{"id":26291,"date":"2017-08-19T11:55:28","date_gmt":"2017-08-19T09:55:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=26291"},"modified":"2017-08-19T11:55:28","modified_gmt":"2017-08-19T09:55:28","slug":"bengochea-viena-la-ciutat-de-la-musica-i-2-viles-i-gents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=26291","title":{"rendered":"Bengochea: Viena, la ciutat de la m\u00fasica? (i 2) | Viles i Gents"},"content":{"rendered":"<p>Origen: <em><a href=\"https:\/\/vilesigents.wordpress.com\/2017\/08\/12\/viena-la-ciutat-de-la-musica-i-2\/\">Viena, la ciutat de la m\u00fasica? (i 2) | Viles i Gents<\/a><\/em><\/p>\n<p><strong>(Publicat al Diario de Teruel el 12 d\u2019agost del 2017)<\/strong><\/p>\n<p>El romanticisme decimon\u00f2nic comen\u00e7ar\u00e0 pel vien\u00e8s (considerat el pare d\u2019aquest estil) Franz Schubert. Aquest gran compositor, mort als 31 anys, va ser un fracassat tota la seva vida, que va transc\u00f3rrer m\u00e9s que prec\u00e0ria. Mai va poder desenvolupar el seu \u00a0(i molt) talent per l\u2019\u00f2pera \u00a0i no li van interpretar cap de les peces orquestrals i instrumentals que ara gaudeixen de la millor estimaci\u00f3. No va ser reconegut fins al final del XIX.<\/p>\n<p>Evidentment la reforma oper\u00edstica de Wagner (era alemany) no va tindre cap porta oberta a Viena, per\u00f2 el cas m\u00e9s extrem \u00e9s el del millor compositor simf\u00f2nic des de Beethoven, l\u2019austr\u00edac Anton Bruckner, que, com professor del conservatori, gaudia del dret d\u2019estrenar les seves monumentals simfonies per la Filharm\u00f2nica de Viena, que les interpretava a contracor i amb poqu\u00edssims assajos, o fins i tot a primera vista. El p\u00fablic reaccionava molt malament davant d\u2019aquells desgavellats sons i culpava d\u2019all\u00f2 al compositor. Tamb\u00e9 Gustav Mahler (actiu a principis del XX i que era jueu) va ser totalment rebutjat com a creador, i les seves obres no van ser valorades fins despr\u00e9s de la segona Guerra Mundial, quaranta anys de la seva mort). Tot sent un important director d\u2019orquestra, tamb\u00e9 va ser expulsat de la \u00d2pera de Viena, de la que era titular, i va acabar dirigint al Metropolitan de Nova York.<\/p>\n<p>Nom\u00e9s ens resta parlar de l\u2019anomenada Segona Escola de Viena, activa ja al segle XX, de la que els m\u00e9s sobreeixits s\u00f3n Arnold Sch\u00f6nberg, Alban Berg (jueus vienesos) i Ant\u00f3n Webern (vien\u00e8s \u201caut\u00e8ntic\u201d), compositors que s\u00f3n la base de tota la m\u00fasica d\u2019avantguarda del segle passat Si Mahler ja havia sofert l\u2019antisemitisme en la seva \u00e8poca, ja us podeu imaginar la condici\u00f3 de perseguits de Sch\u00f6nberg i Berg (i de Webern per ser del mateix cercle) que eren actius en el per\u00edode nazi. La seva m\u00fasica es qualificava de \u201cdegenerada\u201d i mai s\u2019interpretava en concerts majoritaris (com ara).<\/p>\n<p>Viena pot gaudir de l\u2019estatus de Ciutat musical, per\u00f2, com veieu, mai ha potenciat la creaci\u00f3 musical. Pels vienesos, m\u00fasic i compositor son dos termes antag\u00f2nics.<\/p>\n<p><strong>Antoni Bengochea<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Origen: Viena, la ciutat de la m\u00fasica? (i 2) | Viles i Gents (Publicat al Diario de Teruel el 12 d\u2019agost del 2017) El romanticisme decimon\u00f2nic comen\u00e7ar\u00e0 pel vien\u00e8s (considerat el pare d\u2019aquest estil) Franz Schubert. Aquest gran compositor, mort als 31 anys, va ser un fracassat tota la seva vida, que va transc\u00f3rrer m\u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-26291","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lo-cresol"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/26291","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=26291"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/26291\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26292,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/26291\/revisions\/26292"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=26291"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=26291"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=26291"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}