{"id":34785,"date":"2021-10-06T02:53:09","date_gmt":"2021-10-06T00:53:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=34785"},"modified":"2021-10-06T02:53:09","modified_gmt":"2021-10-06T00:53:09","slug":"entre-oliveras-entre-oliveres-lo-finestro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=34785","title":{"rendered":"Entre Oliveras\/Entre Oliveres | Lo Finestr\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>Source: <em><a href=\"https:\/\/finestro.wordpress.com\/2021\/10\/05\/entre-oliveras-entre-oliveres\/\">Entre Oliveras\/Entre Oliveres | Lo Finestr\u00f3<\/a><\/em><\/p>\n<p>Signa aquesta cr\u00f2nica \u201cl\u2019oncle Jupiari\u201d. \u00c9s un seud\u00f2nim, esclar. Qui era realmante \u201cl\u2019oncle Jupiari\u201d?<\/p>\n<p>Al llibre <em>Fets i temps de la Codonyera <\/em>es diu sobre el poema \u201c<em>l\u2019oncle Jupiari<\/em>\u201d<em>. <\/em>\u201c\u00c9s un poema llarg, obert i a voltes tendre, esbojarrat i estrafolari com l\u2019oncle Jupiari. Ell va viure a la Codonyera entre el segle dinou i principis del vint, i el que va fer, el que conten que va fer i el que s\u2019endevina que va fer, jo ho intento expressar amb la llibertat que em d\u00f3na la forma i llenguatge que he triat. Les contalles o hist\u00f2ries del Jupiari, precedides per una espiga de blat, s\u00f3n retalls de la vida d\u2019aquest homenot que s\u2019han quedat pels aires de la Codonyera, i jo les he recollit conformant un collage po\u00e8tic.\u201d<\/p>\n<p>Segons l\u2019opini\u00f3 de l\u2019H\u00e8ctor Moret, el nom <strong>Jupiari<\/strong> pot ser una contracci\u00f3 dels noms catalans <strong>Joan <\/strong>i <strong>Pere.<\/strong><\/p>\n<p>Exemples dels versets del llibre esmentat:<\/p>\n<p>\u2026\u201cA les nits d\u2019agost<\/p>\n<p>i a les nits d\u2019hinviarn,<\/p>\n<p>de l\u2019oncle Jupiari<\/p>\n<p>sempre se parlai.<\/p>\n<p>Quan va n\u00e0ixer est home\u2026<\/p>\n<p>home farrucot,<\/p>\n<p>i de borrumb\u00e0<\/p>\n<p>molt treballador.<\/p>\n<p>Allunat, carnu\u00e7,<\/p>\n<p>de minjar afan\u00f3s,<\/p>\n<p>vedent carn i vi,<\/p>\n<p>se l\u2019anai lo cos.<\/p>\n<p>Conten ocurr\u00e0ncies<\/p>\n<p>d\u2019est home especial,<\/p>\n<p>mal j\u00e0nit i andr\u00f2mines;<\/p>\n<p>mai se va queixar.<\/p>\n<p>Si va revellir<\/p>\n<p>o va viure poc,<\/p>\n<p>ere conegut<\/p>\n<p>per tot lo contorn<\/p>\n<p>\u2026<\/p>\n<p>Moliner del Mol\u00ed Fiarro,<\/p>\n<p>l\u2019oncle Jupiari un any ere<\/p>\n<p>i alimantai a la mola<\/p>\n<p>del frut de les oliveres.<\/p>\n<p>\u2026<\/p>\n<p>Los dits del piau esclafats<\/p>\n<p>i este homenot com si res,<\/p>\n<p>nom\u00e9s va dir molt graci\u00f3s:<\/p>\n<p><em>\u2013Massa n\u2019has fet cavallet<\/em>.<\/p>\n<p>\u2026<\/p>\n<p>Tot lo lloc ple de fogueres<\/p>\n<p>per carreres i cantons<\/p>\n<p>i una oloreta molt bona<\/p>\n<p>de man\u00e7anes i codonys.<\/p>\n<p>\u2026<\/p>\n<p>Acalorats com estaven,<\/p>\n<p>s\u2019escrida\u00e7aven<\/p>\n<p><em>\u2013M\u00e9s lloco que un candil!<\/em><\/p>\n<p><em>\u2013Bav\u00f3s i cu\u00e7ot!<\/em><\/p>\n<p><em>\u2013\u00c7oquet, tasquirot!<\/em><\/p>\n<p><em>\u2013Baldragues, \u00e7aboc!<\/em><\/p>\n<p><em>\u2013Lloquenc i virot!<\/em><\/p>\n<p><em>\u2013Maltreballa i go\u00e7!<\/em><\/p>\n<p><em>\u2013Bar\u00e7abuc!<\/em><\/p>\n<p>I coses m\u00e9s gordes<\/p>\n<p>que repetir no puc.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>\u2026<\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>\u2013Ad\u00e9u, Josefa, Pepeta!