{"id":25883,"date":"2017-06-24T14:15:29","date_gmt":"2017-06-24T12:15:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=25883"},"modified":"2017-06-24T14:15:29","modified_gmt":"2017-06-24T12:15:29","slug":"els-meus-animals-lesmolet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=25883","title":{"rendered":"Els meus animals | L’esmolet"},"content":{"rendered":"

Origen: Els meus animals | L’esmolet<\/a><\/em><\/p>\n

\n
<\/div>\n<\/header>\n
\n
\"La<\/p>\n

La Gilda, a la barana del terrat del carrer Sant Crist\u00f2for, la primavera del 1991<\/p>\n<\/div>\n

Encara \u00e9s fosc quan passo pel davant de la protectora d\u2019Alcany\u00eds. Tan bon punt senten els meus esbufecs, els gossos em saluden. N\u2019hi ha molts; massa. I cada dia penso que quan pugui, en rescatar\u00e9 un, el m\u00e9s lleig, el m\u00e9s vell.<\/p>\n

Sempre he estimat els animals des de la convicci\u00f3 que una qualitat at\u00e0vica, perduda per nosaltres, els fa forts en la natura i fr\u00e0gils davant els humans. De menut em podia passar hores imm\u00f2bil, fascinat per insectes que m\u2019ignoraven o per bestioles que, un cop segures de la meua innocu\u00eftat, seguien fent la seua. A casa no me\u2019n van deixar tenir mai cap. Els pares em deien que tancar-los en un pis era cruel. No obstant, quan vaig trobar-me un periquito pel carrer, ens el vam quedar \u201cperqu\u00e8 si no, es morir\u00e0, pobret\u201d.<\/p>\n

En els temps de la primera independ\u00e8ncia \u2014tendra, prec\u00e0ria i il\u00b7lusionada\u2014 vaig conviure amb la Gilda, una gateta negra que els oncles Gal\u00ed-Trullenque havien rescatat. Ella em va acompanyar en alguns dels pisos que vaig habitar a Barcelona i, finalment, s\u2019avingu\u00e9 a seguir-me quan vaig carregar la Vanette per tornar a l\u2019Arag\u00f3. Es van afegir a l\u2019aventura els gats de ma germana \u2014que en aquell temps voltava pel m\u00f3n\u2014 Alan i Mau. L\u2019Alan tamb\u00e9 era negre i gastava un posat majest\u00e0tic \u2014potser motivat per la castraci\u00f3 que li havien efectuat els anteriors propietaris. La Mau era jove i juganera, i la seva feina consistia en posar a prova la paci\u00e8ncia dels altres dos. Amb ells vaig compartir els primers anys aragonesos a Torredarques, a Alcany\u00eds o a les Cap\u00e7ades, on mantenien l\u2019hort i el maset nets de muralls i ratolins. Ara ja s\u00f3n tots morts. La Mau primer, despr\u00e9s la Gilda i finalment l\u2019Alan, que va passejar la seua dignitat fins el darrer dia d\u2019agost de 2007, quan ja no podia valdre\u2019s de tan vell. Tenia 21 anys, que equivalen a 101 dels nostres.<\/p>\n

Des d\u2019aleshores no hem tingut cap altre animal a casa \u2014tret d\u2019algun moixonet caigut del niu\u2014 malgrat les pressions de les filles. I \u00e9s que m\u2019agraden massa.<\/p>\n

Avui volia escriure de gossos abandonats i de bous torturats en p\u00fablic, per\u00f2 els esperits dels meus animals se me n\u2019han endut les paraules. Potser un altre dia.<\/p>\n

La Comarca<\/em><\/a>, columna \u00abViles i gents\u00bb, 23 de juny de 2017<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019Alan i la Mau vigilant alguna cosa que a mi se m\u2019escapava.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Els meus animals | L’esmolet La Gilda, a la barana del terrat del carrer Sant Crist\u00f2for, la primavera del 1991 Encara \u00e9s fosc quan passo pel davant de la protectora d\u2019Alcany\u00eds. Tan bon punt senten els meus esbufecs, els gossos em saluden. N\u2019hi ha molts; massa. I cada dia penso que quan pugui, en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5,21],"tags":[],"class_list":["post-25883","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-normalitzacio-del-catala","category-viles-i-gents"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/25883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=25883"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/25883\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25884,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/25883\/revisions\/25884"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=25883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=25883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=25883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}