{"id":32863,"date":"2020-06-18T10:58:57","date_gmt":"2020-06-18T08:58:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=32863"},"modified":"2020-06-18T10:58:57","modified_gmt":"2020-06-18T08:58:57","slug":"pedro-j-bel-lo-cantonet-ii-escola-de-vida-contalles-de-fornols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=32863","title":{"rendered":"Pedro J. Bel: Lo Cantonet (II): Escola de vida | Contalles de F\u00f3rnols"},"content":{"rendered":"

Source: Lo Cantonet (II): Escola de vida | Contalles de F\u00f3rnols<\/a><\/em><\/p>\n

\n

Lo Cantonet (II): Escola de vida<\/h2>\n<\/header>\n
\n

LO PANORAMA<\/p>\n

No sabria dir si el Catonet \u00e9s un carrer, una placeta o un barrio menut, perqu\u00e8 \u00e9s una mica de tot aix\u00f2 alhora. Pel costat que done a la vila, lo Cantonet \u00e9s un carrer curt i costerut que desemboque a la pla\u00e7a del Collado. Pel costat de defora, \u00e9s un barrio destartalat, sense cases. Hi ha corrals, ferratges i casals assolats. Lo Cantonet t\u00e9 un mirador extraordinari des d\u2019a on se poden contemplar lo Sant Bernat i la Fonteta, la Clota, la Vall de la Font i Llavarco, la Serra de les Clotes, Santa B\u00e0rbera, les Sorts i la Fontanella. A ras de cel, se veu tota la Serra de F\u00f3rnols des del Mas d\u2019en Piqu\u00e9 hasta passat lo flocall de xiprers, en l\u2019espadanya de la torre del Santuari de la Mare de D\u00e9u de Monserrate al mig.<\/p>\n

\"Santa<\/a><\/p>\n

Serra de F\u00f3rnols vista des de Santa B\u00e0rbera, en l\u2019ermita al fondo<\/p>\n<\/div>\n

LES CASES I LA GENT DEL CANTONET<\/p>\n

Pujant pel Pelleric a la dreta, hi ha la part d\u2019avall de la casa dels mueus rebisyayos, just avants de l\u2019arc del Pelleric.\u00a0 Al cobert\u00eds hi ha la casa a on vivien la ti\u00e0<\/em> Pura (la Morena), lo seu home (que va morir pronte) i la seua filla Elena que tam\u00e9 tenie eixida per Dalt. Ja al Cantonet, de seguit, fent rac\u00f3, hi ha la casa a on jo vaig n\u00e0ixer\u00a0 i a la que viv\u00edem dos fam\u00edlies: a la part d\u2019avall, vivien los meus tios Justo i Petra en los meus cosins Jos\u00e9 Maria, la Margarita i la Toya; a la part d\u2019amunt, viv\u00edem mon pares, les meues tres germanes i jo, que era lo m\u00e9s menut de les dos fam\u00edlies.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Pla\u00e7a del Collado. A\u00a0l\u2019esquerra, costa del Cantonet i\u00a0al fondo, casa nostra.<\/p>\n<\/div>\n

Pujant pel Collado a l\u2019esquerra, al cap de la costa, hi ha una casa que \u00faltimament se va dedicar al turisme rural. A\u2019n eixa casa, al principi, vivien lo ti\u00f3<\/em> Toni dels Mijers i la ti\u00e0<\/em> Loreto en los seus dos fills, la Rosita i Jos\u00e9 Antonio, que \u00e9s tres anys m\u00e9s gran que jo. Per\u00f2 quan lo ti\u00f3<\/em> Toni va baixar a viure al Collado, s\u2019hi van posar a viure lo ti\u00f3<\/em> Jos\u00e9 de Picaport i la ti\u00e0<\/em> Maria en lo seu fill Jos\u00e9 Lu\u00eds, de la mateixa edat que Jos\u00e9 Antonio.<\/p>\n

Enfront de casa nostra, vivien una parella d\u2019ag\u00fcelos, lo ti\u00f3<\/em> Juan (que va morir pronte) i la ti\u00e0 <\/em>Carmen (la Cantonera), que s\u2019albitrave donant servici de fonda a tratants, botiguers ambulants i,\u00a0moltes voltes,\u00a0als m\u00fasics de les festes.<\/p>\n

