{"id":7411,"date":"2011-08-23T12:00:12","date_gmt":"2011-08-23T10:00:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.lafranja.net\/?p=7411"},"modified":"2011-08-23T12:00:12","modified_gmt":"2011-08-23T10:00:12","slug":"lo-prego-de-festes-d%e2%80%99un-gran-amic-de-calaceit-entre-paginas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.lafranja.net\/?p=7411","title":{"rendered":"Lo preg\u00f3 de festes d\u2019un gran amic de Calaceit | Entre p\u00e0ginas"},"content":{"rendered":"

Lo preg\u00f3 de festes d\u2019un gran amic de\u00a0Cala\u00e7eit<\/h1>\n
Publicado el<\/span>\u00a008\/18\/2011<\/span><\/a>\u00a0por<\/span>\u00a0ramonmur<\/a><\/span><\/div>\n
\n

\"\"<\/a>Miquel Blanc Grau, fill de Jos\u00e9 Blanc Sanmart\u00edn. L\u2019un, molt gran y l\u2019atre tant o m\u00e9s encara.<\/p>\n

PREG\u00d3 DE FESTES D\u2019AGOST CALACEIT 2011<\/p>\n

Bona Nit. Quan l\u2019altre dia me van invitar a fer este preg\u00f3 tos confesso que em va caure una mica lo m\u00f3n damunt. Quin mal hai fet per a veure\u2019m en estes trinitats? Com puc ocupar jo lo mateix lloc on han estat personalitats literaries com ara Jos\u00e9 Donoso, conegut per tot lo m\u00f3n?. Per\u00f2 em van dir que volien que fore alg\u00fa del poble, sense condicionants ni afiliaci\u00f3 pol\u00edtica i que parlara de coses d\u2019aqu\u00ed, de casa i en la nostra llengua. I aqu\u00ed estic i que paso el que Deu vulgue.<\/p>\n

Jo no vaig n\u00e0ixer a Calaceit. Als \u00faltims mesos de la guerra incivil la meua fam\u00edlia estave a Gav\u00e0 i a mon pare l\u2019acabaven d\u2019incorporar al front. All\u00ed vaig vindre al m\u00f3n, mentre caien les bombes dels avions que cada dia acudien des de Mallorca a saludar-mos. Me van portar a este poble, en bra\u00e7os de ma mare, quan tenia tres mesos i aqu\u00ed vaig em van batejar, vaig dependre a caminar i a parlar i hi vaig viure hasta els tres anys. Despr\u00e9s he voltat per Tortosa i Barcelona, per\u00f2 de menut acudia cada any a l\u2019estiu a estar en ma iaia, a una caseta al carrer Pl\u00e0, com alguns recordaran, en situaci\u00f3 molt prec\u00e0ria. Eren temps dif\u00edcils que val m\u00e9s que no tornon mai. De mo\u00e7o vaig vindre a Festes tots los anys, tamb\u00e9 a Fira i a Pasqua, perqu\u00e8 tenia una colla molt animada d\u2019amics i d\u2019amigues. I tant va el c\u00e0nter a la font que al final vaig caure de potes a la galleda i em vaig casar en una calaceitana: la Mari del Sastre. Com que, ja li pots donar voltes que sempre acabes anant on la dona vol, des d\u2019allavons no hai parat de pujar continuament al poble, en molt de gust, aix\u00f2 si, i des de que em vaig jubilar hi he viscut seguit molt de temps. Tot aix\u00f2 ve a dir que la meua visi\u00f3 de Calaceit ha estat una mica la del que ho veu des de dins i des de fora. Des de lluny les coses, a vegades se veuen millor i m\u00e9s clares que de prop. I des de la nost\u00e0lgia se veuen magnificades, m\u00e9s boniques del que potser s\u00f3n en realitat. Un bon poeta i amic, de Pena-roja, que va emigrar a Barcelona i no va parar de somniar en lo seu poble, Desideri Lombarte, va escriure una poesia que explica molt b\u00e9 lo que tos dic. S\u2019ha de dir que aix\u00f2 de ser poeta i no fer diners hi ha molta gent que s\u2019ho pren a xacota i Desideri es lamenta de que la terra no el vulgue tant a ell com ell a la terra. Diu aix\u00ed<\/p>\n

