{"id":37504,"date":"2023-03-23T12:46:50","date_gmt":"2023-03-23T10:46:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=37504"},"modified":"2023-03-23T12:46:50","modified_gmt":"2023-03-23T10:46:50","slug":"luismi-agud-de-larqueologia-i-les-fronteres-viles-i-gents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=37504","title":{"rendered":"Luismi Agud: De l\u2019arqueologia i les fronteres | Viles i Gents"},"content":{"rendered":"<p>Source: <em><a href=\"https:\/\/vilesigents.wordpress.com\/2022\/11\/25\/de-larqueologia-i-les-fronteres\/\">De l\u2019arqueologia i les fronteres | Viles i Gents<\/a><\/em><\/p>\n<div class=\"entry-content clear\">\n<p><strong>(Publicat a La Comarca el 25 de novembre del 2022) <\/strong><\/p>\n<p>La hist\u00f2ria i l\u2019arqueologia s\u2019encarreguen de crear la imatge que natres tenim sobre un determinat personatge, fet o \u00e8poca. Al contrari que altres ci\u00e8ncies, hi ha tantes formes d\u2019observar la hist\u00f2ria com persones hi ha al m\u00f3n, encara que unes puguen ser m\u00e9s cient\u00edfiques i adequades que altres.<\/p>\n<p>No obstant, la hist\u00f2ria i l\u2019arqueologia es converteixen en una perillosa arma de shock social quan comencen a servir als interessos d\u2019una minoria, que sol ser l\u2019elit de la societat. Com tracten de la pol\u00edtica passada, poden cometre l\u2019error de servir a la pol\u00edtica actual, configurant ideologies pr\u00f2pies dels mecanismes de poder que, inconscientment, retallen la llibertat de pensament de les persones, a l\u2019imposar-los la visi\u00f3 que una elit ha seleccionat meticulosament.<\/p>\n<p>Un cas paradigm\u00e0tic es la rep\u00fablica d\u2019Irlanda, que durant temps romans, no va ser conquerida com a tal. Per aix\u00f2, lo nacionalisme del segle XIX va crear la idea d\u2019una terra totalment c\u00e8ltica, que resistia fragorosa a l\u2019invasor, en una com\u00e8dia comparable a les de Ast\u00e8rix i Ob\u00e8lix. I encara que apareixie material rom\u00e0 a les excavacions, principalment monedes, van tractar de fer com si no existire, i donar-li explicacions alternatives.<\/p>\n<p>Les investigacions actuals revelen que, en realitat, les fronteres mai son tan herm\u00e8tiques com un mapa pot amostrar. La cultura, la gent i, sobretot, los diners, passen d\u2019un costat a l\u2019altre m\u00e9s f\u00e0cilment del que creiem, i vore l\u2019extensi\u00f3 d\u2019un estat en una imatge es una falsificaci\u00f3 de la realitat. A Irlanda es van trobar diverses ciutats immensament poblades per romans, on es parlava llat\u00ed i es resava als deus romans.<\/p>\n<p>Com podem vore, la hist\u00f2ria i l\u2019arqueologia son ci\u00e8ncies que, no obstant, s\u2019utilitzen com a generadors d\u2019una identitat col\u00b7lectiva. No estic totalment en contra de les identitats col\u00b7lectives. Penso que, igual que amb la religi\u00f3, la gent precisa de la pertin\u00e8ncia a un grup social com a mesura de salut. No obstant, la ci\u00e8ncia, igual que el periodisme, haurien de ser totalment lliures, i no servir als interessos d\u2019un estat superior, el qual impose la seua forma de pensar.<\/p>\n<p><strong>Luismi Agud<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Source: De l\u2019arqueologia i les fronteres | Viles i Gents (Publicat a La Comarca el 25 de novembre del 2022) La hist\u00f2ria i l\u2019arqueologia s\u2019encarreguen de crear la imatge que natres tenim sobre un determinat personatge, fet o \u00e8poca. Al contrari que altres ci\u00e8ncies, hi ha tantes formes d\u2019observar la hist\u00f2ria com persones hi ha [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-37504","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-franja"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/37504","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=37504"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/37504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37505,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/37504\/revisions\/37505"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=37504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=37504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=37504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}