{"id":28613,"date":"2018-04-09T08:43:32","date_gmt":"2018-04-09T06:43:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=28613"},"modified":"2018-04-09T08:43:32","modified_gmt":"2018-04-09T06:43:32","slug":"lo-gat-malracat-contalles-de-fornols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=28613","title":{"rendered":"Lo gat malra\u00e7at | Contalles de F\u00f3rnols"},"content":{"rendered":"

Source: Lo gat malra\u00e7at | Contalles de F\u00f3rnols<\/a><\/em><\/p>\n

\n

Lo gat malra\u00e7at<\/h2>\n<\/header>\n
\n

(<\/strong>Versi\u00f3n en espanyol al final del relato)<\/strong><\/p>\n

SIMBIOSIS<\/p>\n

Lo concepte actual de \u201cmascota\u201d ere desconegut a l\u2019ambient rural de F\u00f3rnols al que jo me vaig criar. Ni persones ni animals viv\u00edem de vades, form\u00e0vem part d\u2019un \u201cecosistema\u201d integral de treball adaptat a les necessidats de la vida que port\u00e0vem.<\/p>\n

Los xiquets, a part de jugar, a les hores lliures que mos dixave l\u2019escola, faem faenes complementaries que aforraven temps a les persones grans: faem recados, anavem a omplir la cantrella i coll\u00edem herva per als conills; a la sega risclarvem lo rostoll i replegavem espigues perdudes i a la era muntavem al trill\u00a0; al estiu an\u00e0vem a guardar l\u2019aigua i, quan ja pod\u00edem, reg\u00e0vem l\u2019hort sense ajuda dels grans; an\u00e0vem al forn a traure n\u00famero i, quan pod\u00edem, ajud\u00e0vem a les dones a portar les canastes al forn;\u00a0al temps de les olives repleg\u00e0vem les que ca\u00eden fora de la borrassa; an\u00e0vem a abeurar les burres i moltes coses que me venen a la mem\u00f2ria, que no vull apurar. Los pares i els ag\u00fcelos, faen les faenes importants seg\u00fan los coneixements, les habilidats i les forces de cada un.<\/p>\n

\"25<\/p>\n

Xiquets portant lo trill<\/p>\n<\/div>\n

Los animals dom\u00e8stics vivien en \u201csimbiosis\u201d en les persones. Los burros i els matxos mos prestaven la seua for\u00e7a f\u00edsica per a estirar del aladre, del trill i lo roll de la era, del carro, de nories i molins, rastraven pedra i rossegaven llumeres. Albardats portaven cuallquere c\u00e0rrega que mos fore util, aigua en argadells i c\u00e0nters, llenya per al foc en los carrejadors, olives i ameldes en sacs, pataques i remolatxes del hort a la saria o en banastes. Garbes al temps del batre, sacs i taleques de blat i civada, borrasses de palla i portadores plenes de ra\u00efms a la vrema. I tam\u00e9 a natros mateixos, quan los munt\u00e0vem a caball.<\/p>\n

\"26<\/p>\n

Rollant la era<\/p>\n<\/div>\n

Les les cabres mos donaven lleit poc abundanta i cabridets. Les ovelles mos donaven corders i llana per a fer coltxons, pe\u00fccs i algun jersey. Les gallines ous per a minjar, fer truites , pastes i tam\u00e9alguns pollastres per a matar. Los conills carn i pells, que les dones venien als \u201cpieleros\u201d barat a agulles didals i estirores per a cosir. En lo gorrino ten\u00edem magre i cansalada, xori\u00e7os, llenguanisses i borrifaldes i manteca per a untar i fer les mantecades.<\/p>\n

\"32<\/p>\n

Ramat de cabres<\/p>\n<\/div>\n

Los gossos mos vigilaven cases i propiedats, ajudaven als pastors a guardar el bestiar i als ca\u00e7adors a aixecar les peces i a portar-les -hi al amo quan les havie matat. Tots estos animalets vivien a costa nostra i, per a mantindrels, cultivavem per a en ells civada, avena, pan\u00eds, remolatxes, cols i alfals, dedicant-los temps i cuidados com los pastors que els dedicaven la jornada completa.<\/p>\n

