{"id":26216,"date":"2017-08-10T09:55:43","date_gmt":"2017-08-10T07:55:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=26216"},"modified":"2017-08-10T09:55:43","modified_gmt":"2017-08-10T07:55:43","slug":"curs-sobre-llengues-minoritaries-i-estandarditzacio-a-jaca-mas-de-bringue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=26216","title":{"rendered":"Curs sobre lleng\u00fces minorit\u00e0ries i estandarditzaci\u00f3 a Jaca | Mas de Bringu\u00e8"},"content":{"rendered":"

Origen: Curs sobre lleng\u00fces minorit\u00e0ries i estandarditzaci\u00f3 a Jaca | Mas de Bringu\u00e8<\/a><\/em><\/p>\n

\n

\"CURS<\/p>\n

Ponents i autoritats en l\u2019acte inaugural del curs<\/p>\n

El complex i divers proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/strong><\/p>\n

M\u00c0RIO SASOT<\/p>\n

Del 19 al 21 de juliol va tindre lloc a Jaca (Osca) un interessant curs sobre \u00a0\u201cLleng\u00fces minorit\u00e0ries a Europa i estandarditzaci\u00f3\u201d \u00a0organitzat per la Universitat de Saragossa.<\/p>\n

El curs, \u00a0coordinat pels professors Javier Giralt Latorre i Francho Nagore La\u00edn, del Departament de Ling\u00fc\u00edstica General de la Universitat de Saragossa va oferir un acostament als processos de normativitzaci\u00f3 que han experimentat, i encara experimenten, algunes de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries d\u2019Europa m\u00e9s pr\u00f2ximes a la Comunitat Aut\u00f2noma d\u2019Arag\u00f3 (el gallec, l\u2019asturi\u00e0, el basc, l\u2019occit\u00e0 i el catal\u00e0).<\/p>\n

Els processos \u00a0d\u2019estandaritzaci\u00f3, magn\u00edficament exposats per aut\u00e8ntics especialistes en la mat\u00e8ria i coprotagonistes importants d\u2019aquestes iniciatives, mostraren trets comuns a totes les lleng\u00fces analitzades, tot i que desenvolupats amb matisos i ritmes temporals diferents. Tots ells abordaren aspectes com la manera de procedir per resoldre q\u00fcestions com la grafizaci\u00f3 o representaci\u00f3 gr\u00e0fica del sistema fonol\u00f2gic, l\u2019estandarditzaci\u00f3 i la tensi\u00f3 que es produeix amb les varietats locals i dialectals, o la modernitzaci\u00f3, especialment \u00a0l\u00e8xica, que done resposta a les necessitats comunicatives i expressives de la vida actual, etc. Tamb\u00e9 s\u2019abord\u00e0 el proc\u00e9s incipient de codificaci\u00f3 de l\u2019aragon\u00e8s i les iniciatives que des del govern auton\u00f2mic s\u2019han pres recentment en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n

El primer en intervindre va ser el professor Ramon d\u2019Andr\u00e9s D\u00edaz professor de la Universitat d\u2019Oviedo i un dels experts convocat pel govern aragon\u00e8s per a elaborar un document de treball per a la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de l\u2019aragon\u00e8s.<\/p>\n

El doctor D\u2019Andr\u00e9s disting\u00ed entre una normalitat ling\u00fc\u00edstica \u201cglotol\u00f2gica\u201d, quan els seus parlants la utilitzen amb naturalitat \u00a0\u00a0i sense prejudicis, i la \u201csociol\u00f2gica\u201d, quan eixa llengua t\u00e9 un prestigi social reconegut pels propis parlants i els de les altres lleng\u00fces.<\/p>\n

