<\/p>\n
El mes de gener de 2010 \u00e9s el primer que es desenvolupa amb la Llei de lleng\u00fces aprovada. Per\u00f2 no hi ha una repercussi\u00f3 medi\u00e0tica important sobre este tema. Lo Consell Comarcal de La Llitera aprova una moci\u00f3 per tal que el Govern aragon\u00e8s protegixca les lleng\u00fces. Compta amb lo vot de PSOE i CHA i el dels principals opositors a la Llei de lleng\u00fces (PAR). <\/span>Algun mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 apunta que a la Llei de lleng\u00fces li queda fer el cam\u00ed m\u00e9s important: lo desenvolupament. S\u2019han de delimitar els territoris ling\u00fc\u00edstics, los ajuntaments han de decidir si aproven alguna denominaci\u00f3 diferenciada i s\u2019han de constituir el Consell Superior de les Lleng\u00fces i les Acad\u00e8mies Aragoneses de la Llengua Catalana i la de la Llengua Aragonesa.<\/span><\/p>\n Lo socioling\u00fcista Albert Branchadell publica a El Peri\u00f3dico de Catalunya un article on compara la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica d\u2019Arag\u00f3 i Catalunya: \u201c\u00c9s interessant contrastar els drets ling\u00fc\u00edstics de les 2.000 persones que parlen habitualment aran\u00e8s a Catalunya amb els de les m\u00e9s de 30.000 que parlen catal\u00e0 a l\u2019Arag\u00f3. A l\u2019Arag\u00f3 (…) nom\u00e9s es podran dirigir en catal\u00e0 a l\u2019Administraci\u00f3 a les \u00abzones d\u2019utilitzaci\u00f3 hist\u00f2rica predominant\u00bb d\u2019aquesta llengua. Els 2.000 parlants habituals de l\u2019aran\u00e8s, en canvi, comptaran amb uns drets ling\u00fc\u00edstics (…) \u00abarreu de Catalunya\u00bb. <\/span>Al Govern d\u2019Iglesias no se li ha acudit publicar la llei d\u2019\u00fas, protecci\u00f3 i promoci\u00f3 de les lleng\u00fces pr\u00f2pies de l\u2019Arag\u00f3 en les lleng\u00fces pr\u00f2pies de l\u2019Arag\u00f3.\u201d De fet, tot i l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei, els drets ling\u00fc\u00edstics m\u00e9s b\u00e0sics es veuen sobrepassats pels responsables educatius locals: lo diari La Comarca destapava el cas de l\u2019Institut de Casp, on el seu director limita les facilitats per a cursar l\u2019assignatura optativa de catal\u00e0 manifestant que <\/span>\u201clos bachilleres y las familias est\u00e1n pensando m\u00e1s en la universidad que en hablar catal\u00e1n\u201d.<\/p>\n En el camp dels mitjans de comunicaci\u00f3, l\u2019Ajuntament de Fraga (PP) assegurava la recepci\u00f3 de TV3 en anal\u00f2gic en la transici\u00f3 digital, donats els retards dels acords auton\u00f2mics per a integrar les cadenes en catal\u00e0. Al Matarranya comen\u00e7aven els primers problemes per a continuar rebent TV3. Per la seua part, en un model audiovisual diferent, CHA reclamava programes en catal\u00e0 i aragon\u00e8s a la r\u00e0dio i televisi\u00f3 aragoneses.<\/span> <\/strong><\/p>\n En l\u2019afer dels b\u00e9ns religiosos de la Franja, el bisbat de Lleida canviava els seus arguments i a partir d\u2019ara es reconeixia propietaris dels mateixos. Temps enrere havia defensat la propietat aragonesa. Per la seua banda, els dos advocats que pretenen representar interessos aragonesos, entre els quals sobre\u00efx lo reconegut opositor al patrimoni ling\u00fc\u00edstic Hip\u00f3lito G\u00f3mez de las Roces, s\u2019han interposat unes querelles m\u00fatues per desavinences.<\/strong><\/p>\n En el creixent conflicte entre Arag\u00f3 i Catalunya, del qual la Franja n\u2019\u00e9s patidora, Barcelona anunciava este mes que s\u2019enfrontar\u00e0 a la candidatura Saragossa-Jaca per als Jocs Ol\u00edmpics d\u2019Hivern. L\u2019alcalde de Saragossa anunciava al de Barcelona que no est\u00e0 invitat a la seua ciutat i que \u201c<\/span>si gana Barcelona ser\u00e1n los Juegos de la naci\u00f3n de Catalu\u00f1a. En el caso de Zaragoza, los Juegos ser\u00e1n de la naci\u00f3n espa\u00f1ola.\u201c<\/p>\n A nivell comarcal, la not\u00edcia m\u00e9s important al Matarranya van estar les hist\u00f2riques nevades, que van deixar un muntanyer perdut i incomunicat durant dies. Tamb\u00e9 se celebraven els pactes de l\u2019aigua entre la conca alta i la baixa del Matarranya, i s\u2019anunciava la construcci\u00f3 de basses de contenci\u00f3 a la conca del Tastavins. Al Baix Cinca es feien notar les crescudes fluvials a l\u2019Ebre, mentre el govern d\u2019Arag\u00f3 aprovava la central t\u00e8rmica a Mequinensa. A la Llitera es detenia persones relacionades amb una onada de robatoris a ajuntaments i escoles. I a la Ribagor\u00e7a, la concentraci\u00f3 contra l\u2019autopista el\u00e8ctrica<\/span> tenia un gran \u00e8xit, i apareixia a informaci\u00f3 p\u00fablica l\u2019ampliaci\u00f3 de Cerler per Castanesa. <\/span><\/p>\n Finalment, tot i que \u00e9s habitual que la FACAO ocupo l\u2019apartat de casos surreals, esta vegada \u00e9s lo PP que li pren la posici\u00f3. Este partit va denunciar davant lo director de la Corporaci\u00f3n Aragonesa de Radio y Televisi\u00f3n que a un debat on participaven un catedr\u00e0tic i un director de departament universitari no s\u2019havia acovidat a discutir a un militant del PAR. Ser\u00e0 que el PAR no ho pot denunciar,o que ja no es volen embolicar en m\u00e9s casos surreals.<\/span><\/strong><\/p>\n