{"id":32478,"date":"2020-04-08T09:06:51","date_gmt":"2020-04-08T07:06:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=32478"},"modified":"2020-04-08T09:06:51","modified_gmt":"2020-04-08T07:06:51","slug":"una-franja-cada-vegada-mes-castellana-el-temps-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=32478","title":{"rendered":"Una Franja cada vegada m\u00e9s castellana – El Temps"},"content":{"rendered":"

Source: Una Franja cada vegada m\u00e9s castellana – El Temps<\/a><\/em><\/p>\n

\n
\n
\n

Davant els posicionaments anticatalanistes del secessionisme ling\u00fc\u00edstic aragon\u00e8s, un estudi del ling\u00fcista Esteve Valls demostra que la p\u00e8rdua dels trets dialectals de la Franja es deu a la progressiva castellanitzaci\u00f3 dels seus parlants, que avancen cap a un perill\u00f3s proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/h2>\n

Per Marina Altur<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/header>\n
\n
\n
\n
\"Una <\/picture> <\/a>
Una poblaci\u00f3 de la Franja de Ponent | Prats i Camps<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n

Comarques de Ponent, zona catalana d\u2019Arag\u00f3, Arag\u00f3 catal\u00e0, Franja de Ponent<\/strong> o, senzillament, la Franja. Tots aquests i m\u00e9s noms s\u2019han fet servir per anomenar els territoris de parla catalana sota administraci\u00f3 aragonesa i, per tant, plenament castellana. Fins no fa molt, tanmateix, la Franja era el territori amb el coneixement oral del catal\u00e0<\/a> m\u00e9s universalitzat entre la poblaci\u00f3, a pesar de no ser llengua oficial i tenir una pres\u00e8ncia quasi nul\u00b7la en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic. El car\u00e0cter rural de la zona, caracteritzada pel despoblament i l\u2019escassa immigraci\u00f3, mantingu\u00e9 durant anys el catal\u00e0 \u2014pejorativament anomenat xapurriau<\/em>\u2014 com la llengua \u00fanica de comunicaci\u00f3 entre franjolins. Ara, la pressi\u00f3 de l\u2019est\u00e0ndard castell\u00e0 i el desprestigi dels parlars aut\u00f2ctons encenen les alarmes davant un risc real de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/strong>.<\/p>\n

Aix\u00ed ho evidencia Esteve Valls<\/strong>, ling\u00fcista de la Universitat Internacional de Catalunya, a La llengua escap\u00e7ada<\/em><\/a>, un treball sobre el grau de manteniment de les formes dialectals nord-occidentals a les quatre comarques de la Franja i les vuit comarques frontereres de Catalunya. Els resultats, premiats amb la cinquena beca Joan Veny,\u00a0 il\u00b7lustren com l\u2019efecte frontera afavoreix un proc\u00e9s d\u2019anivellament amb la llengua espanyola i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, una progressiva p\u00e8rdua de parlants en favor del que \u00e9s considerat l\u2019est\u00e0ndard de prestigi. \u00c9s a dir, el castell\u00e0.<\/p>\n

L\u2019Enquesta d\u2019Usos Ling\u00fc\u00edstics a la Franja<\/a>, elaborada per la Generalitat de Catalunya, reflectia que l\u2019any 2004 el 71,1 % de la poblaci\u00f3 manifestava tenir el catal\u00e0 com a llengua inicial o primera llengua apresa. Aquesta tranquil\u00b7litzadora xifra va reduir-se m\u00e9s de 18 punts en els deu anys seg\u00fcents: l\u2019any 2014, nom\u00e9s el 52,8 % dels enquestats afirmava que era la seua llengua principal. Segons Valls, aquestes xifres no s\u00f3n tan greus si s\u2019observen en conjunt, ja que \u201chi ha zones del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong> o d\u2019Eivissa<\/strong> on la situaci\u00f3 \u00e9s encara pitjor\u201d. L\u2019alarmisme, tanmateix, sorgeix quan analitzem la distribuci\u00f3 per edats. Les persones m\u00e9s grans, de 65 anys en endavant, s\u00f3n les que mantenen el catal\u00e0 en major mesura, amb un 68,4 % de parlants. En canvi, a l\u2019extrem contrari de la pir\u00e0mide poblacional, nom\u00e9s el 34 % dels informants d\u2019entre 15 i 29 anys conserven el catal\u00e0 com a llengua materna.<\/p>\n

