{"id":32992,"date":"2020-07-27T13:35:35","date_gmt":"2020-07-27T11:35:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=32992"},"modified":"2020-07-27T13:35:35","modified_gmt":"2020-07-27T11:35:35","slug":"lo-nostre-pa-de-cada-dia-i-lo-forn-i-els-forners-contalles-de-fornols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=32992","title":{"rendered":"Lo nostre pa de cada dia (I): Lo forn i els forners | Contalles de F\u00f3rnols"},"content":{"rendered":"

Source: Lo nostre pa de cada dia (I): Lo forn i els forners | Contalles de F\u00f3rnols<\/a><\/em><\/p>\n

\n

Lo nostre pa de cada dia (I): Lo forn i els\u00a0forners<\/h2>\n<\/header>\n
\n

LO N\u00daMERO<\/p>\n

Quan jo era menut entr\u00e0vem a escola a les nou del mat\u00ed i eix\u00edem a la una de mesdia. Dispu\u00e9s de dinar, torn\u00e0vem de tres a cinc de la vesprada. Tots los dies lo sinyor maestre, a la una menos cinc, mos dieve:<\/p>\n

\u2014\u201cLos que tengan que ir a sacar n\u00famero, ya se pueden marchar\u201d.<\/p>\n

Aquell dia, vaig eixir corrent com una centella. Ma mare m\u2019havie encarregat d\u2019anar a traure n\u00famero al forn, perqu\u00e8 a l\u2019atre dia havie de pastar. Quan vaig arribar a la porta del forn, ja n\u2019hi havie deu o dotze dones esperant a que eixire el forner en la bossa dels n\u00fameros. Ere una bosseta de roba tan gastada que no se sabie quin ere lo seu color original, per\u00f2 entonces estave marron. Dins de la bossa hi havie uns cartonets redons, mal retallats, del tama\u00f1o d\u2019un gosset gran (moneda de 10 c\u00e8ntims de pesseta). Cada cartonet tenie escrit un n\u00famero de l\u20191 al 4, que corresponie als turnos d\u2019enfornar. Normalment lo forner co\u00efe quatre voltes al dia i, a cada turno, enfornave lo pa de quatre o cinc dones. Per\u00f2 aquell dia no hi havie prou dones per als quatre turnos, aix\u00ed que\u00a0els n\u00fameros dels cartonets nom\u00e9s arribaven hasta el 3.<\/p>\n

La gent esper\u00e0vem al forner defora del forn, apoyats de cul a la paret, als dos costats del carrer. A la una en punt, Jos\u00e9 (lo forner) eixie en la bosseta, mos la posave davant, clav\u00e0vem la m\u00e0 a dins i tra\u00edem un cartonet cada un.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Lo\u00a0forn de F\u00f3rnols (edifici de dos plantes a l\u2019esquerra de la foto)<\/p>\n<\/div>\n

Les dones a les qui els havie eixit lo n\u00famero 1, enfornarien lo pa a l\u2019atre dia a les set del mat\u00ed, les que havien tret lo n\u00famero 2, a les nou i les que tenien lo n\u00famero 3, a les onze. Jo vaig traure lo n\u00famero 2, de manera que ma mare s\u2019haurie d\u2019eixecar a les\u00a0cinc del mat\u00ed per a tindre la pasta preparada i els pans fets per a enfornar a les nou en punt.<\/p>\n

LO LLEUTE<\/p>\n

Quan vaig eixir d\u2019escola a les cinc de la vesprada, ma mare me va enviar a buscar lo lleute a casa de ma tia Petra. Cada tres o quatre cases ten\u00edem lo lleute mancomunat. Lo lleute ere la pasta fermentada de mig pa. Ere groguin\u00f3s i molt agre, degut a les bact\u00e8ries de la fermentaci\u00f3. Lo guardaven dins d\u2019una olla de cer\u00e0mica que s\u2019anaven passant entre tres o quatre cases, lo dia que havien de pastar. Les dones incorporaven lo lleute a la nova pasta perqu\u00e8 la contaminare del ferment i la fare cr\u00e9ixer en un parell d\u2019hores.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Olla del lleute<\/p>\n<\/div>\n

Al moment d\u2019enfornar, la pasta havie d\u2019estar fermentada \u201cal punt\u201d. La fermentaci\u00f3 correcta ere un dels factors m\u00e9s importants perqu\u00e8 eixire un bon pa. Consistie en\u00a0una combinaci\u00f3 de temps i temperatura. Per aix\u00f2, a l\u2019hivern, la pasta tardave m\u00e9s temps en pujar, encara que\u00a0posaven un braser davall de la pastera per a accelerar lo proc\u00e9s.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La pastera<\/p>\n<\/div>\n

