{"id":28566,"date":"2018-04-03T08:57:06","date_gmt":"2018-04-03T06:57:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=28566"},"modified":"2018-04-03T08:57:06","modified_gmt":"2018-04-03T06:57:06","slug":"moretto-chanel-temps-de-gribes-i-merles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=28566","title":{"rendered":"Moretto chanel: Temps de gribes i merles"},"content":{"rendered":"

Source: Moretto chanel: Temps de gribes i merles<\/a><\/em><\/p>\n

\n
Avui he estat en mon iaio per la finca dels ombrions. Mon iaio va naixer a la vila de la surullera fa 87 anys. En tan sols 5 anys va ser testimoni de la male\u00efda guerra civil que va assolar este pa\u00eds. Jo tinc una filla de la mateixa edad en estos moments. Imagino a mon iaio en aquells temps patin les misseries d\u00b4una guerra que no va buscar, que se va trobar com tans d\u00b4altres, i a la que va tindre la sort de sobreviure. Havent tingut la sort de sobreviure, va quedar marcat, com qualsevol xiquet que patixque les consecu\u00e8ncies del pitjor de tots los mals, l\u00b4extermini entre essers h\u00famans per no tindre els mateixos ideals, per partidismes pol\u00edtiques i per interesos econ\u00f3mics.<\/div>\n
Van ser temps dif\u00edcils aquells anys, i els que van vindre detr\u00e1s. No hi ha res pitjor que patir gana i en aquells temps sen va patir molta. De totes maneres que parla de a\u00e7\u00f3 no t\u00e9 ni cap ni peus, perque no parlo desde l\u00b4experi\u00e8ncia, ser\u00ede millor que ho contare ell, nom\u00e9s vull fer menci\u00f3 per a contextualitzar lo blog que avui se m\u00b4ha ocurrit escriure.<\/div>\n
Est\u00e1n a la finca (que ere la primera volta a la vida que la vea) hem estat parlan de moltes coses, mentres fea un cop d\u00b4ull observan lo que em voltae, un portell s \u00b4havie tornat a fer all\u00ed on fa anys que ja va caure, pero la part de pedra que es conservave, m ha dixat ben parat de lo b\u00e9 que la treballaven, la finca tota herma com podreu compendre, creixen los pins per tot arreu, doncs clar, depues de m\u00e9s de 20 anys sense llaurala com compendreu tot es pert, la naturaleza tard o pronte torne apoderarse quan l \u00b4home dixe de ficar la m\u00e1. Hi havie una caseta al monte ara assolada, on m\u00b4ag\u00fcelo me contave la de voltes que all\u00ed va fer la migdia, que eixa caseta la van alsar los iaios d\u00b4ell, los meus bisag\u00fcelos ja feen all\u00ed la migdia, cuinaven pataques al top\u00ed i menjaven conill escabechat.<\/div>\n
Ca\u00e7aven gribes i merles en un m\u00e9tode que avui m\u00b4ha vullgut amostrar, estes coses ni a l\u00b4escola ni a l\u00b4institut, mos van voler amostrar mai. Tampoc ganader\u00eda ni a fer l hort, nom\u00e9s histories que de poc mos serviran.<\/div>\n
La finca no es que sigue molt gran, ni de bon acc\u00e9s, per a l\u00b4agricultura actual totalment desaconsell\u00e0, pero en aquells temps, ere part del sustent de la casa. Si tinguerem que mantindremos ara d \u00b4ella, encara no s\u00e9 per a on ni com emprendreu. Suposo que mos tocar\u00ede espabilar, pero vamos que la portariem clara.<\/div>\n
De poc val parar rateres si ja no hi han gribes ni merles que poder ca\u00e7ar, ni conills de monte, ni machos ni burros en los que poder treballar. Afortunadament, la vida continue per avant, i no mos encantem, que si nem per atr\u00e1s, les pasarem una mica putes, fins a que mos acostumen a viure com abans.<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Moretto chanel: Temps de gribes i merles Avui he estat en mon iaio per la finca dels ombrions. Mon iaio va naixer a la vila de la surullera fa 87 anys. En tan sols 5 anys va ser testimoni de la male\u00efda guerra civil que va assolar este pa\u00eds. Jo tinc una filla de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[149,10],"tags":[],"class_list":["post-28566","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28566","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=28566"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28566\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28567,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28566\/revisions\/28567"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=28566"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=28566"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=28566"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}