{"id":27453,"date":"2017-12-04T09:00:37","date_gmt":"2017-12-04T07:00:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=27453"},"modified":"2017-12-02T10:54:27","modified_gmt":"2017-12-02T08:54:27","slug":"les-llengues-darago-un-intent-darribar-a-acords-mas-de-bringue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=27453","title":{"rendered":"Les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3. Un intent d\u2019arribar a acords | Mas de Bringu\u00e8"},"content":{"rendered":"

Source: Les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3. Un intent d\u2019arribar a acords | Mas de Bringu\u00e8<\/a><\/em><\/p>\n

\n

\"j_bada\"\"FRANCHO\"JAVIER<\/p>\n

 <\/p>\n

Los dies 13, 22 i 29 de novembre va tindre lloc a la seu del Centre Pignatelli de Saragossa un seminari de reflexi\u00f3 i debat titulat \u201cLes lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3. Bases per a arribar a acords\u201d, organitzat pel Seminari d\u2019Estudis i Investigaci\u00f3 per la Pau d\u2019aquest Centre amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la C\u00e0tedra Johan Ferr\u00e1ndez d\u2019Heredia.<\/p>\n

Durant la primera sessi\u00f3, el director de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica del Govern d\u2019Arag\u00f3, Ignacio L\u00f3pez Sus\u00edn va assenyalar que des de la seua instituci\u00f3 s\u2019est\u00e0 treballant en el marc jur\u00eddic perqu\u00e8 les lleng\u00fces pr\u00f2pies i els seus parlants arriben al grau de dignificaci\u00f3 que els pertany; en aquesta l\u00ednia anunci\u00e0 que s\u2019est\u00e0 tramitant la modificaci\u00f3 de la Llei de Patrimoni, al temps que s\u2019intensifica la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat de Saragossa a trav\u00e9s de la \u00a0C\u00e0tedra Ferr\u00e0ndez d\u2019Heredia i en la implementaci\u00f3 de noves tecnologies que ajuden a fomentar l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces, com un diccionari en l\u00ednia o una plataforma educativa per a l\u2019aragon\u00e8s.<\/p>\n

Fernando Ramallo, professor de la Universitat de Vigo i membre del Comit\u00e8 d\u2019Experts del Consell d\u2019Europa destac\u00e0 el luxe que suposa el fet que a l\u2019Arag\u00f3 convisquen tres lleng\u00fces, tot i la seua situaci\u00f3 de precarietat. Ramallo inform\u00e0 que Comit\u00e9 Europeu al que pertany sol pot avaluar, vigilar i recomanar als governs mesures d\u2019actuaci\u00f3 per a garantir \u00a0la salvaguarda i desenvolupament de les lleng\u00fces amena\u00e7ades. Valor\u00e0 positivament les accions dutes a terme \u00faltimament a Arag\u00f3 en pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica i anim\u00e0 a assolir la consolidaci\u00f3 d\u2019un marc jur\u00eddic adequat i l\u2019ensenyament de l\u2019aragon\u00e8s i el catal\u00e0 com a mat\u00e8ria vehicular aix\u00ed com la seua cooficialitat per fer possible la seua perviv\u00e8ncia.<\/p>\n

A continuaci\u00f3, dos ling\u00fcistes de la Universitat de Saragossa, Javier Giralt, que va tractar la situaci\u00f3 del catal\u00e0, i Francho Nagore, la de l\u2019aragon\u00e8s, van abordar aspectes hist\u00f2rics i dialectol\u00f2gics d\u2019aquestes lleng\u00fces, acompanyats de \u00a0gr\u00e0fiques descripcions sincr\u00f2niques de trets l\u00e8xics, sint\u00e0ctiques i morfol\u00f2gics d\u2019ambdues lleng\u00fces.
\nNatxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, i Chabier Gimeno, de la de Saragossa, tots dos soci\u00f2legs i membres del Seminari Aragon\u00e8s de Socioling\u00fc\u00edstica, exposaren diverses dades obtingudes sobre el cens de les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3 l\u2019any 2011 i, a m\u00e9s, es va presentar una sinopsi comparativa entre els estudis de tipus sociol\u00f2gic confeccionats des de 1994. Tots dos investigadors van insistir en la necessitat d\u2019impedir la ruptura de la transmissi\u00f3 generacional que les pot dur a la desaparici\u00f3 a curt o mig termini.<\/p>\n