<\/em><\/p>\n<p><em>perd\u00f3 per tot, jo me\u2019n vaig,<\/em><\/p>\n<p><em>si algun dia mos vedem<\/em><\/p>\n<p><em>ja ser\u00e0 a l\u2019etenidat. \u2026\u201c<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>I ara a gaudir de la cr\u00f2nica \u201cEntre oliveres\u201d:<\/p>\n<p>Inspirant-se, potser, en aquella abarrocada prosa ap\u00f2crifa d\u2019en Beturi\u00e1n Buis\u00e1n de Mur, de quan a la Torrocella parlaven aragon\u00e8s: <em>A Bal d\u2019Albalat empizipia en tierras altas d\u2019o lugar d\u2019a Codo\u00f1era,\u00a0 que bi son muy bien aprobeitadas en bancals e paratas d\u2019olibar. Cuan a bal se fa planeta entra en o lugar d\u2019a Torroziella. Astibaxo predominan tami\u00e9n os olibars, de tal manera que dende o tozal de Santa Barbera d\u2019a Codo\u00f1era a ambiesta d\u2019a Bal ye como un ib\u00f3n archentato que l\u2019aire pentina,<\/em> doncs s\u00ed, inspirant-s\u2019hi, me penso, m\u00fasics, cantants, recitadors codonyerencs i torrocellans, mos van dur \u2013\u00e9rem un p\u00fablic de m\u00e9s de tres-centes persones- al bell mig de les oliveres \u2013belles i velles- de les partides torrocellanes del Rodigacho i la Pe\u00f1a Matosas, penya des d\u2019on els nostres ancestres ca\u00e7adors de fa uns set mil anys mos contemplaven, tal com va recordar-nos Joaqu\u00edn Lorenzo, presentador de l\u2019acte. Era lo dissabte 25 de setembre d\u2019enguany. La terra encara era una mica humida de la saguera ploguda per\u00f2 hi vam poder seure b\u00e9 a les cadires que quasi tothom havia portat. La tronada que amena\u00e7ava, finalment no va aplegar.<\/p>\n<p>L\u2019acte era organitzat pels grups musicals La Chanera Folk, format per gent codonyerenca i torrocellana \u2013Luis Antonio Alqu\u00e9zar, Elsa Celma, Germ\u00e1n Celma, Jos\u00e9 Antonio Celma, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Escu\u00edn, Conrado Escu\u00edn, Adri\u00e1n Lorenzo, Joaqu\u00edn Lorenzo, David Omedes i Luis Qu\u00edlez- i l\u2019Asociaci\u00f3n el Patio de Atr\u00e1s amb\u00a0 pres\u00e8ncia de Mar\u00eda Lorenzo i Francho Sarrablo. A t\u00edtol individual hi participaren els joters Ver\u00f2nica Celma, Alba Lorenzo, Jos\u00e9 Tom\u00e1s Lorenzo i Ignaci\u00f3 Pellicer, aix\u00ed com el cantautor Tom\u00e0s Bosque i els rapsodes Jos\u00e9 Ram\u00f3n Molins i Nat\u00e0lia Zapater. Al programa s\u2019anunciava tamb\u00e9 la pres\u00e8ncia del poeta i rapsoda Josep Miquel Gr\u00e0cia i del prosista Ramon Mur, que no hi van poder assistir. Els seus textos van ser oferts per altres participants. Com correspon a una vall biling\u00fce com la del Mesqu\u00ed -Bellmunt, la Torre de Vilella i la Codonyera, de la part alta de la vall, s\u00f3n de llengua catalana, i la Torrocella i Castellser\u00e0s, a la vall baixa, s\u00f3n de llengua castellana- hi hagu\u00e9 can\u00e7ons i poesies en castell\u00e0 i en catal\u00e0. Patrocinaven l\u2019Ajuntament de la Torrocella, la Cooperativa del Mesqu\u00ed i la Caixa Rural de Terol.<\/p>\n<p>Natres erem al mig del camp, envoltats realment de bancalades d\u2019oliveres, i tenint davant un escenari esplendor\u00f3s al bancal de m\u00e9s amunt, amb els m\u00fasics de la Chanera emmarcats per dues oliveres centen\u00e0ries i amb les llargues escaleres a punt per a comen\u00e7ar la collida. Per a calentar motors els de la Chanera van interpretar el Peric\u00f3n de la Torrocella -per cert que aix\u00f2 de calentar motors jo no ho havia sentit mai de quan corria per ac\u00ed, ara fa una munton\u00e0 d\u2019anys, que de motors me penso que no en ten\u00edem ni pocs ni gaires. I tot seguit los presentadors, Joaqu\u00edn Lorenzo i Mar\u00eda Lorenzo, mos van anunciar els bons espectacles que ens esperaven, centrats exclusivament i imperativa en el conreu de l\u2019olivera.