Al migdia, truca la meva filla gran, perqu\u00e8 se li han trencat la carpeta i l\u2019estoig, i em demana que li\u2019n compri de nous. Com que no som dels que renovem cada curs tot el material, sin\u00f3 que el reutilitzem fins que diu prou, no la puc tractar de pocatra\u00e7a. A les set de la tarda, he d\u2019anar a la reuni\u00f3 de pares amb la tutora de la petita. Abans de sortir de la feina, m\u2019adono que porto un forat als pantalons, a la part de l\u2019entrecuix, i sort que ho he vist, perqu\u00e8 haur\u00e9 de seure en una cadira infantil, i no em puc imaginar l\u2019espectacle sense sentir vergonya. Com que no tinc temps de passar per casa, m\u2019atanso a una botiga per comprar uns pantalons, no passa res, hi ha rebaixes, penso. En trobo uns de la meva talla que no estan malament, per\u00f2 que mai no m\u2019hagu\u00e9s posat si no fos una urg\u00e8ncia. Abillada amb dignitat, ara s\u00ed, m\u2019acosto a una papereria que hi ha a la vora. Demano una carpeta amb classificadors de pl\u00e0stic. Senzilla? Em pregunten, s\u00ed, dic, i m\u2019envien a la secci\u00f3 d\u2019arxivadors. Passo de llarg el material de disseny i de marca – com m\u2019agraden els llapis Faber Castell, ho confesso – i insisteixo amb la demanda. Negra, blava o lila? Em pregunta la dependenta. Aquesta mateixa, li dic, negra. Llissa o a ratlles? Uf, aix\u00f2 sembla una franqu\u00edcia de caf\u00e8s, a ratlles, contesto, despr\u00e9s de mirar de cua d\u2019ull la que est\u00e0 m\u00e9s a m\u00e0. I ara un estoig. De quin tipus, em demana. Un estoig, dels estoigs aquells que portes bolis, llapis, colors i tot aix\u00f2. Ah, un estoig, em diu. S\u00ed, un estoig – s\u00f3c perseverant. No en tenim. No replico, pago i me\u2019n vaig de pressa. Arribo deu minuts tard a la reuni\u00f3 de pares, per\u00f2 puc seure en una cadira infantil sense patir vergonya. Escolto amb atenci\u00f3 la xerrada de la tutora sobre l\u2019educaci\u00f3 cap a l\u2019autonomia personal i, despr\u00e9s, els plans de millora que han implementat. A les nou, cap a casa. Volia escriure sobre la igualtat d\u2019oportunitats i sobre el m\u00e8rit, aquests valors que ha posat en debat (almenys al meu debat) el candidat a les prim\u00e0ries republicanes dels Estats Unit Mitt Romney, i han aparegut les meves filles i el col\u00b7legi, potser per una tend\u00e8ncia a viatjar entre l\u2019abstracte i el concret i viceversa. Estats Units mant\u00e9 encara el somni de ser una societat meritocr\u00e0tica, on es premia el m\u00e8rit, per\u00f2 un \u00edndex baix de mobilitat social posa en q\u00fcesti\u00f3 aquest atribut. A Europa, ens fa goig pensar que som m\u00e9s de la banda de la redistribuci\u00f3, tanmateix, l\u2019\u00edndex de mobilitat social \u00e9s m\u00e9s alta, tot i que pot ser que ens moguem pocs quil\u00f2metres. \u00c9s ben veritat que, com deia Abraham Lincoln tots naixem iguals, per\u00f2 \u00e9s l\u2019\u00faltima vegada que ho som, i per aix\u00f2 ens preocupa la igualtat d\u2019oportunitats, que es tradueix en un ensenyament de qualitat i accessible a tothom, perqu\u00e8 desenvolupem el talent individual i, aix\u00ed, es premi\u00efn els m\u00e8rits. I, ara, em quedo astorada en la pregunta: quins m\u00e8rits valorem?<\/p>\n