Tamb\u00e9 van fer \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia de l\u2019ensenyament de les lleng\u00fces maternes a l\u2019escola i del desenvolupament de \u00a0pol\u00edtiques p\u00fabliques i legislatives adequades per a la conservaci\u00f3 d\u2019aquest patrimoni immaterial.<\/p>\n

A la segona sessi\u00f3, despr\u00e9s d\u2019un seguit d\u2019emotives intervencions de parlants patrimonials de l\u2019aragon\u00e8s i del catal\u00e0 a l\u2019Arag\u00f3, es va mantenir un interessant debat sobre el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 aragonesos en la promoci\u00f3 o visualitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries, on hi participaren professionals ded l\u2019Heraldo, el peri\u00f3dico i Arag\u00f3n Televisi\u00f3n. Es va constatar que encara l\u2019aragon\u00e8s t\u00e9 certa, encara que escassa, cabuda, per\u00f2 no el catal\u00e0. Des del p\u00fablic es van demanar gestos de complicitat, detalls d\u2019acollida, d\u2019obertura. Es va reclamar que els mitjans p\u00fablics s\u2019ocupen del tema. Des dels privats es va justificar que les lleng\u00fces minorit\u00e0ries i que els medis prioritzen la seua superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

En la tercera sessi\u00f3, el jurista \u00c1ngel Garc\u00e9s va classificar les actituds de la poblaci\u00f3 aragonesa davant les lleng\u00fces en quatre categories: de suport, d\u2019indifer\u00e8ncia, de menyspreu o de rebuig (aquest \u00e9s el cas, sobretot, del catal\u00e0 d\u2019Arag\u00f3). Va fer un rep\u00e0s de les diferents lleis, que recullen algunes mesures de protecci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica cridant l\u2019atenci\u00f3 sobre el fet que m\u00e9s que les lleis, per descomptat importants, \u00e9s la societat la que ha d\u2019assumir la defensa de les lleng\u00fces, fer-les seves i gestionar la seva perviv\u00e8ncia. Les normes d\u2019aplicaci\u00f3, les accions que duen a terme les institucions i tamb\u00e9 les iniciatives en els territoris on les lleng\u00fces perviuen, s\u00f3n molt importants Els professors de la Universitat de Saragossa, Chaime Marcuello i Ant\u00f3n Eito, van fer un seguit de propostes per a impulsar el di\u00e0leg, l\u2019enteniment i la col\u00b7laboraci\u00f3 en projectes comuns entre els diferents grups que treballen per la defensa de les lleng\u00fces minoritzades.<\/p>\n

Conclusions i propostes <\/strong>
\nEn los diferents debats que tingueren lloc al llarg ce les tres sessions es va coincidir en diversos punts que podr\u00edem dir \u201cde sentit com\u00fa.<\/p>\n

S\u2019insist\u00ed en que \u201cles lleng\u00fces s\u00f3n un patrimoni immaterial que cal preservar, i per als parlants d\u2019eixes lleng\u00fces maternes, l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un univers simb\u00f2lic lligat a la infantesa, al paisatge, a viv\u00e8ncies entranyables que no es poden ni menysprear, ni perdre\u201d.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es remarc\u00e0 la necessitat de dignificar les lleng\u00fces minorit\u00e0ries i els seus parlants, lleng\u00fces que precisen d\u2019una m\u00ednima normalitzaci\u00f3 i que els seus parlants siguen alfabetitzats en la seua llengua materna. Tamb\u00e9 es consider\u00e0 la import\u00e0ncia de prestigiar aquestes lleng\u00fces fora del seu \u00e0mbit i s\u2019incid\u00ed en la responsabilitat dels mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics per a aconseguir aquesta dignificaci\u00f3. Tamb\u00e9 es valor\u00e0 que hi hage un lideratge institucional, que s\u2019impulse un \u00f2rgan d\u2019autoritat ling\u00fc\u00edstica, en qu\u00e8 els diferents experts es troben i adopten uns acords m\u00ednims quant a la denominaci\u00f3 de les lleng\u00fces, grafia, etc.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix es va demanar que els representants del poble d\u2019Arag\u00f3, de tots els partits, es consciencien i admeten la seua responsabilitat en la defensa de les lleng\u00fces com a part del patrimoni cultural d\u2019Arag\u00f3 i donen el seu suport a les pol\u00edtiques positives que els diferents governs porten a termini en aquest tema.<\/p>\n

