{"id":2977,"date":"2010-01-28T17:32:26","date_gmt":"2010-01-28T15:32:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=2977"},"modified":"2010-01-28T17:32:26","modified_gmt":"2010-01-28T15:32:26","slug":"bens-de-la-franja-eugeni-casanova-lopus-dei-nomes-es-una-de-les-parts-daquest-complot-vilaweb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=2977","title":{"rendered":"Bens de la Franja: Eugeni Casanova: ‘L’Opus Dei nom\u00e9s \u00e9s una de les parts d’aquest complot’ – VilaWeb"},"content":{"rendered":"

Autor\/s: Pere Card\u00fas<\/strong><\/p>\n

Eugeni Casanova: ‘L’Opus Dei nom\u00e9s \u00e9s una de les parts d’aquest complot’<\/h1>\n
\n

El periodista i escriptor lleidat\u00e0 explica els interessos i les relacions de poder que s’amaguen darrera el litigi per les obres d’art del bisbat de Lleida en aquesta entrevista amb VilaWeb<\/p><\/div>\n

El canvi de posici\u00f3 del Bisbat de Lleida<\/span><\/a> en el litigi de les obres d’art del Museu Dioces\u00e0 \u00e9s un tomb important en la resoluci\u00f3 jur\u00eddica d’un cas que barreja interessos i vincles de poder, el Vatic\u00e0, el poder\u00f3s Opus Dei, el govern espanyol i l’Esgl\u00e9sia catalana. Tot plegat, ho explica el periodista Eugeni Casanova<\/span><\/a> al llibre ‘El Complot. La trama en la segregaci\u00f3 del Bisbat de Lleida i el litigi de les obres d’art<\/span><\/a>‘, publicat per Pag\u00e8s Editors. En aquesta entrevista, Casanova ens explica les claus per a entendre la situaci\u00f3 actual i la possible resoluci\u00f3 d’una trama digna d’una novel\u00b7la.<\/p>\n

Al teu llibre expliques que qui mou i t\u00e9 interessos a arrabassar les obres d’art del Museu Dioces\u00e0 de Lleida \u00e9s, tamb\u00e9, l’Opus Dei. Quins interessos s\u00f3n aquests?<\/strong><\/p>\n

L’Opus \u00e9s un m\u00e9s dels interessats en aquest afer. Cal recordar que l’Opus t\u00e9 el cor, l’\u00e0nima i el cap a Barbastre que va ser el bisbat d’Escriv\u00e0 de Balaguer, el fundador. Escriv\u00e0 va maldar ja en el seu temps perqu\u00e8 la part aragonesa del bisbat de Lleida an\u00e9s a parar a mans del de Barbastre. Era un dels bisbats m\u00e9s petits d’Europa i es trobava en fase de despoblament. S’adonaven que el seu estimat bisbat perdia pes i quedava redu\u00eft i amb un poder testimonial. Un cop van aconseguir d’annexionar-se, l’any 95, les parr\u00f2quies que havien estat sempre de la di\u00f2cesi de Lleida, van esdevenir el segon bisbat de l’Arag\u00f3, despr\u00e9s del de Saragossa. Amb l’operaci\u00f3 del 95 van salvar el futur del bisbat. Cal tenir en compte que el gran santuari de l’Opus Dei \u00e9s Torreciudad, a Barbastre. Hem de tenir present la veneraci\u00f3 que els membres de l’Opus senten pel ‘maestro’ (Escriv\u00e0 de Balaguer) convertit en sant.
\n
\nTot plegat \u00e9s, doncs, un complot de l’Opus per a aconseguir m\u00e9s poder?<\/strong><\/p>\n

L’Opus \u00e9s tan sols una de les parts de complot. Hi ha tamb\u00e9 tot el nacional-catolicisme espanyol, amb Rouco Varela al capdavant, i tot el nacionalisme espanyol. En un litigi en el qual hi hagi en una banda Catalunya i a l’altra qualsevol altra part del m\u00f3n, sempre afavoriran ‘l’altra part del m\u00f3n’. Aix\u00ed m’ho van confessar al Vatic\u00e0 mateix persones neutrals, al marge d’aquestes lluites. Nom\u00e9s cal veure els bisbes que nomenen a Catalunya i al Pa\u00eds Basc.<\/p>\n

