{"id":33111,"date":"2020-09-01T18:03:27","date_gmt":"2020-09-01T16:03:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=33111"},"modified":"2020-09-01T18:03:27","modified_gmt":"2020-09-01T16:03:27","slug":"distancia-social-la-pandemia-que-mos-vol-com-a-monaco-n-sorolla-cultura-y-compromiso-xarxes-socials-i-llengues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=33111","title":{"rendered":"Dist\u00e0ncia social: la pand\u00e8mia que mos vol com a M\u00f2naco (N. Sorolla, \u201cCultura y Compromiso\u201d) | Xarxes socials i lleng\u00fces"},"content":{"rendered":"

Source: Dist\u00e0ncia social: la pand\u00e8mia que mos vol com a M\u00f2naco (N. Sorolla, \u201cCultura y Compromiso\u201d) | Xarxes socials i lleng\u00fces<\/a><\/em><\/p>\n

Publicat a Compromiso y Cultura<\/a>, agosto de 2020 (pdf<\/a><\/span><\/em>)<\/em><\/span><\/p>\n

Natxo Sorolla<\/b><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\u2013 Boris Izaguirre: Yo una vez estuve en un ba\u00f1o, en Montecarlo, <\/i>en M\u00f3naco, <\/i>que hac\u00edan estos premios de m\u00fasica\u2026<\/i><\/p>\n

\u2013 David Broncano: Bueno<\/i>s<\/i> ba\u00f1os ser\u00edan.<\/i><\/p>\n

\u2013 Boris Izaguirre: Yo estaba orinando en mi sitio, \u00bfentiendes? Y al lado mio\u2026<\/i><\/p>\n

\u2013 David Broncano: Perdona, \u00bfen urinario de pared, o entraste a retrete?<\/i><\/p>\n

\u2013 Boris Izaguirre: Bueno, en M\u00f3naco, era <\/i>pre-coronavirus pero ya ten\u00edan distancia social. Porque claro, M\u00f3naco es todo distancia social. <\/i><\/p>\n

-David Broncano: Claro, s<\/i>e basa en eso. <\/i><\/p>\n

Lo di\u00e0leg s\u2019encaixe en una esp\u00e8cie d\u2019entrevista que Broncano fa a Izaguirre al programa \u00abLa Resistencia\u00bb a on explique una trobada casual a uns lavabos. Presentador i entrevistat conjuguen molt b\u00e9 la normalitzaci\u00f3 d\u2019un fet inusual, com la fel\u00b7laci\u00f3 en la que acabe la trobada. I augmenten lo to humor\u00edstic quan Izaguirre encaixe un fet inesperat al final: \u00abcon la boca llena dijo \u2013pres\u00e9<\/i>ntame a<\/i> Sard\u00e1-<\/i>\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s una hist\u00f2ria que encaixe en un espai presentat per Broncano, que sol situar-se en los l\u00edmits de l\u2019humor i les normes de comportament, i batalle contra els que es considere que haurien de ser els temes i les formes apropiades per a entrevistar a una celebritat. I eixe trencament de les normes socials possiblement \u00e9s la clau per a ser un programa d\u2019\u00e8xit entre els adolescents.<\/p>\n

Este tipus de situacions de trencament sempre s\u00f3n interessants sociol\u00f2gicament, perqu\u00e8 fan emergir molts conceptes d\u2019inter\u00e8s. Explicitar certs intercanvis de sexe per capital social (con\u00e8ixer a Xavier Sard\u00e1) mostra en cru el rerefons de les relacions socials. Per\u00f2 de l\u2019entrevista s\u2019ha de destacar un concepte clau l\u2019any 2020: lo distanciament social. Este nou comportament socials\u2019espere de natres des del primer confinament. Recordeu la imatge del ministre d\u2019interior alemany negant la m\u00e0 per a saludar la presidenta Merkel. Dist\u00e0ncia social. Una imatge impactant que mos va iniciar, ja abans del nostre confinament, en un canvi de comportaments socials. Tamb\u00e9 els simb\u00f2lics. I es va buscar alternatives que alleugeriren lo malestar de no saludar \u00abtal com cal\u00bb. Com saludar en lo colze. O els m\u00e9s arriscats socialment, saludant a dist\u00e0ncia. Una dist\u00e0ncia social molt saludable sanit\u00e0riament, per\u00f2 que mos porte mil mal de caps este estiu. Com reacciono si un desconegut aborde innecess\u00e0riament lo
\nmeu espai de 2 metres? De veritat ham de tindre 2 metres quan cenem en la colla? No puc abra\u00e7ar el meu millor amic? No puc besar el meu nebot, que no veig des de l\u2019estiu passat?<\/p>\n