\"CARMEN<\/p>\n

Una causa que val la pena<\/h2>\n

La primera sessi\u00f3 a la qual vaig poder assistir va ser la dels testimonis de persones parlants de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries d\u2019Arag\u00f3. Van parlar en la seua llengua, expressant els seus sentiments: el haver-se sentit ciutadans i ciutadanes de segona, menyspreats i sense alfabetitzar en la seva llengua materna. I, al mateix temps expressant l\u2019afecte que sentien per una llengua que els connectava amb l\u2019univers simb\u00f2lic de la seva infantesa: les paraules de la mare, del pare, dels avis; els paisatges, la casa en la qual van cr\u00e9ixer \u2026 Senzillament em va commoure. Em va commoure escoltar a Pepe Bada iniciant la seva intervenci\u00f3 dient: \u201cA mi em s\u2019encunyaven amb una can\u00e7\u00f3 de bressol que deia: a Nonon, a Nonon \u2026\u201d Una can\u00e7\u00f3 de bressol que, a molts, a mi mateixa, tamb\u00e9 em cantaven. Per aix\u00f2 vull destacar, en primer lloc, el sentit que aquest seminari, organitzat per la C\u00e0tedra Johan Fern\u00e1ndez d\u2019Heredia de la Universitat de Saragossa i el Centre Pignatelli, s\u2019hagi realitzat aqu\u00ed, en aquest lloc, on tamb\u00e9 hi ha la Fundaci\u00f3 Seminari d\u2019Investigaci\u00f3 per a la Pau. El sentit \u00e9s que aqu\u00ed treballem els problemes situant-nos a pensar des de la perspectiva dels grups discriminats, des de les v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia, siguin v\u00edctimes d\u2019un conflicte armat o d\u2019un altre tipus de viol\u00e8ncies estructurals, entre les que es troba la discriminaci\u00f3. En aquest cas, els parlants de les lleng\u00fces minorit\u00e0ries d\u2019Arag\u00f3 s\u00f3n grups que han estat discriminats per la societat majorit\u00e0ria. Des d\u2019aquest ancoratge, la primera conclusi\u00f3 \u00e9s ressaltar el paper i la import\u00e0ncia que han tingut els testimonis en aquest seminari i proposar que en aix\u00f2, com en tot, els \u00e9ssers humans, els seus sentiments i les seves raons, la seva vida en definitiva, han d\u2019estar al centre. Hem constatat l\u2019acord en la descripci\u00f3 i el diagn\u00f2stic de la situaci\u00f3 de les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3, un assumpte que ha estat i \u00e9s objecte de controv\u00e8rsia (controv\u00e8rsies diverses), i que t\u00e9 una dimensi\u00f3 simb\u00f2lic-afectiva per a moltes persones, cultural i de patrimoni immaterial innegable, una causa per la qual val la pena treballar.<\/p>\n

Carmen Magall\u00f3n Portol\u00e9s. Directora del Seminari d\u2019Investigaci\u00f3 per la Pau de Saragossa.\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3. Un intent d\u2019arribar a acords | Mas de Bringu\u00e8   Los dies 13, 22 i 29 de novembre va tindre lloc a la seu del Centre Pignatelli de Saragossa un seminari de reflexi\u00f3 i debat titulat \u201cLes lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3. Bases per a arribar a acords\u201d, organitzat pel Seminari d\u2019Estudis i Investigaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[12,11,4,5],"tags":[],"class_list":["post-27453","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aragones","category-llei-de-llengues","category-llengues-a-arago","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/27453","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=27453"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/27453\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27458,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/27453\/revisions\/27458"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=27453"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=27453"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=27453"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}