<\/p>\n
M\u2019arriba la not\u00edcia d\u2019una convocat\u00f2ria oberta per impulsar un centre d\u2019estudis comarcals del Segri\u00e0. La trobada va tenir lloc el divendres 9 de mar\u00e7, per\u00f2 escric aquestes lletres abans d\u2019aquesta data, aix\u00ed que no s\u00e9 com ha quedat la cosa. De totes maneres, \u00e9s una bona nova per a persones que, com jo, estem vinculades a centres d\u2019estudis comarcals. La mirada local, que en determinats \u00e0mbits ideol\u00f2gics es considera encara provinciana, permet recuperar la mem\u00f2ria de la proximitat, i contribueix en bona part a enriquir la hist\u00f2ria amb detalls que, d\u2019altra forma, no haurien sortit a la llum, ni hagueesin donat llum a perspectives diferents de determinats moments hist\u00f2rics. Tamb\u00e9 la preocupaci\u00f3 pel paisatge de la vora, per les singularitats d\u2019indrets que apareixen, de cop i volta, com un valor amb potencialitat econ\u00f2mica segons com es tractin, \u00e9s el fruit de moltes hores de treball voluntari de persones que estimen el territori on van n\u00e0ixer, ells o els avantpassats, o la comarca d\u2019acollida. Els centres d\u2019estudis comarcals s\u00f3n tamb\u00e9 una experi\u00e8ncia de trobada entre persones que es vinculen per interessos culturals similars, per inquietuds que tenen a veure amb els habitants i amb la vida de la comarca. Espero que tingui \u00e8xit la iniciativa, i que, qui s’hi apunti, s\u00e0piga viure amb el goig de la manca de reconeixement, els pressupostos tendents a zero i les hores esgarrapades a d\u2019altres activitats. La tasca paga la pena. I m\u2019arriba tamb\u00e9 la pol\u00e8mica a l\u2019entorn d\u2019un article signat per Eduard Voltes, que proposa un relat de futur per a Catalunya on el biling\u00fcisme catal\u00e0 – castell\u00e0 sigui un valor d\u2019identitat. Estic conven\u00e7uda que la proposta de Voltes no pret\u00e9n dinamitar el valor de la llengua pr\u00f2pia, sin\u00f3 repensar la inclusi\u00f3 de moltes persones que mantenen el castell\u00e0 com a llengua d\u2019\u00fas. Tanmateix, si volem dibuixar el nostre pa\u00eds tamb\u00e9 haurem de tenir en compte que la inclusi\u00f3, la integraci\u00f3, la mescla, no ha de ser sin\u00f2nim de disoluci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Sempre que surten aquestes reflexions, em venen al cap les paraules, escrites amb l\u2019autoritat de qui hi ha pensat molt i amb honestedat, del Ramon Sistac: quan jo parlo en catal\u00e0 amb alg\u00fa li estic dient que \u00e9s dels meus. La llengua \u00e9s tribu, s\u00ed, i canviar d\u2019idioma quan ens adrecem a alg\u00fa altre es tradueix en una separaci\u00f3, en una mostra de difer\u00e8ncia tribal, no d\u2019inclusi\u00f3. Aquest cap de setmana, se celebren a Fraga les Jornades per la dignificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u201cLlengua i emoci\u00f3\u201d, amb diferents pon\u00e8ncies i xerrades, i tamb\u00e9 amb passejades per la Fraga hist\u00f2rica i per la Fraga naturalista. Hi participen persones vinculades a la cultura, la natura, la hist\u00f2ria, la tradici\u00f3 i la llengua que s\u2019apleguen, volunt\u00e0riament i voluntarista, per difondre un patrimoni local que, d\u2019altra manera, no tindria consideraci\u00f3.<\/p>\n