Per a aquest professor, la normalitzaci\u00f3 exig\u00eds un corpus legislatiu (normativitzaci\u00f3) acceptat pels parlants. Les lleng\u00fces, per lo general tenin un un proc\u00e9s de fixaci\u00f3<\/strong>, basat en una simplificaci\u00f3 dialectal, unes normes gr\u00e0fiques, l\u00e9xiques, ortol\u00f2giques, normes especials per als diferents dialectes i, fins i tot, la selecci\u00f3 d\u2019un alfabet i una escriptura, \u201cque tot i que no ho semble, es totalment aleat\u00f2ria i convencional\u201d. Despr\u00e9s\u00a0 ve tot un \u00a0proc\u00e9s de cultivaci\u00f3<\/strong> l\u00e8xica i estil\u00edstica, que permet la creaci\u00f3 d\u2019un llenguatge m\u00e9s elaborat mitjan\u00e7ant la\u00a0 selecci\u00f3 <\/strong>de diverses opcions ling\u00fc\u00edstiques senyalades com a correctes per a adaptar-les a cada situaci\u00f3 comunicativa concreta.<\/p>\n

Entre altres q\u00fcestions interessants, D\u2019Andr\u00e9s \u00a0assenyal\u00e0 \u00a0que \u00e9s possible recuperar una llengua completament desapareguda com \u00e9s el cas de l\u2019hebreu. Quant als tipus d\u2019estandarditzaci\u00f3, hi ha alguns basats en una koin\u00e9 natural<\/strong>; altres basats<\/p>\n

en una selecci\u00f3 dialectal<\/strong> com \u00e9s el cas del franc\u00e8s, Itali\u00e0, castell\u00e0, portugu\u00e8s, angl\u00e8s, catal\u00e0, etc. que utilitzen un dialecte base<\/strong> per a crear un est\u00e0ndard.<\/p>\n

Tamb\u00e9 disting\u00ed entre est\u00e0ndards convergents<\/strong> (on s\u2019assumeix la pertin\u00e8ncia dels diferents est\u00e0ndards a una mateixa llengua com el cas del portugu\u00e8s i el brasiler, o l\u2019angl\u00e8s i l\u2019americ\u00e0) i divergents <\/strong>(on prima la voluntat de mostrar que dos est\u00e0ndards d\u2019una mateixa llengua s\u00f3n dos lleng\u00fces diferents) com el cas de l\u2019asturi\u00e0 i el mirand\u00e8s o del servi i croata, una mateixa llengua, escrita amb dos alfabets diferents, una amb car\u00e0cters cir\u00edl\u00b7lics i altra amb romans.<\/p>\n

L\u2019occit\u00e0<\/strong><\/p>\n

El professor Jordi Suils i Subir\u00e0, de la Universitat de Lleida don\u00e0 unes pinzellades de com ha estat la situaci\u00f3 de degradaci\u00f3 i p\u00e8rdua progressiva de l\u2019Occit\u00e0 dins de l\u2019estat franc\u00e8s. \u201cLa forta influ\u00e8ncia del centralisme franc\u00e8s ha enfortit la idea d\u2019una llengua dominant, intr\u00ednsecament uniforme, i d\u2019una llengua dominada, especialment diversa\u201d <\/strong>\u2013 digu\u00e9.<\/p>\n

Centrat despr\u00e9s en el cas de l\u2019aran\u00e8s, detall\u00e0 la diferent legislaci\u00f3 que s\u2019ha anat desenvolupant a Catalunya, des de 1979 amb l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019estatut d\u2019autonomia, que reconeixia la seua exist\u00e8ncia i uns determinats drets ling\u00fc\u00edstics, fins l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica\u00a0 de Catalunya de 1998, on es reconeix de forma expl\u00edcita l\u2019oficialitat de l\u2019aran\u00e8s.<\/p>\n

Despr\u00e9s de moltes pol\u00e8miques i controv\u00e8rsies envers determinades grafies, en 1983 es van adoptar unes Normes Ortogr\u00e0fiques de l\u2019Aran\u00e8s.<\/p>\n

En la redacci\u00f3 d\u2019aquestes normes conflu\u00efren diverses tend\u00e8ncies: des del moviment Felibre<\/strong>, de Mistral i Salouill, els moviments de la Renaixen\u00e7a<\/strong>\u00a0 amb Canal de capdavanter, i les propostes de grafia alibertica<\/strong> de Sarrieu\u00a0 i dels models inclusius<\/strong> del domini ling\u00fc\u00edstic de Pr\u00f2sper Estieu, Antonin Perbosch i Louis Alibert.<\/p>\n

