{"id":30755,"date":"2019-03-04T11:57:19","date_gmt":"2019-03-04T09:57:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=30755"},"modified":"2019-03-04T11:57:19","modified_gmt":"2019-03-04T09:57:19","slug":"per-que-ten-vas-la-litera-informacion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=30755","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 te\u2019n vas? @ La Litera informaci\u00f3n"},"content":{"rendered":"

Source: Per qu\u00e8 te\u2019n vas? @ La Litera informaci\u00f3n<\/a><\/em><\/p>\n

La projecci\u00f3 del documental\u00a0\u00bfPor qu\u00e9 te vas?<\/em>\u00a0a la recent Setmana Cultural d\u2019A\u00e7anui planteja un debat que mos interpel\u00b7la a tots.<\/p>\n

A la Llitera sempre mos estem preguntant sobre com podr\u00edem revertir les tend\u00e8ncies demogr\u00e0fiques, en particular les de l\u2019acusat despoblament que afecta els municipis de la zona nord de la comarca, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n freq\u00fcents els debats sobre com gestionar amb dignitat una poblaci\u00f3 immigrant cada cop m\u00e9s nombrosa que es va establint a la zona sud.<\/p>\n

\"Jos\u00e9Jos\u00e9 Luis P\u00e9rez, metge del lloc, presenta l’acte \/ foto Pep Espluga<\/span><\/span>Qualsevol proposta al respecte hauria de prendre nota d’aquest\u00a0\u00bfPor qu\u00e9 te vas?<\/em>, amb gui\u00f3 de\u00a0Jes\u00fas Cirac<\/strong>\u00a0i direcci\u00f3 de\u00a0Miguel Lor\u00e9n<\/strong>, produ\u00eft per l\u2019associaci\u00f3\u00a0Bajoaragonesa de Agitaci\u00f3n y Propaganda<\/a>, de Casp. Una joia a descobrir i que tot habitant de la Llitera hauria de veure en algun moment, ja que es tracta d\u2019un debat fonamental per al futur de la nostra comarca. I, en el fons, per al futur de qualsevol lloc del m\u00f3n.<\/p>\n

El documental fa un seguiment a les diferents generacions que, durant les \u00faltimes d\u00e8cades, han emigrat de\u00a0Casp<\/strong>\u00a0per diferents motius (pol\u00edtics, econ\u00f2mics, culturals, etc.); i tamb\u00e9 a les persones que al llarg del temps s\u2019han instal\u00b7lat a Casp. Ordenat de manera cronol\u00f2gica, sense narrador i a trav\u00e9s d\u2019emotives entrevistes personals, el documental repassa la hist\u00f2ria de la ciutat de Casp des de l\u2019arribada del front franquista l\u2019any 1938 fins a l\u2019actualitat.<\/p>\n

L\u2019arribada del front el\u00a0mar\u00e7 de 1938<\/strong>\u00a0va provocar una primera desbandada de fam\u00edlies i persones, que van fugir primer a Barcelona i despr\u00e9s, en molts casos, a Fran\u00e7a. Seguint aquest fil, els autors del documental han entrevistat fam\u00edlies exiliades en territori franc\u00e8s que encara recorden els seus avantpassats a Casp i les seues perip\u00e8cies m\u00f3n avant. Curiosament, aquell exili va anar acompanyat d\u2019un moviment invers, ja que a Casp hi van arribar persones amb les forces d\u2019ocupaci\u00f3 franquistes que s\u2019hi van quedar a viure perqu\u00e8 s\u2019hi van casar, perqu\u00e8 hi van trobar feina o pel que fos.<\/p>\n

Durant la postguerra hi arriba tamb\u00e9 un important contingent de la gent que a Casp anomenen \u2018serranos<\/strong>\u2019, \u00e9s a dir, les fam\u00edlies que es van veure expulsades del Maestrat i l\u2019Alt Matarranya per les lleis anti\u2011maquis i per les gelades dels anys 50. Alguns d\u2019aquests migrants van arribar tamb\u00e9 a la Llitera, per\u00f2 ac\u00ed els vam anomenar \u2018teruelinos\u2019 i es van instal\u00b7lar a les terres de regadiu d\u2019Albelda, Altorric\u00f3, Bin\u00e8far o Esplucs. D\u2019aix\u00f2 en va donar compte Silvia Is\u00e1bal en\u00a0una col\u00b7laboraci\u00f3 anterior<\/a>\u00a0a\u00a0La Litera informaci\u00f3n<\/em>. En el cas de Casp, els \u2018teruelinos\u2019 (o \u2018serranos\u2019) es van dedicar a cultivar les f\u00e8rtils terres de la vora de l\u2019Ebre que havien quedat abandonades a causa de la guerra.<\/p>\n