La p\u00e8rdua de catalanoparlants joves<\/strong> pot amena\u00e7ar una transmissi\u00f3 generacional que ara com ara es mant\u00e9 estable, amb petites alteracions. El 89,2 % dels habitants de la Franja que parlen catal\u00e0 amb els progenitors transmeten la llengua als fills, mentre que entre els castellanoparlants aquest indicador es queda en un 87,5 %. A m\u00e9s, en un 63,9 % dels casos de biling\u00fcisme familiar, es tendeix a privilegiar l\u2019\u00fas del catal\u00e0 amb les generacions posteriors. Malgrat tot, tamb\u00e9 s\u00f3n diverses les llums d\u2019alarma en observar que la intensitat d\u2019aquest manteniment familiar s\u2019ha redu\u00eft, encara que de forma molt matisada, mentre que el castell\u00e0 ha recuperat algunes p\u00e8rdues de la d\u00e8cada anterior.<\/p>\n

Valls conclou que, m\u00e9s enll\u00e0 dels habituals indicadors estad\u00edstics, hi ha canvis de normes i actituds que esdevenen s\u00edmptomes de la malaltia d\u2019una llengua. D\u2019acord amb els resultats de l\u2019estudi, el 25,4 % dels preadolescents que usen el catal\u00e0 amb els pares parlen castell\u00e0 entre ells<\/strong>. A m\u00e9s, el 67,6 % dels joves que utilitzen les dues lleng\u00fces amb els progenitors tamb\u00e9 desenvolupen els anomenats rols castellanoparlants. En aquest sentit, el proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica no es produiria per un trencament de la transmissi\u00f3 intergeneracional, sin\u00f3 que s’estaria iniciant en les interaccions entre iguals.<\/p>\n

\n
\"\"
Esteve Valls, ling\u00fcista a la Universitat Internacional de Catalunya i autor de La llengua escap\u00e7ada | <\/em>UIC<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Aix\u00ed mateix, hi ha una tercera via que permet detectar aquesta progressiva decad\u00e8ncia: el grau de castellanitzaci\u00f3 dels parlars <\/strong>dialectals de la Franja. Quan les varietats d\u2019un bloc dialectal es troben dividides per una frontera que les situa sota la influ\u00e8ncia de varietats est\u00e0ndard diferents, el m\u00e9s habitual \u00e9s que a cada banda es convergisca amb els respectius models de prestigi. D\u2019acord amb els resultats de la investigaci\u00f3, la majoria dels trets diferencials dels parlars nord-occidentals han reculat de manera molt notable al llarg de les quatre generacions de parlants estudiades. A m\u00e9s, arreu de la Franja, molts parlants tendeixen a pronunciar amb fon\u00e8tica castellana, un fenomen que tamb\u00e9 s\u2019observa a unes altres \u00e0rees de l\u2019\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0<\/a>, com ara la comarca de l\u2019Alacant\u00ed. L\u2019adopci\u00f3 de mots procedents de la llengua espanyola ha estat massiva entre els parlants de les noves generacions.<\/p>\n

\n
Subscripci\u00f3 al butllet\u00ed<\/a><\/div>\n

Rep les novetats d’El Temps al teu correu:<\/p>\n

\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Aix\u00ed doncs, all\u00e0 on la vitalitat de la llengua \u00e9s menor, l\u2019erosi\u00f3 dels trets aut\u00f2ctons \u00e9s superior. I, per contra, com m\u00e9s viva \u00e9s la llengua en una comunitat i menors s\u00f3n els s\u00edmptomes de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, menys interferida es troba aquesta varietat. En paraules de Valls, \u201cla castellanitzaci\u00f3 no hauria de comportar necess\u00e0riament un proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/strong>\u201d, per\u00f2, en el cas de la Franja, s\u2019afegeix a la precarietat funcional i el desprestigi secular que hist\u00f2ricament han caracteritzat el catal\u00e0 a l\u2019Arag\u00f3.<\/p>\n

El marc legal<\/h3>\n

Un cop alliberats de l\u2019intent d\u2019espoli ling\u00fc\u00edstic del franquisme, la Declaraci\u00f3 de Mequinensa,<\/strong> signada l\u2019any 1984, va ser el primer pas cap a la protecci\u00f3 legal del catal\u00e0 a la Franja, amb la creaci\u00f3 d\u2019una assignatura volunt\u00e0ria per al seu aprenentatge a nivell escolar. L\u2019any 1999, la Llei de Patrimoni Cultural de l\u2019Arag\u00f3 dot\u00e0 al catal\u00e0 d\u2019un cert reconeixement oficial i expl\u00edcit. Deu anys m\u00e9s tard, la Llei de Lleng\u00fces consensuada pel PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA) va passar a definir l’aragon\u00e8s i el catal\u00e0 com a “lleng\u00fces pr\u00f2pies originals i hist\u00f2riques” de l’Arag\u00f3, encara que no va declarar expl\u00edcitament la seua cooficialitat. La normativa fou aprovada amb els vots en contra del Partit Popular i el Partit Aragon\u00e8s Regionalista (PAR), que s\u2019oposaven a la denominaci\u00f3 de catal\u00e0 per a la llengua que es parla a les quatre comarques de l’Arag\u00f3 oriental.<\/p>\n