Suils mostr\u00e0 als alumnes del curset de Jaca un seguit de textos de nombrosos escriptors en aran\u00e8s, des de l\u2019Edat Mitjana fins el segle XXI on es feia palesa l\u2019extrema varietat d\u2019opcions estil\u00edstiques i solucions ortogr\u00e0fiques.<\/p>\n

L\u2019estandarditzaci\u00f3 del gallec<\/strong><\/p>\n

Francisco Fern\u00e1ndez, de la Universitat de Santiago, fou l\u2019encarregat d\u2019explicar el proc\u00e9s d\u2019estandarditzaci\u00f3 del Gallec amb algunes de les principals fites assolides. \u201cEn 1977 es van posar les bases per a la creaci\u00f3 d\u2019un model\u00a0 d\u2019escriptura per al gallec, en 1980 s\u2019aprovaren les primeres normes oficials de l\u2019 idioma, i el dia de Santiago de 1985 es van emetre els primers programes de la televisi\u00f3 auton\u00f2mica, la qual cosa va afavorir la integraci\u00f3 del gallec dins de l\u2019\u00fas p\u00fablic\u201d\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n

En 1982 es va emprendre un proc\u00e9s de codificaci\u00f3 d\u2019un gallec est\u00e0ndard. \u201cEs va buscar un gallec de tots els llocs per\u00f2 de cap lloc en especial\u201d <\/strong>\u2013 coment\u00e0 Fern\u00e0ndez.<\/p>\n

Els criteris per a incloure com a normatives solucions d\u2019uns llocs o d\u2019altres van ser de lo m\u00e9s variat. \u201cDe vegades incorpor\u00e0vem com a oficials les solucions que tenien m\u00e9s tradici\u00f3 liter\u00e0ria. D\u2019altres adopt\u00e0vem el l\u00e8xic o les expressions que tenien un \u00fas majoritari en quasi totes les zones En altres casos tri\u00e0vem alguns usos minoritaris per tal d\u2019harmonitzar-los amb el portugu\u00e8s .\u201d<\/strong><\/p>\n

Pello Salaburu, de la Universitat del Pa\u00eds Basc desgran\u00e0 el llarg, dif\u00edcil i complex proc\u00e9s d\u2019unificaci\u00f3 i estandarditzaci\u00f3 de l\u2019\u00e8uscar i destac\u00e0 la figura de Koldo Michelena, \u201cel qual va veure des d\u2019un principi la necessitat d\u2019un model unificat per a garantir la transmissi\u00f3 generacional i la pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia de la llengua\u201d.<\/strong><\/p>\n

L\u2019aparici\u00f3, l\u2019any 2000, d\u2019un Diccionari Unificat d\u2019Autoritats, un Diccionari d\u2019Oralitat i i una Gram\u00e0tica van contribuir decisivament en l\u2019actual vig\u00e8ncia de l\u2019\u00e8uscar est\u00e0ndard.<\/p>\n

L\u2019\u00e8xit de l\u2019estandarditzaci\u00f3 des dels seus inicis el demostren les xifres que ens don\u00e0 Salaburu: \u201cEn 1978, el 66,8% dels escriptors usaven l\u2019est\u00e0ndard que es va impulsar en 1968 i els editors publicaven 90 % dels llibres en aquest model. El 50 % de les ikastoles eren favorables a aquest \u00e8uscar escrit per als seus llibres de text\u201d. <\/strong><\/p>\n

L\u2019asturi\u00e0 Ramon d\u2019Andr\u00e9s \u00a0torn\u00e0 a intervenir en el Curs jacet\u00e0 per a parlar-nos de l\u2019 estandarditzaci\u00f3 de l\u2019asturi\u00e0. Segons inform\u00e0\u00a0 D\u2019Andr\u00e9s \u201cel nostre est\u00e0ndard est\u00e0 basat en l\u2019asturi\u00e0 central, per\u00f2 \u00e9s bastant flexible perqu\u00e8 admet dos i fons tres possibilitats correctes. Est\u00e0 centrat en donar solucions de tipus fonol\u00f2gics i gramaticals i tot i que paregue estrany, l\u2019ortografia no ha suposat mai cap pol\u00e8mica dins de\u00a0 l\u2019Academia de la Llingua Asturiana.\u201d<\/strong><\/p>\n

