 em van sorprendre. Pensava que ning\u00fa els voldria i els vaig amagar sota el taulell. Llavors va venir un amic, el Carles Sancho, i me\u2019ls va demanar. Em va dir que els deix\u00e9s al lloc dels altres llibres: \u201cHem de fer que es venguin. S\u00f3n els nostres llibres i la nostra llengua\u201d, em va dir. I aquestes paraules em van obrir els ulls. A poc a poc vaig comen\u00e7ar a fer possible que els clients no trobessin estrany llegir en catal\u00e0.<\/p>\n

Se n\u2019ha sortit?<\/strong><\/p>\n

Encara hi ha gent que no entra a Serret perqu\u00e8 sap que hi ha llibres en catal\u00e0. Per\u00f2 hem anat a millor.<\/p>\n

Un llibreter ebrenc el definia afectuosament com el \u201cm\u00e9s\u00a0<\/strong>canalla<\/em><\/strong>\u00a0\u201d dels llibreters. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Jo no diria\u00a0canalla<\/em>. Agosarat s\u00ed. Soc el llibreter m\u00e9s agosarat que conec. Vaig massa r\u00e0pid i em plantejo coses grans. Sovint, quan intento posar en marxa les idees que porto al cap… no se m\u2019entenen.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Entrevista a Octavi Serret: “Soc el llibreter m\u00e9s agosarat que conec” (Jordi Nopca) OCTAVI SERRET \u201cSoc el llibreter m\u00e9s agosarat que conec\u201d Des de la petita per\u00f2 atape\u00efda llibreria Serret, instal\u00b7lada des de l\u2019any 1982 al poble de\u00a0Vall-de-roures \u2013a la comarca aragonesa del Matarranya\u2013, el seu fundador i propietari\u00a0treballa incansablement per difondre la cultura […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[10,5],"tags":[],"class_list":["post-25855","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-matarranya","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/25855","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=25855"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/25855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25857,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/25855\/revisions\/25857"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=25855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=25855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=25855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}