{"id":34900,"date":"2021-10-26T10:07:36","date_gmt":"2021-10-26T08:07:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=34900"},"modified":"2021-10-26T10:26:27","modified_gmt":"2021-10-26T08:26:27","slug":"la-rasmia-duna-llengua-en-perill-dextincio-emma-zafon-directa-cat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=34900","title":{"rendered":"La \u2018rasmia\u2019 d\u2019una llengua en perill d\u2019extinci\u00f3 – Emma Zaf\u00f3n – directa.cat"},"content":{"rendered":"

Source: La \u2018rasmia\u2019 d\u2019una llengua en perill d\u2019extinci\u00f3 – directa.cat<\/a><\/em><\/p>\n

\n

Amb poc m\u00e9s de 10.000 persones que l\u2019usen de manera habitual, la llengua aragonesa lluita per la seva superviv\u00e8ncia despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019arraconament a l\u2019extrem septentrional d\u2019Osca<\/p>\n

\/ Ferran Coves<\/span><\/p>\n<\/header>\n

\n
\n
Emma Zaf\u00f3n<\/a><\/span> EmmaZafon <\/a><\/div>\n

PUBLICAT:<\/p>\n

Abril 20, 2021 <\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n

La paraula\u00a0rasmia<\/span>\u00a0ens remet a l\u2019embranzida o tenacitat per cometre i continuar una empresa. Com podria ser la de mantenir viva la que, en poques d\u00e8cades, s\u2019ha convertit en la llengua m\u00e9s amena\u00e7ada de tot l\u2019Estat espanyol: l\u2019aragon\u00e8s. Avui, les seves poc m\u00e9s de 10.000 parlants s\u2019enfronten a un compte enrere for\u00e7a enrevessat per garantir el futur d\u2019un idioma que durant segles havia estat el propi de la regi\u00f3. Lluny de comptar amb un ampli consens per la seva superviv\u00e8ncia, les diverg\u00e8ncies pol\u00edtiques i socials fan d\u2019aquesta llengua emparentada de ben a prop amb el catal\u00e0 un repte socioling\u00fc\u00edstic que vol escapar de la folkloritzaci\u00f3 i de l\u2019extinci\u00f3, sense saber ben b\u00e9 com fer-ho.<\/p>\n

Anem a pams. El m\u00e9s pr\u00e0ctic per entendre la realitat aragonesa a escala demogr\u00e0fica \u00e9s equiparar-la amb l\u2019Estat franc\u00e8s centralista, on tot \u00e9s Par\u00eds. De Ponent enll\u00e0, es reprodueix el patr\u00f3 segons el qual tot \u00e9s la Saragossa monoling\u00fce que reclama el corredor central en detriment del Mediterrani, que llegeix el conservador\u00a0Heraldo de Arag\u00f3n<\/span>\u00a0i que gaudeix de segona resid\u00e8ncia a una de les localitats costaneres que discorren entre Salou i Pen\u00edscola. El bipartidisme PSOE-PP de la capital, amb figures rellevants a l\u2019alcaldia com l\u2019exministre Juan Alberto Belloch o l\u2019expresidenta del Congr\u00e9s espanyol Luisa Fernanda Rudi, contrasta amb la pol\u00edtica de base rural de la resta del territori.<\/p>\n