La codificaci\u00f3 del catal\u00e0<\/strong><\/p>\n

El professor jubilat de la Universitat de Girona, Francesc Xavier Lamuela, en la seua intervenci\u00f3 sobre la codificaci\u00f3 del catal\u00e0, assenyal\u00e0 algunes circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques de la llengua catalana que passen\u00a0 habitualment desapercebudes com el fet de que \u201c fins al segle XIX el poble era monoling\u00fce catal\u00e0 i els \u00fanics biling\u00fces eren els pertanyents a la minoria dirigent, que necessitaven el castell\u00e0 o abans el llat\u00ed, per a comunicar-se i negociar amb els poders reials. El catal\u00e0 era la llengua majorit\u00e0ria per\u00f2 tamb\u00e9 la m\u00e9s marginada. La gent solament la sabia parlar. Trets dels documents notarials, etc., mai s\u2019escrivia.<\/strong><\/p>\n

Segons Lamuela, el pas d\u2019una societat tradicional a una societat moderna va possibilitar la creaci\u00f3 d\u2019un est\u00e0ndard del catal\u00e0, un cop aquesta llengua havia estat interioritzada com a normal pels seus parlants.<\/p>\n

Per\u00f2 alert\u00e0: \u201cNo ens enganyem. El catal\u00e0 a Catalunya encara mant\u00e9 trets de subsidiarietat respecte al castell\u00e0 i el t\u00e9 molt sovint com a llengua de refer\u00e8ncia per a la formaci\u00f3 de neologismes, la creaci\u00f3 de noves expressions en gergues juvenils, adaptaci\u00f3 d\u2019estrangerismes, etc. <\/strong>\u201c<\/p>\n

Finalment, el divendres 21, dia que van concloure aquestes jornades, el doctor Francho Nagore don\u00e0\u00a0 una detallada i exhaustiva visi\u00f3 del proc\u00e9s de normativitzaci\u00f3\u00a0 de l\u2019aragon\u00e8s amb successives propostes de\u00a0 normes gr\u00e0fiques en els \u00faltims 30 anys, i inform\u00e0 de les principals obres de refer\u00e8ncia (diccionaris, gram\u00e0tiques, etc.) i institucions culturals que han contribu\u00eft\u00a0 a apuntalar aquesta llengua amb perill d\u2019extinci\u00f3.\u00a0 L\u2019acte de clausura va estar presidit pel director general de Pol\u00edtica Ling\u00fa\u00edstica Ignacio L\u00f3pez Sus\u00edn,\u00a0 que desgran\u00e0 les nombroses activitats i iniciatives que des del Govern d\u2019Arag\u00f3 s\u2019han estat fent durant els dos anys de govern PSOE- CHA i que ha culminat recentment, en lo que pertoca a la llengua aragonesa, en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un document de treball per part de tres experts ling\u00fcistes externs a l\u2019aragon\u00e8s que servisque com a refer\u00e8ncia gr\u00e0fica i ortogr\u00e0fica d\u2019aquesta llengua.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen: Curs sobre lleng\u00fces minorit\u00e0ries i estandarditzaci\u00f3 a Jaca | Mas de Bringu\u00e8 Ponents i autoritats en l\u2019acte inaugural del curs El complex i divers proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica M\u00c0RIO SASOT Del 19 al 21 de juliol va tindre lloc a Jaca (Osca) un interessant curs sobre \u00a0\u201cLleng\u00fces minorit\u00e0ries a Europa i estandarditzaci\u00f3\u201d \u00a0organitzat per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[12,32,4,5],"tags":[],"class_list":["post-26216","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aragones","category-estudis-linguistics","category-llengues-a-arago","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/26216","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=26216"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/26216\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26217,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/26216\/revisions\/26217"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=26216"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=26216"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=26216"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}