A la radera casa, que fa cant\u00f3 en la part de defora, hi vivie una fam\u00edlia numerosa: l\u2019ag\u00fcelo Serapio (que va morir pronte), lo matrimoni format pel ti\u00f3<\/em> Ces\u00e0reo (que ere el pastor de la dula) i la ti\u00e0<\/em> Matilde, i los seus quatre fills Toni, la Hon\u00f2ria, Tom\u00e1s i la J\u00falia. Los tres primers fills\u00a0eren mossets i la J\u00falia ere de la meua edat.<\/p>\n

La guerra, que havie acabat vuit o nou anys abans, havie provocat molts patiments a la gent del Cantonet. Mon pare i lo ti\u00f3<\/em> Juan havien estat un any a la pres\u00f3 i al camp de concentraci\u00f3 de Valmuel, perseguits pels rojos perqu\u00e8 anaven a missa i eren cr\u00edtics en la Rep\u00fablica. Al ti\u00f3<\/em> Ces\u00e0reo, los franquistes lo van tindre un temps tancat a la pres\u00f3 sense cap motivo justificat, nom\u00e9s per haver fet de pastor del ramat de la \u201ccolectividat anarquista\u201d, faena que va seguir fent sense problema per a la dula \u201cfranquista\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 en aquell moment, ni la pol\u00edtica ni les difer\u00e8ncies socials i econ\u00f2miques que hi havie entre les fam\u00edlies que viviem al Cantonet van impedir que\u00a0les relacions entre aquella\u00a0comunidat de ve\u00efns foren molt bones. Mos ajud\u00e0vem m\u00fatuament a fer treballs menuts com carregar o descarregar un animal, ajudar a portar les canastes de pasta al forn, o estirar de la corda de la carrutxa per a pujar una borrassa de palla al perxi. De nit, a l\u2019estiu, la gent eixie de totes les cases i se sentave als pedrissos per a prendre la fresca i fer tert\u00falia al carrer. De dia, les dones faen corro per a cosir botons, cosir i apeda\u00e7ar la roba, que en aquells temps s\u2019aprofitave hasta el l\u00edmit.<\/p>\n

LA J\u00daLIA I JO<\/p>\n

La J\u00falia i jo \u00e9rem los m\u00e9s menuts d\u2019aquella comunidat ben avenguda i mos pass\u00e0vem junts tot lo sant dia. Des de que mos vam sostindre drets hasta que vam tindre sis anys, com no an\u00e0vem a escola ni pod\u00edem ajudar als grans a fer res, ten\u00edem tot lo temps del m\u00f3n per a jugar sense cap obligaci\u00f3 ni responsabilidat. \u00c9s la millor \u00e8poca que recordo de la meua vida.<\/p>\n

\"Mi<\/a><\/p>\n

Jo, quan tenia tres anys<\/p>\n<\/div>\n

A punta de dia, los h\u00f2mens se n\u2019anaven a treballar al monte. Les nostres mares vestien, pentinaven i donaven l\u2019almorzar als germans grans que anaven a escola. Als m\u00e9s menuts mos aixecaven del llit, mos rentaven la cara, mos vestien i mos donaven una escudella de sopes o un plat de farinetes per a almorzar i ja ten\u00edem tot lo mat\u00ed lliure per a jugar hasta mesdia. De vesprada, hasta que se fae de nit, no par\u00e0vem de jugar ni per a brenar. La brena consistie en un grapat d\u2019olives o de figues seques, o en una llesca de p\u00e0 en vi i sucre o untada en mel o en manteca de gorrino en un polset de sucre i\u2026\u00a0a c\u00f3rrer!<\/p>\n

No ten\u00edem jocs convencionals; jug\u00e0vem i depren\u00edem a viure imitant les coses que v\u00e8iem fer a la gent gran. Viv\u00edem les nostres experi\u00e8ncies en harmonia i complicidat, al marge de la gent gran, sempre ocupada en les seues coses. No recordo que mos esgatiny\u00e0rem mai. Si torn\u00e0vem a casa en algun borroco, esgarrap, blau o nafra, sempre ere perqu\u00e8 hav\u00edem caigut, mos hav\u00edem tallat en algun ferrament o hav\u00edem tengut un enganx\u00f3 en ar\u00e7os o romigueres, per\u00f2 mai per una rinya entre natros.<\/p>\n

Los nostres jocs tenien dos escenaris principals: per un costat, la part deshabitada del Cantonet i, per atre costat, l\u2019entrada i la bodega de casa de la J\u00falia. Quan fae fred, jug\u00e0vem al rac\u00f3 del foc de qualquiere de les nostres\u00a0cases.<\/p>\n