<\/p>\n<p>Va trencar el foc en Jos\u00e9 Tom\u00e0s Lorenzo que mentre pujava per l\u2019escalera anava clavant ganxais i cantant en el seu bon catal\u00e0 codonyerenc dues folies d\u2019en Josep Miquel Gr\u00e0cia. En Jos\u00e9 Ram\u00f3n Molins va recitar versos dels seus nous poemaris, i alternant jotes de n\u2019Alba Lorenzo, Ignacio Pellicer i Ver\u00f3nica Celma amb poesies de Josep Miquel Gr\u00e0cia i en Jos\u00e9 Ram\u00f3n Molins mateix, vam aplegar a <em>La brechtiana de l\u2019oli<\/em> d\u2019en Tom\u00e0s Bosque recitada per Nat\u00e0lia Zapater. Aleshores van donar pas a can\u00e7ons i m\u00fasiques instrumentals per part d\u2019en Tom\u00e0s Bosque, Mar\u00eda Lorenzo i Francho Sarrablo \u2013i que b\u00e9 que ho feien tots! En Tom\u00e0s Bosque va cantar-nos una nova can\u00e7\u00f3 seua composta expressament per a Entre Oliveras\/Entre Oliveres, i seguiren les veus de Mar\u00eda Lorenzo i Francho Sarrablo, ella al violoncel i ell a la guitarra, sobre lletres d\u2019en Jos\u00e9 Antonio Labordeta, Joaquin Carbonell i Maria del Mar Bonet, d\u2019aqueixa saguera en catal\u00e0. Es llegiren textos d\u2019en Ramon Mur on l\u2019assagista recordava en Juan P\u00edo Membrado, el seu avantpassat regeneracionista, s\u00ed, aquell que en Juan Moneva anomena Joan en la correspond\u00e8ncia que van mantenir. Tots els textos, can\u00e7ons, poesies i proses, van girar a l\u2019entorn de l\u2019olivera, no ho oblideu. Despr\u00e9s d\u2019una brev\u00edssima pausa van entrar a escena la Chanera Folk amb los Celma- lo pare Jos\u00e9 Antonio, i els fills: Elsa i Germ\u00e1n- \u00a0amb algunes lletres en castell\u00e0 i catal\u00e0. L\u2019acte es va cloure amb unes paraules d\u2019en Tom\u00e0s Bosque i la pres\u00e8ncia a escena de tots els participants cantant en homenatge a en Joaqu\u00edn Carbonell, traspassat no fa gaire.<\/p>\n<p>Ja he passat un corriau als de la Chanera i el Patio de Atr\u00e0s perqu\u00e8 m\u2019av\u00edson al m\u00f2bil quan t\u00f3rnon a actuar.<\/p>\n<p>L\u2019oncle Jupiari<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Source: Entre Oliveras\/Entre Oliveres | Lo Finestr\u00f3 Signa aquesta cr\u00f2nica \u201cl\u2019oncle Jupiari\u201d. \u00c9s un seud\u00f2nim, esclar. Qui era realmante \u201cl\u2019oncle Jupiari\u201d? Al llibre Fets i temps de la Codonyera es diu sobre el poema \u201cl\u2019oncle Jupiari\u201d. \u201c\u00c9s un poema llarg, obert i a voltes tendre, esbojarrat i estrafolari com l\u2019oncle Jupiari. Ell va viure a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-34785","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/34785","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=34785"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/34785\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34786,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/34785\/revisions\/34786"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=34785"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=34785"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=34785"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}