{"id":33218,"date":"2020-09-19T12:45:37","date_gmt":"2020-09-19T10:45:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=33218"},"modified":"2020-09-19T12:45:37","modified_gmt":"2020-09-19T10:45:37","slug":"mequinensa-mig-segle-duna-mudanca-total","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=33218","title":{"rendered":"Mequinensa, mig segle d&#8217;una mudan\u00e7a total"},"content":{"rendered":"<p>Source: <em><a href=\"https:\/\/www.segre.com\/noticies\/lectura\/reportatge\/2020\/09\/13\/mig_segle_una_mudanca_total_114704_1677.html\">Mequinensa, mig segle d&#8217;una mudan\u00e7a total<\/a><\/em><\/p>\n<div class=\"con marg-t marg-btt\">\n<div class=\"box_firm con\">\n<ul>\n<li><span class=\"firm\">JAUME BARRULL CASTELLV\u00cd<\/span><\/li>\n<li>|<a class=\"localidad\" title=\"LLEIDA\" href=\"https:\/\/www.segre.com\/tags\/lugares\/lleida.html\">LLEIDA<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<p><span class=\"fech\">Actualitzada 14\/09\/2020 a les 13:42<\/span><\/div>\n<div class=\"ent marg-btt2\">\n<p>Gaireb\u00e9 d\u2019un dia per l\u2019altre els ve\u00efns de Mequinensa van haver d\u2019abandonar casa seua per instal\u00b7lar-se a un poble nou de trinca. Enguany fa mig segle que el pant\u00e0 de Riba-roja va negar gaireb\u00e9 la meitat de les cases i Enher en va fer enderrocar l\u2019altra meitat. Amb els anys s\u2019ha aconseguit que aquest poble nou fos aix\u00f2, un poble.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"cont-Mult-\" class=\"mult con  marg-btt\">\n<div id=\"cnt-I-\" class=\"gal-amp  cnt-img\">\n<div class=\"sh con\"><a class=\"fancybox con \" title=\"\u00a9 poble vell i poble nou. Est\u00e8ticament, l'esgl\u00e9sia de Mequinensa va en la l\u00ednia racionalista de les cases del poble nou: totxos a vista i parets blanques.  JAUME BARRULL\" href=\"https:\/\/cdn01.segre.com\/uploads\/imagenes\/bajacalidad\/2020\/09\/13\/_5836161_ec5bcdbb.jpg?466b36ea5bffcb7524582453193f79fd\" rel=\"galeria_imagen_\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836161_ec5bcdbb.jpg\" alt=\"poble vell i poble nou. Est\u00e8ticament, l\u2019esgl\u00e9sia de Mequinensa va en la l\u00ednia racionalista de les cases del poble nou: totxos a vista i parets blanques. \" width=\"100%\" \/> <\/a><\/p>\n<div id=\"txt-img--1\" class=\"flo-l con\">\n<p id=\"copy-I--1\" class=\"desc cpointer\">\u00a9 poble vell i poble nou. Est\u00e8ticament, l&#8217;esgl\u00e9sia de Mequinensa va en la l\u00ednia racionalista de les cases del poble nou: totxos a vista i parets blanques.<\/p>\n<p><span class=\"firm\">JAUME BARRULL<\/span><\/div>\n<\/div>\n<p><a id=\"carousel-f1-I_-control-next\" class=\"sig\" title=\"Seg\u00fcent\" data-jcarouselcontrol=\"true\"><\/a><\/p>\n<div id=\"carousel-f1-I_\" class=\"w-100 jcarousel\" data-jcarousel=\"true\">\n<ul id=\"pag-cnt-I-\">\n<li id=\"thumb-cnt-I--1\" class=\"act\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836161_ec5bcdbb-1.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836161_ec5bcdbb-1.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--2\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836162_ab618ada.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836162_ab618ada.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--3\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836163_4ed96c3e.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836163_4ed96c3e.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--4\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836164_b2e40b9c.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836164_b2e40b9c.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--5\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836165_c6d06812.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836165_c6d06812.