{"id":28861,"date":"2018-05-05T10:45:18","date_gmt":"2018-05-05T08:45:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=28861"},"modified":"2018-05-05T10:45:18","modified_gmt":"2018-05-05T08:45:18","slug":"les-llengues-darago-en-un-seminari-sobre-comunicacio-cultural-mas-de-bringue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=28861","title":{"rendered":"Les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3, en un Seminari sobre Comunicaci\u00f3 Cultural | Mas de Bringu\u00e8"},"content":{"rendered":"

Source: Les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3, en un Seminari sobre Comunicaci\u00f3 Cultural | Mas de Bringu\u00e8<\/a><\/em><\/p>\n

\n

<\/h1>\n<\/header>\n
\n

\"SEMINARI<\/p>\n

D\u2019esquerra a dreta: S\u00e1nchez, Ver\u00f3n, P\u00e9rez i Moret.<\/p>\n

FOTO: Nacho L\u00f3pez Sus\u00edn<\/p>\n

El passat 3 de maig<\/strong> tingu\u00e9 lloc a la sala dels cristalls de l\u2019Intitut Aragon\u00e8s d\u2019Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa<\/strong> un interessant col\u00b7loqui titulat \u201cCr\u00edtica en silueta: el cas de les Lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3\u201d, dins del Seminari \u201cCr\u00edtica i Contracr\u00edtica. Comunicaci\u00f3 cultural a Espanya.\u201d<\/p>\n

Moderat pel periodista d\u2019Heraldo i vicedeg\u00e0 de la Universitat \u201cSan Jorge\u201d, Jos\u00e9 Ver\u00f3n<\/strong>, intervingueren els professors H\u00e8ctor Moret i Coso, Antonio P\u00e9rez Lasheras y Jos\u00e9 \u00c1ngel S\u00e1nchez Ib\u00e1\u00f1ez.<\/strong><\/p>\n

P\u00e9rez Lasheras explic\u00e0 que l\u2019estudi separat i independent de les literatures locals i nacionals va ser un invent rom\u00e0ntic, que abans, des dels temps antics i cl\u00e0ssics, l\u2019objecte d\u2019estudi era la Literatura Universal. \u201cA Espanya triomf\u00e0 el corrent de la cr\u00edtica que encap\u00e7alava Men\u00e9ndez y Pelayo, en front de les teories m\u00e9s localistes que propugnava Men\u00e9ndez Pidal, el qual va estar a punt d\u2019encetar un estudi sobre la llengua aragonesa que la Guerrra Civil va interrompre.\u201d<\/p>\n

Lasheras assenyal\u00e0 que a l\u2019Arag\u00f3, durant tota l\u2019Edat Mitjana, es parlaven vuit u nou lleng\u00fces, entre elles el proven\u00e7al, l\u2019\u00e0rab, el moc\u00e0rab, el portugu\u00e8s, l\u2019itali\u00e0, una mica l\u2019hebreu, a m\u00e9s del catal\u00e0 i l\u2019aragon\u00e8s, diversitat que an\u00e0 desapareixent dr\u00e0sticament a partir del segle XV.<\/p>\n

El professor de la Universitat de Saragossa va concloure negant taxativament la validesa del binomi llengua \u2013 identitat.<\/p>\n

Una literatura amb dues cares: el catal\u00e0 a l\u2019Arag\u00f3<\/strong><\/p>\n

El professor, escriptor i gestor cultural mequinens\u00e0 H\u00e8ctor Moret es centr\u00e0 en la producci\u00f3 liter\u00e0ria en catal\u00e0 d\u2019autors aragonesos des de 1970, i hi disting\u00ed dos grups diferenciats: els residents a Catalunya que han publicat en editorials comercials (Jes\u00fas Moncada, Merc\u00e8 Ibarz i Francesc Ser\u00e9s), tots ells tradu\u00efts a altres lleng\u00fces, i per altra banda els que han escrit des dels territoris catalan\u00f2fons d\u2019Arag\u00f3, la majoria de les obres dels quals han estat editades per institucions pol\u00edtiques o associacions culturals aragoneses. Moret tamb\u00e9 analitz\u00e0 somerament els trets literaris i ling\u00fc\u00edstics i els motius tem\u00e0tics de cadasc\u00fa d\u2019aquests dos grups i afirm\u00e0 que \u201ctots aquests escriptors en conjunt han incl\u00f2s la geografia dels seus territoris natals i persones i personatges des pobles de la Franja en algunes de \u00a0les seues obres.<\/p>\n

Finalment el professor universitari Jos\u00e9 \u00c1ngel S\u00e1nchez , parlant del lloc i el paper de la cr\u00edtica cultural de la literatura en aragon\u00e8s, explic\u00e0 que aquesta s\u2019ha mogut sota una \u00f2ptica i dins d\u2019\u00e0mbits molt endoc\u00e8ntrics.<\/p>\n

Com a autor de cr\u00edtiques i ressenyes liter\u00e0ries mensuals sobre obres en aragon\u00e8s des del suplement \u201cArtes y Letras\u201d de Heraldo de Arag\u00f3n, S\u00e1nchez defens\u00e0 fer aquests articles en castell\u00e0 \u201clo qual equipara aquesta literatura amb les obres ressenyades de qualsevol altra llengua en aquest mateix suplement.<\/p>\n

Tamb\u00e9 recoman\u00e0 fer una an\u00e0lisi d\u2019aquestos textos en llengua aragonesa \u201csense elogis ni triomfalismes excessius o exagerats, i cal relacionar-los amb el context d\u2019obres d\u2019altres lleng\u00fces i cultures\u201d.\u00a0 \u201cTamb\u00e9 convindria ampliar la bateria de temes, tos i estils equiparant-se aix\u00ed \u00a0les obres\u00a0 que s\u2019analitzen escrites en castell\u00e0.<\/p>\n

Jam Session po\u00e8tica<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de l\u2019acte esmentat, els assistents pujaren a la terrassa del cinqu\u00e8 pis, on va tindre lloc una lectura de poemes a c\u00e0rrec dels propis autors amb l\u2019acompanyament musical del guitarrista Pedro Rojas Og\u00e0yar<\/strong> , on entre altres intervingu\u00e9 l\u2019escriptora nonaspina Merche Llop<\/strong> amb dos poemes del seu \u00faltim llibre Esclat<\/em> , un llegit en catal\u00e0 i altre en castell\u00e0.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Les lleng\u00fces d\u2019Arag\u00f3, en un Seminari sobre Comunicaci\u00f3 Cultural | Mas de Bringu\u00e8 D\u2019esquerra a dreta: S\u00e1nchez, Ver\u00f3n, P\u00e9rez i Moret. FOTO: Nacho L\u00f3pez Sus\u00edn El passat 3 de maig tingu\u00e9 lloc a la sala dels cristalls de l\u2019Intitut Aragon\u00e8s d\u2019Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa un interessant col\u00b7loqui titulat \u201cCr\u00edtica en silueta: […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-28861","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=28861"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28863,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/28861\/revisions\/28863"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=28861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=28861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=28861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}