Precisament, \u00e9s aquesta pol\u00edtica de base rural la que ha marcat la deriva ideol\u00f2gica entorn de la llengua en els \u00faltims anys. El perqu\u00e8 caldria buscar-lo als or\u00edgens del partit hegem\u00f2nic a l\u2019Arag\u00f3 despoblat, el PAR, Partit Aragon\u00e8s Regionalista, una formaci\u00f3 d\u2019aquelles que s\u2019autodenominen \u201cde centre\u201d, per\u00f2 que, en realitat, fou fundada per un procurador de les Corts franquistes, Hip\u00f3lito G\u00f3mez de las Roces. Amb el seu tarann\u00e0 de base falangista, el PAR ha acabat arrossegant els partits amb major implementaci\u00f3 a Saragossa, seu del govern auton\u00f2mic, a invisibilitzar les dues lleng\u00fces minorit\u00e0ries que encara s\u2019hi parlen (l\u2019aragon\u00e8s i el catal\u00e0). Superades les etapes del popular Santiago Lanzuela, qui va aprovar el primer reconeixement ling\u00fc\u00edstic amb la llei de patrimoni cultural de 1999, i del socialista Marcelino Iglesias, qui va tirar endavant la llei de lleng\u00fces el 2009, els dos grans partits han buscat tradicionalment treure el r\u00e8dit electoral que prometia la divisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n

La Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica xifra en 1.131 alumnes l\u2019estudiantat actual de llengua aragonesa a les 56 localitats on s\u2019imparteixen classes<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Aqu\u00ed ens trobem en el punt exacte en el qual, a les confrontacions pol\u00edtiques que desperta el triling\u00fcisme, s\u2019han de sumar les progressives escissions que ha patit l\u2019escena associativa de l\u2019\u00e0mbit de la ling\u00fc\u00edstica i la filologia, alienes a l\u2019escenari governamental. El primer ens que va voler regular la grafia de l\u2019Alt Arag\u00f3 va ser el Consello d\u2019a Fabla Aragonesa, reunit als inicis de la Transici\u00f3 espanyola per rescatar l\u2019idioma propi. Tanmateix, malgrat la declaraci\u00f3 de bones intencions, el que va succeir en aquell moment va ser que el treball filol\u00f2gic acordat apostava tant per la diferenciaci\u00f3 que els parlants van acabar per rebutjar-lo. Ho explica Jorge Pueyo, tuitaire i youtuber que ha popularitzat l\u2019aragon\u00e8s a les xarxes socials: \u201cSi tothom en aragon\u00e8s diem\u00a0auto<\/span>\u00a0al cotxe, per\u00f2 en dos pobles del Pirineu l\u2019anomenen\u00a0votura<\/span><\/em>\u00a0per clara influ\u00e8ncia del franc\u00e8s, el que va fer el Consello va ser optar per la paraula m\u00e9s allunyada del castell\u00e0, (votura<\/span><\/em>, en aquest cas), enara que nom\u00e9s l\u2019empressin molt poques persones\u201d.<\/p>\n

D\u2019aquests criteris marcats pel Consello es van escindir el grup Estudio de Filolog\u00eda Aragonesa (EFA) i la Sociedat de Ling\u00fc\u00edstica Aragonesa (SLA). Mentre la primera entitat s\u2019ha consolidat i ha tendit cap a un model que recull les accepcions m\u00e9s \u00e0mpliament consensuades, la segona se centra a defensar les grafies d\u2019arrel rom\u00e0nica i m\u00e9s similars al catal\u00e0. A les entitats acad\u00e8miques, profundament dividides, cal sumar ara les complexitats derivades de fixar un est\u00e0ndard en una llengua que mant\u00e9 tres modalitats orals diferenciades: l\u2019oriental i majorit\u00e0ria, que es parla a la Ribagor\u00e7a i a la Baixa Ribagor\u00e7a (i que es pot sentir en les publicacions de Jorge Pueyo); l\u2019occidental, de la zona de Val d\u2019Echo i la zona d\u2019Ans\u00f3, a l\u2019altre extrem del Pirineu aragon\u00e8s, i la central o belset\u00e0, que es parla a la vall de Bielsa i que avui dia \u00e9s considerada com la m\u00e9s amena\u00e7ada de totes tres.<\/p>\n