LLUNY DE TU<\/p>\n

Si lluny me\u2019n vaig i de m\u00e9s lluny te miro
\ni m\u2019aixeco m\u00e9s alt fugint de tu
\nTe tinc molt m\u00e9s a prop i m\u00e9s t\u2019estimo
\nsense enyor, sense enveja de ning\u00fa
\nSi mirada de prop se\u2019t veu cruel
\naspra, freda, amarga i mal carada
\nQuan se\u2019t mira de lluny se\u2019t veu la pell
\ntebia suau redona i ben formada
\nM\u00e9s que estar prop de tu vull recrear-te
\nveure\u2019t cr\u00e9ixer i florir com t\u2019imagino
\ni estar amb tu lluny de tu sense tocarte
\nTerra, pa\u00eds, muntanya quan t\u2019estimo!
\nQuants versos t\u2019haig de fer per agradar-te?
\nQue lluny me\u2019n haig d\u2019anar per estimar-te!.<\/p>\n

(Ara se sent la can\u00e7\u00f3 pels altaveus)<\/p>\n

Ja Donoso advertia fa molts anys que lo fet de veure cada dia les coses que mos envolten fa que no se li donon import\u00e0ncia i per aix\u00f2 va cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre els balcons, barbacanes, baranes, fronteres i portals que tenim escampats pel poble, de molt de m\u00e8rit i llavors no se n\u00b4hi donave gaire. Van haver de ser los de fora o los que habent marxat tornaven al poble los que van despertar l\u2019inter\u00e9s en restaurar, conservar i destapar tota la bellesa del poble de Calaceit, cosa que despr\u00e9s es va anar estenent a tota la comarca i per aix\u00f2 ara es parle del Matarranya com un rac\u00f3 de m\u00f3n excepcional. Perque potser no tots s\u00e0piguen que va haver un Gobernador Civil andal\u00fas que va dir que \u201cestos pueblos estan muy sucios y quiero ver las fachadas bien limpias\u201d, de manera que va ordenar emblanquinar la major part de les cases i nom\u00e9s se\u2019n van salvar unes poques. Despr\u00e9s la feinada que ha hagut per tornar a fer sortir la pedra de davall, que ere lo verdaderament bonic i estave tapat i amagat.<\/p>\n

Trobo que \u00e9s una obligaci\u00f3 de tots conservar i ennoblir all\u00f2 que \u00e9s nostre. Lo poble, los voltants, ermites, fonts, camins, poblats (o despoblats, com diuen ara), heretats, fauna i flora. I deixar-ho tot lo m\u00e9s polit i en bon estat possible als nostres fills per a que ho disfruton i a la vegada ho puguen deixar al seus fills. \u00c9s una cosa de sentit com\u00fa, de civisme, d\u2019inter\u00e9s econ\u00f2mic incl\u00fas perqu\u00e8 atrau visitants i tot se revalorise. Per\u00f2 estes coses que hai dit que s\u2019han de conservar tenen un perill: s\u00f3n coses materials que es poden perdre, destruir o ens les poden prendre. En canvi tenim coses immaterials que no mo les poden prendre si no volem: los costums, les tradicions i sobre tot: la llengua.<\/p>\n