LO M\u00d3N EXTERIOR<\/p>\n

Recorr\u00edem cont\u00ednuament la costa de la Pulsa, les ferratges i els casals de davall del mirador. Faem vergerets davall de les roques o davant dels corrals. Los reg\u00e0vem i hi sembr\u00e0vem fesols perqu\u00e8 ere una llaor que grillave de seguida. Past\u00e0vem fang i constru\u00edem corrals en taballisos i pedretes planes. Ca\u00e7\u00e0vem grills i palometes i els tanc\u00e0vem al corral com si foren los nostres conills, les nostres gallines o els nostres coloms. Quan passave un bestiar mos tirave el corral i mos desfae el verger i les cabres o les ovelles mos se minjaven los brots tendres de bajoquera. Per\u00f2 no mos disgust\u00e0vem perqu\u00e8 ere part del joc.<\/p>\n

\"Oto\u00f1o<\/a><\/p>\n

Ferratges del Cantonet i costa de\u00a0la Pulsa<\/p>\n<\/div>\n

Quan plovie faem bassetes, s\u00e8quies i regadores hasta que l\u2019aigua de la pluja s\u2019acabave d\u2019esc\u00f3rrer per les roques. Busc\u00e0vem cargols per les ferratges i pels casals i sa mare de la J\u00falia, la ti\u00e0<\/em> Matilde, que ere molt bona cuinera, mols guisave per a brenar en una salsa d\u2019ameldes tan bona que mos hi xupavem los dits. Quan nevave, ompl\u00edem una escudella de neu llimpia, d\u2019un tellat o una bardissa, la regir\u00e0vem en un grapat de sucre i un pols de canella i mos la minj\u00e0vem com a gelat.<\/p>\n

LA NOSTRA CASA IMAGIN\u00c0RIA<\/p>\n

L\u2019entrada i la bodega de la J\u00falia eren la nostra casa. L\u2019entrada ere la nostra cuina-minjador. A camins, prepar\u00e0vem una \u201cceneta\u201d i mos la minj\u00e0vem\u00a0a platets de juguet. Podie ser a base de figues i ameldes que ten\u00edem a casa, a base d\u2019herbes silvestres comestibles com les solibarbes, o\u00a0a base de llaors verdes de malva que colliem per les ferratges. Tam\u00e9 coll\u00edem i minj\u00e0vem mores de romiguera i, alguna volta, vam intentar de fer vi prensant les mores.<\/p>\n

Com la\u00a0ti\u00e0<\/em> Carmen (la Cantonera) tenie posada, li arribaven hostes com los tenallers de Miravet o botiguers de Xerta o de Monc\u00f3far, que venien en carro i animals i portaven un sac de garrofes per a donar-los minjar. Natros furt\u00e0vem un grapat de garrofes del sac i mos les minj\u00e0vem perqu\u00e8 mos agradave lo gustet dol\u00e7 que tenien.<\/p>\n

La bodega ere la nostra sala i lo nostre alcovat. Les floreres del nostre balc\u00f3 eren una rimera de porros que el ti\u00f3<\/em> Cers\u00e0reo, son pare de la J\u00falia, trasplantave des de l\u2019hort del Pou de\u2019n Pi a la bodega. Preparave un solc a la vora de la paret i els tenie un temps all\u00ed per a que se posaren blancs a l\u2019escorina de la bodega.<\/p>\n

Lo nostre alcovat ere una cuba buida, de les que s\u2019empleaven per a fermentar la brisa i fer vi negre. Estave dreta a un rac\u00f3 de la bodega i tenie una obertura estreta, que medie poc m\u00e9s d\u2019un pam. Per aquell forat entr\u00e0vem a la cuba un detr\u00e0s de l\u2019atre. All\u00ed, a l\u2019escorina i \u201ca palpote\u201d, vam descobrir que la difer\u00e8ncia entre els xics i les xiques no consistie nom\u00e9s en que elles portaren faldetes i natros pantalons; un descobriment que constat\u00e0vem de tant en quant. La nostra inocenta ignor\u00e0ncia no impedie que tingu\u00e9rem una intu\u00efci\u00f3 inconcreta de lo que fae la gent gran als alcovats.<\/p>\n