Un dels \u00faltims parlants d\u2019aquesta, el belset\u00e0, \u00e9s el pastor d\u2019Espierba (petit nucli en el qual nom\u00e9s viuen dues persones), Luis \u00c1ngel Saludas, conegut com\u00a0Barr\u00e9<\/span>, qui fa m\u00e9s de quatre d\u00e8cades que recopila el llegat ling\u00fc\u00edstic en un diccionari que ara deu tenir vora 17.000 mots \u00fanics a tot el Pirineu com\u00a0vetiello<\/span><\/em>\u00a0(vedella, pronunciat\u00a0vetiecho<\/span><\/em>) o com\u00a0capanna<\/span>\u00a0(cabana). Segons els seus c\u00e0lculs, no queden m\u00e9s de cinquanta o seixanta persones que parlen aquesta variant i que respectin una estructura genu\u00efna sense gaires influ\u00e8ncies castellanes. Barr\u00e9 lamenta, i ho fa amb la sonoritat pr\u00f2pia de l\u2019Arag\u00f3, que amb el Comprom\u00eds de Casp (el tractat pel qual un infant castell\u00e0, de la dinastia dels Trast\u00e0mara, Ferran d\u2019Antequera, fou designat rei d\u2019Arag\u00f3 el 1412), \u201cse jodi\u00f3 todo\u201d, i alerta la resta de parlants de lleng\u00fces minoritzades mentre assegura que all\u00e0, a la seva vall, la p\u00e8rdua de l\u2019\u00fas vehicular en l\u2019\u00e0mbit popular es va precipitar en q\u00fcesti\u00f3 de dues o tres generacions.<\/p>\n

D\u2019esquerra a dreta: Carmen Cast\u00e1n, mestra i escriptora; Jorge Pueyo, youtuber; Juan Carlos Marco, conegut com Chuan de Fonz, docent i novel\u00b7lista i Lu\u00eds \u00c1ngel Saludas, conegut com \u2018Barr\u00e9\u2019, pastor i lexic\u00f2graf. FOTOS |Emma Zaf\u00f3n<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Tere Aguilaniedo, nascuda i resident a Fonts, el municipi m\u00e9s meridional on es conserva l\u2019idioma, corrobora les paraules de Barr\u00e9 i retrata el proc\u00e9s de regressi\u00f3 en favor del castell\u00e0, del qual ella mateixa n\u2019ha estat testimoni. \u201cEn poques d\u00e8cades vam passar d\u2019integrar nous parlants com els peons que arribaven per construir els pantans del franquisme a esborrar-lo de la vida p\u00fablica i dom\u00e8stica\u201d, afirma. En l\u2019actualitat, es dedica a la doc\u00e8ncia de l\u2019aragon\u00e8s al col\u00b7legi rural agrupat (CRA) Estadilla-Fonz i vaticina que l\u2019\u00fanic futur de l\u2019idioma \u201cimplica dotar-lo d\u2019una utilitat com la que gaudeix el catal\u00e0, que \u00e9s necessari per accedir a llocs de feina\u201d. Tamb\u00e9 \u00e9s docent (fins aquest any en qu\u00e8 s\u2019ha jubilat) Carmen Cast\u00e1n, origin\u00e0ria del petit nucli de Gav\u00e0s i parlant de la varietat coneguda com a\u00a0patu\u00e8s<\/span>, la m\u00e9s pr\u00f2xima al catal\u00e0 que perviu a la vall de Benasc. En el discurs de Cast\u00e1n conviuen l\u2019amargor de la llengua perduda amb l\u2019esperan\u00e7a que li genera l\u2019auge de la demanda a les aules de la zona. \u201cQuan vaig comen\u00e7ar a donar classes d\u2019aragon\u00e8s, a mitjans dels anys noranta, impartia a cinc col\u00b7legis diferents i en r\u00e8gim de mitja jornada. Ara, per al mateix territori, hi ha dos docents de secund\u00e0ria i dos de prim\u00e0ria a jornada completa\u201d, explica.<\/p>\n

La Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica, \u00f2rgan creat amb l\u2019arribada de Chunta Aragonesista al govern auton\u00f2mic l\u2019any 2015, xifra en un total de 1.131 alumnes l\u2019estudiantat actual de llengua aragonesa a les 56 localitats on s\u2019imparteixen classes. D\u2019aquest total, la majoria s\u00f3n del cicle infantil (507) i de prim\u00e0ria (558), at\u00e8s que en secund\u00e0ria i ensenyament adult les matr\u00edcules cauen en picat: 32 i 34 persones, respectivament. Segons el president de Chunta Aragonesista i actual portaveu de la formaci\u00f3 en les Corts aragoneses, Joaqu\u00edn Palac\u00edn, \u201cla situaci\u00f3 de la llengua \u00e9s tan dolenta que s\u2019ha d\u2019agilitzar la constituci\u00f3 de l\u2019Acad\u00e8mia de la Llengua Aragonesa i potenciar l\u2019aprenentatge a les aules\u201d.<\/p>\n

Tot i que aparentment pot resultar innegable que el refor\u00e7 de la xarxa educativa en aragon\u00e8s suposar\u00e0 un revulsiu en la progressiva recuperaci\u00f3 dels usos i els espais idiom\u00e0tics, a la pr\u00e0ctica ha generat certs recels entre la gent de les valls. El centralisme saragoss\u00e0 amb el qual s\u2019impulsen moltes d\u2019aquestes mesures, sumat a la manca d\u2019un est\u00e0ndard de consens va esquerdant de mica en mica les difer\u00e8ncies entre les parlants que es coneixen com a patrimonials, \u2013que tenen l\u2019aragon\u00e8s com a llengua materna\u2013 i les neoparlants, aquells que l\u2019han apresa\u00a0a posteriori<\/span>. La fil\u00f2loga i investigadora Maria Jos\u00e9 Gir\u00f3n es remet al centralisme extrem propi de l\u2019Arag\u00f3 per afirmar que \u201cels muntanyesos ens sentim poc identificats amb les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques que es dicten des de Saragossa\u201d. All\u00e0, continua, preval la\u00a0fabla<\/span>, \u201cun sistema artificial que comen\u00e7a a gestar-se fa m\u00e9s de quaranta anys en l\u2019\u00e0mbit urb\u00e0 amb el qual els parlants patrimonials no tenim gaire afinitat\u201d. D\u2019aqu\u00ed que els aragonesoparlants rebutgen aquesta nomenclatura, la de\u00a0fabla<\/span>, per referir-se al seu idioma.<\/p>\n

Identitat i divulgaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

El fet diferencial sobre el qual no hi ha negociaci\u00f3 possible entre les persones parlants patrimonials \u00e9s la singularitat del, en paraules seves,\u00a0somardisme<\/span><\/em>, un concepte que vindria a ser l\u2019equivalent a la\u00a0sornegueria<\/span>\u00a0<\/em>catalana. El\u00a0somardisme<\/span>\u00a0\u00e9s la carta de presentaci\u00f3 de Jorge Pueyo a Twitter, on assegura que o \u201cSomardismo u barb\u00e0rie<\/span>\u201d, i \u00e9s l\u2019al\u00b7licient conductor d\u2019una part ingent de l\u2019obra liter\u00e0ria escrita en aragon\u00e8s. Com en\u00a0La descordada bida de Sinforosa Sastre<\/span>, obra de la docent Carmen Cast\u00e1n i Premi Arnal Cavero de narrativa l\u2019any 2002, el treball dona a con\u00e8ixer una realitat bastant peculiar en el qual la burla pr\u00f2pia de les muntanyes juga amb la idiosincr\u00e0sia d\u2019un personatge que s\u2019apropa a un quasi feminisme rural. \u201cLes nostres s\u00f3n hist\u00f2ries amb aquesta intencionalitat sorneguera de poble a poble que se\u2019ns dibuixen a trav\u00e9s de llegendes i encanteris\u201d, explica la guardonada autora.<\/p>\n