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--6\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836166_d21a39fe.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836166_d21a39fe.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--7\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836167_ada10443.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836167_ada10443.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--8\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836168_3d91bc82.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836168_3d91bc82.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--9\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836169_7bc24c66.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/5836169_7bc24c66.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<li id=\"thumb-cnt-I--10\" class=\"\"><a title=\"\"> <img decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/58361610_d15b656d.jpg\" alt=\"\" data-original=\"https:\/\/www.lafranja.net\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/58361610_d15b656d.jpg\" \/> <\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"txt\" class=\"tam4\">\n<p>L\u2019hivern a cavall entre els anys 1970 i 71 va ser especialment fred a Mequinensa. Les dues nevades del desembre s\u2019havien gla\u00e7at sobre les teulades de les cases noves i les runes del poble vell. \u201cAleshores feia la mili i quan vaig tornar un cap de setmana de perm\u00eds, el primer que em trobo en baixar del cotxe de l\u00ednia s\u00f3n els meus pares fent la mudan\u00e7a amb la mula i el carro\u201d, recorda el Joan Gonz\u00e1lez. A les baixes temperatures i la boira s\u2019hi sumaven la tristesa per haver d\u2019abandonar el poble on havien viscut tota la vida, la incertesa per un futur sense les mines de carb\u00f3, que havien tancat definitivament amb la construcci\u00f3 de les preses de Mequinensa i Riba-roja, i una il\u00b7lusi\u00f3 de viure en unes cases que tenien cuines modernes i lavabos.<\/p>\n<p>La hist\u00f2ria es remunta als anys cinquanta, quan la companyia el\u00e8ctrica Enher va decidir construir dues preses al riu Ebre i les respectives centrals hidroel\u00e8ctriques. \u201cLa nostra generaci\u00f3, nascuda a finals dels quaranta, els rumors que el poble desapareixeria sota les aig\u00fces d\u2019un pant\u00e0 que havien de construir a Riba-roja ens van acompanyar des de petits\u201d, recorda l\u2019alcaldessa del poble, Magda G\u00f2dia. En pocs anys el poble va viure un moviment de gent i de maquin\u00e0ria fins aleshores mai vista. En plena construcci\u00f3 de la presa, a un quil\u00f2metre esc\u00e0s riu amunt, Mequinensa va doblar la poblaci\u00f3 de gent que venia a treballar a les obres. \u201cPer una banda, el poble bullia perqu\u00e8 estava ple de gent i es van obrir molts comer\u00e7os, bars i tavernes; per una altra, la gent vivia amb angoixa que l\u2019amena\u00e7a s\u2019estava fent realitat i que en pocs anys el poble quedaria ofegat per sempre\u201d, recorda l\u2019alcaldessa.<\/p>\n<div id=\"smartIntxt114704\"><\/div>\n<p>Com que l\u2019aigua nom\u00e9s havia de cobrir mig poble, el primer projecte que la companyia va posar sobre la taula de l\u2019ajuntament era la construcci\u00f3 d\u2019unes cases a l\u2019altra banda de la serra, a la carretera de Lleida, i un mur de contenci\u00f3 per salvar la resta del poble. \u201cEn aquell moment hi havia la intenci\u00f3 de dividir el poble entre els afectats de la part baixa i els que te\u00f2ricament no patirien cap perjudici perqu\u00e8 l\u2019aigua no els havia d\u2019inundar la casa\u201d, recorda Pepe Nicolau, fuster i pintor, \u00fanic supervivent de la comissi\u00f3 de ve\u00efns que es va organitzar per revertir el gui\u00f3 escrit per Enher. \u201cEstem parlant dels anys seixanta, Enher era la companyia del r\u00e8gim i nosaltres un poblet perdut de l\u2019Espanya rural, per aix\u00f2 encara t\u00e9 m\u00e9s m\u00e8rit que aconsegu\u00edssim sobreviure com a poble. Per iniciativa de Manuel Justrib\u00f3 ens vam reunir uns quants ve\u00efns al Bar Benjam\u00edn i all\u00e0 es van pactar les bases de les nostres reivindicacions. La principal era que el poble no es partiria en dos, aix\u00ed que marxar\u00edem tots al poble nou\u201d.