Se’ns presenten despr\u00e9s nombrosos testimonis de\u00a0la construcci\u00f3 de l\u2019embassament de Mequinensa<\/strong>, que entre 1955 i 1965 trasbals\u00e0 tota la zona amb l\u2019arribada de multitud de persones d\u2019arreu d\u2019Espanya, que hi van treballar durant molts anys en unes condiciones m\u00e9s que deficients. Els testimonis que troben els autors del documental s\u00f3n inapel\u00b7lables. En acabar la construcci\u00f3 de l\u2019embassament, deu anys despr\u00e9s, moltes d\u2019aquelles persones es van veure expulsades de nou, cosa que els autors del documental ressegueixen fins a localitzar\u2011ne unes quantes en els llocs m\u00e9s dispars. Tamb\u00e9 en aquesta \u00e8poca la\u00a0Renfe<\/strong>\u00a0contracta gent per a treballar en el manteniment del ferrocarril, cosa que contribueix al despla\u00e7ament de treballadors en ambd\u00f3s sentits: uns venen i altres se’n van. Queda pal\u00e8s que els moviments humans sobre el territori s\u00f3n incessants i responen a l\u00f2giques molt dispars.<\/p>\n

Un tret com\u00fa anem veient, per\u00f2,\u00a0fins als anys 70<\/strong>: les migracions tenien motivacions predominantment econ\u00f2miques (la gent marxava perqu\u00e8 no hi havia feina) i pol\u00edtiques (per la dura repressi\u00f3 de la guerra i la llargu\u00edssima postguerra), cosa que es reflectia en la duresa de les condicions de vida i de treball que aquelles persones van haver d\u2019afrontar en els seus periples migratoris.<\/p>\n

En canvi,\u00a0a partir dels anys 80<\/strong>\u00a0les persones que marxen de Casp tenen caracter\u00edstiques molt diferents, ja que tendeixen a ser\u00a0joves amb estudis<\/strong>\u00a0que troben feina en les ind\u00fastries i serveis p\u00fablics de les capitals. Aix\u00ed, el documental entrevista persones que van anar a treballar com a enginyers a les ind\u00fastries petroqu\u00edmiques del Camp de Tarragona, de mestres a les escoles de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, de metges als hospitals de Saragossa o de professors universitaris a Val\u00e8ncia. Es tracta d\u2019una migraci\u00f3 en unes condicions molt m\u00e9s positives que les anteriors.<\/p>\n

Per\u00f2 els fluxos creuats continuen. Durant aquesta \u00e8poca tamb\u00e9 hi ha persones que escapen de les ciutats a la cerca d\u2019un m\u00f3n rural m\u00e9s pausat i m\u00e9s vinculat als ritmes de la natura. Aix\u00ed, a final dels 70 i principis del 80 diverses onades de joves amb estils de vida alternatius (els jipis!) arriben a Casp i s\u2019instal\u00b7len en antigues masies del terme reconvertides en\u00a0comunes hippies o llibert\u00e0ries<\/strong>. Al documental s\u2019entrevisten v\u00e0ries d\u2019estes persones, algunes de les quals encara hi viuen.<\/p>\n

A partir dels anys 90<\/strong>, com tantes altres ciutats rurals, Casp acull diverses onades de migracions globals que arriben per treballar en feines agr\u00edcoles, granges, llocs no qualificats a la ind\u00fastria, o gestionar petits serveis locals (fruiteries, carnisseries, perruqueries, locutoris, etc.). Per al documental s\u2019entrevisten persones arribades des d\u2019altres pa\u00efsos i continents<\/strong>\u00a0(de Pakistan, Senegal, el Marroc o Col\u00f2mbia), que manifesten els seus motius per haver deixat el seu pa\u00eds i expressen les seues expectatives vitals. Encara m\u00e9s eloq\u00fcents s\u00f3n els testimonis dels fills i filles d\u2019aquestes persones, ja nascudes a Casp i amb escassos vincles amb els pa\u00efsos d\u2019origen dels seus pares i mares.<\/p>\n