Quan la pasta estave a punt, ma mare separave mig kilo i el ficave\u00a0a la olleta que vindrien a buscar, quan pastaren, ma tia Petra o la ti\u00e0<\/em> Maria de Cabor\u00e7a, que compartien lo mateix lleute. Com se pastave cada deu o dotze dies, lo lleute sempre estave renovat i mai se posave massa agre. En aquella \u00e8poca, no se coneixien ni s\u2019empleaven levadures qu\u00edmiques.<\/p>\n

LO FORN<\/p>\n

Segurament l\u2019edifici del forn de F\u00f3rnols \u00e9s dels siglos XII-XIII, quan se va formar la vila, perqu\u00e8 forme part del segundo circuit de l\u2019antiga muralla. Quan jo era menut, lo forn ere un local ample i de cobertes molt altes, sostengudes per una arcada apuntada, t\u00edpica del g\u00f2tic. Arrimada a una de les parets laterals, hi havie una taula\u00a0molt llarga, d\u2019uns 10 o 12 metros, perqu\u00e8 les dones formaren los pans i, al mig, hi havie un\u00a0tro\u00e7 lliure per a poder moure sense dificultat la pala d\u2019enfornar, que tenie un m\u00e0nec molt llarg.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Forn medieval de Las Cuevas de Ca\u00f1art<\/p>\n<\/div>\n

Hist\u00f2ricament, los flares de Calatrava se reservaven en exclusiva la propiedat i el servici dels molins de farina i dels forns de coure pa. Al siglo XIX, eixes propiedats van passar a mans dels Ajuntaments. Flares i Ajuntaments concedien a subhasta l\u2019explotaci\u00f3 dels forns, a canvi de pagar un albitre anual. Normalment s\u2019adjudicaven a ve\u00efns que tenien poca terra i, d\u2019eixa manera, podien minjar lo pa que cobraven en esp\u00e8cie per coure lo de tots.<\/p>\n

Antigament, tam\u00e9 existie la figura dels \u201callenyadors\u201d, que s\u2019ocupaven d\u2019arrebassar llenya pel monte i portar-la-hi al forner. Com los forners, los \u201callenyadors\u201d tam\u00e9 cobraven en pans.\u00a0Una acta de l\u2019Ajuntament de F\u00f3rnols de 23\/11\/1936, feta al constituir-se la col\u00b7lectividat anarquista, mencione la faena dels \u201callenyadors\u201d:<\/p>\n

\u201cSe acord\u00f3 que el horno se ale\u00f1ar\u00e1 por los Grupos que trabajan en Colectividad, cobr\u00e1ndoles a los que no son del colectivo, como anteriormente se ven\u00eda haciendo, a raz\u00f3n de un pan por cada veintis\u00e9is y no dar\u00e1n bollo al hornero\u201d.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Allenyadors<\/p>\n<\/div>\n

A l\u2019\u00e8poca de la que parlo (1950-1960) ja havie desaparegut la figura dels \u201callenyadors\u201d, que encara existien l\u2019any 1936, en plena guerra civil. Quan jo anava a traure n\u00famero, lo mateix forner s\u2019encarregave de fer la llenya. La seua faena consistie en tindre lo forn calent i enfornar i coure los pans que portaven les dones. Elles, en lo seu taulell, portaven los pans a boca de forn, los posaven a la pala del forner i los arreplegaven en canastes quan eixie cuita la fornada.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Lo taulell de ma mare en les seues inicials: MC (Miguela Cald\u00fa)<\/p>\n<\/div>\n

Adem\u00e9s, als anys 50, lo forner ja no cobrave en esp\u00e8cie sin\u00f3 en diners, lo qual tenie conseq\u00fc\u00e8ncies per als funcionaris (dotors, maestres i secretaris). Quan lo forner cobrave en esp\u00e8cie, suposo que venie als funcionaris lo pa que li sobrave per\u00f2, al cobrar en diners, no hi havie pa a la venta. Per aix\u00f2, quan jo era menut, los funcionaris havien de comprar farina i buscar a una dona de la vila que pastare per a n\u2019ells.<\/p>\n

FORNERS I PANADERS<\/p>\n

Los primers forners que recordo eren dos germans mossos j\u00f3vens, los Parres, que vivien en sa mare viuda al Carrer de Baix. Eren pitos, presumits i molt correctes en la gent, per\u00f2 pronte van emigrar a Barcelona.<\/p>\n