Per\u00f2, de qui parlem? Qui s\u00f3n els instigadors de tot plegat?<\/strong><\/p>\n

Tot plegat respon a una estrat\u00e8gia dissenyada al Vatic\u00e0 des de la primeria dels anys vuitanta per Eduardo Mart\u00ednez Somalo, un cardenal ‘franquista fins al moll de l’os’,segons que em van assegurar al Vatic\u00e0. Mart\u00ednez Somalo tenia el suport del cardenal Ratzinger, el sant pare actual, quan aquest era prefecte de la Congregaci\u00f3 de la Doctrina de la Fe, nom actual de la Inquisici\u00f3, i tamb\u00e9 del papa Woyti\u0142a i tota la cort dels seus homes de cambra. Entre els homes forts del Vatic\u00e0 hi havia espanyols com L\u00f3pez Quintana, nascut a Barbastre i home de molt\u00edssima influ\u00e8ncia, que es diu que era el cap dels serveis secrets vaticans. Aix\u00f2 no es pot demostrar perqu\u00e8 oficialment aquests serveis no existeixen. Tamb\u00e9 hi havia el cardenal de l’Opus, Juli\u00e1n Herranz. \u00c9s a dir, Barbastre t\u00e9 molta gent col\u00b7locada al Vatic\u00e0 i, per aquest motiu, sempre ha pres partit per aquest bisbat. Fins i tot el cardenal Re, el cap de tots els bisbes del m\u00f3n, \u00e9s un home molt acostat a l’Opus i sempre ha afavorit els interessos d’aquesta organitzaci\u00f3.<\/p>\n

L’origen del litigi per les obres d’art \u00e9s l’amputaci\u00f3 del bisbat de Lleida?<\/strong><\/p>\n

L’any 1993 va ser determinant perqu\u00e8 van confluir uns quants elements que van afavorir l’ofensiva per la desmembraci\u00f3 del bisbat de Lleida. Van fer president de la Confer\u00e8ncia Episcopal espanyola l’arquebisbe de Saragossa, El\u00edas Yanes, que feia anys que lluitava decididament contra el bisbat de Lleida. Aquella \u00e8poca van fer ministre un aragon\u00e8s il\u00b7lustre, Juan Alberto Belloch, actual batlle de Saragossa i simpatitzant de l’Opus, que ha dedicat un carrer de la ciutat a Escriv\u00e0 de Balaguer. Va ser ministre de Just\u00edcia espanyol i, per tant, m\u00e0xim responsable de les relacions amb l’esgl\u00e9sia i el Vatic\u00e0. M\u00e9s endavant el van nomenar vice-president del govern i ministre d’Interior, home de m\u00e0xim poder. Tamb\u00e9 va haver-hi alguns nomenaments decisius al Vatic\u00e0 que ajudaren a determinar la situaci\u00f3 perfecta per a executar l’estrat\u00e8gia.<\/p>\n

Quin resultat va tenir aquella conflu\u00e8ncia de factors?<\/strong><\/p>\n

Dos anys despr\u00e9s d’aquesta conflu\u00e8ncia es va fer la primera fase: partici\u00f3 del bisbat de Lleida. L’ambaixador espanyol d’aleshores al Vatic\u00e0, Carlos Abella, hi va tenir un paper molt destacat. Tamb\u00e9 era un home de l’Opus i un feixista recalcitrant que va fer totes les gestions i pressions imaginables en favor del bisbat de Barbastre. Totes aquestes conflu\u00e8ncies van aconseguir de desmembrar la di\u00f2cesi de Lleida, que tenia ja m\u00e9s de vuit-cents cinquanta anys d’antiguitat i, per tant, \u00e9s m\u00e9s antiga que Arag\u00f3 i Catalunya com les coneixem avui. Ho van aconseguir contra l’opini\u00f3 i la voluntat dels feligresos. I un cop enllestida la partici\u00f3, van voler arrabassar les obres d’art.
\n
\nQuina va ser l’actuaci\u00f3 del govern tripartit en aquest conflicte?<\/strong><\/p>\n