Havent assimilat el\u00a0somardisme<\/span>, ens podem endinsar tant en el treball com en el discurs de l\u2019escriptor Juan Carlos Marco, m\u00e9s conegut com Chuan de Fonz<\/em>. Amb una dilatada traject\u00f2ria dedicada a la doc\u00e8ncia i les novel\u00b7les, Chuan representa la neutralitat m\u00e9s absoluta quant a les diferents pol\u00e8miques que esquitxen el debat ling\u00fc\u00edstic. \u201cMira \u2013diu amb to de confian\u00e7a\u2013, jo no tinc cap problema amb ning\u00fa i tampoc em plantejo un horitz\u00f3 de l\u2019aragon\u00e8s pel qual entestar-me en batalles. Quan feia classes en entorns aragonesoparlants optava per impartir-les en aquest idioma i, al final, veia que l\u2019alumnat no aprenia f\u00edsica i qu\u00edmica perqu\u00e8 no n\u2019aprenia, per\u00f2 no perqu\u00e8 la llengua fos un problema\u201d. La comoditat\u00a0somarda<\/span>\u00a0de Chuan parteix de la satisfacci\u00f3 que viu amb els seus treballs i amb projectes impulsats per persones que, sense gaires complicacions, es llancen a difondre l\u2019aragon\u00e8s. \u201cEn el m\u00f3n de l\u2019aragon\u00e8s, passa que hi ha molta energia destinada a fotre a parir el ve\u00ed. I aix\u00ed omples la tarda a Twitter, per dir-ho r\u00e0pid. Per\u00f2 quan trobo alg\u00fa que avan\u00e7a perqu\u00e8 la resta aprengui alguna cosa i tira endavant, em genera m\u00e9s respecte\u201d, conclou.<\/p>\n

Un respecte com el que motiva el treball d\u2019investigadora de Maria Jos\u00e9 Gir\u00f3n, qui s\u2019ha enxarxat en la tit\u00e0nica tasca de rec\u00f3rrer els pobles del Pirineu perqu\u00e8 les variants patrimonials no es vegin engolides per un est\u00e0ndard dictat des de Saragossa. \u201cMolts parlants han mort sense ser conscients del valor que tenia la llengua que atresoraven en els seus records, hereus d\u2019una evoluci\u00f3 mil\u00b7len\u00e0ria que reflecteix una manera genu\u00efnament diferent de viure i entendre la relaci\u00f3 amb el medi\u201d, destaca. O respecte tamb\u00e9 pel reconeixement que fa poc han aconseguit els v\u00eddeos de Jorge Pueyo, que s\u2019ha aventurat a comunicar amb tota naturalitat per a un p\u00fablic cada vegada m\u00e9s ampli: \u201cEns cal normalitat i naturalitat, deixar de dir sempre i de manera expressa que anem a fer un contingut\u00a0en aragon\u00e8s<\/span>\u00a0i, senzillament, parlar-lo com qualsevol altre que parla la seva llengua. Tota la resta \u00e9s folklore\u201d, conclou.<\/p>\n

\n
\n

Article publicat al n\u00famero 522\u00a0<\/a> de la Directa<\/h3>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Source: La \u2018rasmia\u2019 d\u2019una llengua en perill d\u2019extinci\u00f3 – directa.cat Amb poc m\u00e9s de 10.000 persones que l\u2019usen de manera habitual, la llengua aragonesa lluita per la seva superviv\u00e8ncia despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019arraconament a l\u2019extrem septentrional d\u2019Osca \/ Ferran Coves Emma Zaf\u00f3n EmmaZafon PUBLICAT: Abril 20, 2021 La paraula\u00a0rasmia\u00a0ens remet a l\u2019embranzida o tenacitat per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[12,4],"tags":[],"class_list":["post-34900","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aragones","category-llengues-a-arago"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/34900","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=34900"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/34900\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34903,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/34900\/revisions\/34903"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=34900"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=34900"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=34900"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}