Quan jo anava a traure n\u00famero, lo forner ere Jos\u00e9 Omella, un bon xic, callat i treballador, per\u00f2 de salut molt fr\u00e0gil. La seua condici\u00f3 dolentissa fae que, a voltes, tinguere un car\u00e0cter agriny\u00f3s, per\u00f2 tenie molta paci\u00e8ncia en les dones i ere molt apreciat a la vila. Mentres los seus germans l\u2019Honorio i Paco li van ajudar a fer la llenya, va anar tirant, per\u00f2 quan van entrar a treballar a la mina de la Vall d\u2019en Lluna va tindre que dixar el forn.<\/p>\n

Cap a l\u2019any 1955-1956, una fam\u00edlia sancera, los Cachirulos de La Fresneda, va vindre a F\u00f3rnols per a fer-se\u2019n c\u00e0rrec del forn. La seua arribada va suposar per a F\u00f3rnols una injecci\u00f3 d\u2019aire nou, perqu\u00e8 eren una gent alegre, oberta i innovadora en tots los sentits. Per a fermentar la pasta, van introduir l\u2019\u00fas de la \u201cpastilla\u201d (\u201clevadura\u201d de cervesa) i se van dedicar a pastar i a vendre el pa fet i cuit.<\/p>\n

La ti\u00e0<\/em> Generosa i lo ti\u00f3<\/em> Andr\u00e9s (m\u00e9s coneguts com los Cachirulos), eren un matrimoni madur; ell fae la llenya i ella movie el cotarro i portave la part comercial. Tenien dos fills mossos: l\u2019Esteban, que fae de forner, i la Matilde (\u201cla Cachi\u201d), que ere alegre com unes castanyetes. Ere una xica guapa i simp\u00e0tica i tenie una figura seductora; ampla de pitralera i cadera i estreta de cintura. Portave vestits molt ajustats en escots vertiginosos per a l\u2019\u00e8poca. Los mossos se tornaven llocos per ballar en ella, perqu\u00e8 s\u2019arrimave m\u00e9s que les xiques de F\u00f3rnols. Pronte va trobar un n\u00f2vio al qui tots envejaven. Encara que van festejar durant un temps, al remat la seua relaci\u00f3 no va acabar en res serio.<\/p>\n

Los Cachirulos tam\u00e9 tenien un xic de dotze o tretze anys, una mica m\u00e9s gran que jo, que li dieven Andr\u00e9s. Ell mos portave rails de regal\u00edssia que collie a la vora del riu de La Fresneda i mos va amostrar a jugar al tello (un joc que consistie en traure cartonets d\u2019un quadre pintat a\u2019n terra en un clarion, llan\u00e7ant la sola d\u2019una espardenya). Tam\u00e9 mos explicave, sense manies, aspectes de la vida sexual que natros sempre hav\u00edem tratat de manera m\u00e9s p\u00fadica i vergonyosa. Se veu que l\u2019ambient de La Fresneda ere molt m\u00e9s liberal que el de F\u00f3rnols.<\/p>\n

Los Cachirulos van revolucionar lo sistema de producci\u00f3 del pa que havie durat set o vuit siglos. Poc a poc, la gent va anar dixant de pastar a casa i enseguida mos vam acostumar al pa tendre de cada dia. Va ser aixines com les dones se van lliurar d\u2019una de les faenes m\u00e9s pesades que havien soportat durant siglos.<\/p>\n

Entrats los anys seixanta, quan los Cachirulos van emigrar a Blanes (Girona), se va tancar lo forn de F\u00f3rnols per a sempre i se va tindre que portar lo pa d\u2019atres viles. Des d\u2019entonces, lo local del forn ha quedat sense \u00fas i s\u2019ha fet servir per a v\u00e0rios servicis p\u00fablics, com una cabina telef\u00f2nica, una tenda multiservici, una biblioteca i un consultori m\u00e8dic.<\/p>\n

Pedro J. Bel<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: Lo nostre pa de cada dia (I): Lo forn i els forners | Contalles de F\u00f3rnols Lo nostre pa de cada dia (I): Lo forn i els\u00a0forners LO N\u00daMERO Quan jo era menut entr\u00e0vem a escola a les nou del mat\u00ed i eix\u00edem a la una de mesdia. Dispu\u00e9s de dinar, torn\u00e0vem de tres […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[10,5],"tags":[],"class_list":["post-32992","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-matarranya","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32992","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=32992"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32992\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32999,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/32992\/revisions\/32999"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=32992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=32992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=32992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}