En aquell moment el president Maragall era molt pressionat pel govern espanyol. No s’ha d’oblidar que la vice-presidenta del govern espanyol ja era Maria Teresa Fern\u00e1ndez de la Vega, que havia estat la m\u00e0 dreta de Belloch al ministeri. De la Vega ha mantingut des d’aleshores molta relaci\u00f3 amb Belloch, que com a batlle ha continuant mantenint el complot contra el bisbat de Lleida. El govern espanyol va tenir un paper fonamental i la consellera de Cultura, Caterina Mieras, que va portar el pes del litigi, em va recon\u00e8ixer que havia rebut algunes trucades de la vice-presidenta Fern\u00e0ndez de la Vega comminant-la a lliurar les obres de Lleida. De la Vega afegia a les seves raons que ‘ja teniu els papers de Salamanca’. S’ignora si el retorn dels ‘papers de Salamanca’ havia servit de contrapartida en una negociaci\u00f3 entre governs, per\u00f2, en tot cas, la feien servir per pressionar.<\/p>\n

Per\u00f2 el tripartit va actuar amb fermesa en aquest tema o no?<\/strong><\/p>\n

No. El president Maragall va anunciar a Marcelino Iglesias, president aragon\u00e8s, que les obres serien compartides i va signar un document amb aquest comprom\u00eds. La voluntat de compartir les obres amb les parr\u00f2quies que havien format part vuit-cents anys de la di\u00f2cesi de Lleida era acceptada pel bisbat. La idea era d’exposar-les de manera itinerant, per\u00f2 conservant-ne sempre la propietat. Aquesta soluci\u00f3 del litigi semblava acceptada en un primer moment tamb\u00e9 per Barbastre, per\u00f2 aviat el bisbe se’n va desdir segurament per ordre del Vatic\u00e0 i va jugar al tot o res. De fet, el Vatic\u00e0 sempre ha jugat a aquest joc, mai no hi ha hagut una sent\u00e8ncia vaticana en favor del bisbat de Barbastre per aquest afer, sin\u00f3 que sistem\u00e0ticament ha desestimat les al\u00b7legacions i recursos de Lleida.<\/p>\n

Com ha actuat el Vatic\u00e0 en aquest afer?<\/strong><\/p>\n

L’\u00faltima trifulga del Vatic\u00e0 va ser de nomenar administrador apost\u00f2lic de Lleida el bisbe de Tortosa, l’\u00fanic dels bisbes catalans que havia signat el manifest de La Raz\u00f3n ‘Por la Unidad de Espa\u00f1a’, aprofitant la ren\u00fancia per malaltia del bisbe Ciuraneta. La finalitat era que don\u00e9s l’ordre de lliurament de les obres a Barbastre. Va ser aleshores que l’Associaci\u00f3 d’Amics del Museu de Lleida va portar el cas al jutjat ordinari. Ara hi haur\u00e0 un jutge que decidir\u00e0 aplicant la llei. Fins ara, era el Vatic\u00e0 qui s’atribu\u00efa el poder de decidir. I al Vatic\u00e0 no n’hi ha cap, de llei; \u00e9s un sistema feudal en qu\u00e8 mana el m\u00e9s fort i en qu\u00e8 decreten els ‘pr\u00ednceps de l’esgl\u00e9sia’.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les raons jur\u00eddiques?<\/strong><\/p>\n

La llei \u00e9s molt clara en aquest sentit. El dret civil catal\u00e0 es basa en l usucapi\u00f3, pel qual hom esdev\u00e9 propietari d’una cosa despr\u00e9s de ser-ne el titular. En aquest cas, l’aplicaci\u00f3 d’aquest mecanisme legal determina que despr\u00e9s de tres anys de posseir un b\u00e9 de manera pac\u00edfica i p\u00fablica, aquest b\u00e9 esdev\u00e9 propietat de qui el posseeix. Les obres d’art s\u00f3n en mans de la di\u00f2cesi de Lleida des de fa m\u00e9s de cent anys. Per tant, el dret civil \u00e9s molt di\u00e0fan en aquest cas. I aquest \u00e9s l’argument fonamental de la defensa.<\/p>\n

I el bisbat de Barbastre, deu tenir els seus arguments legals tamb\u00e9.<\/strong><\/p>\n