I \u00e9s possible que quan estiguem ja ballant perillosament en lo segon confinament, la dist\u00e0ncia social ser\u00e0 un tema encara m\u00e9s calent.Les temperatures baixaran, ja no farem vins al carrer, i el virus correr\u00e0 com una bala en espais tancats, i si no volem usar mascareta a tot arreu, caldr\u00e0 mantindre dist\u00e0ncia social per a protegir els m\u00e9s grans.<\/p>\n

I \u00e9s que tornant a M\u00f2naco, este Estat \u00e9s s\u00edmbol de l\u2019alta societat europea. En dos kil\u00f2metres quadrats de glamour <\/i>i parad\u00eds fiscal interactuen l\u2019aristocr\u00e0cia, l\u2019alta burgesia i les personalities<\/i>. En una bombolla de distanciament social, la cola que enganxe les exig\u00e8ncies d\u2019este per\u00edode entre confinaments i les exig\u00e8ncies de l\u2019alta societat. Qui millor ha exposat com la distancia social caracteritze les classes socials \u00e9s Bourdieu, l\u2019occit\u00e0 que m\u00e9s amunt ha portat la sociologia francesa. La seua hip\u00f2tesi central \u00e9s que les classes socials no nom\u00e9s se diferencien i reprodueixen pel capital econ\u00f2mic que acumulen, com defensarie el marxisme m\u00e9s ortodox. Ell propose que mos ham de fixar en los aspectes culturals i d\u2019estil de vida, que interioritzem durant la nostra inf\u00e0ncia (habitus<\/i>), i que poden arribar, per exemple, a ser una forma de privar a la burgesia de l\u2019acc\u00e9s a algunes posicions socials pr\u00f2pies de l\u2019alta burgesia i l\u2019aristocr\u00e0cia. Se refereix al dif\u00edcil que \u00e9s arribar, si no es t\u00e9 l\u2019estil de vida apropiat de les capes m\u00e9s altes, a posicions socials sobreocupades per gent en cognoms compostos: registradors, diplom\u00e0tics, advocats de l\u2019Estat, notaris o inspectors d\u2019Hisenda.<\/p>\n

Bourdieu parteix de la idea que els gustos s\u00f3n una construcci\u00f3 social. I que al final, si sabem distingir l\u2019\u00f2pera alemanya de la francesa, o preferim la Ronda de Bolta\u00f1a, la Mala Rodr\u00edguez o Camela, es mes per q\u00fcestions socials subjectives que per una qualitat art\u00edstica intr\u00ednseca d\u2019aquella m\u00fasica. Per\u00f2 al final, estos gustos acaben per fer reproduir les classes socials. I el mateix ocorre en los estils de vida. Construeixen, i reprodueixen, classes socials. Dedique tota una obra de m\u00e9s de 700 p\u00e0gines a estudiar la distinci\u00f3 <\/i>social<\/i>. I per tant, la dist\u00e0ncia <\/i>social com a fet caracter\u00edstic de la classe social alta. Esta dist\u00e0ncia escomence per la situaci\u00f3 geogr\u00e0fica de les classes altes, en urbanitzacions espaioses i en serveis ben accessibles. A difer\u00e8ncia de l\u2019amuntegament en blocs de pisos o la dist\u00e0ncia a\u00efllant de la ruralitat. La classe alta parle moderadament i sense gesticular. La classe alta pren aliments de manera limitada i sense excedir-se en quantitat o en nutrients. La classe alta t\u00e9 un nombre limitat de fills. I en especial, la classe social mant\u00e9 la dist\u00e0ncia social. Una dist\u00e0ncia social que es pot veure en contrastar els bars burgesos, a on cada taula \u00e9s un espai de privacitat,
\ni els bars popular, a on sovint la barra \u00e9s l\u2019espai central de reuni\u00f3, i a on qualsevol es pot afegir a la discussi\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que ara mos han demanat a tots que fem un mica com a M\u00f2naco. Que mos fem los estirats. Que matinguem la dist\u00e0ncia en l\u2019altre. La dist\u00e0ncia al lavabo. La dist\u00e0ncia entre els nostres espais de privacitat. La dist\u00e0ncia entre els nostres espais vitals. Que abandonem lo contacte. Que no mos toquem. Que no mos abracem. Que entenguem que l\u2019empatia cap a l\u2019amic tamb\u00e9 es transmet sense tocar ni palpar. I es que, si ho fem, no \u00e9s perqu\u00e8 sigam uns estirats. Ho fem per amor a l\u2019altre. I \u00e9s dif\u00edcil mantindre la dist\u00e0ncia social. Tots ho sabem. Per\u00f2, per un temps que mos deixen, fem-nos passar per arist\u00f2crates a M\u00f2naco. Dist\u00e0ncia social. Pel b\u00e9 de tots.<\/p><\/blockquote>\n