<\/p>\n<p>Finalment van aconseguir que la companyia s\u2019avingu\u00e9s a pagar 50.000 pessetes per habitant i compr\u00e9s les cases de la part que no s\u2019inundaria. \u201cUna part del poble nou s\u00f3n les cases de les fam\u00edlies que vivien a la part baixa del poble; una altra part s\u00f3n les cases dels treballadors de la companyia i la resta, la majoria, s\u00f3n les cases que va construir la Cooperativa de Santa Agat\u00f2clia\u201d, recorda Antonio Llop. \u201cAmb els diners de la indemnitzaci\u00f3 i la venda de la casa moltes fam\u00edlies van marxar a buscar-se la vida a ciutats com Barcelona o Lleida; els que vam decidir quedar-nos ens vam comprar una casa a trav\u00e9s de la cooperativa. Hi havia quatre models per triar i an\u00e0vem a sorteig\u201d.<\/p>\n<p>El que ning\u00fa no podia controlar eren els ve\u00efns nous. \u201cAl poble vell estaves acostumat a tractar amb la gent del carrer, que eren les cases ve\u00efnes de tota la vida. Com que l\u2019adjudicaci\u00f3 dels habitatges del nou era a sorts, de cop i volta tothom va haver de conviure amb ve\u00efns diferents\u201d, recorda Teresa Borbon, que tamb\u00e9 tenia vint anys quan la fam\u00edlia es va traslladar a la casa nova. \u201cJo estudiava a Saragossa i l\u2019 Enher anava tan r\u00e0pid a tapiar i enderrocar les cases que quan vaig tornar un cap de setmana ja no vaig poder-hi entrar per recuperar els p\u00f2sters de la meua habitaci\u00f3, all\u00f2 em va doldre molt\u201d, recorda. \u201cAra, amb el pas dels anys, el que potser em dol no s\u00f3n aquells papers sin\u00f3 molts estris vells que aleshores no valor\u00e0vem i que van despar\u00e8ixer per sempre m\u00e9s\u201d.<\/p>\n<p>Molts fam\u00edlies, si els n\u00fameros els quadraven, aprofitaven el canvi de casa per fer foc nou. \u201cEls meus pares, i jo mateix, vam abandonar la casa familiar la mar de contents i il\u00b7lusionats. De tenir una casa en la qual no ens hi cabia ni sof\u00e0, ni nevera, ni moltes coses de la vida moderna; que no pod\u00edem aparcar el cotxe al carrer,&#8230; Vam passar a viure a una casa amb llum exterior a totes les estances, amb lloc per a un sof\u00e0, butaques, nevera, armaris i un garatge enorme. No hi havia color. A nosaltres ens va anar molt b\u00e9 i vam estar molt contents d\u2019estrenar una casa nova for\u00e7a confortable\u201d, confessa Andr\u00e9s Coso, des de Barcelona, on finalment va anar a viure. El contrast entre un poble i l\u2019altre encara era m\u00e9s gran perqu\u00e8 \u201cen saber que haur\u00edem de marxar del poble, encara que falt\u00e9s uns anys, la gent va deixar d\u2019arreglar les cases i a poc a poc es va anar degradant. No valia la pena pintar una fa\u00e7ana o posar una porta nova si t\u2019havien de tirar la casa a terra\u201d, recorda Magda G\u00f2dia.<\/p>\n<p>El prototipus de fam\u00edlia habitual de Mequinensa a finals dels anys seixanta era la d\u2019un home miner i una dona dedicada als afers de la fam\u00edlia. Despr\u00e9s, molts, tenien una mica de terra que cultivaven els caps de setmana. \u201cCom que els homes passaven moltes hores a les mines, les dones tenien un pes important a la Mequinensa vella, elles s\u00f3n les que van organitzar algunes manifestacions en aquella \u00e8poca\u201d, recorda G\u00f2dia.