A Barbastre no se n’havien hagut d’ocupar mai de la q\u00fcesti\u00f3 legal, perqu\u00e8 sempre se n’havia encarregat directament el Vatic\u00e0. En aquest judici, Lleida aporta quaranta-cinc quilos de documentaci\u00f3, amb totes les peces escripturades davant notari i amb la documentaci\u00f3 de com les va comprar o bescanviar el bisbe. En canvi, Barbastre aporta nom\u00e9s les fotoc\u00f2pies de tres articles de revista que diuen que els anys trenta aquestes obres van ser en algun moment a parr\u00f2quies ‘aragoneses’.<\/p>\n

Quin ha estat el paper de l’esgl\u00e9sia catalana?<\/strong><\/p>\n

El bisbe Ciuraneta, que durant set anys va defensar la propietat de les obres d’art, se sentia profundament decebut per l’actuaci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia catalana en aquest afer. Per\u00f2 l’esgl\u00e9sia \u00e9s una organitzaci\u00f3 piramidal i jerarquitzada molt estricta en qu\u00e8 s’ha d’obeir all\u00f2 que manen els superiors. \u00c9s per aix\u00f2 que els bisbes catalans han acatat les ordres o decrets que arribaven de Roma. Si el Vatic\u00e0 i, sobretot, el cardenal Re, els ordenava que les obres havien d’anar a Barbastre, no podien\u00a0 treballar en sentit contrari. En algun moment hi va haver alguna protesta molt t\u00edmida d’algun bisbe, per\u00f2 mai ning\u00fa no va portar la contr\u00e0ria a les inst\u00e0ncies superiors. La majoria dels bisbes catalans han xiulat i fet el desent\u00e8s en aquesta q\u00fcesti\u00f3.
\n
\nHi ha en aquest moment cap canvi d’orientaci\u00f3 del bisbat de Lleida?<\/strong><\/p>\n

Quan l’afer ha arribat als tribunals civils, l’esgl\u00e9sia ja no hi pot decidir. Aleshores, el bisbe decideix pressionar els membres de l’Associaci\u00f3 d’Amics del Museu perqu\u00e8 retirin la demanda. Evidentment, aquests no ho fan. I ahir es va saber que el bisbat canviava d’actitud i defensava la propietat de les obres al judici civil. En la preparaci\u00f3 del judici, l’advocat del bisbat s’ha adonat que Barbastre no pot guanyar perqu\u00e8 no t\u00e9 ni un sol argument de car\u00e0cter legal. En canvi, Lleida els t\u00e9 absolutament tots. Se suposa que per poc astut que sigui el bisbe ha vist que, si juga en favor del lliurament de les obres a Barbastre, en sortir\u00e0 malparat. Per tant, s’han adonat que la posici\u00f3 que han mantingut fins ara els posava contra els parroquians i han rectificat.<\/p>\n

De tot plegat, quina lectura se’n pot fer? En podem treure cap lli\u00e7\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Jo dir\u00e9 all\u00f2 que ja va dir un capell\u00e0 que va defensar el bisbat de Lleida durant els set anys de Ciuraneta, i que es diu Casanova, com jo. Quan el jutjat civil va acceptar el cas, va dir ‘aix\u00f2 demostra que la just\u00edcia vaticana no existeix’. El Vatic\u00e0 simplement \u00e9s una suma d’interessos, de poder i de pressions controlada per l’Opus Dei i el nacional-catolicisme que ha jugat la seva carta wn aquest complot. Una carta que fa riure.<\/p>\n

Eugeni Casanova: ‘L’Opus Dei nom\u00e9s \u00e9s una de les parts d’aquest complot’ – VilaWeb<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Autor\/s: Pere Card\u00fas Eugeni Casanova: ‘L’Opus Dei nom\u00e9s \u00e9s una de les parts d’aquest complot’ El periodista i escriptor lleidat\u00e0 explica els interessos i les relacions de poder que s’amaguen darrera el litigi per les obres d’art del bisbat de Lleida en aquesta entrevista amb VilaWeb El canvi de posici\u00f3 del Bisbat de Lleida en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2977","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bens-de-la-franja"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2977","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2977"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2977\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2978,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2977\/revisions\/2978"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2977"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2977"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2977"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}