Aquest \u00e9s sens dubte un dels encerts del documental, ja que \u00e9s capa\u00e7 de visibilitzar uns grups socials que sovent romanen ocults i que rarament formen part de les expressions socials i culturals oficials. Per\u00f2 s\u00f3n col\u00b7lectius cada vegada m\u00e9s rellevants i amb una vida interna molt m\u00e9s rica i complexa del que la premsa mos sol mostrar. A Casp gaireb\u00e9 la tercera part de la poblaci\u00f3 t\u00e9 un origen immigrant d\u2019aquesta tipologia, cosa que mostra la notable contribuci\u00f3 demogr\u00e0fica, econ\u00f2mica i cultural que est\u00e0 fent aquesta poblaci\u00f3 nouvinguda.<\/p>\n

\"EquipEquip de realitzaci\u00f3 de\u00a0\u00bfPor qu\u00e9 te vas?<\/u>\u00a0\/ foto Pep Espluga<\/span><\/span>El documental mostra tamb\u00e9 com, durant el que portem de segle XXI, els joves de Casp ixen a estudiar i despr\u00e9s el seu \u00e0mbit territorial \u00e9s gaireb\u00e9\u00a0el m\u00f3n sencer<\/strong>. En aquest sentit, per exemple, s\u2019entrevisten joves que estan treballant a Anglaterra, Canad\u00e0 o Indon\u00e8sia, i que expressen els seus anhels i expectatives, que no sempre passen per retornar al seu poble. Almenys de moment. B\u00e9, potser per la festa major s\u00ed.<\/p>\n

De fet, s\u2019observa que bona part dels migrants es mantenen en contacte amb el seu poble d\u2019origen, procuren seguir\u2011ne les not\u00edcies i no es perden ni una festa major de Casp, un esdeveniment anual que s\u2019ha convertit en el punt de trobada, en el moment de rememorar la seua hist\u00f2ria i de recompondre la seua identitat.<\/p>\n

***<\/p>\n

La projecci\u00f3 de\u00a0\u00bfPor qu\u00e9 te vas?<\/em>\u00a0va omplir la sala d\u2019actes d\u2019A\u00e7anui<\/strong>, tot produ\u00efnt un elevat impacte emocional entre el p\u00fablic assistent. Malgrat que la gent no coneixia personalment els testimonis entrevistats, tothom es podia sentir molt pr\u00f2xim a moltes de les situacions reflectides. Tothom t\u00e9 parents, ve\u00efns, amics o persones properes que han viscut les situacions explicades; o potser les ha viscut en primera persona. El material sobre el que s\u2019ha fet el documental t\u00e9 una dimensi\u00f3 molt universal.<\/p>\n

En definitiva, \u00e9s un audiovisual que mos ensenya les traject\u00f2ries vitals d\u2019una cinquantena de persones, les situa en el mapa i en la hist\u00f2ria, i mos interpel\u00b7la sobre el nostre paper al respecte. En aquest sentit, a part de la seua innegable emotivitat i qualitat t\u00e8cnica, el documental pot ser una eina molt valuosa per a entendre com s\u2019han modificat els nostres pobles i per aprendre a valorar i respectar les diferents cultures i societats que s\u2019hi van integrant al llarg del temps. D\u2019alguna manera, tots som migrants durant la nostra provisional estada en aquest atrotinat planeta.<\/p>\n

Cal dir que era la primera vegada que\u00a0\u00bfPor qu\u00e9 te vas?<\/em>\u00a0s\u2019exposava fora de Casp, on han hagut de passsar\u2011lo tres vegades per cobrir la demanda existent. La\u00a0Setmana Cultural d\u2019A\u00e7anui<\/strong>\u00a0va ser sens dubte el millor dels escenaris possibles per a iniciar una potencial ruta de projeccions. Demaneu\u2011lo per al vostre poble, si encara hi sou a temps. No us en penedireu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Per qu\u00e8 te\u2019n vas? @ La Litera informaci\u00f3n La projecci\u00f3 del documental\u00a0\u00bfPor qu\u00e9 te vas?\u00a0a la recent Setmana Cultural d\u2019A\u00e7anui planteja un debat que mos interpel\u00b7la a tots. A la Llitera sempre mos estem preguntant sobre com podr\u00edem revertir les tend\u00e8ncies demogr\u00e0fiques, en particular les de l\u2019acusat despoblament que afecta els municipis de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[8,10],"tags":[],"class_list":["post-30755","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llitera","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/30755","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=30755"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/30755\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30758,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/30755\/revisions\/30758"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=30755"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=30755"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=30755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}