La llengua nostra \u00e9s la cosa m\u00e9s antiga i pr\u00f2pia que conservem. Des de que existix Calaceit, fa m\u00e9s de vuitcents anys, que la gent mos ham ent\u00e9s sempre en lo parlar que van portar los primers pobladors o repobladors d\u2019estes terres. I \u00e9s una cosa \u00edntima, que la tenim a dins del cap, que la fem servir continuament no sol per comunicar-mos, sin\u00f3 per a pensar, projectar, cavilar i no ens la poden xuclar de fora. Des de fa molts i molts anys, cent\u00faries incl\u00fas, hi ha hagut un grapat de gent que, uns de manera inconscient i altres en tota la intenci\u00f3, ha intentat desacreditar lo nostre parlar, deixant-lo nom\u00e9s com una cosa familiar, d\u2019anar per casa, per\u00f2 sense cap possibilitat de usar-lo publicament o en coses de cultura. Per cert aix\u00f2 ha millorat molt i ara sentim los pregons en catal\u00e0 i els xiquets lo deprenen a escriure a l\u2019escola. No f\u00e9sseu cas als que diuen que parlem \u201cxapurriau\u201d ni \u201caragon\u00e9s oriental\u201d ni coses aix\u00ed. L\u2019any 1978, ja fa uns quants anys, la mateixa Real Acad\u00e8mia Espanyola de la Llengua va fer un dictamen, firmat per tots los membres, entre els que estaven dos Premis Nobel de Literatura, Camilo J. Cela i Vicente Aleixandre i altres tant poc sospitosos com Pem\u00e1n i La\u00edn Entralgo (que ere de Urrea de Ga\u00e9n) i D\u00e1maso Alonso, etc. afirmant, sense cap classe de dubte que tot lo que es parle a Catalunya, Val\u00e8ncia, Mallorca, la Franja, Catalunya Nord (al sud de Fran\u00e7a) i a l\u2019Alguer (una ciutat de Sic\u00edlia), es una \u00fanica llengua, anomenada catal\u00e0, en tots los seus dialectes i variants, com \u00e9s natural. Concretament, los ling\u00fcistes diuen que al Matarranya parlem una variant del catal\u00e0 occidental, dialecte tortos\u00ed, en influ\u00e8ncies de Lleida, Castell\u00f3 i alguna cosa de ribagor\u00e7\u00e0. Sentireu veus que diuen coses ben diferents, per\u00f2 lo seu inter\u00e8s va per uns altres camins i no precisament culturals.<\/p>\n

Fa prop de quaranta anys vaig escriure uns versos, que volen ser divertits (no m\u2019atrevisco a dir una poesia, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s una cosa massa seria) fent refer\u00e8ncia a una antiga dita de Calaceit, la que diu \u201dCalaceite, buena villa y mala gente\u201d que tradu\u00eft vol dir: Calaceit, bona vila i mala gent. Potser vos face gr\u00e0cia de escoltar-los estos versos, tenint en compte que jo era jove quan los vaig escriure i tal vegada hi ha alguna paraula o expressi\u00f3 una mica forta o atrevida, per\u00f2 resulte que no ho puc tocar, sin\u00f3 la rima i la m\u00e8trica no m\u2019encaixe i no hai tingut m\u00e9s remei que dixar-ho tal com est\u00e0. Aix\u00ed que comen\u00e7o:<\/p>\n