<\/p>\n<p>Fa refer\u00e8ncia a una convocat\u00f2ria del 7 d\u2019abril del 1967. \u201cAquell dia les dones van sortir al carrer per protestar per un forat a la presa que tothom va viure amb molta por. Van venir m\u00e9s de dos-cents gu\u00e0rdies civils i els van requisar algunes pancartes que deien coses com: \u2018Ave Enher, los que van a morir te saludan\u201d, recorda Pepe Nicolau. \u201cAix\u00f2 diu molt del car\u00e0cter d\u2019un poble com el nostre, estem parlant que era en plena dictadura franquista\u201d.<\/p>\n<p>\u201cLa construcci\u00f3 de la presa va coindicir amb una crisi del sector miner, que va aprofitar que els pantans inhabilitaven el tr\u00e0nsit de carb\u00f3 pel riu per tancar-les\u201d, explica Magda G\u00f2dia. \u201cEl fet que la majoria dels homes es quedessin sense feina tamb\u00e9 va plantejar un futur molt incert, quedar-se al poble nou era assumir una situaci\u00f3 que ning\u00fa sabia com aniria. L\u2019Enher cada vegada necessitava menys gent, les millors terres havien quedat inundades i no estava clar de qu\u00e8 podr\u00edem viure\u201d.<\/p>\n<p>Durant els primers anys el poble era fred, els records de la festa major no s\u00f3n els m\u00e9s alegres i l\u2019enderrocament del poble vell hi afegia un paisatge fantasmag\u00f2ric. El capell\u00e0 es negava a marxar, i no va ser l\u2019\u00fanic. Dues fam\u00edlies no van arribar a fer mai el pas i van continuar al poble vell. Joan Morell i Carme Ibarz, fills de les dues fam\u00edlies, finalment es van casar i se\u2019n van anar a viure a Lleida. El Joan ho recorda b\u00e9: \u201cEl pare s\u2019havia quedat sense feina i per ajudar-me amb els estudis de Magisteri ens van traslladar provisionalment a Lleida. Continu\u00e0vem empadronats a Mequinensa i hi an\u00e0vem tant com pod\u00edem. A l\u2019hora de la veritat, alg\u00fa va decidir que ten\u00edem dret a la indemnitzaci\u00f3 i amb el que ens oferien per la casa era impossible refer la vida de nou. Els pares es van negar a vendre i la casa encara \u00e9s al poble vell. La nostra i la de fam\u00edlia de la meua dona\u201d, recorda.<\/p>\n<p>Amb els anys les ferides cicatritzen i els records s\u2019edulcoren, Mequinensa ha sabut reinventar-se sense oblidar les seues arrels. Ara \u00e9s un poble que no arriba als tres mil habitants amb molts bons serveis i equipaments. Pel carrer s\u2019hi veu molta canalla, que d\u00f3na vida i esperan\u00e7a. El poble vell sempre formar\u00e0 part de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, la qual tothom amanir\u00e0 amb la seua experi\u00e8ncia personal.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Source: Mequinensa, mig segle d&#8217;una mudan\u00e7a total JAUME BARRULL CASTELLV\u00cd |LLEIDA Actualitzada 14\/09\/2020 a les 13:42 Gaireb\u00e9 d\u2019un dia per l\u2019altre els ve\u00efns de Mequinensa van haver d\u2019abandonar casa seua per instal\u00b7lar-se a un poble nou de trinca. Enguany fa mig segle que el pant\u00e0 de Riba-roja va negar gaireb\u00e9 la meitat de les cases [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[9,10],"tags":[],"class_list":["post-33218","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-cinca","category-matarranya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/33218","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=33218"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/33218\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33230,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/33218\/revisions\/33230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=33218"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=33218"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=33218"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}