La negaci\u00f3 de la unitat de la llengua port\u00e0 al posterior Govern conservador a modificar la legislaci\u00f3 l\u2019any 2013. Invertint posicions, aquesta vegada tant el Partit Popular com el Partit Aragon\u00e9s votaren a favor d\u2019una normativa que evitava qualsevol refer\u00e8ncia a la catalanitat i que es referia als parlars propis de la Franja amb el terme Lengua aragonesa propia del \u00e1rea oriental, popularitzat amb l\u2019acr\u00f2nim LAPAO.<\/a><\/p>\n

El propi Valls planteja com a objectiu del seu estudi \u201cneutralitzar els postulats del moribund secessionisme ling\u00fc\u00edstic aragon\u00e8s\u201d, que concep l’estandarditzaci\u00f3 del catal\u00e0 com una amena\u00e7a per a l\u2019autenticitat i la perviv\u00e8ncia de les varietats de la Franja<\/strong>. Contr\u00e0riament, l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica d\u2019aquesta investigaci\u00f3 demostra que \u201cla pr\u00e0ctica totalitat dels canvis detectats a la Franja \u2014sempre en detriment de les formes patrimonials dels parlars aut\u00f2ctons\u2014 s\u2019han produ\u00eft per convergir sistem\u00e0ticament amb les solucions pr\u00f2pies de la llengua espanyola, mai \u2014llevat d\u2019algun cas anecd\u00f2tic\u2014 amb l\u2019est\u00e0ndard de la llengua catalana\u201d.<\/p>\n

\n
\"\"
Una senyal a 12 quil\u00f2metres de Mequinensa, a la comarca del Baix Cinca | EL TEMPS<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

L\u2019any 2015, despr\u00e9s de l\u2019ascens a la presid\u00e8ncia aragonesa del socialista Javier Lamb\u00e1n<\/a>, es va anunciar la recuperaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 de 2009. El propi Esteve Valls confessa que des d\u2019aleshores \u201cse n\u2019est\u00e0 fent molt m\u00e9s, malgrat que continua sent insuficient\u201d. Des del seu punt de vista, \u201ccal actuar pol\u00edticament per dignificar la llengua a la Franja\u201d i \u201ctreballar de manera urgent perqu\u00e8 la gent jove senti la necessitat d\u2019aprendre-la\u201d. Ja fa m\u00e9s de trenta anys que a les escoles franjolines<\/strong> s\u2019ofereix el catal\u00e0 com a mat\u00e8ria optativa. Aproximadament el 70 % de l’alumnat de la Franja de prim\u00e0ria i l\u2019ESO l\u2019estudia i en algunes \u00e0rees, com Fraga<\/strong> i voltants, la Llitera<\/strong> i la Ribagor\u00e7a Oriental<\/strong>, el percentatge puja fins al 90-95 %. Llavors, qu\u00e8 passa? D\u2019acord amb l\u2019investigador, aix\u00f2 demostra la insufici\u00e8ncia d\u2019una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica que qualifica de \u201csimb\u00f2lica i poc efectiva\u201d, la qual no ha servit per dignificar el catal\u00e0 ni per frenar un avan\u00e7 castellanitzador que cada vegada sembla m\u00e9s inevitable.<\/p>\n

Davant aquestes conclusions desesperan\u00e7adores, l\u2019estudi \u00e9s una oportunitat per detectar les \u00e0rees m\u00e9s amena\u00e7ades pel proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, de manera que les comunitats afectades puguen treballar per revertir-lo abans que siga massa tard<\/strong> i evitar que la frontera pol\u00edtica i administrativa, resultat de l\u2019autonomitzaci\u00f3 de l\u2019estat, esdevinga tamb\u00e9 una frontera ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Una Franja cada vegada m\u00e9s castellana – El Temps Davant els posicionaments anticatalanistes del secessionisme ling\u00fc\u00edstic aragon\u00e8s, un estudi del ling\u00fcista Esteve Valls demostra que la p\u00e8rdua dels trets dialectals de la Franja es deu a la progressiva castellanitzaci\u00f3 dels seus parlants, que avancen cap a un perill\u00f3s proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Per Marina […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-32478","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estudis-linguistics"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=32478"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32481,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32478\/revisions\/32481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=32478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=32478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=32478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}