Fa molts anys que a Calaceit
\nNo s\u00e9 per quina ra\u00f3
\nLi va traure alg\u00fan Cabr\u00f3
\n\u201cBona vila i mala gent\u201d
\nA pesar de ser tant fal\u00e7a
\nEsta frase mala\u00efda
\nL\u2019ham sentit tota la vida
\nRepetida a la comarca.
\n\u00c9s cert que la vila \u00e9s bona
\nAix\u00f2 ning\u00fa ho discutix
\nLo pa, l\u2019aigua, l\u2019oli i el vi
\nDe la terra s\u00f3n la mostra
\nLes velles cases de pedra
\nQue es veuen per tot arreu
\nDiuen que som los hereus
\nD\u2019una passada grandesa
\nAix\u00f3 \u00e9s una gran verdat
\nI estic content d\u2019esta sort
\nEn lo que no estic d\u2019acord
\n\u00c9s en la segona part.
\nA Calaceit mala gent?
\nLo que aix\u00f2 digue no sap
\nDe la missa la mitat
\nI t\u00e9 molta mala llet
\nSi comencem per les dones
\nCom mane la educaci\u00f3
\nS\u2019ha d\u2019anar en mala intenci\u00f3
\nPer a dir que no estan bones
\nAngelets baixats del cel
\nLes noies del poble s\u00f3n
\nLes m\u00e9s guapetes del m\u00f3n.
\nLa gerreta de la mel
\nQue cont\u00e9 tots los plaers
\nQue no es pot ni imaginar
\nDif\u00edcil \u00e9s de tastar
\nI no es pot comprar en diners
\nNom\u00e9s el home que estimen
\nSi en gr\u00e0cia els hi fa l\u2019aleta
\nXucle una culleradeta
\nI en sort potser repetixque.
\nI si dels homens parlem
\nA pesar de la mod\u00e8stia
\nI d\u2019alg\u00fan que \u00e9s algo b\u00e8stia
\nMaravilles ne direm
\nSom guapots, llu\u00efts, galdosos
\nI fem sempre un pam de goig
\nAdem\u00e9s tenim la sort
\nI aix\u00f2 mos ha fet famosos
\nDe tindre una habilitat
\nUna gr\u00e0cia i unes coses
\nQue dixem sempre a les dones
\nPlenes de felicitat
\nDe virtut som un model
\nI mos sabem de mem\u00f2ria
\nObres de misericordia
\nI oracions per anar al cel.
\nDonem beure al que t\u00e9 set
\n(sobre tot v\u00ed que no en falto) \u201cDar de beber al sediento\u201d
\ni al que no sap estar al tanto
\na clatellots l\u2019ensenyem \u201cEnsenyar al que no sabe\u201d
\nAls tristos los consolem
\na base de gots de vi \u201cConsolar al triste\u201d
\nsi veiem un pelegr\u00ed
\na la bodega el baixem. \u201cDar posada al peregrino\u201d
\nCorregim al que s\u2019enganye \u201cCorregir al que yerra\u201d
\nO se fa lo despistat
\nI s\u2019olvide de pagar
\nAlguna ronda de canyes
\nDixar\u00e9 de continuar-la
\nLa llista de bones obres
\nPerqu\u00e8 el mateix rics que pobres
\nNatres la tenim molt llarga (ep!, la llista)
\nI en parlar de Calaceit
\nJa direm d\u2019ara en davant
\nlos que estem i els que vindran
\n\u201cBona vila i millor gent\u201d
\n.<\/p>\n<\/div>\n

Desitjo a tot hom unes bones Festes plenes de salut i harmonia, presidides per esta Reina i estes Dames, les entrants i les eixints, tan majes i pites que representen a la Dona Calaceitana. A la joventut li recomano que es divertixque tant con pugue, per\u00f2 aix\u00f2 si, en coneixement, sense abusar massa, perqu\u00e8 la profess\u00f3 \u00e9s llarga i el ciri \u00e9s curt. I a la gent no tant jove que tinguen paci\u00e8ncia en aguantar els sorolls, traques, crits i xarangues que els ensordiran i penson que quan erem jovens tamb\u00e9 natres vam fer avalots per este poble. BONA TARDE I BONES FESTES DE CALACEIT 2011!.<\/span><\/p>\n

Lo preg\u00f3 de festes d\u2019un gran amic de Cala\u00e7eit | Entre p\u00e0ginas<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lo preg\u00f3 de festes d\u2019un gran amic de\u00a0Cala\u00e7eit Publicado el\u00a008\/18\/2011\u00a0por\u00a0ramonmur Miquel Blanc Grau, fill de Jos\u00e9 Blanc Sanmart\u00edn. L\u2019un, molt gran y l\u2019atre tant o m\u00e9s encara. PREG\u00d3 DE FESTES D\u2019AGOST CALACEIT 2011 Bona Nit. Quan l\u2019altre dia me van invitar a fer este preg\u00f3 tos confesso que em va caure una mica lo m\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[37,22,11,4,10,25,5],"tags":[],"class_list":["post-7411","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-activisme","category-facao","category-llei-de-llengues","category-llengues-a-arago","category-matarranya","category-mesqui","category-normalitzacio-del-catala"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"amp_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7411","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7411"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7411\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7412,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7411\/revisions\/7412"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7411"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7411"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.lafranja.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7411"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}