LOS GATS<\/p>\n

Los gats eren un mon a part i complien una funci\u00f3 que els permetie una vida privilegiada. Sense horaris establits, ells mantenien la casa lliure de rates i atres animals molestos, com les sargantanes o les serps, que haurien entrat, com entren als masets, sense la presencia del gat. Hi havie gateres a totes les portes que els permetien circular lliurement per tota la casa i entrar i eixir al seu gust. Ere l\u2019unic animal que pod\u00ede entrar i passejar-se per la Iglesia, a on tam\u00e9 hi havie gatera. Quan fae fred s\u2019acotxonaven al rac\u00f3 del foc o damunt de la planxa i quan fae bon temps corrien lliurement de casa en casa o pel carrer a buscar emocions o aventures amoroses en los de cases ve\u00efnes. Eren animals molt pillos i, com no s\u2019els donave minjar per a que tingueren afany per les rates, les dones havien de controlar que no s\u2019els emportaren alguna tallada quan fregien carn o peix a la bora del foc.<\/p>\n

\"28<\/p>\n

La gatera<\/p>\n<\/div>\n

Eren animals bastat llimpios, per\u00f2 a voltes faen les seues necessidats a puestos inoportuns. I ac\u00ed escomence la contalla que tos volia fer avui.<\/p>\n

LA MALIFETA<\/p>\n

Jo vaig ser un xiquet molt afortunat, per que ma mare tenie lleit abundanta i de mol bona calidat, adem\u00e9s vaig ser lo rader de quatre germans i no hi havie coa detr\u00e1s de m\u00ed per a cedir la mamella. Lo meu temps de lact\u00e0ncia va durar casi vint mesos i no hauria tengut cap l\u00edmit de temps si no fore per la malifeta que me van fer.<\/p>\n

Jo vaig naixer lo primer d\u00eda de giner de l\u2019any 1945 i v aig mamar a gust des de el primer dia. Va arribar l\u2019estiu de 1946 i jo encara mamava. Per\u00f2 va resultar que aquell any, per al 15 d\u2019agost, tocave celebrar a Morella les festes de sexenari. Mon pare i ma mare van fer intenci\u00f3 d\u2019assistir a en aquelles famoses festes, per\u00f2 tenien lo problema del xiquet que encara mamave i el van resoldre d\u2019una manera una mica peculiar.<\/p>\n

\"29<\/p>\n

Festes del sexenari de Morella<\/p>\n<\/div>\n

Van pensar que ere una bona ocasi\u00f3 per a desmamar-me i no s\u2019els va acudir millor idea que enganyar-me. Van agarrar un tros de metja cremada del cresol, ma mare se va untar la mamella en oli brut de foll\u00ed i hi va enganxar la metja cremada. Quan vaig anar a mamar me va amostrar lo seu pit tot brut i me va dir que s\u2019hi havie cagat lo gat malra\u00e7at. Jo vaig tindre un gran sofoco i vaig avorrir la mamella per a sempre. Des d\u2019aquella malifeta\u2026\u00a1Sempre hai odiat als gats malra\u00e7ats!<\/p>\n

\"27<\/p>\n

Lo gat malra\u00e7at<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Lo gat malra\u00e7at | Contalles de F\u00f3rnols Lo gat malra\u00e7at (Versi\u00f3n en espanyol al final del relato) SIMBIOSIS Lo concepte actual de \u201cmascota\u201d ere desconegut a l\u2019ambient rural de F\u00f3rnols al que jo me vaig criar. Ni persones ni animals viv\u00edem de vades, form\u00e0vem part d\u2019un \u201cecosistema\u201d integral de treball adaptat a les necessidats […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[149,10],"tags":[],"class_list":["post-28613","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=28613"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28613\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28620,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28613\/revisions\/28620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=28613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=28613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=28613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}