(l’original t\u00e9 un v\u00eddeo de l’autor)<\/p>\n
Autor\/s: Montserrat Serra<\/strong><\/p>\n Un dels narradors m\u00e9s destacats d’avui, publica ‘Mossegar la poma’\u00b7 Podeu escoltar-lo llegint-ne el primer relat, dins la s\u00e8rie Escriptors.TV<\/p>\n<\/div>\n Un dels t\u00edtols m\u00e9s impactants de la hist\u00f2ria de la literatura nord-americana \u00e9s el de la novel\u00b7la m\u00e9s punyent de l’escriptora Carson McCullers: ‘El cor \u00e9s un ca\u00e7ador solitari<\/span><\/a>‘. El regust amargant d’aquest t\u00edtol es percep en una bona part de les relacions de parella, i de les relacions entre homes i dones, que trobem en una bona part dels trenta-set relats del llibre ‘Mossegar la poma<\/span><\/a>‘ de Francesc Ser\u00e9s<\/span><\/a>, publicat per Quaderns Crema. Ell mateix en llegeix el primer conte per a la s\u00e8rie Escriptors.TV (v\u00eddeo<\/span><\/a>).<\/span><\/p>\n \u00c9s en aquest \u00e0mbit tan universal de la recerca dif\u00edcil de l’amor (i en conseq\u00fc\u00e8ncia del desamor, la parella, la fam\u00edlia, els amants\u2026), que els relats del llibre s’emparenten. I des d’aquest \u00e0mbit \u00a0Franc\u00e8s Ser\u00e9s fa un retrat l\u00facid de la societat contempor\u00e0ria. Aix\u00ed ho expressa:\u00a0‘Hi ha una voluntat descriptiva d’una determinada realitat, l’aproximaci\u00f3 al m\u00f3n dels afectes que tantes connotacions i significats desplega en la nostra vida.\u00a0\u00c9s un repertori d’hist\u00f2ries de parelles inabastables. I ja sabem que, les hist\u00f2ries, no cal anar a cercar-les gaire lluny de casa. Al contrari: sovint amb en Jaume Vallcorba (l’editor) parlem de la molta realitat que has de deixar de banda per fer el relat versemblant.’ ‘Ser\u00e9s es mou per territoris no recorreguts, de poc tr\u00e0nsit. Aix\u00f2 el singularitza, li permet una mirada pr\u00f2pia, a una certa dist\u00e0ncia, l’evita de caure en el t\u00f2pic oportunista: ‘Quan tothom lligava els gossos amb llangonisses jo em patejava els poligons industrials (fou la mat\u00e8ria liter\u00e0ria que va farcir els relats de ‘La for\u00e7a de la gravetat’), i ja veia que la cosa no anava b\u00e9. Era l’any 2004-2005, punt \u00e0lgid de l’activitat econ\u00f2mica. Per\u00f2 jo ja vaig trobar simptomes de reescalfament, que feien pensar que podia petar tot d’un moment a l’altre. Per aix\u00f2 la crisi que patim no em sorpr\u00e8n. En canvi, avui no far\u00e9 pas un llibre sobre la crisi.’<\/p>\n I ara, doncs, quins espais recorre Ser\u00e9s que passen desapercebuts? Diu que fa un cert exercici de mirar enrere, de tancar projectes, com el de la immigraci\u00f3 a les terres de Lleida, que se li resisteix perqu\u00e8 les coses a la vida passen molt r\u00e0pides i la bona literatura demana perdurar. ‘Una cosa sembla clara: en els futurs relats la imaginaci\u00f3 ser\u00e0 m\u00e9s important que el realisme. Primer perqu\u00e8 no em vull repetir. I despr\u00e9s perqu\u00e8 vull experimentar en l’\u00e0mbit del surrealisme, de l’inconscient, d’un espai m\u00e9s medieval, m\u00e9s m\u00edtic, per introduir el mite en la vida quotidiana. De fet, no ens hem mogut gaire de l’Edat Mitjana: tornem a acaparar or, tornem a robar\u2026’<\/p>\n Els contes de ‘Mossegar la poma’ van n\u00e9ixer d’una proposta d’enc\u00e0rrec de la revista Time Out Barcelona, que els va publicar de l’octubre del 2010 al juliol del 2011. Ser\u00e9s n’ha incl\u00f2s tres de nous en el llibre. Tots tenen la mateixa llarg\u00e0ria, cinc mil car\u00e0cters, fet que posa uns l\u00edmits formals als relats, que l’autor ha agra\u00eft. I ha fet, segons ell, que es noti un canvi respecte als relats anteriors.<\/p>\n
\nAquesta manera d’apropiar-se la realitat per convertir-la en literatura \u00e9s una manera de fer que ha marcat la traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Francesc Ser\u00e9s. Ja ho va fer a ‘La for\u00e7a de la gravetat<\/a>‘ i ho va fer amb humor a ‘Contes russos<\/a>‘. Ser\u00e9s ho comenta: ‘Visc d’observar i analitzar coses sobre les quals els altres no s’hi fixen. T’has d’agafar als detalls, perqu\u00e8 s\u00f3n els que fan que trobis aquelles coses que no troben els altres. I \u00e9s el punt de connexi\u00f3 amb els lectors. \u00c9s l’idioma de les coses.’<\/p>\n