\"107_0739\"<\/p>\n

Cuba a la meua bodega actual<\/p>\n<\/div>\n

M\u2019HI CASAR\u00c9, M\u2019HI CASAR\u00c9 I M\u2019HI CASAR\u00c9!<\/p>\n

La J\u00falia i jo presum\u00edem de ser novios. Davant de la mirada esc\u00e8ptica de sa mare, jo li dieva a la ti\u00e0<\/em> Matilde:<\/p>\n

\u00ad\u2014Pos m\u2019hi casar\u00e9, m\u2019hi casar\u00e9 i m\u2019hi casar\u00e9! I mos casarem als casals!<\/p>\n

Ella responie:<\/p>\n

\u00ad\u2014Aix\u00f2 no ho dir\u00e0s quan tingues vint anys.<\/p>\n

La ti\u00e0<\/em> Matilde va acertar en la seua previsi\u00f3; la J\u00falia i jo no mos vam casar mai. Per\u00f2 no va ser per les raons que ella pensave en aquell moment, segurament relacionades en les nostres difer\u00e8ncies econ\u00f2miques o socials.<\/p>\n

Quan la J\u00falia i jo ten\u00edem cinc o sis anys, mos vam distanciar. A escola, mos separaven per sexes i els programes d\u2019ensenyan\u00e7a d\u2019uns i atres eren diferents. A \u2018n aquella \u00e8poca, les costums discriminaven los jocs dels xics i les xiques; la J\u00falia va escomen\u00e7ar a jugar a nines en la Piedat,\u00a0la Celia\u00a0i\u00a0la Josefina de la Costa i jo me vaig fer amic de Jos\u00e9 Antonio i de Picaport i jug\u00e0vem en cavalls i camions. Als vuit anys, vaig marxar del Cantonet per a anar a viure al Carrer de Baix. Adem\u00e9s, als dotze anys, vaig ingressar al seminari de Saragossa,\u00a0de\u00a0manera\u00a0que\u00a0vaig quedar fora del mercat de \u201ccasoris\u201d. Ella se va convertir en una dona guapa, pita, amorosa, simp\u00e0tica, albitrosa i resolta, com ja despuntave des de menuda. Se va casar en l\u2019Eugenio, un amic meu d\u2019inf\u00e0ncia, en qui vaig compartir escola i escolania. Ell ere quatre o cinc anys m\u00e9s gran que jo.<\/p>\n

\"400039_3113175913292_442641219_n\"<\/a><\/p>\n

Escolans de F\u00f3rnols. D\u2019esquerra a dreta: Ignacio, jo, Jos\u00e9-Fernando, Pepe, Mos\u00e9n Joaqu\u00edn, Eugenio, Ernesto i Ramiro.<\/p>\n<\/div>\n

La J\u00falia va ser lo referent femenino que vaig tindre a la meua primera inf\u00e0ncia i se va convertir en lo meu prototipo de dona ideal. Tot i en aix\u00f2, des de que als cinc o sis anys vam dixar de jugar al Cantonet, mai haig sentit cap atracci\u00f3 f\u00edsica ni sentimental cap a ella. Com a ve\u00efns de la mateixa vila, la nostra relaci\u00f3 adulta ha segut sempre correcta per\u00f2, potser degut al meu car\u00e0cter t\u00edmid i una mica apocat, lo tracte ha segut m\u00e9s b\u00e9 fred i distant.<\/p>\n

Dispu\u00e9s de dixar els estudis eclesi\u00e0stics, quan me va arribar l\u2019hora, me vaig enamorar d\u2019una xica gallega, en qui haig compartit feli\u00e7ment coranta i set anys de vida matrimonial. Segurament, no va ser casualidat que m\u2019enamorara d\u2019una dona guapa, pita, amorosa, simp\u00e0tica, albitrosa i resolta\u2026 com la J\u00falia!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La meua dona i jo, celebrant lo nostre 40 aniversari de boda<\/p>\n<\/div>\n

Pedro J. Bel<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Lo Cantonet (II): Escola de vida | Contalles de F\u00f3rnols Lo Cantonet (II): Escola de vida LO PANORAMA No sabria dir si el Catonet \u00e9s un carrer, una placeta o un barrio menut, perqu\u00e8 \u00e9s una mica de tot aix\u00f2 alhora. Pel costat que done a la vila, lo Cantonet \u00e9s un carrer curt […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-32863","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=32863"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32871,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32863\/revisions\/32871"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=32863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=32863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=32863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}